El passat cap de setmana Josep Anglada va participar en diferents actes de Plataforma per La Libertad a Madrid i Burgos (després amplio la informació)
A l'acte de divendres, segons l'audio que publica El 9 Nou avui, Anglada al costat de José María Ruiz Puerta i de Miguel Menéndez Piñar, va recordar el camí fet amb Blas Piñar dient que "si sé el que sé ho he d'agrair a Blas Piñar". A primera fila seia Eduardo Núñez, president de la Asociación Cultural de Amigos de León Degrelle (cap de les SS belga que Franco acollí).
Tal com diu El 9 Nou "Josep Anglada, president de PxC i portaveu del partit a l’Ajuntament de Vic, es va declarar divendres en un acte a Madrid deixeble de l’excap de Fuerza Nueva, Blas Piñar. Era un acte intern amb un centenar de militants i simpatitzants de Plataforma por la Libertad (PxL), la versió espanyola de PxC. Segons consta en una gravació a la qual ha tingut accés EL 9 NOU, en donar la rebuda com a dirigent del partit a Miguel Menéndez Piñar, nét de Blas Piñar, Anglada va dir textualment: “Per mi és una satisfacció que Miguel Menéndez comparteixi aquest projecte amb mi. I us ho dic perquè, i ho dic sempre, i no me’n penedeixo, jo em vaig fer polític al costat del seu avi, i si avui sé el que sé ho he d’agrair al seu avi, Blas Piñar. Per això és un honor que Miguel Menéndez estigui amb nosaltres”.
Menéndez també és nét de Camilo Menéndez, “insigne requeté i militar espanyol”,
com se’l presenta a la web Patriotas.es en una biografia del nét de Blas Piñar. El jove, de 29 anys, es va casar el 2010 al Valle de los Caídos.
Entre altres mèrits se li destaca que, tot i sent tan jove, ha defensat la figura de Franco a la plaça d’Orient.
L’entrevista en si tampoc té pèrdua. Ara ocuparà un lloc rellevant a PxL.
El cas és que la referència a Blas Piñar no és l’única perla de la intervenció d’Anglada a Madrid en un hotel madrileny. I és que li va tocar defensar-se de les acusacions de separatista que li havia fet algun diari digital espanyol".
Clica aquí per obrir el PDF de El 9 Nou on Anglada recorda Blas Piñar
Escoltar l'àudio a El 9 TV amb les declaracions sobre Blas Piñar
Miguel Menéndez Piñar, en un acte recent
Anglada i J M Ruiz Puerta
ANGLADA A BURGOS: "Millones de inmigrantes maleantes que campan a sus anchas"
L'endemà de l'acte a Madrid, Anglada va participar en un acte de Plataforma X La Libertad de Burgos, acompanyat del reperesentant del partit Castella i Lleó, José Ramón Hernández (ex Democracia Nacional), de l'advocat José María Ruiz Puerta (Manos Limpias contra Garzón i expresident de CEDADE i defensor de Pedro Varela), d'Enrique Ravello i el Secretari General, Robert Hernando. Allà Anglada digué: "“con coraje defendáis vuestra histórica identidad castellana, a que con valentía tal y como hizo El Cid, que es un referente para mí, seáis capaces de frenar al invasor, y cuando digo al invasor no me refiero solamente a los millones de inmigrantes maleantes que campan a sus anchas por nuestro país provocando competencia desleal o inseguridad ciudadana, me refiero también a la abominable banca que ha estafado a la gente humilde de nuestro país, y me refiero también a la casta política corrupta que se ha reído del pueblo durante años, porque hoy mi espada es vuestra Tizona, es el apoyo del pueblo humilde y trabajador, nuestro triunfo ha salido y saldrá de las urnas”.
Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
divendres, 28 de setembre del 2012
dimecres, 26 de setembre del 2012
ANGLADA INTERPOSA LA QUERELLA CRIMINAL PER INJÚRIES I CALUMNIES I ANUNCIA UNA SEGONA PER L'ARTICLE 510 (incitació a l'odi i la violència)
(L'AUDIÈNCIA REBUTJA EL RECURS DE D'ANGLADA I DE LA LLETRADA CUBANA, QUE VOLIA DEFENSAR-ME GRATIS I JO JA VAIG SOSPIITAR (Clica)
Segons ha informat PxC (clica per llegir-ho), aquest matí Josep Anglada ha interposat la querella criminal que havia anunciat després de l'acte de (no) conciliació a Moià del 7 de setembre contra la meva persona per un suposat delicte de calumnies i injúries per diferents fragments del llibre Xenofòbia a Catalunya publicat ara fa un any.
En el seu comunicat PxC diu que al llarg d'aquest any “se li va demanar verbalment en reiterades ocasions que rectifiqués la informació que contenia el seu llibre en entendre que atemptava el nostre honor, però en cap moment va mostrar interès algun", cosa que és falsa donat que en cap moment Josep Anglada em va demanar que rectifiqués o matisés res. Totes les dades que dic al meu llibre estan documentades, més enllà d'alguns errors que vaig anar rectificant o aclarint en el blog (Clica aquí per anar-hi) i deixant-los uns dies o setmanes a la pàgina d'inici o comentar-los o rectificant-los quan la informació evolucionava en articles als mateix blog.
Així mateix diu que ja m'ha interposat la denúncia per amenaces cap el regidor de Sant Boi i Secretari d'Organització, David Parada, per un mail en el que li recordava que havia pactat no parlar de certes coses en el llibre i li comentava els twits d'Anglada, diguem hostils, des que jo vaig anar a l'acte contra la mesquita de Plataforma per la Libertad a Torrejón de Ardoz. Penso que a Anglada li hauria molestat que jo identifiqués a Torrejón les persones que eren allà (ex dirigent de CEDADE, un dirigent de l'Asociación Cultural de Amigos de Leon Degrelle -cap de les SS que Franco acollí- i de Manos Limpias contra Garzón) Com va declarar a El 9 Nou volia fer alguna cosa per treure-se'm de sobre (clica i ves al final)
PxC també diu en el comunicat que m'interposarà una querella per incitació a l'odi i la violència per raons de raça, ètnia, orientació sexual, religió o ideologia, en base l'article 510. Des de fa tenps Anglada m'ha responsabilitzat intel·lectualment de les agressió al regidor de PxC de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, dels fets que van passar els dies següents a la festa del PxC a Vic a l'abril o de les pedrades que va rebre l'ex dirigent del MSR, Alex Fernández, ara cap de PxC a Sabadell, el 12 d'octubre passat al concert de Democracia Nacional al Poble Nou.
Com ja vaig dir el passat dia 7 a Moià, després d'una acte de conciliació impossible -donat que em demanava 100.000 euros i jo no tenia res per retractar-me -, penso continuar escrivint d'aquests i altres temes (política internacional, immigració, xenofòbia, extremadreta, drets humans...) i el suports que he rebut de tanta gent i de la professió periodística (clica pel comunicat del Sindicat de Periodistes) (comunicat del Grup de Periodistes Ramon Barnils) m'han encoratjat encara més a continuar fent-ho. Tinc en projecte un llibre en castellà sobre extremadreta i d'aquí un mes trec en català la novel·la "Amor a la carta" editat per Edicions Raima. Una història d'un carter que viu i treballa a L'Hospitalet de Llobregat i que li arribaran unes cartes per un domicili que ja no existeix. La història passa els anys 1996 i 1997 a L'Hospitalet i al municipi imaginari de Puig d'Empordà.
INFORMACIÓ I IMATGES DE L'ACTE DE (NO) CONCILIACIÓ A MOIÀ AMB ANGLADA,clica aquí
Obrir PDF informació edició impressa Regió 7
llegir a Regió 7
Informació a El 9 Nou
Informació a l'Agència Catalana de Notícies
Informació a Agència Sirius, clica
Informació al Canal 3/24
L'AUDIÈNCIA REBUTJA EL RECURS DE PxC DESPRÉS DE LA VISTA DEL 24 D'ABRIL ON PxC VA SER REPRESENTADA PER LA LLETRADA D'ORIGEN CUBÀ, GRISEL ODALIS FALCÓN FALCÓN, QUE FINS FA POC ES DEDICAVA A TRAMITAR ARRELAMENTS, MATRIMONIS I REGULARITZACIONS, I QUE SE'M VA OFERIR A DEFENSAR-ME GRATIS I JO JA VAIG SOSPITAR.
dimarts, 25 de setembre del 2012
L'ABSÈNCIA D'UNA REGIDORA D'INICIATIVA FA QUE NO S'APROVI LA MOCIÓ CONTRA ALBIOL
El ple de l'Ajuntament de Badalona d'ahir al vespre va rebutjar la moció que d'ICV-EUiA per tal que l'alcalde Xavier Garcia Albiol cessés de les seves funcions mentre durés el procés judicial que
l'Audiència de Badalona ha reobert contra la seva persona per la
distribució dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" que l'Audiència ha ordenat que vagi a judici (anar al cas, clica) Tal com explicava fa uns dies els 12 vots d'ICV-EUiA i el PSC, amb l'abstenció CiU, havien de permetre que la moció prosperés ja que el
PP en té només 11. Però l'absència per malaltia de la regidora
ecosocialista Asun Garcia va provocar un empat a 11 que va trencar l'alcalde amb el seu vot de qualitat, tal com permet la llei en aquest casos. Sembla que ICV-EUiA tornarà a presentar la moció el proper ple.
En el debat el convergent Ferran Falcó va preguntar als que defensaven el cessament d'Albiol si el que volien era que l'alcaldia fos ocupada per un altre regidor del PP o d'un altre partit. I és de moment no sembla clar que CiU, tot i distanciar-se d'Albiol, estigui ja per donar al seu suport al socialista Jordi Serra. S'ha de dir que la votació d'ahir tenia només valor simbòlic en no ser una moció de censura.
En el debat el convergent Ferran Falcó va preguntar als que defensaven el cessament d'Albiol si el que volien era que l'alcaldia fos ocupada per un altre regidor del PP o d'un altre partit. I és de moment no sembla clar que CiU, tot i distanciar-se d'Albiol, estigui ja per donar al seu suport al socialista Jordi Serra. S'ha de dir que la votació d'ahir tenia només valor simbòlic en no ser una moció de censura.
diumenge, 23 de setembre del 2012
LA DERROTA D'ALBIOL DEMÀ A BADALONA, EL JUDICI PEL 510, I EL TRENCAMENT DE CiU i PP
Una de les consequències del pacte entre Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho al Parlament, de fa 21 mesos, va ser que sis mesos després CiU i PP es recolzarien de manera directa o indirecta a molts ajuntaments i que la Diputació de Barcelona quedaria en mans de CiU i PP. A Badalona on fins fa 15 mesos hi havia un tripartit del PSC, CiU i ERC, amb el socialista Jordi Serra com alcalde, havent estat el 2007 el PSC la llista més votada, CiU es va negar el juny de 2011 a reeditar el tripartit amb PSC i Iniciativa que hagués tingut majoria absoluta. Així Albiol, tot i estar en minoria (11 regidors del PP front 16 de l'oposició) va ser investit alcalde com a cap de llista més votada.
Poc abans de les municipals de 2011 el cap de llista de CiU a Badalona i diputat al Parlament, Ferran Falcó, em va negar que Badalona amb Albiol com alcalde seria la "torna" al suport del PP a CiU al Parlament. Falcó confiava que a les municipals de 2011 CiU augmentaria en vots i regidors després que, a les eleccions catalanes de novembre de 2010, CiU havia incrementat el seu sostre a Badalona guanyant per molt als socialistes. Així Falcó, en el cas que Albiol fos la llista més votada, tant si CiU superava al PSC, com si quedava lleugerament per sota del PSC posaria com a condició per evitar que Albiol fos alcalde ser ell alcalde o, al menys, compartir l'alcaldia amb Jordi Serra, dos anys cada un.
Però el maig de 2011, tal com molts preveien, el PP de García Albiol seria la llista més votada passant de 7 a 11 regidors. El PSC tindria 400 vots més que el 2007, però es quedaria en els 9 escons, mentre CiU perdria més de 2000 vots en comparació a 2007 i baixaria de 5 a 4 regidors. Iniciativa també baixaria de 5 a 3 i ERC es quedaria fora. Així els regidors que guanyava Albiol es hi prenia a ERC, CiU i Iniciativa. En aquesta situació Falcó perdia la carta de posar com a condició per evitar que Albiol fos alcalde, que CiU ocupés l'alcadia mig mandat, i Albiol en minoria, tal compreveu la llei quan cap candidat en el Ple d'investidura rep el suport de la meitat més un dels regidors, fou proclamat alcalde.
Inicialment CiU va donar suporta a Albiol en algunes votacions. En altres, com a la del desembre passat demanant una moratòria a l'obertura de nous centres de culte per evitar que s'obrís un oratori al barri de la Pau que complia tots els requisits legals, CDC hi va votar en contra, i Albiol no va poder impedir l'obertura d'aquest oratori. He escrit CDC, no CiU, perquè el regidor d'Unio Democràtica de Catalunya va sortir a orinar moments abans d'aquella votació i no hi va participar, potser a causa d'una necessitat fisiològica sobtada, potser a causa de les bones relacions que l'alcalde d'UDC de Salt, Jaume Torramadé que acabava d'aprovar una moció en aquest sentit a Salt, hauria establert, sembla, a Platja d'Aro amb Albiol.
Aquests últims mesos Ferran Falcó, que l'anterior mandat portava amb el convergent Josep Pera les àrees de Convivència, immigració i Guàrdia Urbana, va fer diferents escrits molt crítics amb la gestió de seguretat d'Albiol i del seu regidor (amb esperit de xèrif) Miguel Jurado. Casualment o no l'anterior cap de la Guàrdia Urbana, sembla que no s'entenia gents amb el superregidor Juradao i va aconseguir una trasllat en comissió de serveis a la Generalitat, i el nombre de baixes per malaltia a la Guàrdia Urbana, segons Falcó i Jordi Serra es van multiplicar. Així Jurado irrompia, perdo! hauria de dir es presentava, amb diverses unitats fent anar llums d'emergència a restaurants regentats per estrangers i, amb els clients dins, els sancionava per infraccions com tenir un endoll fora de normativa. També feien inspeccions segons Albiol o Jurado, batudes segons l'oposició, a una vintena de locals, causalment gairebé tot regentats per estrangers, i en precintava un parell i acte seguit Albiol i Jurado ho anunciaven en roda de premsa. Però segons Falcó la realitat era que a Badalona s'estaven produint més delictes ara que governava Albiol (anar al blog de Ferran Falcó, clica).
El fet, però, és que fa uns dies es va conèixer que l'Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el cas arxivat per les octavetes de "No queremos rumanos" (clica) que Albiol havia repartartit de la mà de Sánchez Camacho, ordenant que es faci el judici per un suposat delicte d'incitació a l'odi i la discrimació per motius ètnics (article 510 del Codi Penal). Reconec que jo tinc els meus dubtes del resultat polític d'aquest judici, donat que Albiol, com ja vaig dir fa uns dies, ho pot aprofitar per fer-se la víctima,
En aquest context Iniciativa ha presentat pel Ple de demà dilluns una moció demanant que donat que Albiol està imputat d'un delicte greu, deixi l'alcaldia en mans d'un altre regidor. El PSC hi donarà suport i CiU, amb Falcó i Pera al capdavant sembla que s'abstindran. La moció, doncs, s'aprovarà (però no és una moció de censura!). I en aquest escenari, ara que s'ha trencat a l'ajuntament de Barcelona i al Parlament els pactes CiU-PP, es torna a plantejar un govern tripartit amb majoria absoluta de PSC, CiU i Iniciativa.
Imatge de la presentació del meu llibre a la seu d'Amics, associació islàmica que va obrir l'oratori que Albiol rebutjava, A primera fila l'exalcalde socialista Jordi Serra i el regidor i cap de llista d'Iniciativa, Carles Sagués. Al fons dret, fullejant el meu llibre, Josep Pera, regidor de CiU.
Informació de la reobertura del sumari per tal que Albiol vagi a judici
Informació sobre els pactes a Badalona, a la presentació del meu llibre a Badalona
dilluns, 17 de setembre del 2012
"EL FILM, L'EXCUSA", article al Punt Avui sobre les protestes antioccidentals
17/09/12 02:00
-
XAVIER RIUS, periodista
He vist un fragment de La innocència dels musulmans (clica aquí), fet per cristians ultraconservadors, que ha generat aquests atacs arreu del món islàmic. El vídeo és lamentable i no té el nivell —ni la part de veritat que contenia— del curt Submissió (clica per veure), de l'holandès Theo van Gogh, assassinat l'any 2004. Però, tal com va passar amb el film de Van Gogh o amb les vinyetes de Mahoma l'any 2006, ha generat una histèria de conseqüències imprevisibles. I és evident que aquest film no desitja res més que encendre l'anomenat “xoc de civilitzacions” i torpedinar la reelecció d'Obama, i que està sent aprofitat pels que volen orientar les revoltes àrabs cap al salafisme.
Però, dit això, s'ha de reconèixer que les protestes posen de nou sobre la taula la realitat que la majoria de règims islàmics continuen tenint elements que dificulten l'encaix amb els valors democràtics. La principal d'aquestes dificultats ve de quan la majoria d'aquests estats van signar la Declaració Universal dels Drets Humans; van fer una reserva a l'article 18, que reconeix el dret a la llibertat de pensament i religió, que diu que “aquest dret inclou el dret a canviar de religió”. És a dir, un musulmà mai pot deixar de ser musulmà; un musulmà no pot qüestionar o reinterpretar l'Alcorà. Un nascut musulmà, en la majoria de països islàmics, no pot dir que Déu no existeix. Un musulmà no pot dir que vulnera els drets humans l'obligació de recuperar els dies de dejuni per a un metge que ha hagut de prendre un te per estar serè en una operació i salvar una vida. Un musulmà no pot dir en molts països sí a Darwin. És la consideració que l'Islam oficial està ancorat en molts llocs a la interpretació que tenia abans dels descobriments científics del segle XX i de la Declaració Universal del Drets Humans. És la consideració de l'Islam com a única religió veritable i considerar qualsevol objecció feta des de dins o des de fora com una blasfèmia; tenint en compte que, des del 1924, quan Ataturk va abolir la figura del califa, llavors amb seu a Istanbul, no hi ha cap autoritat que pugui ressituar la fe, com han fet altres religions, en l'àmbit personal i posar-la per sota de les lleis, encara que es contradigui amb l'Alcorà.
Això no vol dir que la majoria de musulmans al Marroc, Tunísia, Egipte o Turquia estiguin d'acord amb l'Islam oficial. I, a més a més, en aquests països hi ha una gran quantitat de gent creient que relativitza la religió i una altra que reconeix que és agnòstica. Al Marroc, el rei Mohammad VI va imposar el 2003 un nou Codi de Família que igualava la dona a l'home, i hi ha la revista Telquel, (clica per anar-hi)que planteja coses com que milions de persones al Marroc no segueixin el Ramadà, o la realitat que molts marroquins no creuen en Déu. Al Líban, l'escriptora Jumana Haddad va treure fa tres anys la revista Jasad (clica) –que en àrab vol dir cos—, que trenca els tabús. I un dels perills que veien els islamistes l'endemà de les revoltes àrabs era que aquesta llibertat de dir en veu alta el que es pensa és normalitzés. Per això, la islamofòbia barroera d'aquesta pel·lícula serveix perquè grups islamistes encenguin els carrers d'odi i per debilitar els dirigents dels Germans Musulmans que no donin suport a les protestes. Un odi i una croada que tindran com a primeres víctimes aquells que des dels mateixos països musulmans, creients o agnòstics, lluiten perquè la religió se sotmeti a la llibertat ideològica.
Llegir a El Punt Avui, clica
Portada de Jasad.
Portades de la revista marroquina Telquel.
El discurs islàmofob occidental i el salafisme polític units en l'objectiu d'aturar que les revoltes àrabs dels joves i laics (creients o agnòstics) i certs mitjans de comunicació posin la llibertat ideològica, sexual i personal per sobre la religió.
He vist un fragment de La innocència dels musulmans (clica aquí), fet per cristians ultraconservadors, que ha generat aquests atacs arreu del món islàmic. El vídeo és lamentable i no té el nivell —ni la part de veritat que contenia— del curt Submissió (clica per veure), de l'holandès Theo van Gogh, assassinat l'any 2004. Però, tal com va passar amb el film de Van Gogh o amb les vinyetes de Mahoma l'any 2006, ha generat una histèria de conseqüències imprevisibles. I és evident que aquest film no desitja res més que encendre l'anomenat “xoc de civilitzacions” i torpedinar la reelecció d'Obama, i que està sent aprofitat pels que volen orientar les revoltes àrabs cap al salafisme.
Però, dit això, s'ha de reconèixer que les protestes posen de nou sobre la taula la realitat que la majoria de règims islàmics continuen tenint elements que dificulten l'encaix amb els valors democràtics. La principal d'aquestes dificultats ve de quan la majoria d'aquests estats van signar la Declaració Universal dels Drets Humans; van fer una reserva a l'article 18, que reconeix el dret a la llibertat de pensament i religió, que diu que “aquest dret inclou el dret a canviar de religió”. És a dir, un musulmà mai pot deixar de ser musulmà; un musulmà no pot qüestionar o reinterpretar l'Alcorà. Un nascut musulmà, en la majoria de països islàmics, no pot dir que Déu no existeix. Un musulmà no pot dir que vulnera els drets humans l'obligació de recuperar els dies de dejuni per a un metge que ha hagut de prendre un te per estar serè en una operació i salvar una vida. Un musulmà no pot dir en molts països sí a Darwin. És la consideració que l'Islam oficial està ancorat en molts llocs a la interpretació que tenia abans dels descobriments científics del segle XX i de la Declaració Universal del Drets Humans. És la consideració de l'Islam com a única religió veritable i considerar qualsevol objecció feta des de dins o des de fora com una blasfèmia; tenint en compte que, des del 1924, quan Ataturk va abolir la figura del califa, llavors amb seu a Istanbul, no hi ha cap autoritat que pugui ressituar la fe, com han fet altres religions, en l'àmbit personal i posar-la per sota de les lleis, encara que es contradigui amb l'Alcorà.
Això no vol dir que la majoria de musulmans al Marroc, Tunísia, Egipte o Turquia estiguin d'acord amb l'Islam oficial. I, a més a més, en aquests països hi ha una gran quantitat de gent creient que relativitza la religió i una altra que reconeix que és agnòstica. Al Marroc, el rei Mohammad VI va imposar el 2003 un nou Codi de Família que igualava la dona a l'home, i hi ha la revista Telquel, (clica per anar-hi)que planteja coses com que milions de persones al Marroc no segueixin el Ramadà, o la realitat que molts marroquins no creuen en Déu. Al Líban, l'escriptora Jumana Haddad va treure fa tres anys la revista Jasad (clica) –que en àrab vol dir cos—, que trenca els tabús. I un dels perills que veien els islamistes l'endemà de les revoltes àrabs era que aquesta llibertat de dir en veu alta el que es pensa és normalitzés. Per això, la islamofòbia barroera d'aquesta pel·lícula serveix perquè grups islamistes encenguin els carrers d'odi i per debilitar els dirigents dels Germans Musulmans que no donin suport a les protestes. Un odi i una croada que tindran com a primeres víctimes aquells que des dels mateixos països musulmans, creients o agnòstics, lluiten perquè la religió se sotmeti a la llibertat ideològica.
Llegir a El Punt Avui, clica
Portada de Jasad.
Portades de la revista marroquina Telquel.
El discurs islàmofob occidental i el salafisme polític units en l'objectiu d'aturar que les revoltes àrabs dels joves i laics (creients o agnòstics) i certs mitjans de comunicació posin la llibertat ideològica, sexual i personal per sobre la religió.
diumenge, 16 de setembre del 2012
15-S, DEMOCRACIA NACIONAL A BARCELONA, EL NUDO PATRIOTA ES MANIFESTA A MADRID I PxC FA ASSEMBLEA GENERAL A VIC
Aquest dissabte 15 de setembre, mentre un sector de l'extremadreta espanyola convocada pel Nudo Patriota Español (clica), grup que es podria catalogar com de nostàlgics del franquisme, es manifestava a Madrid al costat de La Falange i Vieja Escuela (clica per veure vídeo de V.E.) , el partit Democracia Nacional ha fet diversos actes a Barcelona, presidits per Manuel Canduela en el marc de la Escuela de Verano 2012, celebrada a la capital catalana. Mentre, Plataforma per Catalunya ha celebrat a Vic l'assemblea general de regidors i delegats per parlar de l'expansió espanyola i de la probable campanya electoral de la primavera.
Veure vídeo de la manifestació, clica
Veure galeria de fotos de la manifestació, clica La manifestació de Madrid coincidia amb la marcha multitudinària convocada per partits d'esquerra i sindicats contra les retallades. Però aquests grups ho feien sota el lema de "Contra la banca, los políticos y los sindicatos. La crisis se llama democracia" amb un recorregut que ha anat de la seu del PSOE al carrer Ferraz, fins a la del PP al carrer Génova.
Hi han assitit més de 500 persones portant banderes espanyoles amb l'escut preconstitucional i un dels crits més procalmats ha estat "¡Bolinaga, muérete!" En acabar s'ha cantat el Cara al Sol y s'ha demanat la fi de la democracia. A part dels militants de Nudo Patriota Español, Vieja Escuela i La Falange, també eren presents militants d'Acció Nacional Revolucionaria (creada fa dos mesos), de Regeneración (grup d'Enrique de Diego, fins desembre 2010 aliat amb Anglada, (clica a quí), d'Alternativa Española (AES) i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española.
Com ja he explicat diverses vegades aquí al blog l'extremadreta falangista o católica no fan de la immigració l'element principal del seu discurs (a les congregacions on va a missa són plenes de monges i seminaristes africans i llatins), cosa que els allunya força d'Anglada.
El que fora líder de l'extremadreta neofranquista, Ricardo Saénz de Ynestrillas ha desqualifica la manifestació des del seu blog (clica aquí) tot dient que "la crisis és diu capitalisme, mai democrácia" Així Ynestrillas que ha qualificat als convocats de petit burgesos diu que s'atacava "al sistema más justo, razonable y ecuánime que pueda imaginarse para gobernarse, hecho por el pueblo y al servicio del pueblo, de los ciudadanos mismos, autoorganizados en colectivos que se articulen de abajo a arriba en cuanto a representación, y de arriba a abajo en cuanto a responsabilidad. Atacan a la esencia misma de la civilización occidental: la democracia."
Manifestació d'ahir a Madrid (foto: B.V. i web Falange)
Enrique De Diego (amb gorra), de Regeneración, abans Plataforma de las Clases Medias, i aliat d'Anglada fins desembre de 2010 i editor del llibre "Sin mordaza y sin velos" (Foto: Amo del calabozo)
Llegir al web de Regeneración, clica aquí.
Vídeo de la manifestació del grup Acción Nacional Revolucionaria
DEMOCRACIA NACIONAL FA LA ESCUELA DE VERANO A LA LLIBERIA EUROPA DE BARCELONA
Democracia Nacional, grup liderat per Manuel Canduela amb qui vaig coversar fa dos mesos (clica aquí) no donava suport a aquesta convocatòria i ha celebrat a Barcelona l'escola d'estiu o Universidad de Verano del partit a nivell espanyol, fent alguns actes a la sala de conferències de la Lliberia Europa del carrer Sèneca. L'acte principal ha estat la xerrada del líder de Forza Nuova, Roberto Fiori, pare de 13 fills i casat amb una basca. Però sorprenentment la web de la Llibreria Europa aquest acte no es convocava dins del marc de l'Escola d'Estiu de D.N.
Al web de D.N.a la convocatòria de la Universidad de Verano, es recollien aquestes opinions d'un eurodiputat de BNP que mostren la idea que em va transmetre a mi Canduela fa dos mesos sobre la suposada conspiració nordamericana sionista:
El eurodiputado británico Nick Grifin, líder del British National Party dijo de él (de Fiore) hace un par de años: “Durante 50 años, la elite sionista trata de destruir el nacionalismo en todos los países europeos. Ahora esto está cambiando. En lugar de intentar destruirnos a nosotros, nos quieren comprar. En todos los países de Europa, en todo el mundo, la élite sionista está tratando de arrastrar a su lado el nacionalismo, por sus propios intereses. Me dicen que la amenaza es el Islam. Sí, el Islam es una amenaza, en Londres, París, Roma, el Islam es una amenaza, pero es sólo un síntoma de un problema más profundo. El problema es el capitalismo y el sionismo, el Islam es un síntoma de este problema y nada más"
El líder de Democracia Nacional a Catalunya fins 2008, Nacho Mulleras, va passar-se fa poc més de tres anys a PxC i ara, després de la dimissió de Moisés Font, regidor d'Olot, és el cap de PxC a les comarques gironines.
.
Programació de la Universidad de Verano a Barcelona
Vídeo conferència de R Fiori a la Llibreria Europa
I mentre a Barcelona celebrava la seva Universidad de Verano Democracia Nacional, Plataforma per Catalunya celebrava a Vic, a la sala contigua dels despatxos dels grups municipals, del Palau Bujons, l'assemblea general de delegats i regidors de PxC on s'ha llegit l'informe del projecte d'expansió de Plataforma por la Libertad (on han entrat alguns exdirigents de Democracia Nacional (clica), fet per Enrique Ravello -que era a Milà- i s'ha començat a preparar la campanya de cara a les eleccions catalanes.
TRADUCCIÓN AL CASTELLANO
Este sábado 15 de septiembre, mientras un sector de la extrema española convocada por Nudo Patriota Español, grupo que se podría catalogar como de nostálgicos del franquismo, se manifestaba en Madrid junto a La Falange y Vieja Escuela, el partido Democracia Nacional ha hecho varios actos en Barcelona, presididos por Manuel
Veure vídeo de la manifestació, clica
Veure galeria de fotos de la manifestació, clica La manifestació de Madrid coincidia amb la marcha multitudinària convocada per partits d'esquerra i sindicats contra les retallades. Però aquests grups ho feien sota el lema de "Contra la banca, los políticos y los sindicatos. La crisis se llama democracia" amb un recorregut que ha anat de la seu del PSOE al carrer Ferraz, fins a la del PP al carrer Génova.
Hi han assitit més de 500 persones portant banderes espanyoles amb l'escut preconstitucional i un dels crits més procalmats ha estat "¡Bolinaga, muérete!" En acabar s'ha cantat el Cara al Sol y s'ha demanat la fi de la democracia. A part dels militants de Nudo Patriota Español, Vieja Escuela i La Falange, també eren presents militants d'Acció Nacional Revolucionaria (creada fa dos mesos), de Regeneración (grup d'Enrique de Diego, fins desembre 2010 aliat amb Anglada, (clica a quí), d'Alternativa Española (AES) i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española.
Com ja he explicat diverses vegades aquí al blog l'extremadreta falangista o católica no fan de la immigració l'element principal del seu discurs (a les congregacions on va a missa són plenes de monges i seminaristes africans i llatins), cosa que els allunya força d'Anglada.
El que fora líder de l'extremadreta neofranquista, Ricardo Saénz de Ynestrillas ha desqualifica la manifestació des del seu blog (clica aquí) tot dient que "la crisis és diu capitalisme, mai democrácia" Així Ynestrillas que ha qualificat als convocats de petit burgesos diu que s'atacava "al sistema más justo, razonable y ecuánime que pueda imaginarse para gobernarse, hecho por el pueblo y al servicio del pueblo, de los ciudadanos mismos, autoorganizados en colectivos que se articulen de abajo a arriba en cuanto a representación, y de arriba a abajo en cuanto a responsabilidad. Atacan a la esencia misma de la civilización occidental: la democracia."
Manifestació d'ahir a Madrid (foto: B.V. i web Falange)
Enrique De Diego (amb gorra), de Regeneración, abans Plataforma de las Clases Medias, i aliat d'Anglada fins desembre de 2010 i editor del llibre "Sin mordaza y sin velos" (Foto: Amo del calabozo)
Llegir al web de Regeneración, clica aquí.
DEMOCRACIA NACIONAL FA LA ESCUELA DE VERANO A LA LLIBERIA EUROPA DE BARCELONA
Democracia Nacional, grup liderat per Manuel Canduela amb qui vaig coversar fa dos mesos (clica aquí) no donava suport a aquesta convocatòria i ha celebrat a Barcelona l'escola d'estiu o Universidad de Verano del partit a nivell espanyol, fent alguns actes a la sala de conferències de la Lliberia Europa del carrer Sèneca. L'acte principal ha estat la xerrada del líder de Forza Nuova, Roberto Fiori, pare de 13 fills i casat amb una basca. Però sorprenentment la web de la Llibreria Europa aquest acte no es convocava dins del marc de l'Escola d'Estiu de D.N.
Al web de D.N.a la convocatòria de la Universidad de Verano, es recollien aquestes opinions d'un eurodiputat de BNP que mostren la idea que em va transmetre a mi Canduela fa dos mesos sobre la suposada conspiració nordamericana sionista:
El eurodiputado británico Nick Grifin, líder del British National Party dijo de él (de Fiore) hace un par de años: “Durante 50 años, la elite sionista trata de destruir el nacionalismo en todos los países europeos. Ahora esto está cambiando. En lugar de intentar destruirnos a nosotros, nos quieren comprar. En todos los países de Europa, en todo el mundo, la élite sionista está tratando de arrastrar a su lado el nacionalismo, por sus propios intereses. Me dicen que la amenaza es el Islam. Sí, el Islam es una amenaza, en Londres, París, Roma, el Islam es una amenaza, pero es sólo un síntoma de un problema más profundo. El problema es el capitalismo y el sionismo, el Islam es un síntoma de este problema y nada más"
El líder de Democracia Nacional a Catalunya fins 2008, Nacho Mulleras, va passar-se fa poc més de tres anys a PxC i ara, després de la dimissió de Moisés Font, regidor d'Olot, és el cap de PxC a les comarques gironines.
Programació de la Universidad de Verano a Barcelona
I mentre a Barcelona celebrava la seva Universidad de Verano Democracia Nacional, Plataforma per Catalunya celebrava a Vic, a la sala contigua dels despatxos dels grups municipals, del Palau Bujons, l'assemblea general de delegats i regidors de PxC on s'ha llegit l'informe del projecte d'expansió de Plataforma por la Libertad (on han entrat alguns exdirigents de Democracia Nacional (clica), fet per Enrique Ravello -que era a Milà- i s'ha començat a preparar la campanya de cara a les eleccions catalanes.
TRADUCCIÓN AL CASTELLANO
Este sábado 15 de septiembre, mientras un sector de la extrema española convocada por Nudo Patriota Español, grupo que se podría catalogar como de nostálgicos del franquismo, se manifestaba en Madrid junto a La Falange y Vieja Escuela, el partido Democracia Nacional ha hecho varios actos en Barcelona, presididos por Manuel
dijous, 13 de setembre del 2012
ES REOBRE EL SUMARI D'ALBIOL PELS TRÍPTICS DE "NO QUEREMOS RUMANOS"
La Audiència de Barcelona ha decidir continuar el procés penal a l' empara de l'article 510 de Codi Penal contra l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), pels pamflets repartits l'any 2010 amb una fotografia d'un cartell amb amb el lema "No queremos rumanos"
García Albiol i el regidor Miguel Jurado, comandant una acció policial. Les maneres de Jurado no agraden a bona part del cos policial badaloní.(foto El Periódico)
En un auto, la Secció Octava de la Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat por l' acusació particular exercida per SOS Racisme, al que es va adherir la Fiscalia, contra la decisió d'una jutge de Badalona d'arxivar la causa contra García Albiol pels pamflets, en entendre que les crítiques als gitanos romanesos quedaven emparades per la llibertat d'expressió i no infringir l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència o la discriminació per motius ètnics. Precisament la Secció Cinquena de l'Audiència va fer pública la passada setmana la sentència revocant la condemna al regidor de Plataforma per Catalunya de Vic, JuanCarlos Fuentes, pels pamflets falsos islamòfobs fotocopiats i repartits durant la campanya de les municipals de 2007 per Fuentes, llavors Secretari General del partit, al·legant que no eren delictius sinó només sarcàstics (clica aquí)
Els fets que ara s'imputen a Albiol van passar a Badalona el dissabte 24 d’abril de 2010 en sortir a repartir fulletons, acompanyat d'Alícia Sánchez Camacho en favor de la seguretat ciutadana, en el que es veia una foto amb un cartell: “No queremos rumanos”.
Aquell mateix dia, davant les crítiques que va generar pel contingut, qualificat de racista, Sánchez Camacho va intentar desmarcar-se’n i, a mida que la bola mediàtica creixia, per les exigències de la directiva de PP, va acabar disculpant-se. Així, Sánchez Camacho diria que “Demano disculpes si algú s’ha sentit ofès: la delinqüència no té nacionalitat”. Esteban Pons, Vicesecretari de Comunicació del PP dirà que “Les declaracions són extremadament desafortunades; però no tinc elements per dir si ha de dimitir”.
El que motivaria que el PP estatal fes rectificar a Sánchez Camacho –mentre Albiol guardava silenci—, és el fet que a Madrid el col·lectiu majoritari d’immigrants és el romanès, els que, com a comunitaris, poden votar i ser candidats a les eleccions municipals. I certament, tant l’Ajuntament de Madrid com el govern autònom estava fent una important tasca d’acostament als immigrants d’aquesta nacionalitat. És cert que la majoria d’immigrants romanesos tenen també una actitud racista vers els gitanos, i que la societat romanesa, és racista amb els seus dos milions de gitanos. Però el fet que els màxims dirigents del PP català repartissin un fulletó on es deia “No queremos rumanos” , encara que es referís als gitanos, va genera sentiment contradictoris dins del PP.
Ara l'Audiència ha ordenat ara que continuí el procés contra Albiol, per la qual cosa sembla més que probable que s'arribarà la judici oral. Per l'Audiència les manifestacions d'Albiol mostren "un missatge clarament incitador a la discriminació i l'odi que podrien excedir l'àmbit generós de la llibertat d'expressió"
García Albiol ha declarat avui en conèixer la notícia que ell només lluita contra "els que venen Badalona a delinquir i robar" i ha manifestat el seu malestar pel fet que la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya se sumessis al recurs de Sos Racisme. De totes formes, segons he pogut saber, a l'entorn d'Albiol hi ha qui considera positiu que l'alcalde acabi sent jutjat donat que li servirà d'altaveu per repetir el seu discurs sobre seguretat, ara que des del cap de CiU de Badalona i responsable de seguretat l'anterior mandat, Ferran Falcó, estava criticant força Albiol amb l'argument que havia augmentat la inseguretat. Falcó va ser qui que fa quinze mesos, en negar-se a recolzar un nou tripartit encapçalat pel PSC, Albiol fos alcalde. Falcó denunciava que amb Albiol, en contra del que deia, havia augmentat la inseguretat i havia generat una situació de malestar entre els agents. (llegir al blog de Ferran Falcó, aquí) i (també aquí, comunicat de CiU d'ahir) i des del PSC, l'ex alcalde Jordi Serra havia criticat la manera de portar la Guàrdia Urbana del polèmic regidor de seguretat , Miguel Jurado.
García Albiol i el regidor Miguel Jurado, comandant una acció policial. Les maneres de Jurado no agraden a bona part del cos policial badaloní.(foto El Periódico)
En un auto, la Secció Octava de la Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat por l' acusació particular exercida per SOS Racisme, al que es va adherir la Fiscalia, contra la decisió d'una jutge de Badalona d'arxivar la causa contra García Albiol pels pamflets, en entendre que les crítiques als gitanos romanesos quedaven emparades per la llibertat d'expressió i no infringir l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència o la discriminació per motius ètnics. Precisament la Secció Cinquena de l'Audiència va fer pública la passada setmana la sentència revocant la condemna al regidor de Plataforma per Catalunya de Vic, JuanCarlos Fuentes, pels pamflets falsos islamòfobs fotocopiats i repartits durant la campanya de les municipals de 2007 per Fuentes, llavors Secretari General del partit, al·legant que no eren delictius sinó només sarcàstics (clica aquí)
Els fets que ara s'imputen a Albiol van passar a Badalona el dissabte 24 d’abril de 2010 en sortir a repartir fulletons, acompanyat d'Alícia Sánchez Camacho en favor de la seguretat ciutadana, en el que es veia una foto amb un cartell: “No queremos rumanos”.
Aquell mateix dia, davant les crítiques que va generar pel contingut, qualificat de racista, Sánchez Camacho va intentar desmarcar-se’n i, a mida que la bola mediàtica creixia, per les exigències de la directiva de PP, va acabar disculpant-se. Així, Sánchez Camacho diria que “Demano disculpes si algú s’ha sentit ofès: la delinqüència no té nacionalitat”. Esteban Pons, Vicesecretari de Comunicació del PP dirà que “Les declaracions són extremadament desafortunades; però no tinc elements per dir si ha de dimitir”.
El que motivaria que el PP estatal fes rectificar a Sánchez Camacho –mentre Albiol guardava silenci—, és el fet que a Madrid el col·lectiu majoritari d’immigrants és el romanès, els que, com a comunitaris, poden votar i ser candidats a les eleccions municipals. I certament, tant l’Ajuntament de Madrid com el govern autònom estava fent una important tasca d’acostament als immigrants d’aquesta nacionalitat. És cert que la majoria d’immigrants romanesos tenen també una actitud racista vers els gitanos, i que la societat romanesa, és racista amb els seus dos milions de gitanos. Però el fet que els màxims dirigents del PP català repartissin un fulletó on es deia “No queremos rumanos” , encara que es referís als gitanos, va genera sentiment contradictoris dins del PP.
Ara l'Audiència ha ordenat ara que continuí el procés contra Albiol, per la qual cosa sembla més que probable que s'arribarà la judici oral. Per l'Audiència les manifestacions d'Albiol mostren "un missatge clarament incitador a la discriminació i l'odi que podrien excedir l'àmbit generós de la llibertat d'expressió"
García Albiol ha declarat avui en conèixer la notícia que ell només lluita contra "els que venen Badalona a delinquir i robar" i ha manifestat el seu malestar pel fet que la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya se sumessis al recurs de Sos Racisme. De totes formes, segons he pogut saber, a l'entorn d'Albiol hi ha qui considera positiu que l'alcalde acabi sent jutjat donat que li servirà d'altaveu per repetir el seu discurs sobre seguretat, ara que des del cap de CiU de Badalona i responsable de seguretat l'anterior mandat, Ferran Falcó, estava criticant força Albiol amb l'argument que havia augmentat la inseguretat. Falcó va ser qui que fa quinze mesos, en negar-se a recolzar un nou tripartit encapçalat pel PSC, Albiol fos alcalde. Falcó denunciava que amb Albiol, en contra del que deia, havia augmentat la inseguretat i havia generat una situació de malestar entre els agents. (llegir al blog de Ferran Falcó, aquí) i (també aquí, comunicat de CiU d'ahir) i des del PSC, l'ex alcalde Jordi Serra havia criticat la manera de portar la Guàrdia Urbana del polèmic regidor de seguretat , Miguel Jurado.
dimecres, 12 de setembre del 2012
PINTADES FEXISTES AL MONUMENT A L'ESTELADA A ST. EULÀLIA DE RIUPRIMER
Ahir, mentre més d'un milió de catalans es manifestaven a Barcelona amb estelades, el monòlit a l'Estelada de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), inaugurat el passat juliol per l'Assemblea Nacional Catalana, va aparèixer amb diverses creus celtes nazis pintades.
Des de fa unes setmanes el grup Acción Nacional Revolucionaria (clica) ha fet pintades amb la Creu celta (veure l'origen d'aquest símbol al final de l'article linkat) a diferents llocs de Catalunya signant com a tal, i també van sortit amb pancartes amb aquest símbol diferents grups a Barcelona i Salt la nit que la Roja va guanyar l'Eurocopa.
El cantautor Cesc Freixas, veí de St Eulàlia de Riprimer, m'ha passat la foto. Diu que fa mesos van aparèixer més pintades com aquesta o creus gamades, i que no van signades per cap grup.
Des de fa unes setmanes el grup Acción Nacional Revolucionaria (clica) ha fet pintades amb la Creu celta (veure l'origen d'aquest símbol al final de l'article linkat) a diferents llocs de Catalunya signant com a tal, i també van sortit amb pancartes amb aquest símbol diferents grups a Barcelona i Salt la nit que la Roja va guanyar l'Eurocopa.
El cantautor Cesc Freixas, veí de St Eulàlia de Riprimer, m'ha passat la foto. Diu que fa mesos van aparèixer més pintades com aquesta o creus gamades, i que no van signades per cap grup.
dilluns, 10 de setembre del 2012
ANGLADA ANUNCIA CINC DENÚNCIES CONTRA EL PERIODISTA XAVIER RIUS, El 9 Nou d'avui: "...havia arribat l'hora que me l'havia de treure de sobre"
El 9 Nou informa avui de l'acte de (no) conciliació de divendres a Moià. Explica les 2 querelles i 3 denúncies que em posa: Injúries i calumnies, incitació a l'odi i la violència cap a PxC -article 510 responsabilitzant-me intel·lectualment d'agressions a dirigents de PxC-, plagi en la redacció i edició del llibre "Xenofòbia a Catalunya", amenaces a un regidor de PxC per un mail que li vaig enviar recordant que havia pactat amb una dirigent del partit no parlar de certes coses en el llibre, i d'intrussisme professional en no tenir la llicenciatura de periodisme (a l'Estat espanyol a l'igual que a la majoria de països europeus molts periodistes com jo mateix no tenim la carrera, cosa que no impedeix exercir ni tenir com tinc diferents carnets de premsa, entre ell el de la Federació Internacional de Periodistes). Anglada és clar: "...havia arribat l'hora que me l'havia de treure de sobre"
Obrir PDF i llegir, clica aquí
Llegir notícia i fotos al 9 Nou digiltal, clica
diumenge, 9 de setembre del 2012
ENTREVISTA A REGIÓ 7, Diumenge: "La situació històrica. en alguns aspectes, recorda quan van néixer els totalitarismes"
Regió 7 publica avui una entrevista que em fa Xavier Domenech a la secció "Viure Diumenge". Vam xerrar molta estona i de moltes coses i m'ha agrada força com ha quedat. Parlo de conflictes internacionals, dels Balcans, d'immigració, de PxC, de la crisi econòmica i també anuncio que d'aquí un mes trec la novel·la "Amor a la Carta" Clica les imatges i s'obriran. Potser es llegeix millor des de la galeria de fotos del Facebook (clica)
La conversa.
Xavier Rius Sant
Escriptor. Nascut a Barcelona el 1959, la vida el va portar a dormir més nits de l'any a Moià que a cap altre lloc. Articulista prolífic en premsa, ha il.lustrat lectors de tot l'estat sobre conflictes internacionals i també sobre la problemàtica de la immigració. I treballant tot això darrer es va interessar per la xenofòbia a Catalunya, a la qual ha dedicat un llibre que li està portant algun mal de cap amb els que hi surten retratats.
"LA SITUACIÓ HISTÒRICA , EN ALGUNS ASPECTES, RECORDA QUAN VAN NÉIXER ELS TOTALITARISMES"
Xavier Domenech, Manresa.
Com arriba a Moià?
Per amistats. De jovenet jo estava al moviment d'objectors i teníem amistat amb una parella que hi vivia, vam començar a anar-hi sovint i vam acabar llogant-hi alguna cosa. I ara tota la meva vida social la faig allà.
Per tant, de jove era contestari?
Era un dels portaves del moviment d'objectors de consciència a Catalunya, però vaig plegar-ne als 28 anys perquè era massa fàcil dir des de la meva comoditat, a un noi de 18 anys que es fe fes insubmís i anés a presó, i jo et portaré entrepans. Llavors vaig escriure una guia pràctica sobre l'objecció i, sense adonar-me'n vaig continuar escrivint, especialment sobre conflictes internacionals.
La conversa.
Xavier Rius Sant
Escriptor. Nascut a Barcelona el 1959, la vida el va portar a dormir més nits de l'any a Moià que a cap altre lloc. Articulista prolífic en premsa, ha il.lustrat lectors de tot l'estat sobre conflictes internacionals i també sobre la problemàtica de la immigració. I treballant tot això darrer es va interessar per la xenofòbia a Catalunya, a la qual ha dedicat un llibre que li està portant algun mal de cap amb els que hi surten retratats.
"LA SITUACIÓ HISTÒRICA , EN ALGUNS ASPECTES, RECORDA QUAN VAN NÉIXER ELS TOTALITARISMES"
Xavier Domenech, Manresa.
Com arriba a Moià?
Per amistats. De jovenet jo estava al moviment d'objectors i teníem amistat amb una parella que hi vivia, vam començar a anar-hi sovint i vam acabar llogant-hi alguna cosa. I ara tota la meva vida social la faig allà.
Per tant, de jove era contestari?
Era un dels portaves del moviment d'objectors de consciència a Catalunya, però vaig plegar-ne als 28 anys perquè era massa fàcil dir des de la meva comoditat, a un noi de 18 anys que es fe fes insubmís i anés a presó, i jo et portaré entrepans. Llavors vaig escriure una guia pràctica sobre l'objecció i, sense adonar-me'n vaig continuar escrivint, especialment sobre conflictes internacionals.
divendres, 7 de setembre del 2012
NI EM RETRACTO, NI PAGO ELS 100.000 EUROS. ANGLADA ANUNCIA 5 DEMANDES O QUERELLES
Aquest migdia s’ha celebrat al Jutjat de Pau de Moià, ubicat al mateix Ajuntament, l’acte de conciliació previ a la querella que per injúries i calumnies, a petició de José Anglada, president de Plataforma per Catalunya, per 5 fragments del llibre “Xenofòbia a Catalunya”, publicat ja fa un any. Anglada, que a l’igual que altres regidors de PxC de Vic i Mataró, va ser a la presentació del llibre, ara demanava que em retractés de 5 fragments i abonés la quantia de 100.000 euros. He estat acompanyat de l'advocat Màrius Garcia Andrade,
Els cinc aspectes que demanava que em retractés, més a més d’abonar els 100.000 eros eren: Un fragment de la pàgina 87, quan dic que l’Anglada regidor, l’any 2003, vol donar una imatge d’home assenyat diferent a la que tenia de jove de “franquista eixelebrat”. A la pàgina 101, que el 2007 durant la campanya electoral “escampen els pamflets falsos” (que en la sentència feta pública fa dos dies l’Audiència, sense negar el fets, diu que no són delictius, sinó només irònics). A la pàgina 225, que l’excap de llista de PxC de Tarragona denuncia i declara a la premsa i a mi mateix, que Anglada s’estaria quedant els diners que rep de l’Ajuntament del Vendrell per un assistent i que viu del partit. Que a la 245, parlant de Salt i d’una mediació que vaig fer, jo dic que “em vaig sentit enganyat” i ara ja no puc ser neutral. I, per últim, a la 265, després d’explicar que a Salt es presenten llistes del MSR i de PxC, que “els caps rapats de Salt van votar majoritàriament PxC”.
Donat que jo ni m’he retractat ni he aportat els 100.000 euros demanats, ara Anglada ja pot posar la querella criminal per injúries, tal com estableix la llei.
A la porta de l’Ajuntament Anglada ha declarat a la premsa que em posarà cinc querelles o demandes: Una per injúries i calumnies (que exigia fer l’acte de conciliació previ d’avui), una per amenaces a un regidor de PxC, una per incitació a l’odi i la violència contra militants i dirigents de PxC (m’incrimina des de fa temps amb tuits i comunicats de la possible responsabilitat intel·lectual d’agressions), una per intrusisme professional en l’exercici del periodisme, i una per plagi en la redacció i publicació de “Xenofòbia a Catalunya”
Fora de l’Ajuntament a la Plaça de Sant Sebastià, hi havia 30 veïns i amics donant-me suporta amb cartells contra el racisme i el feixisme, sense que en cap moment s’hagin produït incidents. Ahir el Ple Municipal de Moià va aprovar una moció subscrivint el manifest de dotze entitats en suport meu. sobre aquesta presència d'amics davant l'Ajuntament Anglada ha tuitejat: "Blocaire X. Rius acompanyat acte consiliació prr 5 perrofletes i les seves amiguetes" (obre'l aquí)
Tal com han denunciat aquesta setmana el Sindicat de Periodistes de Catalunya (clica) i el Grup de Periodistes Ramon Barnils (clica) en dos comunicats, entenc aquestes accions judicials de PxC dutes a terme després de dos mesos d’una campanya de twits i comunicats amenaçadors fets des de PxC, el que pretén José Anglada és fer-me callar, amedrentar els periodistes que escrivim sobre el racisme, la xenofòbia i extremadreta. Ja ho va tutiejar Anglada el 9 de juliol quan va dir “Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire d’en Xavier Rius Sant. Altres seguiran el seu camí”. Acte seguit el Secretari de Relacions Nacional i Internacional de PxC, Enrique Ravello, va retuitejar-lo amb un “Muy bien dicho, aviso de navegantes…”
Agraeixo les moltes mostres de suport que he rebut aquest dies (aquest matí hi ha hagut un centenar de twits de suport des de la professió periodísitica) i repeteixo que no penso callar, continuaré escrivint d’aquest i d’altres temes a diaris, revistes i al meu blog; d’aquí un mes trec un altre llibre (una novel.la en català) i tinc en projecte un altre llibre sobre immigració i racisme
Amics i veïns fent-me suportAnglada anuncia que em posarà 5 querelles o demandes per 5 delictes.
Una trentena de veïns s'han concentrat a la Plaça de Sant Sebastià davant l'Ajuntament
Anglada, la regidora Marta Riera i l'advocat Francisco Bueno escolten què declaro en sortir
NOU COMUNICAT DEL SINDICAT DE PERIODISTES
.
EN SUPORT DE XAVIER RIUS SANT, DAVANT LA QUERELLA PER INJÚRIES I CALÚMNIES DE P X C
El Sindicat de Periodistes de Catalunya/ Sindicat de Professionals de la Comunicació reitera el seu suport a Xavier Rius Sant davant l’acte de conciliació que es fa demà a Moià, arran de la querella per injúries i calúmnies presentada per Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya, suposadament contingudes en el llibre “Xenofòbia a Catalunya”.
La iniciativa de P x C pot suposar una amenaça al periodisme d’investigació i al dret a la informació de la ciutadania, en la mesura que judicialitza i coarta una de les components de la professió, que és desvetllar temes d’interès públic encara que no agradin als investigats.
L’alternativa és desmentir les suposades injúries de l’autor de forma documentada, i no portar a les xarxes socials amaneces velades contra ell i contra qui li don suport.
Informació al web del PSC, immigració
EN SUPORT DE XAVIER RIUS SANT, DAVANT LA QUERELLA PER INJÚRIES I CALÚMNIES DE P X C
El Sindicat de Periodistes de Catalunya/ Sindicat de Professionals de la Comunicació reitera el seu suport a Xavier Rius Sant davant l’acte de conciliació que es fa demà a Moià, arran de la querella per injúries i calúmnies presentada per Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya, suposadament contingudes en el llibre “Xenofòbia a Catalunya”.
La iniciativa de P x C pot suposar una amenaça al periodisme d’investigació i al dret a la informació de la ciutadania, en la mesura que judicialitza i coarta una de les components de la professió, que és desvetllar temes d’interès públic encara que no agradin als investigats.
L’alternativa és desmentir les suposades injúries de l’autor de forma documentada, i no portar a les xarxes socials amaneces velades contra ell i contra qui li don suport.
Barcelona, 6 de setembre de 2012
Informació al web del PSC, immigració
dijous, 6 de setembre del 2012
EL PLE DE MOIÀ DÓNA SUPORT AL MANIFEST DE LES ENTITATS FRONT LA QUERELLA D'ANGLADA
El Ple municipal de Moià d'avui dijous, 6 de setembre, ha aprovat una moció, presentada pels regidors d'Entesa, que ha rebut el suport dels grups d'ARA Moià-ERC i CiU, sumant-se al manifest de les entitats de Moià, que es va fer públic ahir, donant-me suport front les demandes d'Anglada d'exigir-me 100.000 euros d'indemnització (clica aquí per anar al perquè de tot) en l'acte de conciliació que se celebrarà demà al Jutjat de Pau de Moià, previ a la querella criminal que ha anunciat, per suposades calumnies i injúries que, segons Anglada, jo hauria perpetrat en 5 fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya", publicat ara fa un any.
MANIFEST DE LES ENTITATS
Divendres vinent, 7 de setembre, a la 1 del migdia, tindrà lloc al Jutjat de Pau de Moià,
a l’edifici de la Casa de la Vila, l’acte preceptiu de conciliació entre el Sr. José Anglada,
president del partit polític Plataforma per Catalunya, i el Sr. Xavier Rius Sant, periodista resident a Moià i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya.
El Sr. Anglada creu que el llibre conté injúries i calúmnies i, per això, reclama al Sr. Xavier Rius una indemnització de 100.000 euros.
Davant aquest fet, les entitats sotasignades
E X P O S E N
- Que el llibre Xenofòbia a Catalunya va ser presentat a Moià el dia 10 de desembre del 2011, en un acte promogut per l'Associació Cultural Modilianum, de la mateixa manera com s’ha presentat i és a la venda en moltes poblacions de Catalunya.
Hom pot estar d’acord amb el seu contingut o dissentir-ne. Es tracta, en tot cas,
d’un treball periodístic elaborat amb rigorositat, que descriu una preocupant realitat social com és la xenofòbia i la seva plasmació en la vida política nacional i municipal del nostre país.
- Que resulta sorprenent que el presumpte contingut injuriós o calumniós del llibre no
a l’edifici de la Casa de la Vila, l’acte preceptiu de conciliació entre el Sr. José Anglada,
president del partit polític Plataforma per Catalunya, i el Sr. Xavier Rius Sant, periodista resident a Moià i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya.
El Sr. Anglada creu que el llibre conté injúries i calúmnies i, per això, reclama al Sr. Xavier Rius una indemnització de 100.000 euros.
Davant aquest fet, les entitats sotasignades
E X P O S E N
- Que el llibre Xenofòbia a Catalunya va ser presentat a Moià el dia 10 de desembre del 2011, en un acte promogut per l'Associació Cultural Modilianum, de la mateixa manera com s’ha presentat i és a la venda en moltes poblacions de Catalunya.
Hom pot estar d’acord amb el seu contingut o dissentir-ne. Es tracta, en tot cas,
d’un treball periodístic elaborat amb rigorositat, que descriu una preocupant realitat social com és la xenofòbia i la seva plasmació en la vida política nacional i municipal del nostre país.
- Que resulta sorprenent que el presumpte contingut injuriós o calumniós del llibre no
COMUNICAT DE SUPORT DEL GRUP DE PERIODISTES RAMON BARNILS
El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) vol expressar el seu ple suport al periodista Xavier Rius Sant, autor del llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’, davant l’acte de conciliació convocat pel jutge de Moià (Bages), demà divendres, 7 de setembre, relatiu a la querella per injúries i calúmnies presentada pel líder de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada. Li donem el nostre suport perquè:
- Considerem que la via judicial empresa pel polític osonenc és una amenaça directa a la llibertat d’informació i d’expressió i un intent de fer callar les veus periodístiques valentes, com la de Xavier Rius Sant, col·laborador habitual de diferents mitjans on fa un seguiment d’accions racistes i xenòfobes, que expliquen la realitat de l’extrema dreta xenòfoba catalana. Tant el llibre com els articles que ha publicat aquest periodista en els últims anys a diversos mitjans responen a una línia de denúncia dels plantejaments racistes, línia que des del GPRB abonem plenament.
- Creiem que les expressions del llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’ que Anglada considera injurioses i difamatòries són només fragments del relat periodístic que Rius Sant fa de les activitats de PxC i de les relacions que té amb altres formacions espanyoles, i que tots ells estan perfectament documentats.
- Trobem totalment desproporcionada la reclamació de 100.000 euros d’indemnització que Anglada ha anunciat que demanarà a Rius en cas de no prosperar l’acte de conciliació i donem ple suport a la decisió anunciada per Rius de no retractar-se de cap fragment del llibre.
D’altra banda, condemnem enèrgicament les amenaces a la integritat física del periodista que Anglada i altres dirigents de PxC han fet darrerament a les xarxes socials. Igualment greu va ser l’aparició d’un perfil fals del periodista, amb comentaris sexistes, fet que ja va ser denunciat per ell mateix a principis de juliol.
I finalment, demanem a les altres
entitats representatives dels periodistes catalans que expressin
públicament el seu suport a Xavier Rius Sant, com ja va fer el
Sindicat de Periodistes de Catalunya en un comunicat el passat 30 de
juliol, per evitar que aquest cas no acabi representant una derrota de
l’exercici lliure del periodisme.
Barcelona (Països Catalans), 6 de setembre de 2012
LES ENTITATS DE MOIÀ EM FAN SUPORT MENTRE PxC EM RESPONSABILITZA D'AGRESSIONS A DIRIGENTS SEUS
Onze entitats moianeses han signat un manifest de suport cap a mi amb motiu de querella criminal que ha anunciat que interposarà PxC contra la meva persona després de l'acta de conciliació de demà a les 13 h al Jutjat de Pau de Moià en el que Anglada em demanarà que em retracti de 5 fragments del llibre i 100.000 euros d'indemnització per un presumpte delicte d'injúries i calúmnies. En l'escrit, les entitats condemnen la denúncia d'Anglada i asseguren que el llibre és un treball periodístic elaborat "amb rigor, que descriu una preocupant realitat social com és la xenofòbia".
En el manifest, les entitats titllen l'acte de demà de "mediàtic" i consideren que, amb aquesta acció, el líder de PxC vol generar polèmica, mostrar la seva força i expandir les seves idees i influència política.
Per altra banda, les entitats alerten del difícil moment econòmic i, per aquest motiu, consideren que s'ha d'estar especialment alerta per evitar "un possible deteriorament de la convivència".
Les entitats que signen el manifest són Associació Cultural Modilianum, AEiG Amadeu Oller - El Cau de Moià, AMPA de l'Escola Púbica Josep Orriols i Roca, Associació Artística Desperta Espurnes, Comunitat Els Avets de Moià, El Fanal, Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, Grup de Teatre La Cadira, Moià Sport, Moianès Solidari i Plataforma Moià Diu Prou. ( veure aquí el cas i les amenaces i insults que pateixo des de primers de juliol)
D'altra banda PxC va fer un comunicat informant que en el cas que no hi hagi conciliació (hauria de retractar-me i pagar 100.000 euros) posaran diverses querelles criminals per injúries, calumnies i coaccions i m'incriminen d'agressions i insults patits per diferents dirigents de PxC:
"Així mateix, Anglada ha manifestat el seu malestar en entendre que informacions com les que Rius inclou en el seu llibre, entre d’altres, “han pogut contribuir a crear un clima d'hostilitat cap a membres de Plataforma per Catalunya” com, per exemple, la brutal agressió d'Alberto Sánchez, regidor del l'Hospitalet de Llobregat a mans esquerranes i “l'intent d'agressió que jo mateix vaig sofrir el dia de la diada del partit” així com la posterior “persecució que vam sofrir Marta Riera i jo mateix als carrers de Vic hores posteriors" (llegir comunicat de PxC, clica aquí)
Em reafirmo un cop més que aquestes pressions són un intent d'atac a la professió periodística i agraeixo el suport del Sindicat de Periodistes de Catalunya (clica aquí) i el Grup Barnils. Avui al vespre el Ple Municipal de Moià el manifest de les entitats.
D'altra banda demà al migdia, mentre se celebri l'acte de (no) conciliació al Jutjat de Pau a l'Ajuntament, un grup d'amic i veïns es concentraran davant a la Plaça Sant Sebastià
Llegir a Nació Digital, clica
Llegir a Regió 7
Llegir a El 9 Nou, clica
Blog Josep Comajoan, El 9 Nou
Comunicat de Grup de Periodistes Ramon Barnils, clica
Comunicat del Sindicat de Periodistes de Catalunya, clica
Llegir al web del PSC de Moià
Llegir al web de Modilianum, aquí
MANIFEST DE LES ENTITATS
Divendres vinent, 7 de setembre, a la 1 del migdia, tindrà lloc al Jutjat de Pau de Moià,
a l’edifici de la Casa de la Vila, l’acte preceptiu de conciliació entre el Sr. José Anglada,
president del partit polític Plataforma per Catalunya, i el Sr. Xavier Rius Sant, periodista resident a Moià i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya.
El Sr. Anglada creu que el llibre conté injúries i calúmnies i, per això, reclama al Sr. Xavi Rius una indemnització de 100.000 euros.
Davant aquest fet, les entitats sotasignades
E X P O S E N
- Que el llibre Xenofòbia a Catalunya va ser presentat a Moià el dia 10 de desembre del 2011, en un acte promogut per l'Associació Cultural Modilianum, de la mateixa manera com s’ha presentat i és a la venda en moltes poblacions de Catalunya.
Hom pot estar d’acord amb el seu contingut o dissentir-ne. Es tracta, en tot cas,
a l’edifici de la Casa de la Vila, l’acte preceptiu de conciliació entre el Sr. José Anglada,
president del partit polític Plataforma per Catalunya, i el Sr. Xavier Rius Sant, periodista resident a Moià i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya.
El Sr. Anglada creu que el llibre conté injúries i calúmnies i, per això, reclama al Sr. Xavi Rius una indemnització de 100.000 euros.
Davant aquest fet, les entitats sotasignades
E X P O S E N
- Que el llibre Xenofòbia a Catalunya va ser presentat a Moià el dia 10 de desembre del 2011, en un acte promogut per l'Associació Cultural Modilianum, de la mateixa manera com s’ha presentat i és a la venda en moltes poblacions de Catalunya.
Hom pot estar d’acord amb el seu contingut o dissentir-ne. Es tracta, en tot cas,