Xavier Rius Sant

Recomano aquest video clip de Brams sobre Bòsnia: "Un secret que t'havia de dir"

2012-02-22T20:09:00.003+01:00

M'ha agradat molt aquest videoclip de Brams sobre la guerra de Bòsnia, de la que ara es compleixen el 20 anys, dirigit per JL Bozzo i interpretat per Biel Duran i Marc Pujol. .
Jo vaig conèixer diverses històries com aquesta tant a Bòsnia com al Líban de gent que s'arriscava per salvar un veí. De fet també va passar a la guerra civil espanyola.
Potser s'hagués pogut caracteritzar millors els soldats serbis i no calia que les totes les dones bosnianes portessin mocador.
Clica aquí per veure el vídeo

Tertúlia a la Comràdio sobre retallades i la reforma laboral

2012-02-21T14:10:00.002+01:00

Tèrtulia a Comràdio, La crisi econòmica i la reforma laboral, clica aquí
Al programa “TotsxTots”, de Com Ràdio, d’aquest dilluns 20 de febrer, Esther Vivas, del Centre d’Estudis dels Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicació (SICOM), Xavier Rius Sant, analista de conflictes, i Lluís Bordas, expert en temes de cooperació al desenvolupament, analitzen la crisi econòmica i social a Grècia i els efectes de la reforma laboral del Govern del Partit Popular.

Els twitts racistes del regidor de Guardiola (article al Regió 7, 15-2-2012)

2012-02-16T22:48:00.001+01:00

L'alcaldessa i membre de la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament

TRIBUNA

XAVIER RIUS
La xenofòbia s'alimenta de la legitimitat que li donen partits democràtics". Amb aquesta frase meva, titulava Regió7 l'entrevista que em feia, fa un parell de mesos, amb motiu de la publicació del meu llibre, Xenofòbia a Catalunya. Jo em referia a discursos, gestos polítics deliberats o no, i decisions que havien pres el popular Xavier García Albiol i els alcaldes de Salt i Vic, Jaume Torramadé i Josep Maria Vila d'Abadal, d'UDC que, lluny d'aturar les mentides, les pors i els problemes dels quals sorgeix la xenofòbia, generaven més crispació i legitimaven les mentides que escampen els grups xenòfobs. El discurs dur de García Albiol sobre la suposada discriminació positiva que tenien els estrangers a l'hora d'accedir a ajuts i prestacions, no s'assembla gens al que fan la majoria de responsables polítics del seu partit que tots aquests anys han gestionat els serveis socials, sanitaris i educatius a bona part de l'Estat espanyol, però va anar bé al PP per aconseguir l'alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya. Pel que fa als gestos i declaracions dels alcaldes de Vic i Salt, d'Unió, en el cas del primer, lluny d'aturar Anglada, el va envalentir i donar protagonisme mediàtic, mentre que en el cas de Salt, les mentides sobre macromesquites i l'increment de la crispació al carrer abans dels plens municipals, que alguns persones preparaven acuradament, li va anar bé per recuperar l'alcaldia.
Jo pensava, pel que fa a Catalunya, que ara que CiU governa la majoria d'institucions, s'evitaria repetir aquest discurs, atès que, legitimant mentides, a més de ser un perill per a la cohesió social, es dóna la raó a grups com Plataforma per Catalunya. I sembla evident que les forces xenòfobes a les properes comeses electorals a qui trauran vots no serà principalment als socialistes, com ha passat ara, sinó a CiU. Per això no s'entén que no s'hagi destituït el regidor d'Ensenyament i Governació de Guardiola de Berguedà, Jordi Carreras, d'UDC, que va piular la nit de Reis que els demanava quedar-se a l'atur i que li portessin un burca per rebre millors prestacions i abans que la resta d'aturats. Després va repetir diversos twittsd'Anglada contra la política social del govern de la Generalitat i, en aparèixer les primeres crítiques als seus missatges, va piular: "O són jueus, o no entiendo!". I és que cada vegada que un responsable d'un partit democràtic legitima mentides, dóna la raó als xenòfobs; cada vegada que ironitza sobre un col·lectiu ètnic o religiós, justifica el racisme.
Em consta que els twittsdel regidor de Guardiola han molestat i molt aquells que des del Govern de la Generalitat gestionen les polítiques de cohesió social i tants regidors i alcaldes de CiU que afronten els reptes que la diversitat cultural i de l'encaix del milió llarg de ciutadans arribats els últims quinze anys en l'actual context de crisi econòmica. Per això no s'entén que no hagi estat destituït per l'alcaldessa i diputada Montserrat Ribera. Ribera pertany a la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament, comissió que treballa per vetllar per la igualtat de drets, deures i oportunitats dels ciutadans, més enllà del seu origen, gènere o creences, i és evident que els twitts dels seus regidors anaven en contra del que pretén la comissió del Parlament de la qual ella és membre. Si no se'l destitueix es treu importància al que va dir el seu regidor d'Ensenyament, com si hagués estat només una broma. Si no se'l destitueix es legitimen certs discursos que van en contra del Pacte Nacional d'Immigració al qual CiU va donar suport al Parlament i que posava un full de ruta del que s'havia i no s'havia de fer. Potser aviat algú des del Parlament preguntarà a la diputada què hi fa, en aquella comissió, o es preguntarà si els acords del pacte eren només una broma.

Link article al Regió 7, clica aquí

"De l'autisme a la xenofòbia", comentari del llibre a l'ARA

2012-02-16T16:31:00.014+01:00

De l'autisme a la xenofòbia, clica aquí per anar al diari
Clica aquí per obrir el PDF complert i llegir

De l'autisme a la xenofòbia

JAUME CLARET

| Actualitzada el 15/02/2012 00:00

De l'autisme a la xenofòbia FOTOGRAMA DE 'CATALUNYA ÜBER ALLES' / SEGARRA FILMS

Ja fa dècades que les antigues metròpolis europees integren gent de les antigues colònies. Espanya i Catalunya, en canvi, se n'havien mantingut relativament al marge, protagonitzant fenòmens migratoris interns i d'emigració. Aquest panorama va canviar ara fa 30 anys. De cop, vam viure un fenomen pràcticament inèdit: mai s'havia vist arribar tanta gent, en tan poc temps, de procedència tan diversa i, com destaca l'expert Ricard Zapata, amb un nivell de conflictivitat tan baix.
Evidentment, baix no vol dir inexistent. De fet, el racisme latent, la mala gestió administrativa, els interessos partidistes i la crisi econòmica poden esdevenir la incubadora que desperti l'ou de la serp. El professor i periodista Xavier Rius centra precisament la seva anàlisi a denunciar aquesta confluència per advertir dels perills per a la convivència i la cohesió ciutadanes.
Els primers capítols mostren com les autoritats espanyoles van actuar de manera autista: "Permetre que vinguessin com a irregulars va ser la manera que va triar Espanya per gestionar el flux d'immigrants". És a dir, d'una banda es dificultava la contractació amb papers i, de l'altra, malgrat criminalitzar els irregulars, es permetia l'economia submergida i s'obrien processos de regularització. D'una banda, s'afavoria el reagrupament familiar i, de l'altra, el permís de residència no s'acompanyava de lloc de treball. I, aquí, la ineficàcia i la desídia inclou fins i tot actuals partidaris de la mà dura com Alícia Sánchez-Camacho, que, com a alt càrrec de Treball en l'etapa d'Aznar, va permetre l'entrada massiva i fraudulenta de llatinoamericans com a falsos turistes.
Durant els primers anys, la sostinguda bonança econòmica va ajudar a superar les tensions fruit de les diferències culturals i de la competència pels recursos. La crisi les va exacerbar. L'immigrant es va convertir en el boc expiatori ideal davant les dificultats i el desgrat envers el canvi sociològic. Els primers a treure rendiment polític d'aquest malestar seran històrics representants xenòfobs com el vigatà Josep Anglada.
L'anècdota, no irrellevant però sí limitada, de PxC esdevé eix central de l'agenda política quan partits tradicionals entren també en aquest joc. Aquí, Rius no pot, ni vol, ser imparcial, i assenyala amb contundència els populars, certs dirigents de CiU i altres personatges de la política local. Els interessos partidistes (i, de vegades, urbanístics i privats) passen per davant de valors fonamentals de qualsevol democràcia. Només cal veure la diferència en les declaracions sobre els immigrants magribins dels populars catalans i les dels populars madrilenys i valencians sobre els romanesos, ja que aquests darrers en ser membres de la UE tenen dret a vot.
La lepenització , a més, arrela, de vegades a partir de conflictes reals i sovint a través de mentides, i s'estén fins i tot a municipis on la problemàtica és inexistent. Combatre-ho esdevé un imperatiu si volem evitar entrar en una espiral de destrucció de la convivència ciutadana. Sobretot perquè, com demostra el cas de Guissona, un alt percentatge d'immigració no significa ineludiblement conflicte. Manllevant paraules de l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, el problema no és la immigració sinó "la pobresa, la marginalitat i un urbanisme erroni, la massificació i la falta de serveis".

NOVA CRISI AL PP DE SALT, UN ALTRE REGIDOR “PER LLIURE"?

2012-02-14T08:11:00.006+01:00

El portaveu i regidor del PP a Salt, Felip Gil, ha renunciat a formar part de la directiva de la pròxima junta local del PP saltenc. Tal com publica avui El Punt Avui, (clica), Gil va consultar la seva decisió amb el president del PP a Girona, Enric Millo. La renúncia segons diu Gil al Punt Avui, “es deu a raons organitzatives i no és en cap cas fruit de la manca d'entesa que es rumoreja que hi ha dins l'agrupació local i que el regidor desmenteix categòricament: Ningú m'ha dit que tingui cap problema dins el PP de Salt, ni tinc constància que n'existeixi cap”.

Però és un fet que el nomenament de Felip Gil com a cap de llista del PP saltenc es va viure fa deu mesos com un cop d’estat fet des de Girona per Enric Millo, amb el vistiplau, segons membres del PP saltenc, del llavors cap de l’oposició a Salt, el democratacristià i exalcalde, Jaume Torramadé. Tota la junta del PP saltenc va dimitir començant pel llavors regidor, Antonio González, que durant aquell mandat sempre havia mantingut,des de l'oposició, una actitud de reconeixement de la legitimitat de l'alcaldessa, Iolanda Pineda.

Felip Gil, nascut a Salt, però resident des de fa anys a Sant Gregori, havia participat al dinar que va fer Josep Anglada a Girona el maig de 2010 per tal de crear els grups locals de PxC a Girona i Salt, i hauria rebut la proposta –que finalment va desestimar—, d’encapçalar la candidatura de PxC a Girona ciutat.

Finalment Gil va encapçalar la llista del PP de Salt amb part de la junta dimissionària fent campanya en contra. Només va sortir ell de regidor. I al llarg d’aquests vuit mesos ha votat gairebé sempre a favor de les propostes de l’equip de govern de Jaume Torramadé, amb qui des de fa molts anys manté una bona amistat i empatia. Així Torramadé ha aconseguit la majoria absoluta necessària per la governabilitat amb el vot de Gil i dels dos regidors trànsfugues de PxC. La número 2 de la llista del PP saltenc és Maria Codinach, que va ser fundadora del partit Gent per Salt, va participar també al dinar amb Anglada, i finalment va formar part de la candidatura del PP, si bé a l’agost trencaria amb Gil.
Ara es veurà si el regidor va per lliure, o potser mai no hi ha anat?

Felip Gil, al centre de la foto
link de la crisi de fa un any
link informació dinar amb Anglada

ASSAD ENCARA TÉ ALIATS (article al Punt Avui, 12-2-2012)

2012-02-12T04:54:00.006+01:00

Article al Punt Avui

12/02/12 02:00 - Periodista - Xavier Rius

Seguidors d'Assad durant l'arribada del cap diplomàtic rus, Sergei Lavrov, a Damasc Foto: AFP.

Si dues conclusions es poden treure dels últims esdeveniments viscuts a Síria i de la posició russa al Consell de Seguretat és que encara haurà de morir molta gent abans que Baixar al-Assad caigui, i que encara té suports dins i fora de Síria, per més que la majoria de països de la Unió Europea i del Consell de Cooperació del Golf hagin retirat els ambaixadors, i que la Lliga Àrab li demani que deixi el poder en mans del vicepresident.
Assad té el suport de Rússia que, juntament amb la Xina, va vetar la resolució del Consell de Seguretat de fa una setmana, no només perquè Rússia té al port sirià de Tartus la seva única base naval a la Mediterrània, i importants acords de venda d'armes amb Damasc, sinó perquè no vol que una caiguda violenta d'Assad generi un contagi a les repúbliques caucàsiques. Un contagi que podria desestabilitzar Rússia, ara que Putin es disposa a guanyar amb mètodes de dubtosa transparència les eleccions. Rússia, a més a més, fa pagar a la comunitat internacional l'engany que va patir quan no va vetar la Resolució 1973 sobre Líbia, que es va dir que autoritzava només accions armades per aturar els atacs a la població i imposar un alto el foc a les parts, també als opositors. I com es va veure, es va utilitzar per bombardejar només un bàndol, fins a fer caure Gaddafi. Hi ha qui ha comparat les massacres de civils a Homs i les imatges de milicians amb fusells enfrontant-se a tancs i artilleria amb les del Sarajevo de fa vint anys. Als Balcans històricament havien topat durant segles els interessos de tres blocs: l'occidental catòlic, l'oriental eslau ortodox i l'otomà musulmà. A Síria s'enfronten ara també els interessos de tres blocs que, històricament, han lluitat per liderar el món islàmic: l'àrab, el persa i turc.
Els àrabs estan dividits en dos blocs. Per una banda hi ha els interessos de la teocràtica i feudal Aràbia Saudita i la majoria de monarquies petrolieres que, si bé no desitgen que continuïn les revoltes, volen fer caure Assad, xiïta alauita, l'home al món àrab de l'Iran. I de l'altra, Qatar, veritable poder emergent, nou centre financer i polític, amic d'Occident i pare de la televisió Al-jazeera que ha il·luminat les revoltes.
En segon lloc hi ha l'Iran, que té en Assad la seva porta d'entrada al món àrab i la clau per sostenir Hezbol·là, partit i milícia que, no només pot fer esclatar l'equilibri al Líban, sinó que posa sota les cordes sempre que vol Israel. I l'Iran pugna ara amb Occident, Israel, i també amb Aràbia Saudita, per la possessió o la capacitat de tenir l'arma atòmica.
I en tercer lloc Turquia, que és el model democràtic dels islamistes de Recep Tayyip Erdogan, veí de Síria, que pateix una allau de refugiats i dóna suport material als desertors de l'Exèrcit Sirià Lliure. I si el règim de Damasc cau gràcies a l'ajuda turca, serà una derrota estratègica dels àrabs.
Però al marge dels amics i enemics que Assad té al món islàmic, tal com es va veure en la rebuda que es va fer a Damasc i Alep al ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, Assad té el suport de la minoria alauita, de part de la burgesia sunnita i dels cristians d'aquestes dues ciutats, que coneixen bé les persecucions que pateixen ara els cristians a Egipte.
El que ningú sap és fins quan Assad i els caps de l'exèrcit i els cossos policials, majoritàriament alauites, podran continuar massacrant el seu poble. Evidentment ja no hi ha marxa enrere i un cop caigués el líder, no hi hauria cap vicepresident ni general alauita que pogués controlar les masses com es va fer a Tunísia i Egipte. De moment Assad ha reprimit els rebels amb artilleria i tancs, però ha evitat utilitzar els centenars de milers de soldats, majoritàriament sunnites, per por que es neguin a disparar contra els seus germans i es passin a l'enemic. Serà potser llavors quan les hores d'Assad s'acabin. Mentrestant, atrinxerat a Damasc, les seves tropes continuaran matant i sempre a la desesperada, podrà intentar fer sortir les masses al Líban com una cortina de fum per guanyar temps.

PACTE D’ESTABILITAT A VIC ENTRE VILA D’ABADAL I ANGLADA?

2012-02-11T12:32:00.034+01:00

A l’Anglada, ni aigua!

Josep Maria Vila d’Abadal, en el ple del 18 de juny de 2007, que va ser investit alcalde, va qualificar en el seu discurs de “xenòfob i racista” el partit d’Anglada, a qui “no se li ha de donar ni aigua”. PxC havia passat d’un a quatre regidors i CiU, per primera vegada, baixava dels 10 als 8. Aquestes afirmacions van motivar que els regidors de PxC abandonessin l’acte.

En el proper Ple, Anglada li va dir que havia insultat als tres mil vigatans que l’havien votat, dels qui també havia de ser l’alcalde, i Vila d’Abadal, menjant-se l’orgull, va demanar disculpes.

El desembre de 2009, governant Vila d’Abadal en coalició amb els socialistes i ERC, en veure que la popularitat d’Anglada no minvava, va creure que s’havia de “fer alguna cosa per salvar la ciutat” i va fer la proposta de negar el padró i denunciar a la policia els irregulars. Proposta condemnada al fracàs en ser contrària a la llei, cosa que, com explico en el llibre Xenofòbia a Catalunya,(http://jcomajoan.blogspot.com/2011/11/megaloman-fabulador-i-poc-cristia.html ) lluny d’afeblir Anglada li va donar una publicitat mediàtica que ell mai no hagués aconseguit per si sol i, encara, va debilitar més Vila d’Abadal.

Així Vila, ple rere ple, havia d’aguantar les mofes d’un Anglada enavalentonat. Més a més, l'alcade se sentia enganyat per Duran Lleida que li havia demanat el maig de 2007 anés Vic –ell vivia a Barcelona- a encapçalar la candidatura de CiU en no tenir UDC cap de llista. Com explico al llibre, sembla que Duran no li havia dit que no a la seva demanda d’anar de número 5 a les llistes de CiU al Parlament. El 5 era el que es mereixia el seu pare a les segones eleccions catalanes com a fill del fundador del partit –creat a la cuina de la casa familiar del Cavaller de Vidrà— i persona que havia mantingut UDC viva durant el franquisme, i humiliant-lo, li van oferir el 42. I ves per on, ara Duran donava el 5 a Ramon Espadaler, el noi de la benzinera de Sant Quirze, i a ell, net del fundador del partit, fill de qui va salvar UDC durant la dictadura, i hereu del Cavaller de Vidrà, incomplint la promesa per haver salvat lel lloc d'Unió a Vic, el posava el 12. Llavors Vila d’Abadal dimiteix del Comitè de Govern d’Unió, al cap d’uns dies es retracta i Duran, compassiu, li ofereix el 17, que ell accepta. Però mantindrà molt mala relació amb Duran, i casualment Vila d’Abadal, mentre Duran parla de ser ministre d’Espanya i discrepa de les consultes independentistes, impulsarà des de Vic l’associació de municipis independentistes. D’aquí bé que Duran centrarà el seu interès en l’altre alcalde d’Unió, en Jaume Torramadé, de Salt.

De Senyooorrrrr Vil·l·l·la d’Abbaaadaallllllll a “Sr Alcalde”

Recordo encara les cares dels regidors de Vic, al Ple de juliol de 2010, intentant aguantant-se el riure –també els de CDC!— quan Anglada pregunta a l’alcalde emfatitzant amb la seva cantarella “Sr. Vil.l.l.la d’Abadallllllllll, ara que vostè anirà al Parlament pensa delegar en algun regidor en cap, donat que entre que viu a Barcelona, administrar les finques, els negocis, l’escó al Parlament, i l’Ajuntament de Vic li mancarà temps…. Encara que vostè pensava que aniria el 5, en Duran el posa 12, llavor dimiteix, es retracta, el posen el 17… Sort que en Montilla no farà les eleccions el dia del Sants Innocents que potser acabaria de Suplente Tercero?”

Per Anglada, l’alcalde, després d’haver de fer marxa enrere a la proposta del padró era el “Senyoorrr Vil·l·l·la d’Abadaaaaaaaaal” que li donava tot gratis al seus amics moritos i negritos. El maig de 2011 en una entrevista que li fa en Josep Comajoan (http://jcomajoan.blogspot.com/2011/0(5/la-republica-de-weimar-com-llico.html ) diu que si Anglada no baixa del quatre regidors, ell haurà fracassat i no assumirà l’alcaldia. Llavors Anglada puja de 4 a 5 regidors, mentre CiU s’estanca en els 8. Es diu que la seva dona li va dir la mateixa nit electoral en confirmar-se els resultats: “Josep vámonos ya a Barcelona que Vic no te merece”. I Vic va estar una setmana amb l’alcalde en funcions i alcalde electe desaparegut, sense saber si el nou alcalde seria Vila d’Abadal d’Unió o la convergent Anna Erra.

Llavors en tornar a Vic i acceptar l’alcaldia va reconeixer que haurà de parlar amb l’Anglada i per mostrar aquesta bona voluntat, vulnerant el vigent Pacte Nacional d’Immigració, vota a favor de la moció de PxC per tal que el Govern espanyol no signi el conveni de reciprocitat amb Marroc pel dret de vot a les municipals dels immigrants amb més de cinc anys de residència legal, com poden fer ja molts llationamericans.

Des de llavors Anglada deixa de dirigir-se a l’alcalde fent la cantarella amb els seus cognoms i l’anomenarà “Sr. Alcalde” i deixarà de retreure-li que li regala tot als immigrants. I des de llavors, moltes votacions les guanyarà per majoria absoluta amb els vots de CiU, ERC i PxC. I ja que he parlat de Salt, Torramadé aconseguirà també la governabilitat amb el pas al Partido Mixto o grup de No Adscrits de dos regidors de PxC.

El Ple del dilluns, PxC defensa a CiU

Aquesta entente CiU-PxC es va veure clarament al Ple d’aquest dilluns. Així, la moció de PSC i Iniciativa per tal que es faci públic el deute que té la Generalitat amb l’Ajuntament de Vic, fou rebutjada amb els vots de PxC i CiU. La regidora de PxC, Marta Riera va fer una disculpa del governs d’Atur Mas, “donat que els problemes econòmics del Govern de la Generalitat tenen nom i cognom i no són de fa dues setmanes: Montilla, Carod i Saura”. Semblava que PxC hagués oblidat el seu discurs de culpar de de tot a la casta política corrupte del cas Millet i de donar-li "tot de franc als immigrants"

I PxC va rebre el suport de CiU en la moció d’Anglada demanant la supressió del Registre Municipal de Parelles de Fet pel frau que en farien alguns estrangers. La moció es va aprovar amb el sí de PxC i CiU, l’abstenció d’ERC, soci de govern de Vic, i el no del PSC, Iniciativa i Solidaritat. La CUP, de qui ara parlaré, no va participar. És cert que aquest registre ha perdut el sentit que tenia quan es va crear per donar cabuda a les parelles homosexuals, ara reconegudes –bé, el PP va interposar recurs al Constitucional!— i que la Llei catalana de Parelles de Fet dóna cobertura a les unions que no passen pel jutjar o la vicaria. Però també es podrà fer frau fent “parella de fet” pels altres procediments de la llei catalana que ningú no qüestiona.

La CUP, Rieradevall i el Reglament de Funcionament de les entitats locals

Ara fa dos mesos va dimitir “per motius personals i laborals” la regidora de la CUP, Laia Jurado, que al costat de l’objector i insubmís, Quim Soler, havien representat la CUP al consistori l’anterior legislatura. Al maig, la candidatura fou encapçalada per la polifacètica Georgina Rieradevall, advocada, diplomada en Educació Social, actriu i professora de teatre. Ara fa un any i mig Rieradevall va dirigir el Lip Dup per la independència fet a Vic que va ser record mundial de participants http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8 . La CUP va pujar en vots i va revalidar els dos regidors, però Jurado per motius personals i –crec- per certes discrepàncies va renunciar fa dos mesos a l’acta de regidora, acta que va ser ocupada aquest dilluns per Nil Puigivila que anava de número 20 a la llista.(bloc de la CUP)

S’ha especulat molt sobre la dimissió de Jurado, el fet que ocupi el seu lloc el número vint i el pes del col·lectiu La Torratxa a la CUP. Pel que sé, a nivell assembleari es va decidir qui estava en millor situació personal i laboral per ocupar el lloc —el marit de Rieradevall anava al número 11— i va ser triat Puigivila. El que sembla és que Jurado no tenia clar que fos acertada la decisió de la CUP de no participar en qualsevol moció que presentés PxC, en lloc de votar-hi en contra, ni tampoc abstenir-se, com es feia fins llavors i intervindre en el debat.

I és aquí on el Ple va tenir tocs surrealistes donat que inicialment l’alcalde havia dit que si no volien participar en les mocions de PxC, perquè no es considerés abstenció havien d'abandonar el Ple. Però Rieradevall .que és advocada- el va convèncer que el Reglamento de Organización i Funcionaminento de la entidades locales, permetia no participar sense abandonar la sala, sempre i quan ho deixessin clar abans d’iniciar-se la lectura de la moció i el debat. Segons Rieradevall a alguns ajuntaments així es feia. Però en el moments de la moció de PxC sobre el registre de parelles de fet, Anglada va qüestionar aquesta possibilitat, demanant l’opinió del secretari Municipal que va donar la raó a Anglada. Llavors l’alcalde va demanar a Rieradevall que sortis fora del Ple, on era, esperant també, el nou regidor Puigivila. Puigivila gràcies a una maniobra d’Anglada sobre l’ordre del dia, acceptada per CiU, en aquell momentencara no havia pres possessió de l’acta. I el resum de tot és que Anglada va sortir cofoi del Ple, mostrant-se com a veritable crossa del govern en minoria de CiU-ERC. (nota de premsa de la CUP)

I ja que parlo de la jove Georgina Rieradevall, vull fer esment sobre la seva germana, Maria Rieradevall, també advocada, especialitzada en estrangeria i senadora gironina per CiU des de desembre Clica aquí L’endemà del Ple de Vic el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz compareixia per primera vegada al Senat i va haver de respondre a la primera pregunta de la nova senadora sobre si el Govern pensava aprovar un Reglament per acabar amb el buit en que es gestionen els Centres d’Internament d’Estangers (enllaç aquí) . A CiU hi ha molts dirigents que tenen molt clar que la manera d’abordar la immigració triada per Torramadé i Vila d’Abadal no és la correcta. Penso en el Conseller Cleries, en el Director d’Immigració, Xavier Bosch, penso en l’Àngel Colom, l’Àngel Miret, Miquel Esteve, Ferran Falcó, Josep Pera, o en Carles Campuzano. M’agradaria que la senadora Rieradevall actués també com ells!

Text debat M. Rieradevall- J.Fernández Díaz al Senat, pàgina 51, clica aquí

Llibertat.cat recull, comenta i amplia aquest article

Presentació llibre "Xenofòbia a Catalunya", dijous 16 de febrer, UB del Raval

2012-02-08T18:10:00.008+01:00

Presentació llibre "Xenofòbia a Catalunya" en el marc de l'acte "Els feixistes d'ahir, demòcrates d'avui". Intervenen joves vilafranquins antifeixistes encausats i l'autor del llibre, Xavier Rius Sant. Organitza: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Lloc: Universitat de Barcelona, El Raval, Aula 206

Més informació al Facebook, aquí
Crònica de l'acte, clica aquí

ivendres 17 de febrer de 2012

Crònica de la xerrada contra el feixisme a la UB-Raval

Ahir dijous 16 a la UB Raval va tenir lloc la xerrada sobre l'auge del feixisme al nostre país, organitzada pel nucli del SEPC de la facultat, amb més d'una vintena d'assistents.

Primerament, el periodista Xavier Rius va presentar el seu llibre "Xenofòbia a Catalunya", i va fer un repàs de l'evolució de l'extrema dreta, les seves principals organitzacions en l'actualitat (essent PxC la de major èxit electoral) i la presència de individus feixistes en partits com UdC. Tot seguit, un dels imputats pels fets de Vilafranca (on una manifestació de protesta per un acte feixista de la PxC que s'anava a celebrar aquell mateix dia va acabar amb 9 persones imputades) va explicar com estava el seu cas. Finalment, es va presentar la campanya "solidaritat amb l'antifeixisme combatiu", on dues companyes de Cornellà van explicar el cas repressiu contra el company Adri de Cornellà (imputat arran d'uns fets que van tenir lloc durant la manifestació de l'11-S del passat 2008), i van desgranar els principals eixos de la campanya, fonamentats en la denúncia de l'autèntic caràcter del feixisme.

I properament presentacions a Badalona, Mataró (21 de març) i Manresa (18 d'abril)

Hitler també perseguia els gitanos, article de Joan Salicrú

2012-02-05T20:36:00.006+01:00

Donada la polèmica amb els regidors de PxC de Sant Boi, reprodueixo aquí l'article del periodista mataroní, Joan Salicrú sobre la cap de llista de PxC a Mataró

Hitler també perseguia els gitanos*

Article de Joan Salicrú Bloc de Joan Salicrú, clica aquí.
Mònica Lora, cap del grup municipal de Plataforma per Catalunya a Mataró, és una persona que té més cara que esquena. Encapçalant una llista plena de membres d’una minoria ètnica com són els gitanos, és capaç de publicar en el seu Twitter, fa 22 dies, el missatge “Fora mesquites de Mataró” i de retuitejar algú que diu “Yo soy de Mataró y cada viernes me cruzo con más de 300 de estos [musulmans] de camino a rezar mientras yo subo cansado de currar”, i al mateix temps, ara fa nou dies, es presenta davant el Moment a la Intolerància al Passeig Carles Padrós de la capital del Maresme en el dia que es commemora l’Holocaust nazi per solidaritzar-se amb aquella tragèdia. O estàs amb la llibertat, contra el nazisme i contra tota intolerància o estàs amb els que la fomenten. I això que Hitler, a banda de perseguir jueus, també portava als camps de concentració els gitanos de la llista de Lora.

Però és que en realitat Mònica Lora és només una oportunista. Després d’intentar treballar en el món de la moda, es va afiliar a Plataforma poc abans de les eleccions, quan va ensumar-se l'èxit. Es va passar la campanya criticant el que ella en diu “casta política” i resulta que ha passat de cobrar 200 euros al mes per treballar de professora d’extraescolars a embutxacar-se mensualment gairebé 3.000 euros, entre el seu càrrec a l’Ajuntament i al Consell Comarcal del Maresme. No serà que tota la retòrica antiimmigració era només per fer-se un sou?

No em trobareu entre els “bonistes” respecte la immigració. Crec que hi ha problemàtiques a nivell de sorolls, de convivència, provocades per la concentració d’immigrants que no es poden tolerar. Ni vestimentes com el niqab i el burka. I que s’ha de ser absolutament estricte en què tothom compleixi les normes legals. Però d’aquí a perseguir la llibertat religiosa i fomentar la intolerància, com fa Lora, hi ha una frontera infranquejable. La de la llibertat.
---------------------
Aprofito per linkar l'article que acaba de penjar Josep Puigdengolas al seu blog sobre PxC de Sant Boi i Militia, clica aquí, article J Puigdengolas

SANT BOI, LA PIRMI, PxC I MILITIA

2012-02-01T21:08:00.022+01:00

El passat dilluns, 30 de gener, vaig assistir per primera vegada a un Ple municipal de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, municipi on governen PSC i Iniciativa, i en el que PxC va obtenir tres regidors les eleccions municipals del 22 de maig. El cap de llista de PxC és David Parada, Secretari d’Organització i Acció Electoral de PxC, persona de màxima confiança de Josep Anglada, que milita a PxC des dels orígens. Parada va anar de número 4 a les eleccions catalanes de 2010.

Sant Boi és un municipi amb un índex d’immigració d’un 10,34% (8.522 estrangers), molt per sota del 16% que hi ha de mitjana a Catalunya i no hi havia hagut conflictes de convivència. La irrupció de PxC va sorprendre –restant vots sobretot al PSC—, si bé és cert que Parada va fer una campanya persistent i intensa els mesos abans de les eleccions municipals i no té un discurs groller i insultant com mostra, de vegades, Josep Anglada.

La revista El Triangle sempre ha dit que ell pertanyia a les Brigadas Blanquiazules de l’Espanyol i que hauria portat a PxC joves d’aquest grup ultra. Ell sempre m’ho ha negat, tot i que reconeix haver esta membre de la Grada Jove de l’Espanyol.

El 9 d’octubre es va celebrar a Sant Boi el Congrés constituent de les Joventuts Identitàries per Catalunya o joventuts de PxC, acte que va motivar una concentració antifeixista que va ser dissolta o aturada pels mossos d’esquadra.

El passat 6 de desembre vaig tenir el plaer de presentar el meu llibre Xenofòbia a Catalunya a Sant Boi, convidat per Iniciativa per Catalunya Verds i vaig conèixer als regidors Josep Puigdengolas, Alba Martínez, Miguel Ángel Merino i Luis Pérez.

Aquest dilluns vaig anar al Ple on es debatia la moció de PxC que estan presentant als ajuntaments on tenen representació, per tal de negar la Renda Mínima d’Inserció als immigrants extracomunitaris. En Josep Puigdengolas em va informar que també hi hauria una sorpresa al final del Ple en relació a PxC.

MENTIDES DE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ

David Parada va defensar la moció mentint sobre el que diu la llei en relació als bens immobles dels demandants del que abans es coneixia com a PIRMI. Parada va dir que la llei negava a aquesta prestació a qui tenia bens i com que no es pot comprovar si tenen o no bens als seus països d’origen, feien un frau de llei i estaven en situació de superioritat als autòctons. Però tal com van replicar els portaveus dels altres partits, la llei no diu que no puguin tenir bens, sinó que no tinguin bens que poguessin donar guanys per la seva subsistència i que la casa en propietat hi visquin els pares o fills no significa que els doni una renda per viure . No repetiré aquí el que van dir el Tinent d’Alcalde d’Iniciativa, Luis Pérez, que linko aquí, ni la regidora socialista responsable de serveis Socials, Lluïsa Moret. Si vull recalcar que va ser contundent la regidora del PP, Marina Lozano Illescas, que va qualificar la moció de barbaritat, i també Jaume Pujades de CiU que va qualificar-la de torpede a la línia de flotació de la convivència. Recalco la claredat de PP i CiU perquè contrasta amb el discurs d’altres responsables dels seus partits com Garcia Albiol a Badalona, o el regidor d’UDC de Guardiola de Berguedà, Jordi Carreras que, després de twitejar, tuits d’Anglada, va fer-ne un demanant als Reis d’Orient quedar-se en atur i un burka, per cobrar més i abans que la resta d’aturats, el qual no ha estat cessat del seu càrrec ni per l’alcaldessa, ni suspès de militància per UDC.

Un cop rebutjat amb el no de tota la resta de partits la proposta de PxC, Plataforma va presentar una moció contra la pujada del transport públic i va ser votada unànimement per tots. Com van dir els altres grups, qualsevol proposta de PxC si mira pel bé de tots els ciutadans, indistintament del seu origen, li donarien suport. Em sembla una opció correcta, a diferència del que s’ha fet a Vic. Primer Vila d’Abadal dir que a PxC “ni aigua” i després arribar a acords per poder guanyar votacions i governar, o el que fa ara la CUP que abandona el Ple cada cop que PxC fa una moció.

INTERPEL.LACIÓ SOBRE MILITIA

La sorpresa que m’havien anunciat sobre PxC va ser una interpel·lació d’Iniciativa al Grup de PxC referent a la confirmació d’assistència de David Parada a l’acte d’inauguració del centre neofeixista Militia a Barcelona. El text va ser llegit per la regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau, Alba Martínez Vélez. El text és aquest:

Interpel·lació PxC- 30/01/2012

“Fa algunes setmanes, vam poder veure a diferents mitjans, com PxC, a través de diferents membres del partit, tenia intenció de participar a la inauguració d'un local d'orientació feixista anomenat Militia inspirat en la italiana Casa Pound. Fins i tot vam poder veure com un dels regidors del grup municipal de PxC al nostre Ajuntament, David Parada, va arribar a confirmar la seva assistència a l’acte d’inauguració via facebook.

Tal i com va fer el grup d'ICV-EuiA al parlament (que va remetre 8 preguntes al Departament d’Interior), nosaltres avui volem preguntar al regidor Parada per alguns detalls relacionats amb aquest fet.

- Suposant que vostè tenia coneixement, quan va acceptar la invitació, que aquest centre social anomenat “Militia” té una marcada orientació feixista i que està presumptament vinculat a grups feixistes italians com “Casa Pound” i “Blocco Studanesco”.

- Suposant també que a l’hora d’acceptar la invitació i confirmar assistència, vostè tenia coneixement de que un dels convidats a l’acte d’inauguració era Gianlucca Iannone, líder del grup italià paramilitar i violent Blocco Studanesco, i que segons sembla és autor de frases com “el feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”.

- Suposant que tenia coneixement que Gabriele Adinolfi, fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, també tenia previst viatjar a Barcelona per participar a la inauguració d’aquest espai.

Li volem plantejar la següent qüestió, senyor Parada. Estarà d’acord amb mi que un quan confirma assistència per anar a un acte d’inauguració o qualsevol altre tipus d’esdeveniment coneix bé qui organitza aquest acte i qui són els convidats. Llavors com explica la seva vinculació i el seu interès en participar en la inauguració de l’anomenat Centre Social Militia i compartir espai amb aquests personatges vinculats a grups obertament feixistes. Com defensa la seva intenció de participar en la inauguració d’un centre que, fins i tot, dubtem que compleixi la legislació vigent per les presumptes vinculacions a grups violents italians?”

David Parada, que no s’esperava aquesta pregunta, va negar haver posat al Facebook que hi assistiria i va comentar que tot era un muntatge de Roger Molinas d’Unitat Contra el Feixisme de L’Hospitalet. Acabat el Ple, Parada m’insistí que no era cert que ell hagués dit que hi aniria.

Aquí dalt teniu la imatge de Face on Parada diria “assistiré”.
Com explicava jo l'altre dia, Josep Anglada, -clica aquí- va fer un comunicat negant la implicació de PxC en l'acte de Militia, tot i que estava anunciada la intervenció del seu responsable de relacions internacionals de PxC, Enrique Ravello , i sembla que el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, segons algunes fonts formava part del nucli organitzador. Anglada va dir en relació a Sànchez (clica), que "tampoc era tan greu que algú tingués relació amb Militia" El responsable de la Casa Pound i Enric Ravello han participat en projecte ssimilars com el Pojecte Impulso de Castellò. Mireu les banderes que surten al vídeo i jutgeu si és o no un grup d'extrema dreta.
Mireu també qui és Gabriele Adinolfi, que diu ni sinagogues ni mesquites amb el braç aixecat

Informació de Casa Pound aquí al blog de Carles Viñas

i en aquest vídeo i al blog de Josep Puigdengolas

Interior del nou local de Militia. A La foto el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez.

DEBAT CENTRES D'INTERNAMENT A TV TERRASSA, PRISMES

2012-02-01T14:16:00.006+01:00

El passat cap de setmana Televisió de Terrassa va emetre aquest debat en el programa Prismes, sobre els Centres d'Internament d'Estrangers. Vaig compartir taula amb Amadeu Bocar, d'ECAS, l'advocat Juan Carlos Querol, i el representant del Sindicat Unificat de Policia, Antonio Granados.
Penso que en el debat, com també ha passat en el debat del Periódico, en algun moment es va barrejar el debat de si ha d'haver-hi o no una llei d'estrangeria conseqüència dels qui proposen, senzillament tancar-los, i el debat sobre per què s'hi entra, el buit legat que hi impera, les batudes ètniques que fa sovint la policia, i la situació dels qui hi arriben procedents de Ceuta, Melilla i Canàries, per passar allà els 60 dies preceptius i quedar en llibertat després sense papers i amb una ordre d'expulsió inaplicable però que els diexa en una situació de total precrietat jurídica i legal.

Per veure el vídeo has de clicar l'enllaç de sota i tindràs els links d ela primera i segona part
Link programa CIES, TV Terrassa, clica aquí 1a i 2a part

Avui El Periódico dedica dues pàgines a la compareixença del Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en la que va anunciar que aprovaria un reglament. Jo hi dic la meva opinió i enfatitzo que més enllà de les millores, cal que es renovin els permisos de treball i residència als immigrants amb papers que estan a l'atur, donat que, en cas contrari, es generarà una bossa d'irregulars que si troben feina no podran fer-ho leglament i, malgrat tenir família aquí serien susceptibles d'ingressar en un CIE i ser expulsats.
Link El Periódico, clica aquí i ves a baix amb el cursor.

Del Ball de les Corporacions vienès a la Casa Pound , EXTREMA DRETA, ANTIJUEVA I ANTISLÀMICA

2012-01-28T17:14:00.015+01:00

Nombrosos líders ultradretans europeus van participar la nit d’ahir divendres a l’anomenat Ball de les Corporacions del al Palau Imperial de Viena, a la Plaça dels Herois, que s’ha celebrat el mateix dia que es commemora el Dia Internacional en Memòria de l'Holocaust amb motiu del 67º aniversari de l’alliberament d’Auschwitz.Tal com recull la premsa (clica) hi va assistir Marine Le Pen, candidata de Front Nacional francès, el parlamentari nacionalista suec Kent Ekerot, i l'europarlamentari belga, Philip Claeys, de la formació xenòfoba VlaamsBelang. Milers de persones es van manifestar contra aquest acte en considerar-ho una provocació i un insult a les víctimes d’Auschwitz.

L’assistència de Le Pen podria sorprendre perquè el partit, a l’igual que la majoria de grups xenòfobs, identitaris, anti-imigració haurien canviat l’antisemitisme tradicional per la més actual islamofòbia i sovint per un suport a Israel com estat que lluitaria contra expansió de l’Islam. Però més enllà d’aquest canvis l’antisemitisme i el substrat feixista nazi d’alguns dels seus dirigents aflora sovint en tots aquests grups.

Ara fa dos Josep Anglada va ser al Ball convidat per Harald Vilimsky, secretari general de l’FPÖ austríac. Allà Anglada, acompanyat pel responsable de Relacions Internacionals de PxC, Enrique Ravello, es va reunir amb Filip Dewinter del Blaams Velang belga, i el magnat suec Patrik Brinkmann. Ravello és del sector procedent de CEDADE, va militar al Movimiento Social Republicano i al grup neonazi, Tierra y Pueblo, i pertany al corrent pagano esotèric que, en sintonia al que pensaven els ideòlegs del nazisme, rebutjaven les religions monoteistes com el cristianisme per ser compassives amb els dèbils.

Ravello havia de participar el passat 15 de gener a l’acte de constitució del Centre Social Militia a Barcelona amb els líders de la Casa Pound italiana. La Casa Pound és un centre en memòria d’Ezra Pound, el poetà nordamericà que va simpatitzar amb el feixisme i

durant la II Guerra Mundial va viure a Itàlia i va ser propagandista en llengua anglesa de l'Eix a la ràdio i premsa escrita. (Iniciativa per Catalunya pregunta al Govern per aquest acte, clica)

Fins ara els únics seguidors públics d’Enra Pound a Espanya eren el Movimiento Social Republicano que cada 1 de maig fan un acte al monument que té a Medinaceli on encenen la flama eterna i lloen Pound com un lluitador contra la “usura”. Més informació sobre la Casa Pound al blog de Carles Viñas i al de Xavier Casals Després de les eleccions municipals de maig, alguns militants el MSR van reconeixer que e camí de la marginalitat no permetia créixer el MSR i van acostar-se a PxC amb la que alguns amics seus procedents de l’extrema dreta, van obtenir actes de regidors sota la sigla d’Anglada.

Foto: Josep Anglada, Enric Ravello, Filip Dewinter, Patrik Brinkmann
i Markus Beisicht al “Ball anual de les Corporacions" de gener de 2010.

Per a mi l’exemple més recent d’aquest antisemitisme –o antijudaisme- dels xenòfobs catalans, que compatibilitzen amb la nova islamofòbia la va mostrar el regidor d'Ensenyament d’Unió Democràtica de Catalunya de Guardiola de Berguedà, (Clica aquí) que va fer el tuits racistes antiislàmics propis o escrits per Anglada que, quan el cas va transcendir i algunes persones van donar-se de baixa del seu twitter ,va piular “on són jueves o no lo entiendo”

TERTÚLIA A COM RÀDIO SOBRE FRAGA IRIBARNE: J. CABAYOL, J. BARRERA, E. VIVAS i X. RIUS

2012-01-17T19:30:00.004+01:00

TERTÚLIA SOBRE FRAGA IRIBARNE, LA TRANSICIÓ I LA MEMÒRIA HISTÒRICA, clica aquí
La majoria de mitjans a l'hora de valorar la figura de Manuel Fraga han oblidat que mai no va mostrar-se penedit pels crims del franquisme ni d'haver sigant penes de mort.
Ho debaten al Tots x Tots de la COM en Pep Cabayol, en Joan Barrera, l'Esther Vivas i Xavier Rius Sant

L'ALCALDESSA, EL SEU REGIDOR RACISTA D'ENSENYAMENT I LA COMISSIÓ D'IGUALTAT DEL PARLAMENT

2012-01-16T20:15:00.006+01:00

El meu article de divendres ha obert la polèmica.
Què passaria si alguns grups parlamentaris portessin a la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament el cas del regidor de Guardiola que ha fet tuits racistes -propis o de Josep Anglada- sobre jueus, musulmans i immigrants, i que una diputada membre de la Comissió -l'alcadessa- no ha cessat dels seu càrrec de regidor d'Ensenyament?

Pot estar a la Comissió d'Igualtat del Parlament una diputada que manté com a regidor d'ensenyament a qui fa tuitts racistes? El Triangle digital continua amb la polèmica, clica aquí

Una membre de la Comissió d'Igualtat del Parlament protegeix el regidor racista d'Unió

L'alcaldessa de Guardiola de Berguedà, la convergent Montserrat Ribera, no cessa -tal com reclamen diverses veus- Jordi Carreras tot i els seus comentaris xenòfobs

L'alcaldessa de Guardiola de Berguedà, Montserrat Ribera [a la imatge], ha decidit no cessar com a regidor d'Ensenyament i Governació Jordi Carreras, tot i els diversos missatges racistes que aquest va publicar fa uns dies a Twitter. El fet, de per si qüestionable, s'accentua en saber que, a banda d'alcaldessa, Ribera (CDC) és diputada al Parlament de Catalunya i membre de la Comissió d'Igualtat de les Persones, que treballa per eradicar discriminacions per motius de gènere, origen i creences. És a dir, tot el contrari del que ha fet Jordi Carreras, militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

Tal com ha informat el setmanari EL TRIANGLE en la seva darrera edició, Carreras va piular perles com que "als Reis mags els demano un burca per poder anar a l'atur i que m'atenguin ràpid", a banda de retuitejar comentaris de Josep Anglada, el líder de PxC, tan desafortunats com "els disturbis de París ja no són tan llunyans. Una societat multicultural sol ser una societat multiconflictiva". L'endemà el regidor de Guardiola va reconèixer que un seguit de persones l'havien deixat de seguir a la popular xarxa social, fet que ell va atribuïr a què "o són jueus o no entiendo...".

Clica aquí per llegir el meu article de divendres al Triangle sobre el tuitts del regidor d'UDC i el fet que l'alcadessa pertany a la Comissió d'Igualtat.

Llibertat.cat també comenta el meu article i qüestiona que es pugui ser de la Comissió d'Igualtat de les Persones si es manté en el càrrec un regidor racista, clica aquí

CAMPANYA CONTRA ELS CENTRES D'INTERNAMENT DEL PERIÓDICO

2012-01-15T13:33:00.009+01:00

Avui intervinc amb una breu opinió a les pàgines del Periódico a la campanya contra el Centres d'Internament d'Estrangers.

Més enllà del que ja s'ha dit sobre la manca d'un marc legal que els reguli i doni garanties als interns i al fet que es tanca en uns centres pitjor que les presons a unes persones que només han fet una falta administrativa, barrejats amb extrangres que sí han delinquit pendent d'expulsió, comento l'arbitrarietat de les batudes selectives ètniques que fa sovint la policia, les quals, més a més són il·legals.

D'aquest tema fa un any i mig vaig fer un article a El País que adunto -clica aquí-, Arizona en Lavapiés

També intervinc amb dues opinions al debat digital, clica aquí per llegir totes opinions.

Text Reportatge Periódico, clica a quí

UNIÓ ATIA EL RACISME, article al Triangle d'avui. El regidor de Guardiola

2012-01-13T12:49:00.009+01:00

Article El Triangle, els twitts racistes del regidor Unió, clica aquí

La nit de Reis el digital Llibertat.cat feia públic que el tinent d’alcalde de Guardiola de Berguedà, i regidor d’Ensenyament i Governació, Jordi Carreras Granero, d’UDC, estava tuitejant comentaris racistes i xenòfobs. Alguns propis, com que "Als reis mags els demano un burca per poder anar a l'atur i que m'atenguin ràpid". Altres eren retuitejades de piulades de Josep Anglada com la que va fer arran de l’assassinat d’un senegalès al barri del Besòs: “Els disturbis de París ja no són tan llunyans. Una societat multicultural sol ser una societat multiconflictiva” o el lament a que “CiU pressuposta 19ME en plena crisi per fomentar la multiculturalitat religiosa i atendre els immigrants”. L’endemà Carreras, que és president de la Unió de Joves del Berguedà ironitzava sobre les crítiques contra ell amb una nova burla racista: "M'han deixat de seguir 8 o 9 persones. O són jueus o no entiendo...". El regidor de la CUP de Berga, Francesc Ribera, Titot, va demanar des del seu Twitter "CiU de Guardiola hauria de destituir del govern i expulsar del partit el seu regidor feixista. Si no ho fa estarà assumint el seu discurs"

L’endemà de Reis, després que aquestes opinions fossin recollides i criticades a diferents mitjans, i les joventuts d’Esquerra Verda i les Socialistes demanessin també el seu cessament, Carreras remetia un comunicat en el que demanava perdó "a les persones o col·lectius que s'hagin pogut sentir molestos". Tot i que admetia que van ser "desafortunats", s'excusava adduint que "es van fer dins d'un context de queixa per una situació viscuda feia hores per un conegut". Acte seguit l’alcaldessa de Guardiola, Montserrat Ribera, de CDC, justificava mantenir el càrrec al regidor d’Unió perquè la seva feina al consistori «ha estat bona i per tant no prendrem mesures. Donem per bona la disculpa del regidor».

L’alcaldessa, membre de la Comissió d’Igualtat de les Persones del Parlament

Aquesta manca de voluntat d’aplicar algun correctiu al regidor que estava piulant comentaris, uns que legitimaven mentides sobre la immigració i altres, clarament xenòfobs, xoca amb les responsabilitats polítiques de Montserrat Ribera que més a més d’alcaldessa és diputada al Parlament i membre de la Comissió d’Igualtat de les Persones de la cambra. Comissió que treballa per eradicar discriminacions en base al gènere, origen i creences, i, sense cap mena de dubte, les piulades del seu regidor d’Ensenyament no només legitimaven mentides sobre certs col·lectius, sinó que insultaven i incitaven a la discriminació.

Les piulades de Carreras han generat malestar, un cop més, en aquells sectors de CDC con la sectorial de Nous Catalans, la Direcció General d’Immigració i entre aquells regidors de tants municipis que dia a dia treballen i creuen en les polítiques de cohesió social i combaten rumors com els que escampava el regidor d’Unió. I és que una vegada més des d’Unió es torpedeja l’aplicació del Pacte Nacional d’Immigració que CiU també va signar. Primer van ser les declaracions dels dos alcaldes dels municipis més importants que té Unió, Salt i Vic, Jaume Torramadé i Josep Maria Vila d’Abadal contra el dret de vot dels magribins; després la propostes de moratòria a l’obertura de mesquites i esglésies africanes a Salt, després les declaracions de Duran Lleida sobre els perjudicis de la immigració al preu dels habitatges i a la qualitat de les escoles, i el laments que neixin més Mohameds que Jordis. A Badalona, on CiU ha combatut sempre el discurs islamòfob de García Albiol, Unió es va desmarcar dels seus companys de CDC. Així en el Ple del passat dia 20, en el que Albiol va presentar una proposta de moratòria a l’obertura de mesquites per impedir l’obertura d’un oratori que compleix els requisits de la Llei de Culte, instants abans de la votació en la que els regidors del PSC, Iniciativa i CiU van derrotar amb la seva majoria la proposta de l’alcalde, el regidor d’Unió, Jordi Subirana va abandonar el Saló de Plens, fet que va recalcar amb ironia l’alcalde Albiol al Convergent Ferran Falcó.

Si fins fa uns anys s’havien fet públic diversos casos de traspàs de militants d’UDC cap a PxC, ara ha estat polèmic el nomenament del gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Manel Medeiros, ara militant d’Unió, que va liderar PxC a Barcelona entre 2002 i 2004. I és que com mostra la manca de sancions d’Unió cap el regidor de Guardiola, les opinions de certs sectors d’UDC no són gaire diferents de les de Josep Anglada.

Xavier Rius

Comentari sobre les meves opinions al Regió7, clica aquí

Més informació sobre la polèmica a Llibertat.cat

ENTREVISTA A COMRÀDIO. MORT D'UN IMMIGRANT AL CIE DE BARCELONA, DECLARACIONS XENÒFOBES DEL REGIDOR DE GUARDIOLA, MORT D'UN SENEGALÈS AL BESÓS

2012-01-10T22:08:00.008+01:00

Segons hem sabut avui, França ha batut el seu record de d’expulsió d’immigrants. En concret va deportar, el 2011, quasi 33.000 estrangers, gairebé 5.000 més que el 2010. D’altra banda, el ministre de l’Interior francès, Claude Guéant, va concedir menys permisos de residència als ciutadans estrangers que els sol.licitaven. Per si hi havia algun dubte de la clau electoral de la presentació, ara, d’aquestes dades, el ministre va aprofitar l’acte en què els va comunicar per dir que el Partit Socialista farà “regularitzacions massives” si arriba al poder. Una música que ens sona. I que també li sona a Xavier Rius Sant, autor de “Xenofòbia a Catalunya” i “El libro de la Inmigración en España”, expert en la relació entre política i immigració. Parlem també de la mort d'un senegalésal Besós, de lesdeclaracions xenòfobes del regidor d'UDC de Guardiola i de la mort d'un immigrantal CIE de Barcelona

CLICA AQUÍ per sentir entrevista. La mort d'un immigrant al CIE de Barcelona, les opinions xenòfobes del regidor UDC de Guardiola, la mort del senegalés al Besós.

Blog Tots x Tots

http://twitter.com/#!/search/realtime/http%3A%2F%2Fwww.llibertat.cat%2F2012%2F01%2F-a-catalunya-qui-mes-ha-utilitzat-la-xenofobia-han-estat-dirigents-d-udc-16120

XENOFÒBIA I ELECTORALISME A UDC, De Manlleu a Salt, de Badalona a Guardiola

2012-01-07T14:24:00.028+01:00

Ahir va saltar la notícia que el 3r tinent d’alcalde de Guardiola de Berguedà, i regidor d’Ensenyament i Governació, Jordi Carreras Granero, militant d’Unió Democràtica de Catalunya, havia tuitejat diversos comentaris racistes i xenòfobs, alguns propis, altres escrits per Josep Anglada.

Tal com ha destapat Llibertat.cat, Carreras, ha publicat comentaris propers a l'extrema dreta a través del seu Twitter @jrdcarreras on mostra la seva total aversió a les cultures que no siguin l'espanyola. En aquest sentit, malgrat ser regidor d'Ensenyament i Governació fa comentaris xenòfobs fins i tot amb les víctimes mortals minoritzant les que eren immigrades. "M'ho sembla a mi o la majoria de víctimes de gènere, de família o com es digui, no són Espanyoles…", va dir en una piulada en castellà el passat 2 de gener amb motiu de la mort d'una dona d'origen ucraïnès a Girona. Un dia després moriria una dona catalana a mans de la seva parella a l'Ametlla de Merola, a Puig-reig, a la mateixa comarca del Berguedà. Tot i que comenta el fet, Carreras no fa cap menció a la piulada del dia anterior.

Carreras destaca també pels seus comentaris racistes sobre les dones que porten vel o burca, reproduint falsedats relacionades amb la immigració com ara "Als reis mags els demano un burca per poder anar a l'atur i que m'atenguin ràpid" o "Posa't un burca i torna a passar a veure com va la cosa", responent una queixava de la lentitud per tramitar l'atur.

Aquests missatges hores d’ara no han passat factura a Carreras, però sí que ha rebut una amonestació a Twitter, segons comenta amb una nova dosi de burla racista: "M'han deixat de seguir 8 o 9 persones amb un plis. O són jueus o no entiendo... ;)".

Però Carreras no només publica comentaris al mes pur estil de PxC, sinó que segueix Josep Anglada i difon el seu discurs. Aquest dimecres va reproduir una piulada de Josep Anglada que deia en castellà: "Els disturbis de París ja no són tan llunyans. Una societat multicultural sol ser una societat multiconflictiva". Anglada parlava de l’assassinat d'un senegalès al Besòs de Barcelona. I també aquest dimecres va retweetejar un apunt d'Anglada crític amb Convergència i Unió: "CiU pressuposta 19ME en plena crisi per fomentar la multiculturalitat religiosa i atendre els immigrants".

Escrivint el llibre “Xenofòbia a Catalunya” vaig conèixer aquells sectors de l’extrema dreta pura i dura que legitimen el racisme des d’un punt de vista filosòfic i ideològic acceptant unes creences pagano-esotèriques similars a les d’alguns caps de l’Alemanya nazi. Bé, ells diuen que no són racistes, sinó que cada grup ha de quedar-se al seu espai natural i certa Europa s’ha de defensar de les invasions. Aquests col·lectius, a l’igual que feien els caps de l’Alemanya nazi discrepen del cristianisme i de les altres religions monoteistes perquè són compassives amb els dèbils. Des d’aquest punt de vista la caritat vers el desvalgut o el pobre –és a dir d’inferiors—, com propugna l’Evangeli ens debilita com a grup en la lluita diària de la supervivència.

Però sorprenentment he constatat que a Catalunya, deixant de banda Anglada i García Albiol, qui més ha utilitzat la xenofòbia, bé perquè en el fons potser hi creuen, bé perquè és rentable per aconseguir els seus interessos polítics, han estat certs dirigents d’Unió Democràtica de Catalunya, un partit que té els valors cristians de germanor i compassió en el seu ideari. He dit certs dirigents, no tots, ni la majoria, però sí que és cert, que, si deixem de banda els grups xenòfobs com PxC i Albiol, fa anys que algunes persones d’Unió, han legitimat aquest discurs, l’han sacsejat per fer caure alcaldes socialistes i també és cert que hi ha hagut transvàs de militants entre UDC i PxC.

D’Unió a PxC i viceversa

Si comencem pel traspàs de militants, el cas més clar és el de Mateu Figuerola, de Cervera, que quan la filla inicia una relació sentimental amb un magribí intenta cremar la mesquita, s’entrega després als mossos com a responsable de l’incendi, entra a PxC i esdevé regidor i Vicepresident segon del partit. Figuerola trencaria amb Anglada i es col·ligaria amb el neonazi Movimiento Social Republicano i aniria de número 3 a les llistes al Parlament Europeu, darrera d’Erik Norling, que va ser secretari del membre de les SS refugiat a Espanya, Leon Degrelle, fins la seva mort. També la llista de PxC de Mataró va ser impulsada per persones properes en anteriorment a UDC. I l’actual gerent de l’Institut Municial d’Educació de Barcelona, Manel Medeiros, ara militant d’Unió, va liderar PxC a Barcelona entre 2002 i 2004.

Certament el traspàs de militants cap o des de PxC també s’ha donat des d’altres partits. Deixo de banda el pas de militants del PP cap a PxC donada la proximitat ideològica d’algun sector, i estic convençut que la força xenòfoba identitària espanyola que algun dia arribarà al Congres del Diputats sortirà de sectors del PP que acusaran a les administracions del PP de “donar-li tot als immigrants”.

Sí que s’han donat casos de pas de militants nacionalistes o independentistes d’altres partits cap a PxC. Un cas clar és el de l’ex alcalde de La Quar, Joan Bernat, dirigent d’ERC, el PI i Estat Català al Berguedà, que amb altres companys independentistes va formar part de les llistes de PxC a Berga. També tenim el cas del saltenc Carles Bonet, ex militant de la CUP, ERC i CDC, que va encapçalar la llista de PxC a Salt. A Salt també es dona el cas del dirigent de Reagrupament de Salt-Girona, Jaume Santana que, sense formar part de les llistes ha fet campanya per PxC, acompanyant a Anglada en els seus actes i reunions i aplaudint-lo fogosament, segut a primera fila en els mítings de PxC. Sembla que la ratlla que separa el Primer Catalunya a la de Primer els de casa és fàcil de traspassar per alguns.

Manlleu i els rumors que Unió deixa que s’escampin

Manlleu i Salt van ser els primers municipis on l’escampada de rumors sobre que els immigrants reben tots els ajuts, no paguen impostos i els hi donen pisos, van influir en la pèrdua de l’alcaldia el 1999. A Salt, en mig de molts rumors, el PSC perd l’alcaldia i guanya Jaume Torramadé d’Unió de qui parlaré després. A Manlleu, l’alcalde socialista Ramon Sitjà, pateix una campanya plena de falsedats sobre els ajuts socials, que CiU no atura ni desmenteix. Sitjà que s’ha divorciat i inicia una relació amb la catalana Marta Moreta, i es diu pels bars i comerços que l’alcalde els hi dona tots als moros perquè està amb una mora. CiU, amb una candidatura encapçalada per Joaquim Vives, d’UDC, guanya les eleccions.

Duran Lleida i l’alcalde Codina

Continuant amb Unió vull contraposar el discurs de que fou alcalde de Vic fins 2007, el democratacristià Jacint Codina. Codina, amb profundes conviccions religioses i humanistes va defensar i implantar el model Vic de repartiment de nens magribins per totes les escoles i acabar amb els dos centres gueto que escolaritzaven només nens d’origen o família estrangera. I ho va fer conscient que tenia en contra part dels seus votants, alguns dels quals van votar el 2003 Josep Anglada descontents amb la mesura. A Vic qui va sacsejar o utilitzar la xenofòbia no va ser Unió i, en canvi, com explico al llibre, hi ha qui apunta al dirigent de CDC, Enric Castellnou, com una de les persones que va ajudar a Anglada convençut que trauria vots al PSC als barris de l’anomenat Vic-2 on vivia bona part de la immigració andalusa. Anglada sempre diu que en els seus orígens el va ajudar gent de CDC.

Més tard, Josep Maria Vila d’Abadal, d’Unió, quan va a Vic a encapçalar la candidatura de CiU de 2007, fa unes declaracions acompanyat de Duran Lleida dient que “Vic havia estat pionera i generosa donat els mínims vitals a aquesta gent, i ara calia incidir i exigir que complissin els deures”. Fent aquesta declaració legitimava el que escampava Anglada que els immigrants acaparen les ajuden i no paguen impostos ni compleixen els deures. Tres anys més tard Vila d’Abadal faria la proposta de negar el padró als irregulars i denunciar-los a la policia, proposta que va catapultar Anglada a la notorietat mediàtica i les televisions de tot l’Estat. Penso que Vila d’Abadal no és xenòfob, però fent la proposta va legitimar a Anglada. Fent coses com negar-se a parlar amb ell primer, però després votant propostes seves com la moció contra el conveni de reciprocitat amb Marroc pel dret de vot a les municipals el reforça.

En canvi qui no té problemes per fer declaracions que podrien legitimar la xenofòbia és Josep Antoni Duran Lleida. Com explico al llarg del llibre, en diferents moments, oblidant que CiU ha recolzat totes les regularitzacions fetes pels governs del PSOE i PP, acusarà als governs espanyols de fer polítiques de papers per tothom amb les regularitzacions massives. També ha repetit moltes vegades allò que a Catalunya no hi cap tothom, dit, d’una manera i en un context, que semblava que donés la raó a Aznar i Anglada quan parlaven d’invasió. Amb motiu de la polèmica del padró Duran defensarà la proposta de Vila d’Abadal dient que “ja era hora que algú s’atreveixi a plantar cara a la immigració il·legal!”. Per últim Duran ha fet recentment declaracions lamentant que la majoria de nens que neixen a Catalunya siguin fills de mares estrangeres, lamentant que neixin més Mohameds que Jordis. Unes declaracions que Anglada ha aplaudit.

Vull fer esment també del cas de Torelló on fa quatre anys i mig, els dies abans de les eleccions municipals, des de CiU es va escampar una sèrie de rumors sobre una mesquita arribant-se a convocar el dia l’últim dia de campanya una manifestació que finalment no es va fer. Tot i això el PSC va guanyar, i PxC no va entrar en faltar-li 3 vots. Però el que es va sembrar llavors va fructificar aquest maig de 2011. PxC va obtenir tres regidors que va perdre el PSC i Santi Vivet d’Unió seria el nou alcalde

Salt, imputacions per estafa amagades i mentides al Face

A Salt, quan el febrer de 2010 es convoca des de persones vinculades a col·lectius nacionalistes i un digital pro CiU a rebentar el Ple municipal i “donar un cop d’estat” al inútils de l’Ajuntament, com a protesta per la impunitat delictiva de certs joves multireincidents, l’ex alcalde d’Unió Democràtica de Catalunya, Jaume Torramadé, demana a l’alcaldessa socialista Iolanda Pineda fer un govern d’unitat PSC-CiU, sense ERC, en el que ell hauria de ser tinent d’alcalde d’urbanisme. Truca a moltes portes del PSC i insinua que si el fan tinent d’alcalde d’urbanisme intentarà aturar la crispació i les manifestacions contra Iolanda Pineda. Tinc jo clar que Pineda no era responsable de la impunitat legal i judicial dels multireincidents. Pineda no accepta la proposta de Torramadé i Salt entra en un espiral de tensió, prou conegut, en la que es culpa a Pineda de tot.

El que no se sap llavors és que l’ex alcalde Torramadé amaga que està imputat judicialment per un suposat cobrament de 350.000 euros per requalificar els terrenys de l’antiga fàbrica Gassol. Requalificació que no va poder completar l’anterior mandat en aturar-ho els seus socis d’ERC que no ho veuen clar i perdre les eleccions que donarien l’alcaldia a Iolanda Pineda que governarà amb ERC. D’aquí la seva insistència, no a un governs d’unitat també amb ERC, sinó de PSC i CiU on ell tindria urbanisme i així, sembla, poder solventar el cas de la Gassol. Sembla evident que el qui el denuncia, en sentir-se enganyat, per haver-li pagat 350.000 euros a canvi de la requalificació que no es va fer, retiraria la denúncia si es culminava l’operació.

No vull entrar aquí a detallar la campanya que fa Torramadé i els seus aliats per fer caure Pineda, per desligitimar el projecte de Renovació Urbana del barri centre de Salt –blocs sense equipaments- que Pineda signa amb el Ministerio i la Generalitat, quan era un proposta que ell havia proposat quan era alcalde el 2005. Tot això ho explico en el meu llibre, Xenofòbia a Catalunya, que, per cert, Torramadé i el seu equip, mentint un cop més, no em va deixar presentar en un local públic de Salt amb l’argument fals que els equipaments estarien ocupats aquells dies de finals d’octubre i començament de novembre per uns inexistents actes d’aniversari de la Biblioteca. El llibre el vaig presentar a Girona al barri de St Eugènia, tocant a Salt, on l’alcalde de CDC no el va vetar.

Si que vull explicar que Torramadé va deixar durant tota la campanya electoral de maig de 2011 que els seus amics de PxC li pengessin al Facebbok a ell i altres membres de la candidatura de CiU les notícies falses sobre que Iolanda Pineda havia autoritzat la macromesquita salafista més gran d’Europa. PxC recollia firmes contra la suposada major mesquita salafista d’Europa mentre el cap de llista d’Unió ho tenia penjada al seu mur la notícia falsa, no ho eliminava, i quan al cap d’uns dies ja no sortia a la pàgina d’inici, deixava que li tornessin a penjar. Com va dir ell passades les eleccions: “jo no sóc responsable del que em pengen al Face”.

I acabo aquí només amb un apunt d’UDC de Badalona. Quan García Albiol va presentar al Ple del passat 20 de desembre suspendre per un any l’obertura de nous centres de culte per impedir l’obertura d’un petit oratori, CiU, PSC i IC-V, que junts tenen majoria, hi van votar en contra. Però casualment uns minuts abans de la votació el regidor d’Unió de Badalona , Jordi Subirana, va sortir a orinar i no va votar. Albiol va fer constar que el regidor d’Unió no votava.
Per últim he de dir que aquesta actitud front la immigració d'alguns dirigents d'Unió va en línia contrària al que pensen i fan l'Àngel Colom, l'Àngel Miret, en Carles Campuzano, el conseller Cleries o el Director d'Immigració, Xavier Bosch.... tot i que... Artur Mas i el portaveu Francesc Homs, de vegades legitimen aquest discurs.

Xavier Rius

Enllaç Link de Llibertat.cat

CiU disculpa al regidor xenòfob de Guardiola, clica aquí Llibertat.cat

Carreras criticat també pels nacionalistes catalans pro-Israel pels seus comentaris contra els jueus

L'ALCALDESSA DE GUARDIOLA MANTÉ EN EL CÀRREC EL REGIDOR XENÒFOB, clica aquí

Més informació al Regió 7, on citen la meva opinió

EL REIS VENEN D'ORIENT, article i fotos fa 9 anys, quan vaig anar a Bagdad

2011-12-26T12:56:00.017+01:00

Torre de Samarra, 1 de gener de 2003

Ara fa 9 anys, just abans de marxar deu dies a l'Iraq vaig escriure aquest article pel País, que sortiria publicat el dia 31 de desembre. L'article no parla del conflicte de l'Iraq, sinó que tracta dels mercats o zocos àrabs. Comento que moltes de les fires de Nadal, evoquen el zoco o mercat àrab al carrer "porque todavía hay sensaciones como el paseo y la compra en plena calle que la calefacción de los grandes almacenes no puede suplir, sea porque en nuestra memoria perdida añoramos ese mercado medieval alrededor del cual crecieron las ciudades, sea porque nuestro subconsciente busca la magia de ese bazar oriental, porque es de Oriente de donde vienen los Reyes."
Aquells dies a l'Iraq, dos mesos abans d'una guerra anunciada, vaig ser i fotografiar alguns d'aquests llocs mítics de l'Orient on segons la llegenda provenen el Reis. Poso aquí, amb l'article, algunes fotos de la mesquita xiïta d'Or de Bagdad (Khadimiya), de la torre de Samarra abasida, en la que ens recorda la bíblica Torre de Babel, del port de Bàssora, punt de sortida dels viatges de Simbad el Marí, segons conten les Mil i Una Nits, i una al costat d'una gran foto de qui es creia la reencarnació de Nabucodonosor i Saladí

TRIBUNA: XAVIER RIUS SANT

Zocos de diciembre y enero

XAVIER RIUS SANT 31/12/2002

Vota

Resultado 961 votos

Barcelona carece de un mercado callejero como el Rastro de Madrid, sucesor del mercado medieval o del zoco árabe, al que se acude, no sólo para comprar un objeto o producto concreto, sino también por el placer de merodear, buscar, comparar, preguntar, regatear, charlar y, con compra o sin ella, tomarse una caña observando la variopinta procesión humana, siempre distinta, que nunca se detiene. Los supermercados y las grandes superficies han desplazado a un segundo o tercer nivel a los mercados municipales de alimentos, con sus comercios y bares de las calles contiguas y a los mercadillos de un día a la semana tan frecuentes todavía en determinados barrios del area metropolitana, no precisamente céntricos, y en muchos municipios en los que pervive como sucesor del mercado rural.

En lugares como Vic todavía pervive la sensación que el pulso a la ciudad se toma en el mercado de la plaza Major, que alcanza su apogeo en el Mercat de Rams, en vísperas de Semana Santa, o en Molins de Rei, con la Fira de la Candelera. Los Encantes de la plaza de las Glòries, ahora pendientes de un posible traslado, por más que lo intentaron en diversos momentos de su historia, jamás se acercaron a la categoría del Rastro madrileño y, equivocadamente o no, muchos barceloneses lo consideraban como un lugar donde encontrar gangas o productos de segunda mano, pero no siempre de la calidad deseada. El eterno "corre que te pillo" de vendedores top manta y guardias urbanos en los alredores de las Glòries no ha ayudado precisamente a mejorar la imagen de los Encantes.
Las eternas obras de reforma del mercado de Santa Caterina, junto a la catedral, significaron la estocada final a una de las pocas zonas que rememoraba ese zoco que siempre visitamos con ilusión al llegar a cualquier ciudad árabe u oriental, un barrio de callejuelas y casas viejas, pero lleno de aromas, colores y griterío. La Boqueria sí que conserva esa magia, pero carece de un entorno donde adquirir productos no alimenticios.
El Mercado de Sant Antoni es por partida doble, tal vez, el único mercado que nos puede transportar al antiguo zoco o bazar. Fruta, verdura, carne y pescado en su interior, ropa en la carpa que lo rodea, tenderetes en las calles del entorno y el abarrotado mercado de libros y revistas de los domingos que transforma el entorno, donde todavía se puede regatear. Su vestirse unos días para puestos de ropa, quedar desnudo con sus columnas metálicas otros, para acabar convertido los domingos con otra indumentaria en mercado de libros y revistas, le otorga una magia que lo diferencia del resto de mercados barceloneses. Estos días, a quienes nos gusta pasear sin prisa ni objetivo entre tenderetes podemos disfrutar de los mercados y ferias navideñas que reproducen la estructura del bazar tradicional. Ya pasó Santa Llúcia en la catedral, con sus puestos navideños y sus artesanos que emula perfectamente ese mercado medieval desaparecido. Pero es la feria de Reyes de la Gran Via, con sus puestos de artesanos a uno y otro lado abiertos hasta altas horas de la noche, el lugar idóneo para perdernos quienes amamos el placer de pasear observando artesanía de todo tipo, aunque no pretendamos comprar nada concreto.
Es un mercado que ninguna gran superficie comercial hace peligrar, sea porque todavía hay sensaciones como el paseo y la compra en plena calle que la calefacción de los grandes almacenes no puede suplir, sea porque en nuestra memoria perdida añoramos ese mercado medieval alrededor del cual crecieron las ciudades, sea porque nuestro subconsciente busca la magia de ese bazar oriental, porque es de Oriente de donde vienen los Reyes.

Mesquita xiïta amb cùpules d'or de Kadimiya, Bagdad, on hi ha les restes de dos dels 11 immams desl xiïtes

Ports de Bàssora, aquí segons les Mil i Una Nits, s'iniciaven els viatges de Simbad

Saddam present a tots els carrers de Bagdad. Jo feia per l'AVUI de cronista dels últims dies d'un món que s'acabava

Mesquita d'Or de Bagdad

Universitat del temps del Abasides, quan Bagdad era el centre polític i cultural d'un Món que anava d'Àsia a l'Atlàntic

FOTOS DEL PORTAL DE BETLEM

2011-12-25T00:54:00.007+01:00

L'agost de 2007 vaig ser a Betlem. Poso aquí algunes fotos sense cap mena de comentaris

ARTICLE AL PERIÓDICO SOBRE LA PROPOSTA DE MORATÒRIA DE GARCÍA ALBIOL A NOVES MESQUITES

2011-12-20T02:33:00.005+01:00

link article El Periódico 20-12-2011 clica aquí

Repitiendo el guion de las mezquitas

Albiol no aconseguirà congelar avui a Badalona l'obertura de nous centres de culte musulmans

Dimarts, 20 de desembre del 2011

Albiol no conseguirá congelar hoy en Badalona la apertura de nuevos centros de culto musulmanes

XAVIER
RIUS

Tras la campaña de las elecciones generales, en la que pese a votarse las cámaras que legislan y gestionan la inmigración el PP evitó hablar de la cuestión, el alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha decidido retomar su discurso habitual con una propuesta que se votará hoy en el pleno municipal, destinada a congelar la apertura de nuevas mezquitas y centros de culto. Una propuesta similar a la que hizo el alcalde democristiano de Salt, Jaume Torramadé, en agosto, que solo sirvió para tensar la convivencia y que en modo alguno impedirá la construcción de una mezquita en Salt, pero sí ha evitado, de momento, que los evangelistas africanos inauguren el local adaptado a las exigencias de la ley de culto. Parece que Torramadé pretendía con dicha moratoria ganar tiempo tras el anuncio del Govern catalán de modificar la ley de centros de culto aprobada con el tripartito.
Albiol justifica su deseo de impedir la apertura de nuevas mezquitas con el argumento de que su apertura en barrios con un 35% de inmigración los convertiría de manera irreversible en guetos. Argumentos que recuerdan los de Torramadé para justificar su moratoria cuando dijo que deseaba evitar que se convirtiera en un parque temático de religiones de inmigrantes. Y si es cierto que algunos barrios de Salt, en los que la mayoría de habitantes no son autóctonos, tendrían las características de lo que se califica como guetos, dicho fenómeno se produjo en el periodo 1999-2007, cuando él fue alcalde. Y precisamente la zona pactada durante el pasado mandato por la entonces alcaldesa socialista, Iolanda Pineda, para ubicar los nuevos centros de culto está fuera de dichos barrios.

A diferencia de la propuesta de Torramadé en Salt, que se pudo aprobar gracias a los dos tránsfugas de Plataforma per Catalunya, que desde entonces acostumbran a votar todas sus propuestas facilitándole la mayoría absoluta, la suspensión no prosperará en Badalona dado que PSC, CiU e Iniciativa, si votan juntos, superan en concejales al PP. Y si en algún lugar los concejales de CiU han tenido en inmigración una posición clara y acorde con los consensos alcanzados los pasados años, como el Pacte Nacional per la Immigració y las leyes de acogida y de centros de culto, ha sido en Badadalona con los ediles Ferran Falcó y Josep Pera. Así, en el anterior mandato ellos eran los responsables de las áreas de seguridad, convivencia e inmigración y se destacaron por apoyar la normalización del culto islámico. Y dicha normalización solo se logra facilitando –que no regalando ni subvencionando nada, como insinúan Josep Anglada, García Albiol y algún dirigente de CiU–, la apertura de nuevas mezquitas con todos los requisitos de insonorización, acceso distinto al de escaleras de vecinos, etcétera, y así poder cerrar los bajos de edificios sin condiciones, en los que se ubican muchos oratorios. Además, los convergentes Falcó y Pera, al igual que hacen los responsables municipales del PP en la práctica totalidad de municipios que gobiernan, facilitaron el alquiler de polideportivos y espacios municipales en días señalados de mucha afluencia de fieles como los del Ramadán.
Albiol, en cambio, siendo alcalde este agosto, con argucias como que el personal municipal estaba de vacaciones o argumentando cuestiones de seguridad del patio de un instituto en desuso, impidió que alquilaran equipamientos de propiedad o gestión municipal, mostrando una actitud de dureza frente al supuesto buenismo del anterior equipo de gobierno. Aquellos mismos días de agosto ordenó una serie de inspecciones de comercios de alimentación —regentados la mayoría por inmigrantes—, muchos de los cuales ya habían tenido expedientes o sanciones por incumplimiento de normativas de higiene y, tras precintar tres comercios, lo comunicó en rueda de prensa frente a la supuesta pasividad de los anteriores responsables municipales de Badalona y de los equipos de gobierno del resto de municipios del área barcelonesa. Pasividad ante los comercios que no es cierta, si bien los ayuntamientos de Santa Coloma, L’Hospitalet y Barcelona no inspeccionan los comercios en forma de redada ni convocan ruedas de prensa cada vez que clausuran un establecimiento.

Y volviendo al tema de las mezquitas, sorprende que el Govern, tras el anuncio de modificación casi de urgencia de la ley de centros de culto que hizo el portavoz Francesc Homs, hace tres meses, con un lenguaje más propio de Albiol, Torramadé o Duran Lleida, todavía no haya iniciado los trámites en el Parlament. Y es que si miramos el nuevo texto, prácticamente no cambia la ley vigente, elaborada por el tripartito. Ley que, tras imponer criterios de acceso, insonorización y seguridad, solo facilitaba y orientaba a los ayuntamientos para calificar suelo compatible para usos religiosos de acuerdo con «las necesidades y las disponibilidades». La propuesta de CiU no cambió nada, pero dio muestra de dureza ante los musulmanes, como la que mostrará Albiol hoy en Badalona.

Periodista

TERTÚLIA COM RÀDIO, UN ANY REVOLTES ÀRABS.

2011-12-19T23:29:00.004+01:00

TERTÚLIA COM RADIO,UN ANY REVOLTES ÀRABS, CLICA AQUÍ

El 17 de desembre de l’any passat, Mohamed Bouazizi, un jove que venia fruïta a la població tunisiana de Sidi Bouzid va calar-se foc frustrat pel tracte que li va donar una inspectora municipal, que el va bufetejar. Aquella dona es diu Faima Hamdi i poc pensava que amb aquella bufetada donaria el tret de sortida d’un seguit de revoltes àrabs que sembla que no té final. Bouazizi va morir poques hores després de ser visitat a l’hospital pel dictador de Tunis, Zine el Abidine Ben Ali. El 14 de gener, Ben Ali fugia del país, per la pressió popular i d’un exèrcit que es va negar a reprimir les protestes dels ciutadans. El 3 de febrer, qui queia era el dictador àrab, Hosni Mubarack. Tot seguit esclatava la guerra civil a Líbia. El dictador libi, Muammar al Gaddafi, moria, el 20 d’octubre, després de ser detingut per milícies rebels, el 20 d’octubre. Tres dies després renunciava el dictador de Iemen, Alí Abdulah Saleh. Síria viu un greu i violent conflicte civil mentre d’altres països àrabs han optat per una més gran democratització, com és el cas del Marroc o Algèria. Un bon moment, clar, per passar balanç d’aquest any de revoltes àrabs. Ho farem amb els següents contertulians: Xavier Rius Sant, analista de conflictes, Víctor Pallejà, arabista, Francesc Freixa, expert en temes de cooperació a la Mediterrània i Josep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicació-SICOM.

COMENTARI DEL LLIBRE A PRESÈNCIA, dominical del Punt Avui i el 9 Nou

2011-12-18T12:53:00.005+01:00

ARTICLE AL PUNT AVUI, UN ANY DE REVOLTES ÀRABS

2011-12-16T02:34:00.008+01:00

opinió

Un any de revoltes àrabs

16/12/11 02:00 - Periodista - Xavier Rius

Un manifestant crema un còmic del president sirià al-Assad en una protesta contra el règim diumenge a Istambul Foto: EFE.

Demà farà un any que el tunisià Mohammed Bouazizi, informàtic a l'atur, es va prendre foc, com a protesta contra el fet que la policia li havia requisat el carretó de fruites. L'endemà de la seva immolació van començar unes mobilitzacions que quatre setmanes més tard van forçar el president Ben Alí a fugir. Les mobilitzacions per demanar treball, llibertats i la fi de la corrupció es van estendre pel món àrab. Mobilitzacions que van ser reprimides de manera desigual. Aquestes revoltes han fet caure Ben Alí a Tunísia, Hosni Mubàrak a Egipte i Abdal·là Saleh al Iemen, on a més de les mobilitzacions, algunes tribus es van aixecar en armes. I a Líbia va caure Gaddafi, després d'una intervenció estrangera. En canvi, a Síria, Baixar al-Assad resisteix al poder, malgrat els cinc mil morts caiguts a causa de la repressió i els xocs amb soldats desertors. La resta de països han hagut de fer reformes, i són les monarquies les que més bé es mantenen, i en aquells en què, com el Marroc, Egipte i la mateixa Tunísia, s'han convocat eleccions, els grups islamistes n'han sortit victoriosos. I des d'Europa i els Estats Units gairebé tothom té clar que no es pot repetir l'error que es va cometre a Algèria el 1991, donant suport al cop militar, davant la victòria del Front Islàmic de Salvació, que va portar el país a una dècada de matances, i Palestina, el 2006, després que Hamàs guanyés les eleccions.
A Tunísia ha estat l'islamista Ennahda, Renaixement, el que ha obtingut el 40% dels vots, i el seu líder, Hamadi Jebali ja és el primer ministre. Però dilluns passat, cinc dies abans de l'aniversari de la immolació de Bouazizi, el Parlament va nomenar president de república el laic i històric defensor dels drets humans Moncef Marzuki. Marzuki va escriure, ja l'any 2004, que si es convocaven eleccions lliures a Tunísia i la resta de països àrabs, serien els islamistes els que guanyarien, ja que han estat l'única oposició organitzada als dictadors. Uns dictadors que espoliaven els seus països i, amb l'excusa d'aturar l'islamisme, tenien el vistiplau d'Occident per actuar amb impunitat. Precisament la propera setmana sortirà a la venda en castellà el seu llibre El mal árabe, editat per Asimética. Marzuki explica que el problema no és que els islamistes guanyin, sinó que intentessin bloquejar una futura alternança, i creu que si els nous governs islamistes bloquegessin futures eleccions lliures caurien com han caigut aquest any els dictadors. I, de fet, tant Ennahda a Tunísia com els Germans Musulmans a Egipte propugnen la separació de poders i una laïcitat similar a la que es dóna a la Turquia d'Erdogan, que, sense ser àrab, quan el primer ministre turc va viatjar als països revoltats, va ser rebut com un heroi.
El de Síria, amb cinc mil morts, és, sense cap mena de dubte, el conflicte més difícil de resoldre. I mentre la Lliga Àrab fa propostes de full de ruta, ningú no vol plantejar una acció militar, perquè sembla evident que si es pressiona militarment Síria, Hezbol·là i Hamàs farien rebentar el Líban i Palestina.

Darrera actualització ( Divendres, 16 de desembre del 2011 02:00 ) Link article al Punt Avui

Enllaç llibre "El mal árabe", clica aquí.

PRESENTACIÓ A MOIÀ DE XENOFÒBIA A CATALUNYA

2011-12-10T22:04:00.009+01:00

Aquest dissabte s'ha presentat el llibre Xenofòbia a Catalunya a Moià a Can Carner. Han intervingut Jaume Clarà de la revista Modiliànum, i la regidora de Serveis Socials i Ciutadania -i bona amiga-, Laura Camí. Han assitit 35 persones, entre les que hi havien amics i amigues, companys i companyes d'entitats com el Fanal, companyes de caminades i excursions, veïns i amigues. En el col.loqui hem estat d'acord en que en aquests temps de crisi cal estar molt atents per evitar que el discurs xenòfob cali al Moianès. En Jaume ha recalcat el que dic a la primera pàgina del llibre que la major part del llibre s'ha escrit a Moià que està equidistant pel l'Eix a 96 km de Salt i Guissona, municips amb més índex d'immigració de Catalunya i, mentre a Salt a causa de la pobresa hi ha conflictes, a Guissona, on tothom té feina no hi conflictivitat ni ha arrelat el discurs xenòfob. La Laura, com a regidora ha fet esment de la necessitat de treballar per evitar que el discurs xenòfob arreli, i ha fet una explicació etimològica del significat de la paraula xenofòbia. Gràcies Elvira per encarregar-te dels llibre i al Joan i l'Alícia per les fotos.

Gràcies a tots per haver vingut!

Informació al 9 Nou, clica aquí

LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A MOIÀ ÉS DISSABTE!

2011-12-09T14:13:00.006+01:00

El Regió 7 a l'entrevista que em va publicar ahir, deia, per error, que el llibre es presenta a Moià avui divendres, però la presentació és demà dissabte a les 7 (19 hores) a Can Carner, carrer de les Joies.

NOTÍCIES

Bages

HEMEROTECA »

regió7.cat » Bages

IMMIGRACIÓ

Es presenta a Moià, demà, un llibre sobre xenofòbia

11:57

VOTA LA NOTÍCIA

REDACCIÓMANRESA
Demà (i no avui, com dèiem per error en l'edició d'ahir, pàg. 6) es farà la presentació a Moià del llibre Xenofòbia a Catalunya (Edicions de 1984), que signa Xavier Rius. Mestre i periodista vinculat als moviments pacifistes i d'objectors dels anys 80 i, més tard, a associacions de drets humans i centres d'estudis sobre conflictes, Rius estarà acompanyat per Laura Camí, regidora de Serveis Socials i Ciutadania de Moià. L'acte serà a les 7 de la tarda a Can Carner.

Link rectificació Regió 7

ANGLADA ABSOLT D'AMENACES A LA REGIDORA DE SALT, I LA REGIDORA M'EMBOLICA A MI SENSE COMUNICAR-M'HO

2011-12-08T15:35:00.006+01:00

Avui s'ha conegut la sentència de del Jutjat d'Instrucció nº 1 de Girona, absolent a Josep Anglada del delicte d'amenaces pel que l'havia denunciat la regidora trànsfuga de Salt, Juana Dolores Martínez, que el passat agost va deixar, juntament amb Carles Bonet, PxC passant al Grup Mixt o no adscrit, cosa que de facto va donar la majoria absoluta i l'estabilitat -tal com s'ha vist en els últims Plens- a l'alcalde, Jaume Torramadé, d'Unió Democràtica de Catalunya.
Sense que se'm consultés a mi, sembla que la prova de les amenaces aportada per la regidora és un comentari que em va fer Anglada a mi, quan vaig parlar amb ell en la fase final del llibre i li vaig transmetre la meva preocupació que alguns votants de PxC de Salt se sentissin enganyats i, aquells dies que Salt s'omplia de cartells "contra la mesquita i els traïdors" actuessin pel seu compte violentament contra els trànsfugues. Certament Anglada em va dir que no era cosa seva si algú de Salt actuava de manera violenta però en cap cas em va dir que ell volia o que hagués demanat que s'actués violentament contra els trànsfugues.
De fet, en aquella conversa amb Anglada jo sí li vaig transmetre que la regidora m'havia demanat que li digués que si PxC demanava perdó pel que PxC havia dit d'ella i de la seva parella -natural del Camerun-, ella potser tornaria a PxC o es plantetjaria tornar l'acta de regidora. Josep Anglada em va respondre que no volien que ella tornés a PxC, ni fer fora a la regidora que quedava a PxC -enfrontada amb Martínez-, l'únic que volia era que els dos trànsfugues tornessin l'acta de regidors.
El que em molesta de tot això, és que es pretengui posar com a prova el que jo he explicat d'una conversa amb Anglada -a qui critico durament al llarg de tot el meu llibre-, sense que la demandat m'informi que el que jo hagués dit, ben o mal transcrit o contextualitzat, s'utilitzaria com a prova en un judici per amenaces.

Text sentència clica

ENTREVISTA A REGIÓ 7: La xenofòbia s´alimenta de la legitimitat que li donen partits polítics democràtics

2011-12-08T08:03:00.004+01:00

dijous 8 de desembre de 2011

´La xenofòbia s´alimenta de la legitimitat que li donen partits polítics democràtics´

El periodista analitza en el darrer llibre els mecanismes del fenomen de rebuig als immigrants que crema en somort

VOTA LA NOTÍCIA

Xavier Rius amb un exemplar del seu llibre Xenofòbia a Catalunya
FRANCESC GALINDO

Autor del llibre Xenofòbia a Catalunya. Mestre i periodista, analitza el discurs polític que legitima el rebuig als immigrants i els seus mecanismes d'expansió. Una de les poblacions analitzades és Manresa, on PxC té dos regidors i va aconseguir en les darreres eleccions generals un miler de vots

Activista en la defensa dels drets humans, Xavier Rius ha publicat Xenofòbia a Catalunya, en el qual recull exemples i dades de l'auge del rebuig a la immigració i la seva vinculació amb determinats discursos polítics. Demà presenta el llibre, a les 7 de la tarda, a Can Carner, de Moià, amb la presència de Laura Camí, regidora de Serveis Socials i Ciutadania.

Vostè és xenòfob?
Aquesta sí que és bona! Tinc molts defectes, però aquest em penso que no.
Què és ser xenòfob?
La xenofòbia es basa en la dificultat per empatitzar amb l'altre, en acceptar que una persona pot no entendre una altra, però l'ha de respectar. Quan l'altre és una persona d'una altra cultura, amb uns altres costums i un altre aspecte, aquest problema s'aguditza.
Digui'm un tret que caracteritzi un xenòfob?
Generalitzar. Parla de nosaltres i d'ells amb trets excloents. Un altre tret és que el xenòfob no ha viatjat gaire, no ha corregut món i davant de l'altre té por.
I la crisi agreuja la situació.
Sí i no. El fenomen d'Anglada i la Plataforma per Catalunya es va generar a Vic quan no hi havia crisi ni atur i ja funcionava el discurs de la inseguretat, la delinqüència i la invasió. Perquè el que molestava no és que treballessin a les càrnies, sinó veure persones vestides amb gel·laba parlant una llengua inintel·ligible. Encara que el pollastre i els tomàquets que es menjaven estaven collits amb les seves mans feia por veure'ls.
I com es fa per aconseguir un rèdit polític d'aquesta desconfiança?
El mètode que ha funcionat a Josep Anglada ha estat verbalitzar-ho, quan ningú no en parlava perquè no li diguessin xenòfob o racista, i, a més, fer-ho amb un cert toc d'humor. PxC ha tret un tema de l'armari i ho ha fet apel·lant a la víscera més profunda.
Un altre sistema molt eficaç és la difusió de rumors.
Si s'hi fixa, ja sigui a Manresa o a Vic o altres poblacions, s'ha explicat que s'hi instal·lava una macromesquita, que l'alcalde s'entenia amb una mora, que perdonen impostos als immigrants, que els hi regalen tot... Per poc que algú s'ho rumiés, veuria que és poc probable que la mesquita més gran d'Europa s'instal·li al Xup, oi? Doncs hi ha qui s'ho creu i els vota.
Com poden tenir tant èxit les mentides?
A Salt, un determinat regidor de Convergència escampava que a l'anterior alcaldessa, Iolanda Pineda (PSC), l'havia prenyada un negre; a Vic, l'alcalde, Vila d'Abadal, va dir que havien estat generosos donant als immigrants els mínims vitals i que tocava fer que complissin els seus deures. Fent discursos d'aquesta mena, partits que tenen una credibilitat faciliten que hi hagi ciutadans que pensin que si ets immigrant et donen directament una Pirmi, un pis, el cotxet de nens i vals del supermercat. I això amb els immigrants treballant i cotitzant, com si se'ls regalessin les coses.
És sorprenent que determinats discursos falsos assoleixin una penetració tan gran.
Insisteixo, això passa quan aquests missatges els repeteixen i els validen persones que es troben en àmbits presumptament no xenòfobs. Aquesta és la legitimació de la mentida. A Girona hi ha 160.000 estrangers, la meitat serien d'origen africà. Una de les llegendes urbanes que corren és que a qualsevol musulmà li donen la Pirmi (Programa de Renda Mínima) i a la demarcació hi ha 6.000 Pirmis i 180.000 estrangers. Però s'insisteix que a qualsevol marroquí li donen la Pirmi, el pis gratis, la beca escolar i el cotxet del bebè. De les 6.000 Pirmis que hi ha, 2.400 són per a estrangers.
La gent creu el que vol creure?
Quan una mentida es repeteix centenars de vegades esdevé veritat. Això ho sabem des de l'estigmatització dels jueus per part dels nazis i cada vegada que un ciutadà o un càrrec públic difon mentides aquestes es legitimen més. Insisteixo, la xenofòbia s'alimenta de la legitimitat que li donen partits polítics democràtics i persones que diuen que defensen la democràcia. La democràcia s'ha de defensar amb la veritat.
PxC té l'exclusiva d'aquesta desinformació aprofitant l'altaveu que representa tenir càrrecs públics?
No, polítics del PP com García Albiol l'han utilitzada. Per exemple, han dit que a l'hospital s'operen de cataractes tots els estrangers, li repliquen que només hi ha hagut 12 operacions de cataractes a estran-gers en un any i la seva resposta és que aquestes dades són falses. El mateix passa quan es confronta la realitat amb dades a Vic, però ells continuen repetint que els moros ho tenen tot gratis i que si el nen autòcton no entra a la llar d'infants és perquè han donat la plaça a un marroquí, i això corre. A Manlleu, gent d'Unió va fer córrer que l'alcalde, Ramon Sitjà, estava embolicat amb una mora. Després resulta que l'alcalde de Manresa també està amb una moreta i el de Vic, i arreu es fan macromesquites.... I, sí, sí, Ramon Sitjà tenia com a parella una persona que es deia: Marta Moreta! Total, falsedats.
Vostè diu en el seu llibre que Manresa ha actuat de forma sensata en relació amb la immigració. Per què?
Manresa ho ha fet bé perquè CiU no ha fet demagògia i el PP no ha assumit el discurs tipus García Albiol. Podem dir que el cor de la política són les persones. Tot i així, PxC té dos regidors a Manresa.
Però, per exemple amb el PP, què passarà ara que té responsabilitat de govern?
Ara mateix ho hem vist en la campanya a les eleccions generals. El discurs García Albiol s'ha silenciat. Sánchez Camacho va anar a Salt, però va parlar de delinqüència, no d'immigració. No s'ha parlat d'immigració en la passada campanya electoral perquè ningú no en volia parlar, només el Duran i Lleida amb allò dels Jordis i els Mohammeds.
Quin paper juguen les noves tecnologies en aquest panorama?
Un exemple lamentable és el fet que l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, tingués penjat en el seu Facebook durant mesos que l'anterior govern autoritzava la macromesquita més gran d'Europa. I ho tenia penjat vàries vegades per amics seus. Després, ell deia que li havien penjat i no en tenia cap responsabilitat. Tot mitjà que s'utilitzi sense criteri fa un mal servei.
Què em diu de la gran polèmica sobre l'empadronament d'immigrants a Vic?
L'alcalde Vila d'Abadal no es va penjar res al Facebook, però quan va dir que calia salvar la ciutat i una de les mesures per fer-ho era negar el padró, estàs legitimant els que difonen que la immigració és perillosa. Crec que no ho va fer per mala llet, sinó per fer alguna cosa, però el que va acabar fent va ser un gran favor a Anglada.
PP i PSOE són el mateix en política d'immigració?
Ni bonistes ni malistes, han estat autistes, però com a mínim el PSOE va explorar més la contrac-tació en origen.
Link entrevista Regió 7

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A LA SEU D'INICIATIVA A SANT BOI DE LL

2011-12-06T22:31:00.009+01:00

Avui he tingut el plaer de presentar el llibre a Sant Boi de Llobregat, en el marc de la Fira de la Puríssima, convidat per Iniciativa per Catalunya-Verds. A Sant Boi, municipi amb només un 10% d'immigració i sense conflictes importants, on PxC va treure a les municipals 2.991 vots, un 10,47% del vots i 3 regidors. El cap de llista és el Secretari d'organització de PxC, David Parada, persona, des de fa molts anys, de màxima confiança de Josep Anglada. A les eleccions passades el PSC va tornar a guanyar i PSC i Iniciativa governen amb majoria absoluta. A St Boi es va fer el passat octubre la reunió constituent de les Joventuts Identàries per Catalunya, o joventuts de PxC.
Han assistit una vintena de persones, entre les que estaven els quatre regidors de l'Equip de Govern d'ICV, i després de la meva exposició hi hagut una ric col·loqui en el que han participat els regidors de l’equip de Govern i diferents militants i simpatitzants d'Iniciativa i veïns que han comentat la seva tasca diària per aturar el discurs xenòfob. Vull agrair al regidor Josep Puigdengolas el fet que m'hagi convidat, i he de dir que m'he sentit com a casa...
Blog del Josep Puigdengolas, clica aquí
Comentaris del llibre de Xavier Tornafoch, Iniciativa de Vic

ÚLTIMA INTERVENCIÓ A MÓN OBERT, RÀDIO L'HOSPITALET?

2011-12-04T20:16:00.006+01:00

Aquest dissabte he intervingut a Món Obert a Ràdio L'Hospitalet (minut 43). Critico la voluntat de suprimir la Ràdio i Televisió de L'Hospitalet, i valoro les eleccions al Marroc i Egipte on han guanyat grups islamistes.
Donat que Núria Marín pensa tancar la ràdio aquest mes, potser és la meva última intervenció a aquest mitjà.
Penso que el programa Món Obert que dirigeix Elisabet Cortiles i Damià Caro, gràcies al conveni amb Solidaridat i Comunicació, SICOM (http://sicom.cat/monobert/) , fa una gran tasca de suport i alteveu de les ONG de dins i de fora de L'Hospitalet.
Link intervenció dissabte 3 a Món Obert, aquí minut 43
NO AL TANCAMENT DELS MITJANS PÚBLICS DE L'HOSPITALET!

ANGLADA ABSOLT D'AGRESSIONS AL SEU FILL

2011-12-02T20:44:00.005+01:00

Foto: Anglada a primera fila, el dia de la presentació del meu llibre a Vic amb J Comajoan.

Josep Anglada ha estat absolt en el judici ràpid per violència a l'àmbit familiar, després que el seu fill retirés l`acusacio contra el seu pare i es negués a declarar. Acaba així l'´últim episodi judicial, conegut, que ha fet passar a Anglada i altres tegidors o ex regidors de Vic pels jutjats aquest octubre i novembre.Adjunto sentència i links de premsa.
Text Sentència clica aquí
Article Josep Comajoan, clica aquí
Notícia a El País clica aquí

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE, DIMARTS 6 A ST BOI DE LLOB I DISSABTE 10 A MOIÀ

2011-12-01T23:01:00.004+01:00

El dimarts 6 de desembre, a les 19 hores presento el llibre "Xenofòbia a Catalunya" al local d'Iniciativa de Sant Boi de Llobregat, Rambla 13-15.
Event de Facebook
Event de Facebook presentació Sant Boi, clica aquí

I el dissabte 10 de desembre, a les 19 hores, a Moià a Can Carner

Cartell presentació a Moià

TERTÚLIA A COM RÀDIO SOBRE LES ELECCIONS A EGIPTE I MARROC, SÍRIA I LES REVOLTES ÀRABS

2011-11-29T17:20:00.008+01:00

Ahir vaig participar a la tertúlia de la Comràdio al Tots x Tots amb Esther Vivas, Joan Barrera i Jordi Armadans sobre les eleccions a Egipte i Marroc, les revoltes àrabs i, també, vam parlar una mica d'economia i eleccions a l'Estat espanyol,
Clica aquí per escoltar la tertúlia
Link aquí altres intervencions a Com Ràdio

FOTO NOI MORT AL IEMEN AMB L'ESCUT DEL BARÇA

2011-11-26T20:02:00.007+01:00

Ahir vaig publicar un article al Punt Avui de l'acord al Iemen sobre la retirada amb immunitat pel President Saleh. Deia que les protestes continuarien i hi hauria més morts. Mentre jo escrivia l'article moria més gent. Un altre diari de Barcelona va publicar la informació amb aquesta foto d'un noi mort amb la samarreta del Barça. A mi la imatge m'ha colpit, i m'ha colpit encara més que aquest detall hagi passat totalemnt per alt i ningú no n'hagi parlat, ni tan sols el diari que publicava la fotografia.

ENTRE VIC I SALT, NI DEFENSOR DE DESVALGUDES NI ENAMORAT DE L'ANGLADA

2011-11-25T19:13:00.013+01:00

L'Anglada ha penjat al twitter que m'he enamorat d'ell. I el Tot Salt, el seu director, Manel Mendoza, que per cert va fer d'interventor de CiU al barri de Santa Eugènia de Girona el passat diumenge, em qualifica com protector de desvalgudes i obsessionat amb Torramadé. Estic obert a qualsevol crítica i opinió, però que siguin serioses.

L'ANGLADA DIU QUE M'HE ENAMORAT D'ELL, clica aquí

@josepanglada Josep Anglada i Rius

Veien el blog d l’autor del llibre Xenofòbia a Catalunya d'en X. Rius, he arribat a la conclusió q aquest home s'ha enamorat de mi.#osona

23 de nov vía Mobile Web

Retwitteado por Socadoman

I per Tot Salt, digital de propaganda del Sr Torramadé sóc protector de desvalgudes, clica aquí

I el digital Tot Salt diu de mi i del meu llibre:

...el tancarem amb la presentació del “panflet” Anti-Saltenc pel gran amic del sr. Anglada y protector d'ex alcaldesses indefenses, el gran, l'únic, l'increïble Xavier Rius Sant
------------------------

I adjunto aquí aquest article que critica que el Sr alcalde de Salt no em deixés presentar el llibre (perdó, no m'ho va denegar, simplement no va respondre la instància, abans informativa, ara suplicativa, i em va fer saber que no li venia de gust que el presentés)
Article Diari de Girona, clica aquí

Fragment:

Aquest vespre visita Salt amb el seu Angladamòbil per escampar la bonanova de Hitler entre els seus sequaços. L'Ajuntament li ha cedit l'auditori de la Coma Cros, el mateix espai on sovint famílies musulmanes participen en festes escolars i activitats diverses. Més paradoxes de la vida: dijous coneixíem que el periodista Xavier Rius Sant, autor d'un llibre crític amb els xenòfobs i els seus amics, no ha obtingut el plàcet del consistori per presentar-lo en cap dels edificis municipals. Fa venir arcades coincidir ni que sigui per una vegada amb el nou Roger de Llúria: Doncs sí, massa sovint, la democràcia fa fàstic.

ARTICLE DE VALORACIÓ DELS RESULTATS DE PxC i dels judicis varis

2011-11-25T03:32:00.002+01:00

Anglada es desinfla, primera pàgina, clica clica aquí per obrir i llegir segona pàgina

IEMEN, Un cas a part en la revolta àrab

2011-11-25T02:48:00.005+01:00

Article sobre la renuncia de Saleh al Iemen, link Punt Avui, aquí

ANÀLISI

Un cas a part en la revolta àrab

25/11/11 02:00 - Periodista - Xavier Rius

Joves de Sanà, exigint ahir que es jutgi Saleh Foto: REUTERS.

Finalment, després de molts morts i deu mesos de revolta, Ali Abdal·là Saleh ha signat la seva renúncia a canvi de la garantia que no serà jutjat. Abans ja havia promès la seva retirada diverses vegades i fins i tot va fugir a l'Aràbia Saudita en resultar ferit en un atac. Però aquesta vegada és evident que la renúncia no té marxa enrere. Posarà fi a 33 anys de govern i a l'intent, ara fa un any, de modificar la Constitució per perpetuar-se com a president vitalici, i, si això no era possible, aconseguir el suport de l'exèrcit i les tribus perquè el seu fill guanyés les eleccions presidencials. El cas del Iemen és diferent del de la resta de països àrabs que s'han vist sacsejats per les revoltes d'aquest any que han portat Ben Ali a l'exili daurat, a l'hospital penitenciari Mubàrak, a una mort humiliant Gaddafi, i a un clima de guerra civil a Síria. Revoltes que, deixant de banda el cas d'Algèria –on sembla que ningú vol arriscar-se a una nova guerra civil–, només han aconseguit temperar les monarquies.
El Iemen és una república sense estat, amb tribus que controlen de manera feudal cada territori, un exèrcit submís al dictador, una economia lligada al negoci de la droga del cat, una majoria de la població vivint en situació d'extrema pobresa, mentre l'exèrcit i la policia han de combatre revoltes separatistes al sud, una insurgència xiïta que a la veïna Aràbia Saudita ja li sembla bé que esclafi, i el terrorisme d'Al-Qaida, que té en aquesta anarquia un refugi. I amb tot això, la corrupció no només bloqueja qualsevol intent de reactivació econòmica, sinó que es menja també part de l'ajuda financera que donaven els Estats Units per combatre Al-Qaida. Com denunciarien els papers del Departament d'Estat filtrats, el règim es quedava bona part dels fons i moltes de les operacions militars que s'anunciava que es llançaven contra Al-Qaida eren, en realitat, contra les revoltes legítimes i sovint pacífiques dels xiïtes.
Segons l'acord signat a Riad, Saleh cedirà totes les competències al vicepresident Abd Rabbu Mansur Hadi, que hauria de formar un govern d'unitat que podria prorrogar-se dos anys fins a les eleccions presidencials i legislatives. Però aquests acords són rebutjats per molts dels que s'han manifestat setmana a setmana als carrers perquè no només volen que es jutgi Saleh, sinó, sobretot, que es desmantelli l'estructura corrupta de l'antic règim i es convoquin eleccions lliures d'aquí a pocs mesos. L'escenari, doncs, podrà ser el d'uns caps tribals i un exèrcit que intentaran aprofitar-se de l'acord per perpetuar els privilegis, com ha passat en part a Egipte, mentre els joves i sectors de la societat civil i política que han liderat la revolta demanen una democràcia real. O dit d'una altra manera, l'exèrcit, els caps tribals i el Iemen rural lluitant perquè poques coses canviïn i no es jutgi ningú pel passat, mentre els joves, els universitaris i algunes forces polítiques i socials de la capital lluiten per un canvi total de règim. Les revoltes al carrer estan, doncs, assegurades i segons com les afronti el president interí el resultat serà un o un altre.

Darrera actualització ( Divendres, 25 de novembre del 2011 02:00 )

ENTREVISTA COM RÀDIO SOBRE EL LLIBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

2011-11-19T09:42:00.002+01:00

Link, clica aquí, entrevista Comràdio, 18 de nov, Xenofòbia a Catalunya

L'entrevista es va gravar abans de la sentència sobre la falsa octaveta de Vic.

JOAN CARLES FUENTES CONDEMNAT PER LA FALSA OCTAVETA DE VIC

2011-11-18T10:57:00.010+01:00

L'ex regidor de PxC de Vic, Joan Carles Fuentes ha estat condemnat a una pena d'un any i sis mesos pel Jutjat Penal de Manresa per un delicte de provocació a l'odi i la discriminació racial (article 510 del Codi Penal), que és la pena que li demanava el Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar. En canvi, en contra en que demanava el Fiscal i l'acció i acusació popular, Josep Anglada ha quedat absolt.
Com es recordarà, Fuentes va encarregar els panflets a la copisteria que hi ha al costat de la Universitat de Vic, si bé va negar haver-la redactat. En aquell moment Fuentes era Secretari General de la formació.

Resulta ara que Fuentes seria la persona que hauria de substituir a Josep Maria Paré, el regidor de Vic de PxC que va ingressar ahir a la Model per no haver retornat 53.000 euros d'una persona d'edat avançada de qui administrava els bens.
Text sentència, clica aquí
Comunicat valoració sentència de Comunitat Musulmana, Centre Cultural Islàmic i Veus Diverses.

Més informació:

Els fets que motiven aquest judici van succeir a Vic, durant la campanya de les eleccions municipals de l’any 2007. Se’ls acusa de l’edició i distribució d’un pamflet on falsament s’hi deia que els autors eren un grup de marroquins. En aquest pamflet es cridava irònicament a votar determinats partits que, suposadament, afavorien els immigrants. Així mateix, s’hi donaven informacions falses i calumnioses sobre el col·lectiu magrebí. També reconeixia que el partit Plataforma per Catalunya pretenia expulsar i fer la vida impossible als immigrants.
Era evident que no l'havia escrit cap col.lectiu magribí perquè les lletres en àrab de l'encapçalament estaven mal escrites i no volien dir res. Les mateixes fotos de paradetes electorals que apareixien estaven penjades des de feia uns dies al web de PxC.

Malgrat que inicialment Anglada va negar cap relació amb la redacció i distribució del full, davant la denúncia de Veus Diverses i d’associacions islàmiques a la Junta Electoral, els mossos d’esquadra van localitzar la immprempta on s’havia fet (prop la Universitat de Vic) i la factura a nom de Juan Carlos Fuentes, que llavors era candidat a regidor per aquest partit. Ell va confessar haver-se trobat aquest full ja redactat i, en creure que li anva bé electoralment, havia encarregat la impressió i haver distribuït aquests pamflets, malgrat que als fulletons s’hi deia que els autors eren, pretesament, marroquins. Inicialment el jutge va considerar que havia de jutjar-se com a falta, no com a delicte. Però es va recórrer a l’Audiència de Barcelona que va decidir que fos Penal, i Anglada seria cridat a declarar el passat 16 de març als jutjats de Vic. Allà, davant el jutge i els advocats, va reconèixer haver fet les còpies, però a fora, davant la premsa ,ho va negar tot i va fer un al·legat contra els musulmans i que es facin mesquites.

El fiscal demana per Josep Anglada i Juan Carlos Fuentes la pena d’un any i sis mesos de presó, així com inhabilitació per presentar-se de candidats a les eleccions amb suspensió de càrrec públic pel mateix període, i multa.

L’associació SOS Racisme demana les penes de: 3 anys de presó per Josep Anglada, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; 2 anys de presó per Juan Carlos Fuentes, amb pena d’inhabilitació per presentar-se com a candidat amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa.

L’acusació particular, exercida pel Centre Cultural Islàmic de Vic, Comunitat Musulmana de Vic i Veus Diverses, demana les penes de 3 anys de presó pel Sr. Josep Anglada, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; 2 anys i mig de presó per Joan Carles Fuentes, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; i, també, un any de suspensió d’activitats i clausura de locals de la Plataforma per Catalunya.

La defensa serà exercida per l’advocat José María Ruiz Puerta, conegut per la seva militància en organitzacions espanyoles d’ultradreta. Cal dir que l’advocat Estevan Gómez Rovira, conegut pels seus recursos contra el català, que defensava Anglada en aquesta causa, va deixar PxC ara un any, marxant amb Pablo Barranco (efímer Secretari General), a causa que Anglada tindria a les seves llistes electorals una persona condemnada a dos anys de presó pel Tribunal Suprem, per vendre contractes de treball falsos a immigrants que pagaven una important suma amb l'esperança -equívoca- de ser regularitzats. Gómez Rovira és d'extrema dreta, però, en aquest aspecte, coherent. L'acusació la porta l'advocat Toni Iborra.

S’ha de dir que l’article 510 del Codi Penal ha quedat força devaluat després de la sentència de fa mig any de la Sala Segona del Suprem pel cas de la Llibreria Kalki i militants del MSR, que va dir que només hi ha delicte si s’ha provocat en concret vers algú l’odi, la violència o la discriminació. Jo sóc dels que crec que cal reformular aquest article i incloure no només “los que provocaren..”, sinó, també, “el crear un clima d’hostilitat vers....”

El periodista Xavier Bosch, va rebre a l'AVUI aquesta octaveta, va creure que l'havia escrit aquest inexistent col.lectiu magribí i la va publicar a la seva columna al diari!
http://paper.avui.cat/article/politica/80304/sense/vot.html

INGRESSA A LA MODEL EL REGIDOR DE PxC DE VIC, J. M PARÉ, PER APROPIACIÓ INDEGUDA DE 53.000 EUROS

2011-11-17T14:10:00.013+01:00

El regidor de PxC de Vic, Josep M Paré ha ingressat aquest matí a la presó Model de Barcelona, després de ser detingut ahir pels mossos d'esquadra en acabar el mitimg de PxC a Vic. El motiu seria no haver retornat 53.000 euros que s'hauria apropiat d'una home de nacionalitat andorrana amb qui hauria mantingut una relació. Per aquesta apropiació indeguda va ser condemnat l'any 2009 a un any de presó i a retornar els diners. En no tornar-los, després de diversos requeriments s'ha dictat el seu ingrés a la presó. Text sentència, clica aquí
Paré, enginyer aeronaútic, antic militant del PP, té la nacionlitat espanyola, l'andorrana i targeta de residència indefinida (com immigrant) als Estats Units. Va entrar a PxC ara fa cinc anys en deure un favor a Josep Anglada que va facilitar amb una sèrie de gestions, que el llavors alcalde de Vic, Jacint Codina (UDC), aconseguís un lloc a la residència pel seu pare que s'havia trencat el maluc. De talant cult i dialogant, la passada legislatura havia manifestat a diversos regidors d'altres partits i a mi mateix que plegaria de regidor, donat que ell, que havia estat immigrant als Estats Units, no compartia el discurs d'Anglada. No obstant va continuar i va estar a la candidatura de PxC a les eleccions catalanes, i va tornar a anar de nº 4 a la llista de PxC a les municipals de maig, sortint de nou regidor. L´últim any i mig va estar llargues temporades de baixa laboral per depressió i gairebé no intervenia en els plens de Vic.
D'altra banda per demà està previst que el Jutjat Penal de Manresa dicti sentència per la falsa octaveta que va repartir PxC a Vic, i per la que van se jutjats Anglada i el regidor Juan Carles Fuentes -que ara no és regidor, però anava de 6 a la llista de Vic i hauria de substituir a Paré, i va de n 7 a la llista de Barcelona pel Congrés dels Diputats-, si bé és probable que per no interferir en el procés electoral, s'ajorni a dilluns. I el dijous Anglada serà jutjat a Vic per la denúncia de maltractaments que li ha posat el seu fill.

LA SENTÈNCIA DEL JUDICI A ANGLADA I FUENTES AJORNADA PEL DIA 18

2011-11-11T16:17:00.006+01:00

La sentència del judici per la falsa octaveta que va repartir PxC a Vic, dies abans de les eleccions municipals de 2007, que s'havia de fer pública el dilluns, s'ha ajornat pel divendres 18, últim dia de campanya electoral. Penso que encara que Joan Carles Fuentes sigui condemnat i Anglada absolt o condemnat a una pena de menys de sis mesos, Anglada en sortirà beneficiat perquè sortirà l'últim dia de campanya a Tele 5, Antena 3, Intereconomía, etc... clamant contra les mesquites i la penetració de l'islam a Catalunya.
Més informació:

JUDICI A ANGLADA PER LA FALSA OCTAVETA DE VIC

Demà 17 d’octubre a les 10 està previst a Manresa, la celebració del judici a Josep Anglada i Juan Carlos Fuentes, acusats dels delictes d’incitació a l’odi racial i de difusió d’informacions injurioses sobre grups, en relació amb la seva ideologia o creences, (article 510 del Codi Penal) El judici es fa a Manresa en no haver-hi Penal a Vic, on només es fan alguns judicis breus o sense gaires testimonis.

El periodista Xavier Bosch, va rebre a l'AVUI aquesta octaveta, va creure que l'havia escrit aquest inexistent col.lectiu magribí i la va publicar a la seva columna al diari!

ENTREVISTA AL 9 NOU

2011-11-10T20:26:00.000+01:00

Entrevista el 9 Nou, sobre el llibre. Clica aquí

ARTICLE EL PUNT AVUI, revoltes àrabs: QUAN JA ÉS TARD PER NEGOCIAR

2011-11-09T08:27:00.000+01:00

Link article aquí

Quan ja és tard per negociar

08/11/11 02:00 - Periodista - Xavier Rius

Hosni Mubàrak i Muammar al-Gaddafi al Caire el febrer de l'any 1991 Foto: ALADIN ABDEL NABY / REUTERS.

És fàcil imaginar què van sentir els presidents de Síria i el Iemen en veure les imatges de Muammar al-Gaddafi humiliat per una massa, poc després executat en mig del caos i, l'endemà, ell i el seu fill estesos en una càmera frigorífica mentre famílies senceres es fotografiaven amb els cadàvers. Tampoc es fa difícil imaginar què pensen en veure Hosni Mubàrak tombat en un llit declarant en un judici retransmès per televisió. Probablement la majoria de tirans àrabs van sentir el mateix quan van penjar Saddam Hussein. Però estaven convençuts que aquest, capturat per les tropes nord-americanes, d'alguna manera havia provocat l'enemistat de les potencies mundials. En canvi, el tunisià Ben Ali i Mubàrak sempre havien mantingut excel·lents relacions amb Occident. I Gaddafi, fa deu anys, va saber reaccionar a temps reconciliant-se amb Europa i els Estats Units a canvi d'informació sobre grups terroristes i petroli.
Gaddafi, en el seu Llibre verd, recull de pensament que il·luminava la seva República de les masses, profetitzava que “el poble es convertirà en el sistema de govern i el problema de la democràcia quedarà definitivament resolt”. El seu linxament a mans del poble és, doncs, un epitafi macabre del seu Llibre verd.
En qualsevol règim autoritari, un cop el poble perd la por i camina cap el palau de govern, el tirà només té dues opcions: negociar i fer reformes o disparar. A Tunísia i Egipte, que tenien partits polítics, sindicats i una premsa que quan podia criticava el poder, es van fer totes dues coses: negociar i prometre reformes, i disparar. També n'hi ha una tercera que es va fer a aquest dos països: anar cessant caps de turc, culpant-los de les morts de civils o de la corrupció. Però quan molta gent es torna a manifestar cap al palau, sense por al tirà, o fa una gran carnisseria, com passa a Síria, o deixa el poder en mans d'una junta militar... En aquest cas, llavors, si hi és a temps pot agafar un avió cap a l'exili. Si ja no hi és a temps o es nega acceptar el que passa, es quedarà al país i s'arrisca a ser jutjat.
Ben Ali va marxar a temps i és ara viu en un exili daurat. Mubàrak va deixar en últim moment el poder en mans d'una junta militar, no va voler marxar uns dies abans, quan podia, i ara és humiliat en un judici televisat. Gaddafi creia que el poble l'adorava i que les tribus li serien fidels, i ha acabat linxat pels seus súbdits. Potser Ali Abadal·là Saleh, al Iemen, és a temps de no acabar a la presó o a la forca, però Baixar al-Assad, a Síria, sembla que, encara que digui que accepta el full de ruta de la Lliga Àrab, amb tants morts, ja no és a temps de liderar cap transició. I amb un exèrcit dominat per la minoria alauita, es fa difícil pensar que pugui haver-hi un cop des de dins. Tot el règim té ja les mans tacades de sang i saben que si cedeixen, encara que Al-Assad fugís en l'últim moment, els qui ara maten en nom d'ell podrien acabar com Gaddafi. Hi ha un temps per negociar, n'hi ha un per fugir, i sembla que a Síria aquest temps va passar fa molt.

TEXT DE LA PRESENTACIÓ DE JOSEP COMAJOAN A VIC

2011-11-08T22:51:00.003+01:00

Blog de J Comajoan

Aquest és el text que vaig més o menys llegir a la presentació del llibre 'Xenofòbia a Catalunya', d'en Xavier Rius Sant, el 28 d'octubre a La Tralla de Vic:

"Bona tarda a tothom, el meu fort no és presentar llibres, ni que siguin un llibre com aquest que presentem avui, que és un gran reportatge de 287 pàgines. Prefereixo escriure’ls, els reportatges, que no els llibres. Recordeu allò d’escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill; jo de fills ja n’he criat dos, d’arbre diria que en dec haver plantat mitja dotzena i de llibre ni n’he escrit cap ni a curt termini sembla que m’hi hagi de posar. En fi... que de tot se n’aprèn amb l’experiència i la meva experiència presentant llibres es limita al que vam presentar fa uns mesos a Can Pau Raba, ‘No pasarán... aunque lleven trajes’, del mateix àmbit temàtic del que avui presentem. Com que entre el públic hi havia el col·lega i amic Xavier Rius Sant, ell no devia pas pensar que ho havia fet tan malament quan em va convidar a mi a fer-li la presentació del seu llibre a Vic, cosa que aprofito per agrair-li.

Anem pel llibre... us en parlaré breument, i després de parlar l’autor, que és l’estrella de la presentació, en el col·loqui, si s’escau, ja faré algunes aportacions més. El que deia... el llibre... és un reportatge. Un llarg reportatge, fet per un periodista, no un escriptor, no un historiador, ni molt menys. Un reportatge documentat, que aporta moltes dades, i també moltes anècdotes. Cap de supèrflua, ni de dada, ni d’anècdota, ja que totes elles guarden alguna relació amb el que va fluint al llarg de l’obra.

Un altre fet important, que no és precisament la característica dels reportatges d’avui dia, i molt menys de reportatges de 287 pàgines com el que estem parlant. Bona part de les històries que s’hi expliquen l’autor les ha viscut en primera persona. Per això en la columna que publico avui a El 9 Nou sobre el llibre ja en destaco la subjectivitat. S’han escrit rius i rius de tinta sobre l’objectivitat dels periodistes. Molts es perden en confondre objectivitat, independència i neutralitat.

No és aquí ni ara el lloc ni el moment de posar-nos a discutir sobre deontologia periodística, però sí que deixeu-me trencar una llança per un tipus de periodisme, que és el que reflecteix en Xavier en el llibre, que és el periodisme subjectiu, que no vol dir que no sigui independent ni neutral. Tot i que parlant de xenofòbia, o racisme, la neutralitat costi de mantenir i en ocasions l’autor, com el lector, s’acabi posant del bàndol dels, permeteu-m’ho dir-ho, entre cometes, els ‘bons’.

En Xavier explica la història, o les històries, però també interpreta, analitza i contextualitza. Serà una interpretació, una anàlisi o una contextualització discutible, segurament, però que sempre va acompanyada dels fets, i per tant, cada lector podrà fer-ne la seva particular lectura, coincideixi o no de la que en fa en Xavier.

Abans he dit que no era una història, una història de la xenofòbia a Catalunya. De fet, encara que algú pel títol del llibre ho pogués pensar, no és això. Són més aviat, històries de xenofòbia a Catalunya, o de com s’arriba a generar aquesta xenofòbia. Per les polítiques, actives, o més aviat passives, dels governs de torn... M’agrada la distinció que fa al principi del llibre en Xavier, quan rebat l’acusació que alguns governs han tingut actituds ‘bonistes’ entorn a la immigració, i que ell diu que no, que més aviat han estat actituds 'autistes'.... I en aquest autisme caldria anar a buscar al cap d’un temps el caldo de cultiu perquè els aprofitats de torn saltin a l’arena amb el discurs xenòfob que els ha d’assegurar un escó o una regidoria, afortunadament fins ara encara cap alcaldia.

Deia que en Xavier ha trepitjat el terreny del qual parla: Salt, el Vendrell, Badalona, i també Vic. Hi ha parlat amb els protagonistes, els uns i els altres. I el llibre inclou una única entrevista a Josep Anglada, feta fa un any, abans de la campanya de les eleccions al Parlament. Em consta que va buscar l’entrevista amb en Vila d’Abadal i que no se’n va acabar de sortir. No sé si és per això que és dels personatges que surten més mal parats en llibre, ja ens ho explicaràs, si et sembla bé.

El que deia, que ha trepitjat territori, però també s’ha documentat. Se li nota que viu el tema amb passió i que fa anys que aplega tota mena d’informació sobre el tema. El llibre també és una recapitulació interessant sobre l’evolució de la immigració a Catalunya i Espanya en els últims 25 anys, i les successives lleis d’estrangeria i processos de regularització que se n’han derivat. També, i molt important, hi ha una feina d’hemeroteca, de posar en boca dels polítics paraules dites en un temps concret que, si fos per ells, hores d’ara ja les haurien esborrat de les hemeroteques, ja que posen en evidència les seves contradiccions. Jo sempre que puc dic que hi ha molts polítics que temen els periodistes –ui, un periodista!, s’exclamen- i no, el que han de témer realment són les hemeroteques. Sánchez Camacho, Rajoy, Duran Lleida o Artur Mas són alguns d’aquests polítics que si s’haguessin mossegat la llengua en un moment donat no sortirien en el llibre d’en Xavier amb les seves contradiccions sobre el tema de la immigració.

El llibre és amè. 287 pàgines dividides en 34 capítols surten a poc més de 8 pàgines per capítol, i encara amb alguns capítols dividits en subcapítols. Això n’ajuda la lectura que va fluint còmodament. És també un gran reportatge de periodisme comarcal. No li fa res a en Xavier baixar al detall, a la reunió concreta, a aquella manifestació concreta –on recordo, ell normalment també assistia-, o a la conversa que ell mateix ha mantingut amb els protagonistes. Em consta que si fos per ell, pel volum d’informació que ha acumulat en els anys que ha estat preparant el llibre, aquest no hauria tingut 287 pàgines sinó probablement 400 o 500, però Xavier, ha quedat bé amb 287.

I com ens sòl passar als periodistes que ens dediquem a la informació de proximitat, que en diuen ara, quan el lector coneix tan d’aprop la informació, sempre hi acaba trobant aquella petita incocreció, aquella cosa que coneixem tan de primera mà que fa que s’acabi discutint al periodista el tot per una petita i minsa part. Jo també n’hi he trobat alguna de petita inconcreció en el relat dels fets esdevinguts a Osona. En els de Salt, que no conec tan d’aprop, en canvi, cap ni un. Segurament que si en comptes de parlar de la xenofòbia a Vic, Salt o el Vendrell, ho fes de la xenofòbia a Suècia o Àustria, no n’hi hauria trobat cap. Repeteixo que explicar, ja ho he dit, no la història, sinó les històries de la xenofòbia en un moment com el present ens ha de servir també per interpretar el futur i si anem pel bon camí.

I és que la interpretació, la reflexió, mai és sobrera en aquests casos. Com diu a la contracoberta del llibre: “Diu Anglada de PxC: “Em diuen el flautista d’Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig”. El problema, diu l’autor, ja no Anglada, seria que després de les rates, el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió”.

A través del llibre en trobem diferents de reflexions, que no us resumiré perquè el que interessa és que cadascú se’l llegeixi i la faci per si mateix, la reflexió. N’hi ha entorn al fet que molts dels que van ser víctimes de la xenofòbia per part dels catalans ‘de tota la vida’ fa 30 o 40 anys, quan van arribar a Catalunya procedents del sud d’Espanya, ara siguin els que tornen a ser víctimes de la xenofòbia, ara però adoptant amb l’última immigració els postulats xenòfobs d’aquells que els havien dit ‘xarnegos’ i els negaven la condició de catalans.

També sobre l’anomenada ‘lepenització dels esperits’. Com escriu en Xavier, citant en aquest cas a un altre Xavier, Xavier Casals, “el ciutadà que té problemes de feina, que li deneguen una beca per al seu fill o no li agrada el canvi sociològic que genera la immigració, de sobte culpabilitza els immigrants. Un cop s’ha interioritzat aquesta idea en el pensament de molta gent, només cal que algú ho proclami en veu alta, com ho van fer Ferrusola o Barrera, o com ho fa Josep Anglada, perquè la mentida esdevingui veritat: ens prenen el que és nostre”.

I fins i tot en ocasions, sense ni tan sols tenir la sensació que ens han pres res material, només perquè ens han canviat el paisatge urbà de tota la vida, entenent per tota la vida els últims 40 o 50 anys, que són els que en podem guardar record. Arriba a molestar la visibilitat que té la nova immigració. “No es diu que de moros n’hi ha massa, diu en Xavier en un punt del llibre, perquè prenen la feina als d’aquí, sinó, senzillament perquè la seva visibilitat molesta, encara que tothom diu que no és racista. Aquesta visibilitat dels nouvinguts molesta més, potser, per les particularitats sociològiques de Vic, on encara molta gent classifica la resta segons si la seva família és d’auesta banda de riu o de l’altra, catalana o andalusa”. Ja t’asseguro, Xavier, que el retrat que fas d’una determinada societat vigatana segurament és un pèl injust si es pretén generalitzar, però és real en d’altres, i això incomoda, i segurament t’ho rebatran.

A mesura que he anat avançant en la lectura del llibre he anat veient com es traçava el retrat, per exemple, d’en Josep Anglada. De bones a primeres, en algun punt del principi del llibre, quan el personatge tot just es comença a esbossar, havia pensat, ai!, que en Xavier no pateixi del síndrome d’Estocolm fruit de la relació de confiança que s’acaba creant amb el personatge. Sobretot quan dius: “I, malgrat tot, reconec que Anglada té alguna cosa que et xucla i et sedueix quan parles amb ell”.

Però no... Altres coses... també és interessant la reflexió sobre com es va conformant el personatge públic Anglada a partir de la seva constant aparició en mitjans de comunicació d’àmbit nacional i especialment estatal. En aquest sentit, hi ha un abans i un després de la polèmica del padró. Vila d’Abadal, per tant, segurament involuntàriament, va col·laborar en fer d’Anglada el personatge mediàtic que és i, per tant, còmplice involuntari, repeteixo, de molts vots que ha tingut, sobretot fora de Vic.

Però el creixement d’Anglada no només s’ha d’atribuir a l’alcalde de Vic o als mitjans de comunicació. També cal atribuir-lo, i molt, al caldo de cultiu que durant anys els diferents governs, sobretot de Madrid, han anat cuinant. I Anglada i Garcia Albiol ha anat recollint els fruits, en casos amb extrema facilitat després que els haguessin sembrat i abonat el terreny a a la perfecció els Aznar, Rajoy, Corbacho, Barrera, Duran o Mas de torn. O Pilar Rahola!

Això traslladat al terreny local, tres quarts del mateix. En Xavier parla del cas de Mataró, que segons ell, “ha estat posat com un dels exemples més clars per analitzar la pujada de PxC”. Allà, recorda en Xavier, “no hi havia crispació ni al carrer ni als plens, ni cap campanya de deslegitimació de l’alcalde, com passava a Salt, ni casos de corrupció com els de Santa Coloma”, i malgrat tot, en les eleccions del maig passat, PxC va irrompre amb força a l’Ajuntament fins el punt de condicionar-ne del tot l’aritmètica del consistori. Doncs bé, en Xavier cita un periodista mataroní, en Joan Salicrú, que ens remet als “rumors de discriminació positiva a favor dels immigrants, especialment dels magrebins, ue van començar-se a difondre entre els anys 2003 i 2004”.

Jo el cas de Mataró no el conec, però sí que em cau més d’aprop el de Torelló. A les últimes eleccions, PxC va passar de 0 a 3 regidors. Va ser un daltabaix, i la resta de forces polítiques s’esgarrifaven. Inclosa CiU, que fa 4 anys, gairebé a les portes del dia de reflexió de les eleccions municipals va ser qui va sembrar pels carrers un seguit de rumors entorn de la immigració. Aleshores li va servir per trencar la majoria absoluta del PSC i, mira per on, ara fins i tot tenen l’alcaldia, però pel camí el PSC s’hi ha deixat tres regidors en favor de PxC. El que dèiem, uns sembren i uns altres recullen, i segurament tot plegat no és tan simple com jo ho he exposat, però sí que hi ha un fons de realitat en la meva reflexió sobre Torelló.

M’estic allargant molt. Encara que ho pugui semblar, en Xavier no adopta en el llibre el que alguns han donat per anomenar-me el ‘bonisme’. En Xavier, des del coneixement en primer persona del tema, també des de la seva condició de mestre que ha exercit durant anys a l’Hospitalet, i per tant bon coneixedor de la realitat social del carrer i de les famílies, aporta visions crítiques entorn a l’excessiu proteccionisme de la immigració. Una visió crítica i per tant, no bonista. Tampoc, però, malista. Perquè ja que parlem de bonisme en referir-nos a una visió càndida i paternalista vers la immigració, jo també encunyaria el terme de ‘malisme’ per aquesta percepció cada vegada més estesa que, davant el dubte, el que ara és políticament correcte és qüestionar qualsevol política en favor de la bona convivència entre cultures.

I és que, ja anant cap a les conclusions, en les quals tu, Xavier, segurament et voldràs estendre una mica més, per exemple, ell ens diu que no convé barrejar irregularitat, incivisme i delinqüència. “S’ha de descriminalitzar la irregularitat”, proclama en Xavier. Però als incívics i ja no diguem els delinqüents, els d’aquí, els d’allà i els de més enllà, com va dir un alcalde respecte la PxC, “ni aigua”.

Gràcies per aguantar el rotllo. Us deixo amb en Xavier. Jo penjaré l’article que he publicat avui a El 9 Nou al bloc. Us convido a continuar el debat, també allà. Ah, i compreu el llibre, que el reportatge s’ho val."

Article de Josep Comajoan, el llibre, Anglada i els presumptes maltractaments

2011-11-06T22:33:00.002+01:00

Clica aquí sota
El llibre Xenofòbia a Catalunya. Anglada i els maltractaments
http://jcomajoan.blogspot.com/2011/11/megaloman-fabulador-i-poc-cristia.htmlClica aquí
Divendres, 28. Presentem a Vic el llibre 'Xenofòbia a Catalunya', de l’entusiasta periodista moianès Xavier Rius Sant. Malgrat el nom del llibre i que no devia pas esperar un discurs, ni de la taula ni del públic, gaire diferent del que hi va haver, Josep Anglada, acompanyat de la seva inseparable Marta Riera, era a primera fila. Rius li va dir de tot: mentider, fabulador, manipulador, li va recordar el passat feixista i les contradiccions del seu discurs amb el missatge cristià, i li va retreure algunes expressions amb les quals el fiscal contra l’odi i la discriminació hi sucaria pa. Malgrat tot, l’endemà Anglada escrivia a Twitter, parlant de l’acte: “M’ho vaig passar bé i el vaig trobar interessant”. Anglada porta als límit allò de “que parlin de mi, encara que sigui malament”. No és ben igual, però la reflexió em porta a recuperar del llibre el diagnòstic d’Anglada que li fa a Rius una dona amb “prou coneixements de psicologia” i que es reprodueix en el llibre: “Megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterats i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri”. Sí que, però, abans de començar l’acte, Anglada se’m va endur a un apartat, a la secció infantil de La Tralla, per retreure’m que no li truqués dijous, quan vam saber que el seu fill també havia declarat que havia estat testimoni diverses vegades d’agressions i maltractament psicològic cap a la seva dona. M’hauria posat en contacte amb la seva dona, diu, perquè em desmentís que, en 26 anys de casats, no l’havia pegat mai. De fet, el fill, en la declaració davant la policia, va parlar d’empentes i alguna bufetada. Vam quedar que la dona em trucaria durant la setmana i que li reproduiríem les seves declaracions. No sé per què, però no ha trucat, però aquí queda dit. Al judici es podrà saber la veritat?"

L'ANGLADA A SALT, MITING I CONTRAMANIFESTACIÓ

2011-11-06T01:16:00.014+01:00

Ahir dissabte PxC va fer el seu primer miting electoral, i va triar Salt. Van intervenir el regidor d'Olot, Ignasi Mulleras, ex líder de Democràcia Nacional, Robert Hernado, regidor d'Igualada i Secretari General i número 2 al Congrés per Barcelona, María Osuna, regidora de Salt i cap de llista per Girona, i Josep Anglada.
Anglada i Osuna van repetir la mentida que a Salt es vol construir la macromesquita salafista més gran d'Europa i es van referir a l'Europa cristiana amenaçada per l'Islam.Unes cent cinquanta persones van participar a l'acte, entre les qui havia regidors i regidores d'arreu de Catalunya.L'ex dirigent de Reagrupament, Jaume Santana, seia a primera fila. Anglada va carregar contra Torramadé per la seva imputació en el cas de la Gassol. Anglada i Osuna van carregar, també, contra els dos regidors trànsfugues de Salt.
Una estona abans unes dues-centes, convocades per grups antifeixistes, es van manifestar per Salt, arribant fins la Coma Cros, on se celebrava l'acte, sent aturats per la policia, sense produir-se incidents, tret un creuament de crits amb una persona que els va saludar "brazo en alto" des d'un bar, prop la Plaça dels Colors.Una regidora de l'Ajuntament de Salt va partipar a la manifestació, sense arribar, però, a la Coma Cros..Moments abans de començar l'acte, una vintena de dirigents de PxC, entre els que estava el Vicpresident, August Amengol, i regidor del Vendrell, el Secretari General i regidor d'Igualada, Robert Hernando, i el regidor de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, eren a Can Ricard, just quan va passar la manifestació sense ser reconeguts pels manifestants. Penso que s'hagués pogut liar molt grossa si arriben a ser reconeguts i aquí va fallar l'ampli desplegament de mossos d'esquadra, donat que els policies de paisà no va ser concients de la situació. Minuts més tard, les mateixes taules i cadires de Can Ricard on seien els dirigents de PxC van ser ocupades per un vintena de manifestants que es van quedar a fer la cervesa i la cigarreta.

VÍDEO PRESENTACIÓ LLIBRE A BARCELONA,

2011-11-05T14:24:00.009+01:00

Clica aquí baix.
Vídeo presentació Xenofòbia a Catalunya a Barcelona. Clica aquí

Vídeo presentació a Barcelona, a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya, el 25 d'octubre de 2011, amb l'editor, Josep Cots, el diputat de CiU, Carles Campuzano, l'ex alcadessa de Salt, Iolanda Pineda.

EL FISCAL DEMANA PER ANGLADA UN ALLUNYAMENT QUE L'IMPEDIRIA ANAR A L'AJUNTAMENT

2011-11-05T08:31:00.005+01:00

El Fiscal que porta la denúncia del seu fill per presumptes maltracatments al fill, li demana deu mesos de presó i un allunyament d'un Km del domicili familiar. Com l'Ajuntament és a 250 metres de casa, no podria assistir als Plens. El judici està fixat pel 24 de novembre, dijous, quatre dies després de les eleccions.

VIDEO PRESENTACIÓ A VIC, AMB ANGLADA A PRIMERA FILA

2011-11-05T08:09:00.003+01:00

Clica a quí sota.
Vídeo de la presentació a Vic. Amb Anglada a 1a fila

El 9TV | Actualitzat el 03/11/2011 a les 10:49h

Xavier Rius Sant presenta a Vic el seu llibre sobre PxC i la xenofòbia

El passat divendres 28 d'octubre a les 20 h, el periodista Xavier Rius Sant va presentar a Vic el llibre "Xenofòbia a Catalunya", que fa un seguiment de l'arribada de la immigració estrangera a Catalunya, de les polítiques d'integració i, sobretot, del creixement de Plataforma per Catalunya i dels discurs xenòfob. L’acte es va fer a la llibreria La Tralla i comptarà amb la presència de l’autor, el periodista Josep Comajoan i l'editor del llibre, Josep Cots. També hi era el líder de PxC, Josep Anglada.

EL LLIBRE AL TRIANGLE

2011-11-04T07:34:00.003+01:00

Link El Triangle pàg 2 Link Triangle, pàg 1
Link El Triangle

Presentació a Girona, malgrat el diluvi....

2011-11-04T07:13:00.008+01:00

Informació Diari de Girona presentació a Santa Eugènia per Girona i Salt

Publicació Presenten ´Xenofòbia a Catalunya´

marc martí

El Centre cívic de Santa Eugènia- Can Ninetes de Girona es va omplir de gent per assistir a la presentació del llibre "Xenofòbia a Catalunya" del periodista Xavier Rius Sant. La presentació, organitzada per Codenaf (Cooperació i Desenvolupament amb el Nord d'Àfrica), va anar a càrrec del periodista de Diari de Girona Jesús Badenes i del mateix autor del llibre. Rius analitza l'arribada de la immigració estrangera a Catalunya, la gestió que van fer les diferents administracions, el sorgiment de veus i partits xenòfobs i els conflictes i polèmiques que s'han produït en llocs com Vic, Badalona o Salt.
........------------------
----------------------------------------------------------------------------

Van assitir 40 persones malgrat la pluja aclaparadora que va començar mitja hora abans. Entre els assitents hi havia regidors i exregidors de Girona i Salt del PP, PSC, Grup Mixte (ex PxC) i Independents per Salt-CUP i membres de diferents col.lectius saltencs i gironins.
Aquest acte no es va poder fer a Salt a casua dels inexistents actes de Cinquè aniversari de la Biblioteca Iu Bohigas, que havien d'ocupar la biblioteca i els altres equipaments de Salt aquesta setmana i l'anterior, o potser a causa que el regidor Robert Fàbregas i l'alcade, Jaume Torramadé, no tenien tinta per signar el permís o denegar-lo.

Gràcies a CODENAF per organitzar l'acte, al Jesús Badenes per presentar-lo, i al Naser de CODENAF per fer les fotografies. ... I a Guillem Terribes, de la Llibreria 22, per portar els llibres.

Notícia al Punt Avui

societat

Contra la xenofòbia

04/11/11 02:00 -

Presentació del llibre de Xavier Rius

Notícies de ...

Girona

El periodista Xavier Rius va presentar ahir al centre cívic de Santa Eugènia el seu llibre Xenofòbia a Catalunya en què explica els perills de les manipulacions en què es pot caure en la qüestió dels immigrants en temps de crisi econòmica.

Darrera actualització ( Divendres, 4 de novembre del 2011 02:00 )

Article a Tot Salt. Clica aquí: Article Tot Salt

Comentaris al twitter de Jesús Badenes i I. Pineda
@iolandapineda Iolanda Pineda Balló

Xavier Rius presenta el llibre Xenofobia a Catalunya al Centre Civic Can Ninetes a Girona. Un llibre absolutament necessari @jbadenes

3 de nov vía Twitter for iPhone

Retwitteado por Jonatanlh

@iolandapineda Iolanda Pineda Balló

Xavier Rius presenta el llibre Xenofobia a Catalunya al Centre Civic Can Ninetes a Girona. Un llibre absolutament necessari @jbadenes

3 de nov vía Twitter for iPhone

Retwitteado por Jonatanlh

La Contra del Punt Avui,

2011-11-03T06:58:00.001+01:00

Els oportunistes de la xenofòbia

Un llibre de Xavier Rius analitza l'expansió de PxC a Salt

Recorda la “deslegitimació” de Pineda des de dins i fora de l'Ajuntament

03/11/11 02:00 - GIRONA - Jordi Ferrer

Un grup de saltencs, en la manifestació del 22 de gener passat en què es va reclamar més seguretat al poble. Foto: LLUÍS SERRAT.

Notícies de ...

Salt

“Aspiro a fer un servei al país [...]. Sóc una persona demòcrata i crec en la democràcia [...]. No sóc racista, sóc realista.” Són algunes de les afirmacions del líder de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, entrevistat el setembre de l'any passat per al llibre Xenofòbia a Catalunya, que acaba de sortir del forn. El periodista barceloní Xavier Rius analitza l'expansió de PxC a Catalunya i en poblacions com ara Salt. Rius fa arrencar l'anàlisi de la voluntat de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, de no empadronar els estrangers del municipi que estiguin en situació irregular i de denunciar-los a la policia. Des d'aquell moment, sosté Rius, CiU ha compartit alguns discursos amb PxC al país i li ha donat la raó amb certes afirmacions.
De Salt, l'autor repassa el creixement de la població extracomunitària, que el 1999 representava el 5,13% del cens i que el 2007 havia arribat al 41,77%. Això ha ajudat a crear el caldo de cultiu perquè el partit de Josep Anglada hi hagi crescut i perquè en les darreres municipals arribés als tres regidors, dels quals dos han passat al grup mixt. Rius, però, sosté que els regidors saltencs són més oportunistes que racistes. “Els que entren a PxC no són racistes sinó que són purs oportunistes i més perillosos que el mateix Anglada”, assenyala Rius, que és col·laborador d'aquest diari.
Salt ha viscut períodes de convulsió els últims anys, que alguns han aprofitat, sosté Rius, per reclamar més seguretat i altres per desacreditar l'exalcaldessa Iolanda Pineda. “Des de sectors ciutadans i polítics hi ha hagut una clara voluntat de deslegitimació constant de Pineda. Quan l'anterior ajuntament va promoure l'àrea de renovació urbana (ARU), Torramadé va criticar que el projecte no tenia finançament.”
En el llibre, Rius afirma que les crítiques de Torramadé van arribar després que l'alcalde actual proposés a Pineda un pacte entre el PSC i CiU per fer fora del govern ERC, soci dels socialistes, i que incloïa que Torramadé encapçalés Urbanisme. El llibre serà presentat avui a la tarda (a les set) al centre cívic de Santa Eugènia, a Girona. L'autor diu que l'equip de govern no va contestar-li la petició de fer l'acte a Salt.Clica aquí, EL LLIBRE AL PUNT AVUI

NOTICÍA DEL LLIBRE A DIARI DE GIRONA

2011-11-03T06:54:00.001+01:00

Un llibre revela que PxC va oferir ser cap de llista de Girona a l´edil del PP a Salt

Anglada es va reunir el maig de 2010 amb diversos veïns per crear el màxim de llistes

VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Es va presentar a Barcelona per Campuzano (CiU) i Pineda (PSC).
diari de girona

SALT | JESÚS BADENES
El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, va oferir encapçalar la llista de la formació al municipi de Girona a l'actual regidor del PP a Salt, Felip Gil. Anglada i Gil no hauria arribat a tancar l'acord i finalment, el PP el va imposar com candidat contra la voluntat dels militants del partit a Salt. En la negociació, també hauria assistit l'antiga representat de la plataforma Gent Per Salt Maria Cudinach, que finalment, també va anar en la llista del PP de Salt.
El periodista Xavier Rius Sant revela aquestes trobades en el seu llibre Xenofòbia a Catalunya. Segons Rius, les trobades es van produir a partir del maig de 2010, un any abans de les eleccions municipals. Segons relata l'autor, després de la crema de cotxes del 2010 i dels enfrontaments entre comunitats a Salt, un grup de satencs van demanar una reunió amb el regidor de Plataforma per Catalunya a Olot Moisès Font i amb el líder de la formació a Vic. La trobada es va produir l'11 de maig de 2010, en un dinar a Girona.
A Xenofòbia a Catalunya Xavier Rius analitza l'arribada de la immigració estrangera a Catalunya, la gestió de les diferents administracions, el sorgiment de veus i partits xenòfobs i els conflictes i polèmiques que es van produir a llocs com Vic, Badalona o Salt. La publicació inclou també fets recents com la renúncia, el passat setembre, de dos dels regidors de PxC a Salt.
El llibre explica com l'any 1992 a Girona, just acabat el segon procés de regularització del govern de Felipe González, el llavors governador civil Pere Navarro i el seu assessor Carles Navales van encarregar un estudi a les associacions i entitats d'immigrants o que treballen amb immigrants. En aquest estudi, es van recollir propostes per a la integració social dels nouvinguts amb l'objectiu d'evitar que, com passava a França, sorgissin veus que culpessin els immigrants de tots els mals i sacsejaven la xenofòbia amb finalitats electorals i polítiques. "Vista la situació actual, 20 anys després al mateix barri de Santa Eugènia o a Salt, no es van aplicar des de les administracions", segons destaca l'autor.

Link Diari de Grirona, clica aquí

ENTREVISTA CANAL TARONJA

2011-11-02T19:01:00.003+01:00

Clica aquí baix per veure el vídeo.
ENTREVISTA CANAL TARONJA

Entrevista a Canal Taronja, s'emet d'avui a diumenge vàries vegades. Amb David de Dios. Parlem de Vic, l'Anglada, PxC...

PÀGINA SENCERA DEL REGIÓ 7 SOBRE EL LLIBRE, PxC de Manresa

2011-11-01T11:19:00.008+01:00

Inici comentari Regio 7

Enllaç pdf article Regió 7

Un estudi celebra que CiU i PP de Manresa tractin la xenòfoba PxC amb responsabilitat

El llibre del mestre i periodista Xavier Rius sobre el racisme a Catalunya conclou que "cal castigar tota incitació a l'odi"

VOTA LA NOTÍCIA

Carles Campuzano, diputat de CiU; Xavier Rius, mestre i periodista, i Iolanda Pineda, exalcaldessa de Salt
X.R.

FRANCESC GALINDOMANRESA
Xenofòbia a Catalunya (Edicions de 1984) és el nom del llibre escrit per mestre i periodista Xavier Rius, que analitza el fenomen del rebuig als immigrants. En l'anàlisi juga un paper significatiu PxC, un partit que té dos regidors a l'Ajuntament de Manresa. En les eleccions municipals del mes de maig va obtenir 65.905 vots i un total de 67 regidors a tot Catalunya.
Informació a fons a l'edició impresa

Anuncios Google

PRESENTACIÓ LLIBRE A L'HOSPITALET, ANIVERSARI NIT VIDRES TRENCATS

2011-11-01T02:24:00.002+01:00

Web bibloteques de L'Hospitalet
UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME.

Presentació del llibre "Xenofòbia a Catalunya" a càrrec de Xavier Rius.

Coincidint amb l’ aniversari de la Nit dels Vidres Trencats amb la qual els nazis van perseguir i atacar a la comunitat jueva a l’ Alemanya dels trenta de segle passat, us convidem a la presentació d’ aquest interessant llibre que denuncia el clima d’ intolerància i radicalisme xenòfob a la Catalunya actual.

Dimecres, 9 de Novembre a les 19 hores
Sala Chillout
Biblioteca Bellvitge.

Data :09/11/2011

Hora: 19 hores

Duració aprox.: . 1 hora . 30 minuts .
Tipus d'entrada: Lliure
.

Lloc:

Biblioteca de Bellvitge

PL Cultura 1 (L'Hospitalet de Llobregat)

ENTREVISTA A 9 TV SOBRE EL LLIBRE, ANGLADA, VIC I SALT

2011-10-31T19:39:00.004+01:00

Clica aquí baix
Entrevista al 7 dies de 9 TV, sobre el llibre, Anglada, Vic i Salt

PRESENTACIÓ DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA", DIJOUS 3, PER GIRONA I SALT

2011-10-30T21:24:00.012+01:00

El proper dijous, 3 de novembre a les 19 hores, es presenta el llibre “Xenofòbia a Catalunya”, de Xavier Rius Sant, publicat per Edicions de 1984, al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes) a Girona, carrer Santa Eugènia, 146.

El llibre és un recull de l’arribada de la immigració estrangera a Catalunya, de la gestió que van fer les diferents administracions, del sorgiment de veus i partits xenòfobs, i dels conflictes i polèmiques que es van donar a llocs com Vic, Badalona o Salt.

El llibre explica com a Girona, l’any 1992, tot just acabar el segon procés de regularització que feia el govern de Felipe González, el llavors governador civil, Pere Navarro, i el seu assessor, el recent i prematurament desaparegut, Carles Navales, encarreguen un estudi a les associacions i entitats d’immigrants o que treballen amb immigrants, per tal que fessin una sèrie de propostes per la integració social dels nouvinguts i evitar que sorgissin veus que, com passava a França, culpaven als immigrants de tots els mals i sacsejaven la xenofòbia amb finalitat electorals i polítiques. D’aquí sorgiria l’anomenat Informe Girona que va fer una sèrie de propostes per evitar que els immigrants es concentressin en una sèrie de blocs o barris, generant guetos i la aconseguir la distribució dels alumnes nouvinguts. I per donar-hi resposta la Generalitat aprovaria el primer Pla Interdepartamental d'Immigració en el que s'implicarien 9 conselleries. Propostes que vista la situació, vint anys després al mateix barri de Santa Eugènia o a la veïna Salt, no es van aplicar des de les administracions, amb la necessària fermesa, ni voluntat política.
La negativa de l'Equip de Govern saltenc a respondre durant més de dues setmanes a la instància, als mails i a les preguntes fetes en persona a Jaume Torramadé i dos regidors, en la que s'indicava que si el dia demanat no era possible a causa dels hipotètics actes de cinquè aniversari de la biblioteca, previstos per la setmana passada, es podia fer un altre dia o a un altre equipament, han impedit que es presenti a Salt.

La presentació del llibre, organitzada per CODENAF, Cooperació i Desenvolupament amb el Nord d’Africa, anirà a càrrec del periodista Jesús Badenes i de l’autor, Xavier Rius Sant

Convocatòria Tot Salt

Presentació avui a Vic

2011-10-28T13:12:00.022+02:00

Entrevista a Ràdio 4, minut 29 i següents Notícia de la presentació a La Tralla amb Anglada a 9TV A la presentació han vingut 50 persones. Ha intervingut Josep Comajoan L'Anglada era a primera fila acompanyat de la també regidora de PxC, Marta Riera.Hi havia expectació per si vindria després del que s'ha publicat aquests dies de la denúncia que li ha posat el seu fill. Totes les cadires estaven ocupades excepte la del costat d'Anglada. Després hi ha hagut col.lòqui. Hi eren membres de les associacions islàmiques, regidors de CiU, PSC, Iniciativa i PxC, ex regidors d'ERC, l'advocat Antoni Iborra, que porta el cas pel que va ser jutjat Anglada a Manresa per la falsa octaveta de Vic. A la presentació de Vic hi eren doncs l'acusador particular i l'acusat. A la de Bcn, el Fiscal de Delictes d'Odi que va portar l'acusació al judici. Ennlaç notícia 9 Nou, Maltractaments d'Anglada i presentació Columna de Josep Comajoan al 9 Nou L'acte al Twiter de Miquel Macià. L'Anglada a primera fila