EL JUTJAT NO ADMET LA QUERELLA D'ANGLADA PER INJÚRIES I CALUMNIES

           
El Jutjat d'Instrucció número 15 de Barcelona ha decidit la inadmissió de la querella per injúries i calumnies presentada contra la meva persona per Josep Anglada i Plataforma X Catalunya per un suposat delicte de injúries i calumnies en base a determinades afirmacions publicades en el llibre "Xenofòbia a Catalunya" publicat fa poc més d'un any. El jutjat, com es veu a la resolució que adjunto, no troba indicis de delicte per admetre la querella, sinó només constatació de fets i opinions i valoracions, moltes d'elles publicades amb anterioritat.
Prèviament a la presentació de la querella, Josep Anglada va convocar-me al Jutjat de pau de Moià el passat 7 de setembre a l'acte de conciliació preceptiu en el que em demanava que em retractés de 5 fragments del llibre i que li abonés 100.000 euros d'indemnització. Entre els aspectes que Anglada considerva injuriosos destaquen l'afirmació que la majoria de caps rapats de Salt no havien votat a les municipals de 2011 al neofeixista Movimiento Social Republicano, sinó a PxC, o que Anglada quan esdevé regidor el 2007 intenta trencar la imatge d'ex militant de Fuerza Nueva que anava pels bars buscant brega de jove i deia, llavors,  que portava pistola.   
Després d'aquell acte de no conciliació al Jutjat de Pau de Moià anuncià que interposaria diverses querelles i denúncies, la principal de les quals seria aquesta de calúmnies i injúries.

Com vaig anunciar llavors, tot el que havia publicat al llibre estava contrastat, si bé penso que el que molestava a Anglada no era el llibre en sí mateix, donat que va assistir a la seva presentació a Vic, tuitejant que s'ho havia passat molt bé, sinó el fet que publiqués informacions sobre l'entrada de membres de l'extrema dreta espanyola al projecte d'expansió de Plataforma x La Libertad.
També m'incriminava de ser responsable intel·lectual de les agressions o baralles en les que s'havien involucrat membres del partit l'últim any, sobretot després que jo fos una de les persones que va difondre on s'ubicava el Casal Tramuntana, inaugurat fa un any per uns neofeixistes italians amb el nom de Centre Militia al carrer Independència de Barcelona, i la participació en la direcció i lloguer del mateix de membres de la llista de PxC de L'Hospitalet de Llobregat. Els twits i comunicats que Anglada va fer contra mi els mesos de juliol, agost i setembre (algun d'ell dient que se'm volia carregar) van motivar diversos comunicats de suport cap a la meva persona del Sindicat de Periodistes i el Grup Ramon Barnils.http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunya
http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/
Inici de la notícia de l'Agència Catalana de Notícies 

     Precisament el proper dimecres, organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet, presentaré a la Bibiloteca Tecla Sala de L'Hospitalet, el meu últim llibre, la novel·la "Amor a la carta" (que passa majortàriament a L'Hospitalet) i acte seguit hi haurà un debat sobre la temàtica del llibre "Xenofòbia a Catalunya" i com abordar el seu discurs als barris i ciutats.
ACTUALITZAT: ANGLADA RECORRE LA INADMISSIÓ (clica) 

 Text de la inadmissió de la querella, clica.

  llegir al 3/24
Informació a La Vanguardia 
Informació ampliada a Directa.cat 
Notícia a El Triangle 
 Entrevista a la tarda de Girona, d'avui sobre la inadmissió, La Xarxa La Tarda de Girona
Llegir a El 9 Nou 
Llegir a Regió 7 
Llegir a Comunicació21 

                   

ENTREVISTA AL PUNT AVUI SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

XAVIER RIUS  MESTRE, PERIODISTA I ESCRIPTOR

Nascut a Barcelona el 1959, fa de mestre però la seva ànima es debat entre el periodisme i l'escriptura. Especialitzat en la immigració a Catalunya i en conflictes bèl·lics al món, ara canvia el registre per escriure la seva primera novel·la.  

“Un llibre sobre l'extrema dreta superaria la ficció”

 30/01/2013, Andreu Mas

 Foto de Lluís Serrat a la presentació d'Amor a la carta a la Llibreria 22 de Girona

Plataforma per Catalunya el té en el punt de mira i l'ha dut als jutjats. Els va fer mal el seu llibre sobre la xenofòbia a Catalunya?

Més que el meu llibre, ha estat tot el que ha passat després. Anglada fins i tot va venir a la presentació del llibre a Vic. Es va començar a enfadar amb mi quan vaig denunciar diverses situacions que havia protagonitzat, entre les quals, que Plataforma és al darrere de la inauguració del Casal Tramuntana, que és d'extrema dreta, o d'un acte contra una mesquita a Torrejón on participa un membre de l'Associació Cultural Léon Degrelle, neonazi. A partir de llavors, i arran d'un seguit de coses més, entre les quals, una picabaralla via Twitter, em va posar diverses querelles. Primer m'emprenyava molt, però ara m'ho agafo amb ironia, tot i que els Mossos m'han demanat que vagi amb compte.

A Catalunya hi ha casos puntuals de xenofòbia política o hi ha una Catalunya xenòfoba?

A la Catalunya interior, la carlista, encara es mira de quina casa ets, qui és la teva família. Inicialment, sembla que alguns sectors de CDC a Vic van ser els que van animar Anglada a presentar-se per primer cop, entre altres coses per treure vots als vigatans d'origen andalús. Això, però, se'ls en va de les mans i l'Anglada obté també vots muralles endins. Així doncs, a la Catalunya interior hi ha un cert sentiment xenòfob, que t'identifica segons les teves arrels. A la Catalunya no profunda ha crescut pel discurs que “el govern dóna tots els subsidis i ajuts als moros”.

Els plantejaments d'Anglada són els mateixos que la política del PP a Badalona?

Albiol va fer seu el discurs que el govern de la Generalitat “ho dóna tot als moros”. Va tenir molt d'èxit amb una primera campanya contra la construcció d'una mesquita en sòl públic i després també quan s'oposà a l'obertura d'un oratori en un terreny privat. Aquest discurs no el farà mai el PP a Madrid o a València perquè ells estan al govern autonòmic i no poden fer el discurs de “se'ls dóna tot als moros”.

En el fons de tot aquest conflicte hi ha una lluita entre pobres.

Entre pobres o entre els recursos públics. Quan la gent va venir d'Andalusia també hi havia llits calents, però com no hi havia estat del benestar, no hi havia res de franc. Són els mateixos que ara es queixen perquè quan van arribar al país no els van regalar res i als nous immigrants pensen que sí. També hi ha una qüestió d'ús de l'espai públic: els nous immigrants estan acostumats a viure al carrer i això genera desconfiança, molts veïns pensen que s'estan al carrer perquè viuen del que els dóna l'Estat, quan no és així. Els immigrants es van quedar els treballs més mal retribuïts i ara la gent autòctona que s'ha quedat sense atur voldria que els treiessin la feina per donar-los-la a ells.

Ha passat de l'assaig a la novel·la; la realitat, però, supera la ficció?

Si fes un llibre sobre Plataforma per Catalunya i l'extrema dreta superaria la ficció mil vegades.

Què ha manllevat de la realitat per fer Amor a la carta?

Una de les coses que m'han preocupat sempre és que moltes vegades les víctimes poden esdevenir botxins. Quan un infant ha estat maltract o víctima d'un pedòfil, en fer-se gran pot convertir-se en maltractador. Per entendre què mou alguns personatges femenins de la meva novel·la hem de saber que hi ha aquest rerefons. La novel·la, però, no és un drama, és una història optimista i fresca.

En l'era del correu electrònic vostè escriu un llibre que gira entorn un carter.

Una editorial em va proposar traslladar la novel·la al temps present, però era impossible, perquè avui la gent no envia cartes, ho fa tot per internet. Per això la història s'ambienta als anys 1996-97. No és el mateix enviar una carta que un missatge electrònic, però.

Les cartes que no s'obren i s'acumulen són una metàfora sobre les oportunitats perdudes?

Una cosa que em va frapar va ser la història d'un fill que posa una carta al taüt del pare abans que el tanquin. M'impressionen les paraules no dites. A la història jugo amb la ironia sobre si a la vida cal explicar-ho tot als altres.

Llegir al Punt Avui, clica 

PSC I ICV, AMB L'ABSTENCIÓ DE CiU APROVEN MOCIÓ DEMANANT QUE ALBIOL PLEGUI I CIRC DE PxC A SANTA COLOMA

Ahir dimarts el Ple municipal de Badalona va aprovar amb els vots dels regidors d'ICV, PSC i del regidor no adscrit, David Gómez, (clica)  una moció, sense cap mena de valor real, demanant el cessament de Xavier García Albiol en les seves funcions d'alcalde mentre duri el procés judicial pels fulletons barrejant o culpant la immigració de la  inseguretat, que tenien la foto de "No queremos rumanos".
CiU es va abstenir i no està clar que recolzi ja la moció de censura (Clica).

Imatge de l'enfrontament al Ple de Santa Coloma (foto Gramenet 2.0)

       CANVI DE REGIDORS DE PxC A SANTA COLOMA I TENSIÓ A LA PORTA
D'altra banda el Ple Municipal de dilluns al vespre de Santa Coloma de Gramenet va oficialitzar el cessament del regidor Luís Múñoz, que havia assumit el càrrec en substitució fa deu mesos del cap de llista, Sergio Palomo, càrrec que des de dilluns al vespre ocupa Esteban Escribano Saavedra. Palomo hauria dimitit, argumentant que marxava a l'estranger, però ho va fer, sembla,  per discrepàncies amb el número dos de la llista i home fort de PxC a Santa Coloma, Juan Gómez Montero. Muñoz argumenta ara motius personals i laborals
       Mentre se celebrava el Ple es va produir, tal com informa la Directa.cat (Clica)  un enfrontrament  entre Juan Gómez Montero i un grup d'antifeixistes que protestaven a la sala contra la presa de possessió d’un nou regidor de PxC, exmilitant de Democracia Nacional, amb cartells de ‘Fora feixistes de Santa Coloma’. Segons la Directa una noia que hauria estat víctima de l’agressió, va denunciar Gómez Montero el mateix dilluns al vespre a la comissaria local de la ciutat, amb un parte mèdic de l’hospital de l’Esperit Sant.
         El nou regidor de PxC, excap de llista de Democracia Nacional a Lleida a les eleccions espanyoles del 2008 i excandidat d’aquest partit a les eleccions municipals del 2007. Una desena d’antifeixistes van protestar contra aquest nou regidor mostrant les pancartes. Com que els bancs reservats per al públic eren plens, els activistes van romandre dretes a la porta que dóna accés al saló de plens.
            Allà va ser on Gómez Montero va aprofitar que tornava a entrar, després d'haver abandonat la sala uns instants, per arrencar un dels cartells de les mans d’una de les noies que protestaven i empentar-la. Després d'uns moments de tensió, durant els quals el regidor va etzibar als antifeixistes “no em feu por”, en castellà, la policia local va interposar-se.  “La situació és ben desagradable per a tots i totes”, va escriure l'alcaldessa a  al seu twitter (clica) acabat el ple.
             Després de l’incident la guàrdia urbana va reforçar la seva presència al consistori. També van acudir els mossos, però no es va produir cap enfrontament físic més malgrat que Montero va continuar insultant i amenaçant gent del públic per Twitter i en alguns dels seus parlaments: va anomenar “perrillosos” als antifeixistes, “xusmilla” als nombrosos activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca local que seguien la sessió i “indesitjables” als electes d’ICV.
            Posteriorment, tal com recull el digital  Jordi Corachan, Gramenet 2.0, el regidor socialista Antonio Carmona, va desqualificar Gómez Montero, recordant-li que ni és ni viu a Santa Coloma
Reprodueixo aquí un fragment de la crònica de Jordi Corachán:

Se refirió a la gestión del Gobierno como “terror soviético”,  a sus concejales de “hipócritas” y a los partidos, de “casta política”. “No tenéis vergüenza”, llegó a decir a sus compañeros y a parte del público le llamó “chusma”. “Todos sois iguales”, recalcó. Y dijo varias veces aquello de “primero los de casa”.
En ese ambiente tabernario, en el que solo faltaba el humo del tabaco y el alcohol, se desarrolló un pleno que pasará a la historia de las sesiones más tristes y poco edificantes. Propongo a los maestros que lleven a las sesiones a los alumnos más mayores para que aprendan como no deben de comportarse en la vida.
Lección 
Conato de agresión al margen, el punto más álgido del debate se produjo durante la moción del PSC que reclamaba al Gobierno del PP acabar con las restricciones que impiden aumentar la plantilla de policías locales. Santa Coloma tiene 112 agentes y el concejal de estos menesteres, Antonio Carmona, explicó que quería 20 más.
“No le compramos su argumento barato”, le recriminó Gómez Montero. Y acusó a Carmona de acoso laboral a determinados policías y de no pisar la calle.
Carmona estaba rojo como un tomate y los ojos salidos. “¿Qué está diciendo? Si usted no vive aquí y Santa Coloma le importa un pimiento. Yo me creo la moción, aunque la haya leído en catalán, y no se ría de mí. Soy andaluz y llevó más de 40 años en Santa Coloma, no como usted. No soy de letras ni de ciencias, pero mis padres me enseñaron lo que es el respeto y la educación. Vivo aquí y quiero a esta ciudad. Tengo educación sin haber ido a la universidad y creo en la democracia, cosa que usted no”.

         He de dir que els últims mesos, antics membres de Democracia Nacional a Catalunya, com Nacho Mulleras, ara cap de PxC a les comarques gironines han anat agafant més poder dins del PxC. Mulleras  -que anava de número 2 a les múniciplas a Olot- dirigeix o presideix PxC a Girona des de la dimissió del regidor i cap de llista d'Olot, Moisés Font

            I A L'HOSPITALET...
A L'Hospitalet ahir dimarts es va trensionar el Ple quan el regidor de PxC, Daniel Ordóñez, va mostrar una fotografia d'un ciutadà pakistanés, detingut per tràfic de drogues, membre d'una associació al costat d'un regidor d'Iniciativa. Es tracta del mateix pakistanés que sortia a una foto amb membres de la sectorial de CDC, Nous Catalans i que va servir a Anglada per atacar a l'Àngel Colom. L'alcaldessa el va tallar i li va dir que si considerava que hi havia quelcom delictiu amb fotografiar-se amb un representant d'una associació, que mesos després ha estat detingut per tràfic de drogues, ho portés als tribunals.  

BADALONA, MOCIÓ DE CENSURA O ESPERAR QUE L'EQUIP D'ALBIOL ES DEGRADI MÉS?

Vint mesos després que Xavier García Albiol arribés a l'alcaldia de Badalona, gràcies a ser la força més votada, i en negar-se CiU a reeditar un govern tripartit, Badalona viu una greu situació política i institucional, no només per les dificultats del govern en minoria del PP, sinó pels reiterats casos de presumpte corrupció a gran escala, mala gestió, cessament de tres coordinadors de barri i districte, denúncies per extorsió contra l'Ajuntament, obres irregulars o sense expedient d'un import global d'un milió d'euros, inexistents o reals, com la reparació amb diners públic de les goteres de casa de Julia Sánchez, coordinadora del barri de la Salut. Obres que van forçar a Albiol a convocar un Ple extraordinari el passat dimarts on Albiol i l'equip de Govern van culpar de tot, sense deixar-li més que dos minuts per parlar, al regidor David Gómez,ara no adscrit, abans regidor de Sant Roc i responsable de Serveis Social i Salut. Gómez vas ser destituït el passat octubre i a qui Albiol ha volgut responsabilitzar d'aquestes obres presumptament irregulars o inexistents, per un import d'un milió d'euros, amb l'argument que ni ell ni la resta de regidors no en sabien res i s'havien fet a corre cuita durant l'estiu, cosa que no es certa. 

                         JUNY DE 2011, UN GOVERN DEL PP EN MINORIA

           Albiol va guanyar les eleccions el 22 maig de 2011, passant de 7 a 11 regidors. El PSC de Jordi Serra, malgrat incrementar lleugerament els vots es quedava amb els 9 regidors que tenia. CiU va baixar de 5 a 4 regidors i Iniciativa -que no formava part de l'equip de govern- de 5 a 3. ERC, que sí formava part de l'equip de govern, es quedava fora. Ferran Falcó, cap de llista de CiU que en l'anterior mandat formava part del govern, portant les àrees de convivència i seguretat, i que creia que, tal com havia passat a les eleccions catalanes de 2010, CiU pujaria, veu com es frustren els seus plans de si pujava en vots i regidors, encara que Albiol fos la força més votada i quedés segon Jordi Serra del PSC, posar com a condició al PSC per sumar-se de nou a un govern de coalició, ser Falcó durant mig mandat l'alcalde.

       Com la llei diu que si cap candidat obté al Ple de constitució el vot de la meitat més un dels regidors (14 de 27), es proclama alcalde al cap de la llista que ha tingut més vots ciutadans, Albiol, amb només 11 del 27 regidors va accedir legítimament a  l'alcaldia. Des del PSC s'acusaria a Falcó i CiU de pagar a Badalona la penyora pel suport del PP a CiU, tant al Parlament de Catalunya com a la Diputació de Badalona. S'ha de dir que Iniciativa hagués donat suport tant a un govern PSC-CiU, amb ells a l'oposició però votant pressupostos i ordenances, com a un possible tripartit PSC-CiU-Iniciativa.

       Una de les primeres mesures d'Albiol va ser desmantellar l'Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana (UCO) i crear l'unitat Omega (lletra de l'alfabet grec que significaria la fi dels temps) i amb Miguel Jurado de regidor de seguretat es va dedicar a fer batudes a establiments habitualment regentats per immigrants i anunciar el tancaments d'alguns d'aquests, encara que pocs dies després en solventar les irregularitats o deficiències tornaven a obrir. Recordo quan acabava el llibre "Xenofòbia a Catalunya" a finals d'agost de 2011, reunir-me amb Albiol al seu despatx l'endemà d'una d'aquestes batudes o inspeccions sistemàtiques. I Albiol em va negar que es fessin batudes premeditades a establiments d'immigrants. Altres alcaldes o exalcaldes metropolitans em deien d'Albiol que, quan ells precintaven un local, ni ho feien en forma de batuda (25 inspeccions i a veure si en podem clausurar tres en un dia) ni convocaven rodes de premsa per anunciar-ho. Algunes d'aquestes inspeccions a restaurant es feien a hores on l'establiment estava ple de clients i amb la irrupció de cotxes patrulla amb llums d'emergència.

          Per l'exregidor de seguretat, Ferran Falcó i per l'exalcalde, Jordi Serra amb Albiol la seguretat no millorava,  però a diferència del que passava quan Albiol estava a l'oposició (el mateixa passava a Salt) si un vespre es cremaven quatre vehicles i deu contenidors, Badalona no sortia ja als programes de televisió amb titulars com  "Noche de fuego y vandalismo en Badalona"        

         El regidor David Gomez (ara ha deixat el PP i és regidor no adscrit), Jurado amb barret, i Albiol, en una de les seves polèmiques actuacions.

           Però les diferències entre Miquel Jurado i el cap de la policia, Conrado Fernández, van sorgir ben aviat.  El PP va creure Conrado Fernández estava al darrere d'una carta que diferents comandaments van enviar a l'alcalde per queixar-se de la política del regidor de Seguretat. I l'endemà que es difongués que Jurado anava a cessar a Fernández, es va fer públic que la Conselleria d'Interior el reclamava per un any en Comissió de Serveis, tot i que seguiria cobrant de l'Ajuntament de Badalona. Jurado seria responsabilitzat d'ordenar a membres de la Guardia Urbana fer una col·lecta entre empresaris, diguem irregular (clica per anar a la notícia) i aquí, Diari de Badalona

          No detallaré aquí el meu punt de vista de la gestió d'Albiol ni les males relacions inicials entre CiU i PSC per no haver donat CiU suport a un govern de coalició PSC-CiU amb el suport o la participació d'ICV. Sí que recordaré que l'Audiència va reobrir el cas dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" (Clica aquí), cosa que va fer que Iniciativa i PSC demanessin que Albiol deixés l'alcaldia mentre durava el procés judicial.  Personalment penso que reobrir aquest cas podia beneficiar políticament Albiol, donat que li permetria fer-se el màrtir.  També he de dir que tant a CiU com al PSC, a mida que moltes de les promeses d'Albiol no les complia hi havia dubtes de si era millor fer ja una moció de censura o deixar-lo que es desgastés.(Llegir al blog de Ferran Falcó) No obstant, un cop trencades les bones relacions CiU-PP al Parlament, i a mida que Albiol s'ha anat desgastant, han millorat les relacions entre Serra i Falcó.

        Però tot l'equip d'Albiol comença a desmuntar-se quan es denuncia que el coordinador del barri de Sant Roc, Antonio Cortés (un ciutadà gitano de confiança d'Albiol que anava a la llista electoral i no va entrar, però li tocaria entrar si els cas de les obres irregulars destapades al gener fa caure més regidors) fos denunciat per presumptes extorsions a comerciants pakistanesos i d'oferir l'adjudicació irregular d'una vivenda social a canvi d'un import. Llavors Albiol a més de destituir a Cortés com a coordinador del barri, destitueix de les seves funcions al regidor de Serveis Socials i Salut, David Gómez (el veiem a la foto de dalt darrera l'alcalde), el qual, enlloc de dimitir, passaria al grup de no adscrits i denunciaria que Cortés no estava sota les seves ordres sinó de Jurado (el regidor de seguretat que surt a la fot amb barret).

           Al Ple de finals d'octubre amb un Albiol encara més en minoria, David Gómez va ocupar seient al costat de CiU, mentre al carrer en manifestaven més d'un centenar de persones convocades per la plataforma en favor d'Albiol: "Tu lucha es la nuestra, con dos cojones!"

 "Albiol, tu lucha es nuestra lucha, no te rindas". "Con dos cojones", a la Plaça

 Defensors d'Albiol al Ple

 David Gómez, darrera els regidors de CiU, coma regidor no adscrit

                    

         Dos dies després del Ple d'octubre a Badalona es tornà a robar un banc amb explosius (rebentant el caixer automàtic), mètode fins ara gens habitual a Catalunya i Espanya, que ja havia passat sis setmanes abans (clica per llegir la notícia) però ni les televisions sensacionalistes ni cap dirigent del PP va sortit al mitjans culpant a ningú d'inseguretat, delinqüència, i màfies estrangeres, ni del "bonisme" vers la immigració com feien ara fa dos anys Alícia Sánchez Camacho i el mateix Albiol. 

 

                       UN MILIÓ EN OBRES SENSE EXPEDIENT, CULPA DE GÒMEZ?

         Però al Ple de desembre (als Plens de Badalona poden intervenir ciutadans i associacions que ho demanen) quan l'empresari badaloní Jesús Mallorquín va denunciar que l'Ajuntament li devia 368.000 euros per obres realitzades entre juliol i setembre a la ciutat. Eren  treballs que el Albiol atribuirà a encàrrecs il·legals de l'exregidor David Gómez, ara no adscrit. Gómez respongués que ell no havia fet res en solitari i que en moltes d'aquestes obres van prendre part àrees municipals que ell no dirigia , sinó que s'havien decidit des de Via Pública i Seguretat. Dies més tard es coneixeria el cas d'altres empresaris en situació idèntica i l'import d'aquesta obres seria d'un milió d'euros. Albiol repetí que les obres eren cosa de Gómez aprofitant que molts regidors i tècnics estaven de vacances al juliol i agost i traslladaria els fets a l'Oficina Antifrau.

     Els partits de l'oposició (PSC, CiU i ICV-EUiA) es va qüestionar la possibilitat que un sol regidor encarregui obres per valor de 700.000 euros sense que ningú més n'estigués al cas. Les tres forces van demanar una comissió d'investigació i aclarir també la col·lecta que Jurado va demanar o ordenar que fes la policia municipals entre empresaris.

  GOTERES A CASA DE LA COORDINADORA DE LA SALUT I EL PLE EXTRAORDINARI

        Tot aquest culebrot agafa una nova dimensió fa 10 dies quan El Periódico i altres mitjans fan públic que entres aquestes més de 50 obres irregulars hi havia la reparació de les goteres de casa de la coordinadora municipal del barri de La Salut, Julia Sánchez, una de les persones durant l'anterior equip de govern hauria impulsat la campanya "No queremos rumanos"

       Es demana un Ple extraordinari que se celebrarà el dimarts al matí, en una hora inusual, i Albiol responsabilitzà a l'empresa Demon Engineering de tramitar fraudulentament la factura donat que constava com una reparació de la via pública i que aquesta empresa consta que la seva activitat és la fabricació de sabates. 

     Arribat el torn del grups polítics, donà dos minuts al regidor David Gómez a qui havia responsabilitzat de tot, el qual començà a explicar que totes les obres s'havien fet o ordenat amb el coneixement d'altres regidors de districte o àrea, sense que l'alcalde li deixés acabar la seva defensa. Tan surrealista va ser la situació que quan li va tocar el torn a Carles Sagués d'Iniciativa digué que, tot i no compartir res amb Gómez li cedia uns minuts del seu temps per tal que pogués explicar-se. Sagues repassa algunes d'aquestes obres sense expedient, unes reals, altres, sembla fictícies, però algunes  fetes certament en en departaments o districtes responsabilitat de Miquel Juradao com la de Can Pepeus. Alguna, dins i tot inaugurada per l'alcalde. Sagués demanà la dimissió de l'alcalde.

       Ferran Falcó demanà també que es deixés parlar a David Gómez i qüestionà que la resta de regidors, sobretot Miquel Jurado i salvador lema, no en sabessin res. "Vostès ens han enredat", sentencià.

      L'ex alcalde Jordi Serra digué en el seu torn que si aquest Ple se celebrava era gràcies a que la premsa havia anat filtrant les irregularitats i ironitza que l'alalcade només hagués concedit un minut i vint segons per explicar-se a Gómez. Com els altres portaveus dubtà que la resta de regidors i l'alacade no en sapiguessin res de 50 obres irregulars. 

     Finalment Gómez va tenir un breu torn per explicar-se i digué que "no només vostès ho sabien tot, sinó que el telèfon ifon que tenia l'alcalde era un regal per les obres de l'empresa Demon Engineering, cosa que Albiol va negar.

      Acabat el Ple semblava que la moció de censura és cada cop més propera, tot i que alguns creuen que es millor esperar i deixar que el govern d'Albiol es deteriori encara més, sobretot si els tribunals, l'Oficina Antifrau prenen cartes en l'assumpte o si es filtren més dades que comprometin a l'equip de govern. El fet que es trenqui el pacte CiU-PP a la Diputació ho facilitaria. Però en aquests moments, segons algunes fonts, sembla que Ferran Falcó de CiU -que també és diputat al Parlament- es podria plantejar tot i tenir només 4 regidors, front els 9 del PSC, encapçalar temporal o permanentment l'alcaldia, opció que no acceptaria Iniciativa i difícilment s'ho empassaria el PSC. Sembla que Falcó està consultant a la militància i la Direcció de CiU què fer a curt termini.

 Veure escrit de Jordi Serra al seu blog demanant ja la moció de censura   En canvi CiU, diu que tot s'ha de fer "pas a pas", i La Vanguardia confirma que Falcó es planteja demanar al PSC que li cedeixi l'alcaldia (clica)    Veure també article d'Aïda Llauradó, presidenta d'ICV de Badalona (clica)

          Personalment considero un error una alcaldia encapçalada per la tercera força política, per més que les executives de CiU i PSC negociessin un canvi de cromos d'alcaldies o equips de govern presumptament delictius i amb regidors que han mentit sobre fets presumptament delictius del seu alcalde.  Cada cas es cada cas, i s'ha de resoldre localment. 

L'exalcalde Jordi Serra que potser aviat recupera l'alcaldia

Ferran falcó, de CiU

Carles Sagués, d'Iniciativa.

NETANYAHU, EN MANS D'ULTRES, publico avui aquest article al Triangle sobre les eleccions a Israel

.

Obrir pdf i llegir

Tot i que del resultat de les eleccions d’Israel, en les que s’havia produït un empatat entre els partits de la dreta, els colons i els religiosos, amb els de centreesquerra, laboristes i àrabs, deixava obertes diverses opcions de govern, sembla que queda descartada l’opció d’una coalició de centre esquerra encapçalada pel periodista televisiu  Yair Lapid, de Yesh Atid (Hi Ha Futur), amb els laboristes, Hatnuka, Meretz, Hadash (llista d’àrabs i jueus) i els partit àrabs. Yair Lapid, la sorpresa d’aquestes eleccions ha recollit el vots dels indignats i la classe mitja. Lapid demana la fi dels privilegis dels ultraortodoxes exempts de fer el servei militar i, en molts casos, de treballar. I vol la reanudació de les negociacions amb els palestins. Però desitja un estat palestí que prescindeixi del Jerusalem Est i que es mantinguin la majoria d’assentaments i colònies que ha quartejat Cisjordània, fet que fa impossible l’acord amb els diputats àrabs i part de l’esquerra.

            Així, l’única opció possible sembla que serà un govern liderat per la coalició guanyadora del Likud i Beitenu, de Benhamin Netanyahu i l’extremista Avigdor Lieberman, amb 31 escons, en la que també entraria Lapip amb els seus 19 diputats, que arribarien als 60 amb l’entrada d’altres forces, excloent els religiosos i àrabs. Aquest més que probable govern no tindria els 500.000 colons en contra, però si als religiosos si es volgués  portar a la pràctica la reducció de subvencions i exempcions als ultraortodoxes. Però hauria de reprendre o al menys escenificar, el retorn  a les negociacions amb l’Autoritat Palestina de cara a la creació d’un estat palestí. Una Autoritat Palestina de Mahmud Abbas força debilitada per les victòries polítiques Hamas aconseguides, en part, gràcies a les maniobres de Netanyahu per debilitar-lo, però que aquests últims mesos ha escenificat primeres passes de reconciliació entre Hamas que governa Gaza, i que ha obtingut la victòria moral de ser admesa a l’ONU com estat observador.

            Un govern amb Lapid que recuperés el diàleg amb els palestins estaria ben vist per la nova administració d’Obama. Però aquest desig teòric de tornar a les negociacions no anul·la la voluntat de Netenyahu i Lieberman de no descartar un atac a l’Iran, cosa que podria fer trontollar el nou equilibri a la regió després de les primaveres àrabs, la inacabada guerra de Síria i els governs islamistes, sobretot Egipte, que pretenen mantenir bones relacions amb Europa i els Estats Units. En aquests moments l’adminsitració Obama manté bones relacions amb els dos poders reals del nou Egipte: els militars que continuen amb el seu poder a l’aparell econòmic, i el president islamista,  Mohamed Morsi. I un atac a l’Iran podria trencar els equilibris actuals. Recordem que Hillary Clinton es va implicar fa mesos en desactivar el conflicte amb Gaza que semblava que anava desembocar en una nova invasió de la franja, mentre els islamistes llançaven míssils que arribaven a Tel Aviv i Jerusalem, deixant Clinton que Egipte jugués un paper important en la solució de la crisis. Una crisis que es va tancar amb el compromís de Hamas de no atacar Israel i d’Israel de posar fi a l’ofec a la franja.

                 RETORN AL PROCÉS DE PAU?

      Un dels reptes del nou govern, previ al retorn a les negociacions per l’estat palestí, serà aturar o no l’expansió de les colònies jueves al Jersusalem Est, i descongelar el traspàs de fons als palestins, fruit dels seus impostos, que representen el 50% del pressupost del govern palestí, que va decidir fer com a resposta a l’ingrés de Palestina a l’ONU com estat observador.

       

Al marge del fet que el procés de pau no es podrà iniciar amb les condicions de Lapid de no tocar ni els assentaments ni Jerusalem, el procés està mort des de l’intent fallit de 2010 impulsat per l’administració Obama després que la cimera àrab de Kuwait donés al suport a una negociació que impliqués el reconeixement d’Israel, al voltant de les fronteres de 1968.

Tot el procés de pau s’inicia amb els Acords d’Oslo de 1993, que va permetre la creació de l’Autoritat Palestina. Però s’estimbà amb la visita d’Ariel Sharon a l’Explanada de les Mesquites que provocaria la Segona Intifada de l’any 2000. Després es va intentar salvar amb el Full de Ruta de 2003, i va tenir l’última revifalla agònica amb la Cimera d’Annapolis de 2007. Però ara topa amb el fet que els últims deu anys s’han multiplicat per tres el nombre de colons jueus a Jerusalem Est i Cisjordània. Més de mig milió de persones que no voldran deixar el que consideren casa seva. Uns colons que tampoc vol que marxin Lapid. Per això, en aquest context de negociacions molt difícils, el falcó Lieberman, amb el vistiplau de Netanyaju, continuarà amb les seves amenaces d’atacar l’Iran, desviar l’atenció i desestabilitzar la regió on no han acabat ni les transicions democràtiques, ara liderades islamistes, ni la guerra de Síria. I, mentre, els ortodoxos tenen més i més fills, com també ho fan els palestins i àrabs, conscients que serà la demografia qui imposarà d’aquí unes decàdes el que no han aconseguit ni les guerres ni les negociacions. 

Xavier Rius

BON COMENTARI AL SUPLEMENT DEL PUNT AVUI D"AMOR A LA CARTA"

 Intriga en la correspondència amorosa

Jordi Cavdevila,  Suplement de Cututa del Punt Avui, 25/01/2013 (clica per anar-hi)

Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat a més de viure l'entrada d'un partit feixista a l'Ajuntament.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions, (Moià, 2012)
Pàgines: 176, Preu: 17 euros

I ahir, que el Punt Avui va eliminar la Portada i Contraportada per publicar-hi la declaració del Parlament, havia de sortir a la contraportada una entrevista que durant unes hores va aparèixer a l'índex del digital com a text de la contraportada no publicada, que sortirà el proper dijous. Era una entrevista on parlava d"Amor a la carta" i de "Xenofòbia a Catalunya"

    Índex amb l'entrevista que havia de sortir ahir a la contraportada eliminada que sortirà, la propera setmana.

Propera presentació d"Amor a la carta" conversa amb el fiscal C Jiménez Villarejo sobre Xenofòbia a Catalunya, el proper 6 de febrer a L'Hospitalet  
Entrevista sobre "Amor a la carta" a TV Girona, minut 23 

On trobar "Amor a la carta"

Entrevista i comentari d"Amor a la carta" al Triangle
 Comentari d'Amor a la carta a Regió 7

TENSIÓ EN EL PLE DE SALT QUE REBUTJA LA MOCIÓ DEL PSC PER TAL QUE TORRAMADÉ DEIXI TEMPORALMENT L'ALCALDIA

PSC i PxC hi voten a favor al Ple Municipal, mentre que CiU, PP i un regidor ex PxC no adscrit, en contra, i l'altre ex PxC i la CUP s'abstenen. (Ple de dilluns)

(Actualitzat dimecres: Torramadé dimiteix de la presidència de la Diputació (clica) i evita la moció de censura dels seus companys de CiU) 

Actualitzat dijous: "Torramadé va perdre la nostra confiança" Joan Giraut, alcalde de Platja d'Aro, d'UDC, nou president de la Diputació. (clica)

         CRÒNICA DEL PLE DE DILLUNS:

Ahir a Salt el Ple Municipal va viure dues realitats totalment divergents, com si es tractés de municipis i realitats ben diferents. Amb molta gent al carrer, empipada per haver de quedar-se fora, que no va poder entrar en ser plena la sala, va començar guardant-se silenci i fent un record de Marta Font, Premi Tres de març, morta recentment. No es va fer cap record pel qui fora cap de gabinet de l'Ajuntament  amb Torramadé (1999-2007), Joan Jordà, que es va suïcidar tres dies abans de Nadal, que estava aclaparat, segons va explicar dies abans a diverses persones, per "un marron econòmic" que ja no podia continuar assumint i del que deia no ser-ne responsable.
       Primer es va aprovar la memòria del Defensor del Ciutadà, Miquel Brugués, que plegava del càrrec i és va nomenar el seu substitut. El defensor cessant en el seu discurs semblava que parlés d'un municipi amb una realitat plàcida i tranquil·la, i va fer entrega a l'alcalde Jaume Torramadé d'un quadre que simbolitza la "El bon govern". Tot foren lloances de tots vers a tots. Després es va acomiadar la històrica Jutgessa de Pau, Maria Carbó, càrrec que ara ocuparà Cesca Terron. Un cop abandonaren el Ple el defensor entrant i sortint, el Jutge de Pau i els seus amics i familiars, van poder entrar una trentena de persones dels que esperaven fora.

Una hora abans de començar ja hi havia una llarga cua de gent per entrar. Pocs pogueren entrar a la primera part del Ple.

 El Primer tema polèmic va ser la modificació parcial del Pla Urbanístic per tal que es poguessin obrir centres de culte de 120 metres quadrats a determinats barris de la ciutat, a excepció del Veïnat i el barri Vell (on viuen la majoria de regidors de CiU), i no se n' instal·lessin més a Torre Mirona. (Veure proposta prèvia al Ple i resposta de les Associacions de Veïns i Comerciants al rebuig a les seves al·legacions i a la manca de diàleg i les acusacions de no treballar per la cohesió fetes des de l'Ajuntament)

            Penso que si l'Ajuntament hagués dialogat amb els representants de les associacions de Veïns i Comerciants que van fer les al·legacions i no estiguessin tant deteriorades les relacions entre l'equip de govern i el PSC -que no nega estar obert a cercar llocs per certes confessions minoritàries per tal que no hagin d'anar al polígon de Torre Mirona- s'hagués pogut a arribar a un acord. 
           Però sorprèn que CiU, que el passat mandat va rebutjar que s'aprovés que es poguessin ubicar els nous centres de culte a Torre Mirona, sinó es garantia que es tancaven els del casc urbà, ara defensi que es puguin fer a tot el cas urbà excepte al barris on viuen els regidors de CiU i a tres de blocs del Barri Centre que ha exclòs amb les al·legacions. 
      Com explico al llibre Xenofòbia a Catalunya, (que Torramadé i Fàbregas no van permetre que es presentés a cap local públic de Salt), durant la campanya electoral de les municipals de 2011, tant el llavors cap de l'oposició i ara alcalde, com l'actual regidora d'immigració, Fanny Carabellido, van deixar que els hi pengessin reiterades vegades als seus Facebooks les notícies falses sobre la suposada "macromesquita salafista més gran d'Europa" que Pineda hauria autoritzat a Torre Minorna. I així mentre PxC recollia signatures i feia del no a la mesquita de 30x30 m -penso jo petita per Salt-, l'eix de la campanya, deien: "Mira si es veritat que es construirà la mesquita salfista més gran d'Europa, si fins i tot és als Facebooks del Jaume i la Fanny". Jo vaig advertir d'aquest fet al Sr. Torramadé i no ho va eliminar del seu mur on ho tenia penjat diverses vegades (en el primer ple del nou mandat faltaria a la veritat en dir que quan jo li vaig advertir ho va eliminar, i ni tan sols ho va esborrar passat aquell Ple del 18 de juliol).  I aquest donar munició a PxC va influir molt en que el PSC perdés tres regidors i PxC n'obtingués tres, i Torramadé recuperés l'alcaldia, malgrat haver de governar en minoria.
            Després, a l'agost de 2011, quan dos dels tres regidors de PxC deixen el partit, com a regidors no adscrits, donant de facto la majoria a CiU, i PxC organitza una manifestació "contra la macromesquita salafista més gran d'Europa i els regidors traïdors", Torramadé convoca un Ple d'urgència que suspendrà per un any la construcció de la mesquita, que tenia, no un permís, però sí el certificat previ de compatibilitat urbanística -es a dir un informe municipal que confirma que el terreny que volen comprar s'hi pot fer un centre de  culte-, i l'església evangèlica africana que ja havia llogat i acondicionat una nau industrial amb l'assessorament dels tècnics municipals,                        
        Torramadé argumentaria que aquests dos centres de culte generarien un efecte crida i farien de Torre Mirona "un parc temàtic de les religions estrangeres". I en la línia de les  demandes de PxC, Torramadé es manifestarà aquells dies contra el conveni -que finalment Zapatero no tindrà temps de signar- per donar el dret de vot a les municipals als marroquins amb cinc anys de residència legal a Espanya, tal com si poden fer ja molts llatinoamericans
       Deu mesos després Torramadé canvia radicalment de postura i proposa que es puguin obrir petits centres de culte al casc urbà,  (excepte el Barri Vell i el Veïnat on viuen la majoria de regidors de CiU) cosa que després del que havia sembrat, indigna a les associacions de veïns i desconcerta a Independents per Salt-CUP i el PSC, si bé Torramadé obtindrà els vots del regidor de PP, Felip Gil, amic personal seu (que com explico a Xenofòbia a Catalunya, va rebre la proposta dinant amb l'Anglada, i es va plantejar encapçalar la llista de PxC a Girona) i dels dos ex PxC.
        En el Ple d'ahir, després que la regidora Rosa Pòrtulas expliques que s'havien desestimat la majoria d'al·legacions de les associacions de veïns,comerciants i esportives, amb les que com denunciaren aquestes, no s'hi va reunir,  s'aprovà la modificació del Pla Urbanístic per tal que sí es puguin obrir petits centres de culte al casc urbà de Salt, excepte el barri Vell, el Veïnat i tres bloc del Barri Centre. L' acusació de d'oposar-se a la convivència i la cohesió feta per l'equip de govern va indignar a les associacions de veïns en le que fan un treball colze a colze saltencs de tots els origens.
          El PP, els dos ex PxC i CiU votaren a favor, IPS-CUP es van abstenir, preguntant-se perquè en uns barris sí es podien obrir i en d'altres no.  PxC va votar en contra i el PSC, tot deixant clar que estan oberts a cercar alternatives per les petites confessions, s'hi va oposar en no haver-se cercat el consens amb el veïns, cosa que a un municipi, no normalitzat, amb l'especificitar de Salt, podria tensar la convivència. Pineda qualificà de poc afortunada la definició de "parc temàtic de religions estrangeres" i les pors sacsejades fetes per Torramadé i recordà tot el procés que havia permès en el seu mandat  (2007-2011)  que havia permès que ara hi haguessin dos llocs dignes per musulmans i evangèlics africans  i amb aforament important a Torre Mirona.          
              El Ple va debatre després una moció contra el transfuguisme, presentada per PxC, que va llegir fragments del pacte contra el transfuguisme, signat fa anys pel PSOE, PP i CiU; moció que sorprenentment va rebre els suport dels dos regidors ex PxC, però va ser rebutjada per la majoria. Va generar tensió i comentaris entre el públic quan Osuna va recordar que aquest dos regidors havien convertit un govern en minoria (9 de 21 regidors) a un en majoria, donat que els dos ex PxC votaven habitualment sempre amb l'equip de govern que obtenia els 11 necessaris. 

MOCIÓ DEL PSC DEMANANT QUE TORRAMADÉ DEIXI PROVISIONALMENT L'ALCADIA PEL CAS AMADOR  COM HA FET A LA DIPUTACIÓ

Aquesta moció, defensada per Iolanda Pineda va ser derrotada en rebre només el suport del PSC i PxC. El vot dels regidors de CiU i el PP i d'una regidora no adscrita, van ser suficients per frenar la pretensió dels socialistes perquè s'absentés fins que hi hagi judici. Així la regidora Juana Dolores Martínez, ex PxC digué que si una dona és tocada en contra de la seva voluntat o assetjada en un sopar, el que ha de fer es aixecar-se i marxar, cosa que Amador no va fer. L'altre regidor no adscrit, Carles Bonet reconegué que no havia anat al sopar previ, on segons Amador i el cap de Protocol, Josep Maria Amargant, van començar els tocaments, però sí després a l'acte d'inici de campanya de CiU.  (clica per llegir la versió del cap de Protocol de la Diputació confirmat els fets i l'intent de pagar la indemnització a Amador amb diners de la Diputació). Bonet digué que no va trobar a l'alcade en estat etílic i negar haver sentir els comentaris homòfons que s'ha dit que Torramadé va fer cap al cap de llista, Santi Vila.  Els regidors d'IPS-CUP es van abstenir, tot criticant les figures del càrrecs de confiança com el que ocupava la senyora Amador, i que la justícia ja faria el seu camí.
       L'exalcaldessa del PSC, Iolanda Pineda, va argumentar que Torramadé era president de la Diputació "en tant que alcalde de Salt" i perquè "és indissociable" la condició de regidor i de diputat provincial. Pineda va evitar fer "judicis paral·lels" i va recordar que "no han estat militants del PSC" els que van destapar el cas, sinó que va ser el mateix Torramadé qui va presentar la primera denúncia. Va reclamar que "fos coherent i conseqüent i que fes el mateix que havia fet a la Diputació i a Unió" i s'apartés del càrrec.
       En la moció de reprovació, Pineda va explicar que "no valorem els fets, que ja ho farà el jutge", i va fer un seguiment detallat de tots els fets que han acabat amb denúncies creuades entre l'alcalde i Amador i que també han portat Torramadé a apartar-se de la presidència de la Diputació. Va detallar el publicat des del sopar, on hi va haver els suposats tocaments, fins a la denúncia per extorsiópresentada per Torramadé, la posterior denúncia per assetjament sexual i l'aparició pública del cap de protocol de la Diputació assegurant que havien negociat per indemnitzar Amador amb 50.000 euros. Pineda recordà també que tres regidores de CiU de Salt van llegir en roda de premsa una declaració en nom de tots els regidors menys un, negant els fets, confirmats després per Amargant.   Així digué que que el suposat cas d'assetjament sexual, extorsió i malversació de fons públics també hauria tacat "el bon nom" de Salt perquè es tracta d'un afer on hi ha involucrat l'alcalde i també gairebé tots els regidors de l'equip de govern, presents en el sopar.  
         María Osuna, de PxC, va demanar la dimissió de l'alcalde. "Els ciutadans saltencs es mereixen més que una Diputació", va afirmar Osuna. Al llarg del debat, com va passar també abans quan la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va desplegar pancartes i durant el debat de la moció contra el transfuguisme l'alcalde va amenaçar de fer desallotjar la sala a causa de comentaris que es van fer i va fer identificar a persones que portaven cartells amb la paraula "Plega!"
          Robert Fàbregas, de CiU, va defensar Torramadé, demanant que no es culpin persones abans que un jutge es pronunciï i va instar a esperar una sentència. Els nacionalistes van retreure de nou el cas de la Gassol per recordar que Torramadé va ser absolt, cosa falsa donat que després de ser imputat Torramadé per un supopsat cobrament, el cas es va arxivar.En certs moments es donar un tens creuament de retrets de Torramadé cap a Iolanda Pineda, qüestionant la seva professionalitat com a jurista, dient-li que la denunciaria si continuava acusant-lo i posant en dubte que ella mai hagués exercit d'advocada, cosa que Pineda replicà recordant que havia treballat 10 anys en un bufet de Girona i un altre de Lleida, i que ella no li qüestionava a ell si era o no un bon metge. 
              A nivell personal vull dir que em sorprèn que algunes de les notícies publicades avui a la premsa hagin donat més importància a les modificacions de l'ordenança de civisme i via pública i la sanció d'insults racistes, o al no revisable del PSC a obrir centres de culte per a la manca de diàleg i consens veïnal en els barris que no viuen la majoria de regidors de CiU (el del PP viu fora de Salt) que a la moció de reprovació de Torramadé a l'ajuntament. Els popers dies sabrem si plega voluntàriament de Presidència de la Diputació (ara apartat transitòriament com per viatge o malaltia) o els seus companys de CDC i UDC li fan moció de censura.
ACTUALITZAT DIMECRES: Torramadé presenta la dimissió a la Presidència de la Diputació (clica)

Molts es van quedar fora.

La PAH demanant la dimissió de l'alcalde.

La Mari, la peixatera, demanant que Torramadé no plegui, però contra l'obertura de centres de culte.

 

Robert Fàbregas, de CiU, defensant a Torramadé

L'ex alcaldessa Iolanda Pineda en el debat de la moció de reprovació

J D Martínez: Si una dona pateix tocaments, el que ha de fer és marxar, cosa que no va fer Amador.

Torramadé va amenaçar de fer desallotjar la sala i advertir a Pineda amb denunciar-la

Osuna (PxC) demanà la dimissió de l'alcalde

Felip Gil, (PP) que no viu a Salt, com és habitual va votar amb l'equip de govern

IPS-CUP va optar per l'abstenció en els temes polèmics

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i els desnonaments, es manifestà com en el ple passat demanant la dimissió de Torramadé. En els precs i preguntes del final l'oposició preguntà per la Taula d'Habitage i els desnonaments.

Reprodueixo aquest escrit publicat avui:

NEDAR A CONTRA CORRENT

 Francesc Planas i Comas

Veï del Barri Centre i membre  del Consell de Presidents d´Escala
 
[22-01-13]  Nedar contra corrent ,  suposa la mort  per esgotament de  qui ho fa, com les truites de riu,  que ho sàpiguen els  nostres regidors  que van per  lliure, i que obliden, que estan a les ordres del poble que es qui els ha posat a la poltrona  i no pas  al revés.
No escoltar  la voluntat dels veïns i comerciants, de 8 Entitats  i Associacions que han aportat 1.500  signatures  i que  s’han manifestat públicament  en contra de la  llei que permet instal·lar  centres de  culte a tort i a dret arreu del Barri Centre, salvaguardant  el Barri  Vell, que es on ells (els regidors de CiU) hi viuen, perquè saben els  efectes col·laterals que això comporta, Trair la confiança del seus votants , menysprear , ningunegar   a veïns i comerciants, als que   no  se els ha consultat en un assumpta tan important  que afecta  tan els seus bens immobles, com el seu  ben estar social i nivell  de vida  i per a mes  INRI   tractar-los  de  xenòfobs i racistes , el passarà factura en les properes eleccions.
Els regidors de CiU els hauria de  caure la cara de vergonya ,  guanyar una proposta de llei únicament  amb el vot del Sr Gil del PP ,que ni tan sols viu a Salt  i que es el chico de los recados del  seu  Jefe  el Sr. Millo que l´ha donat ordres d´aplaudir, fins i tot amb les orelles, totes les propostes del Sr Torramade, i de dos tránsfugues  de PxC   que  no representen a cap col·lectiu ni a ningú  i que el Sr Alcalde  el ha posat on son per salvar  votacions compromeses con les  de dilluns passat,   ja  s’han  guanyat les  garrofes.  El Sr Ferran Burch i sus muchachos  d`IPS   n o  sabem ni perquè hi van als Plens, sempre s’abstenen de tot  per no mullar-se el cul en rés, per allò de nedar i guardar la roba, jugar a la puta i a la ramoneta es la seva manera de  procurar  que Salt progressi, son com son, ho tindrem present  .
El votant es l’únic animal  que ensopega dues vegades  amb la mateixa pedra, però  no es tan animal com per ensopegar-hi una tercera.

TUAREGS, EL GAS I AL-QAIDA, publico aquest article al Punt Avui

 

Xavier Rius, Periodista. 22/1/2013

 Un soldat francès patrullant ahir pels carrers de la població de Diabaly, a Mali Foto: JOE PENNEY/REUTERS

Tot i les crítiques que es poden fer per la manera com Algèria ha actuat contra l'atac d'Al-Qaida del Magrib Islàmic, de Ben Mokhtar, a la planta de gas d'Ein Amenas, i de la pressa amb què França va iniciar l'ofensiva contra els salafistes que volien apoderar-se de la capital de Mali, si no s'haguessin fet aquestes accions la situació a tot l'Àfrica seria pitjor, donat que Al-Qaida seria ja a la capital, Bamako, i Algèria estaria negociant amb els terroristes i els hauria legitimat.
      L'atac a la planta de gas, per la manera com es va fer, no va ser una resposta decidida en 48 hores contra l'ofensiva a Mali. L'atac a Algèria era una acció que ja s'havia anat gestant des que la franquícia d'Al-Qaida al Magrib Islàmic i els tuaregs salafistes d'Ansar Dine es van quedar amb armes de Gaddafi i dels tuaregs que lluitaven amb el líder libi. I és que hi ha un encadenament entre la fi de la guerra a Líbia, la inestabilització de Mali i l'atac d'Algèria.
      Mali, amb unes fronteres artificials, dominat pels bambara, havia marginat els tuaregs, poble nòmada d'un milió i mig de persones, islamitzat parcialment i tardanament, en el qual les dones viuen en règim d'igualtat, i que havia protagonitzat revoltes contra els estats que tenen la sobirania del territori. I només una petita part d'aquests tenen nacionalitat de Mali.
       Dos mesos després de la caiguda de Gaddafi, els tuaregs laics del Moviment Nacional d'Azawad, amb armes de Líbia, inicien una revolta a Mali, fet que obligarà el president a negociar el repartiment de les riqueses. En aquest context, un grup de militars comet un cop d'estat contra el president Touré, que es aprofitat pel grup minoritari tuareg d'Ansar Dine (Defensors de la Fe) i de la franquícia d'Al-Qaida per arrabassar el control d'Azawad als tuaregs laics i avançar cap a Bamako, on hi ha un exèrcit dividit.
       Amb el vistiplau de l'ONU es va decidir enviar tropes africanes per aturar els rebels, que no només amenaçaven Mali, Algèria, el Marroc i els interessos energètics d'Europa, sinó també tot el cor d'Àfrica des del Níger fins al golf de Guinea, on la Xina té molt a dir. Al-Qaida del Magrib Islàmic, que s'havia limitat fins ara a segrestar occidentals a les zones que controla el Polisario i a Mali, es mostrava capaç d'establir el seu Afganistan a l'Àfrica, i desestabilitzar-la de l'Atlàntic a l'Índic. I la mostra d'aquesta capacitat d'atemptar ha estat l'atac a Algèria.Algèria ha actuat amb contundència perquè per res del món vol tornar als anys de la guerra civil. I la intervenció francesa era necessària, ja que sense París la missió africana hauria estat derrotada.
       Però ara la qüestió no és només afrontar els drets dels tuaregs. La qüestió és que França, Algèria i la comunitat internacional s'han implicat en una altra guerra en un desert sense fronteres amb unes coves on Al-Qaida guarda els arsenals de Gaddafi.
 Llegir al Punt Avui, clica