El programa Polònia d'ahir al vespre va fer la
segona part del gag del croissant que tant va impactar la setmana passada. El
president en funcions anava al bar a demanar un croissant de xocolata, però el
mateix dependent, que uns dies abans li havia negat a Antonio Baños com a
protesta per la seva negativa a investir president, també li negava a Mas,
donat que no el podria pagar en ser Mariano Rajoy qui havia tancat la clau del
FLA.
Fa dos anys Artur Mas, en tornar dels viatges a
la Índia i els Estats Units, va dir que el procés català seria un moviment com
el de Gandhi i Luther King. Moviments que, recordem, van ser molt llargs, va
haver-hi morts -tots dos foren assassinats-, i van exigir una desobediència
civil massiva de la població. L'aparheid cap a la població negra als autobusos
d'Alabama es va acabar després de tretze mesos en que tota la gent de color va
fer boicot al transport públic, anant a treballar cada dia a peu o en
bicicleta. I el Polònia va ironitzar el brindis al sol de Mas sobre la
resistència pacífica, amb un president vestit de Gandhi dient que si s'havia de
fer una vaga de fam que comencés Oriol Junqueras que estava més grassonet.
En el gag d'ahir el Polònia ens mostrava una
conseqüència més que previsible d'un procés que vol ser desobediència civil,
però en el que potser no s’ha explicat a la gent les conseqüències que han
tingut històricament tots els processos de ruptura aconseguits amb la
resistència no violenta i la desobediència.
La qüestió no és si endarrerir les transferències
del Fons de Liquiditat Autonòmica és no just, que no ho és, ni si és una nova
humiliació donat que aquest diners eren nostres, ni si és un injust càstig
col·lectiu. La qüestió és que si s'inicia un procés de desobediència civil, és
de suposar que l'adversari actuarà i aplicarà els instruments que tingui al seu
abast.
Per això sempre he cregut que mentre per una
ruptura pactada cal el 50% més un dels vots, per una no pactada cal molt més,
donat que la qüestió no és si t'agradaria ser un estat independent, sinó, si
una gran majoria està disposada a patir les conseqüències de, sent els més
febles, iniciar un procés de desobediència que tindrà una resposta i un preu.
Es a dir estar disposat a ser represaliat i a mantenir una resistència que
exigirà forts sacrificis personals. Un procés en el que només si els que
desobeeixen són molt majoritaris i es mantenen ferms, l'adversari acaba cedint
o demanant negociar.
Els dos gags del Polònia sobre el croissant de
xocolata aborden amb humor la situació d'impàs que viu Catalunya, fent del
croissant un símbol que pot donar lloc a noves versions de l’estelada, la blava
i la vermella, en les que l'estel del triangle passi a ser un croissant, amb o
sense xocolata.
Croissant en francés significa
"creixent", i segons la tradició va néixer a Viena el 1683 per
celebrar la fi del setge de la ciutat per part dels turcs. Així s’explica que
la nit que els turcs excavaven uns túnels sota la muralla per fer l'assalt
definitiu, uns forners que treballaven a aquella hora varen sentir els sorolls,
i van avisar silenciosament a les tropes imperials que varen poder repel·lir
als atacants que foren derrotats. I llavors, com homenatge als forners es va
instaurar aquesta pasta dolça en forma de lluna creixent o quart creixent,
símbol de l'islam i de la bandera turca, perquè els vienesos se la mengessin
cada matí. Hi ha una altra versió que afirma que el croissant -una pasta amb la
forma de lluna islàmica- va ser la contrasenya amb la que es va avisar que
l'atac era imminent.
Caldrà veure si la setmana vinent el Polònia ens
deleiterà amb un nou gag amb croissants de la ben segur animada assemblea de la
CUP que celebrarà diumenge. I ves a saber si el tipus de pasta, amb o sense xocolota,
que esmorzin aquests dies Mas, Junqueras, Baños, Gabriel i Romeva, i el que se
serveixi a l'assemblea de la CUP, tindrà o no un significat ocult com els croissants
al setge de Viena. Però si no mengen tots aviat el croissant de xocolata,
potser haurem d'esperar al tortell de Reis del 6 de gener, al límit de la
convocatòria de noves eleccions. I ja sabem que si menges aquest tortell pots
acabar coronat rei o només o menjant-te la fava.
Xavier Rius
llegir en català al Periódico Leer en castellano en El Periódico
El
programa Polonia de anoche hizo la segunda parte del gag del cruasán que tanto
impactó la semana pasada. El
presidente en funciones iba al bar a pedir un cruasán de chocolate, pero el
mismo dependiente, que unos días antes se lo había negado a Antonio Baños como
protesta por su negativa a investir presidente, también se lo negaba a Mas,
dado que no lo podría
pagar al haber cerrado Mariano Rajoy la
llave del FLA.
Hace dos años Mas, al regresar de los viajes a la
India y los Estados Unidos, dijo que