Fer que l'espectador entengui a l'assassí que asfixia dones grans per
venjar-se de la seva mare, interpel·lar-lo sobre si seria capaç d'actuar de la
mateixa manera en cas de veure’s acorralat per les circumstàncies; preguntar-se
què seria capaç de fer un pare per controlar la seva filla que va perdre la
mare en un atemptat; mostrar la doble cara de l'executiu d'èxit que humilia els
seus subordinats i és un ésser menyspreable. I tot això unit per una sèrie en
la que la trama criminal es barreja amb la vida del jutge o la forense, és
l'èxit de Nit i Dia. La sèrie que emet TV3 situada a la Barcelona actual, amb
uns personatges que sentim molt propers, que tenen uns problemes similars als
nostres, i una cara molt diferent segons si són a casa, al bar o la feina, si
és de dia o de nit.
Després d'anys de sèries nord-americanes d’il·limitats capítols com CSI, Mentes criminales o Hawai 5.0, en què cada episodi comença i acaba una nova història, en la que els policies i forenses descobreixen l'assassí sense implicació emocional i sense que aquests crims els facin evolucionar, sent les esporàdiques aventures sentimentals entre els agents, l'única trama que arrosseguen, TV3 ens ofereix des de febrer la sèrie Nit i Dia, creada per Jordi Galceran i Lluís Arcarazo, que s'emet els dilluns. Estrena que ha vingut acompanyat del Caso a Televisió Espanyola, que retrata els crims d'aquesta Espanya dels anys seixanta que investigava aquest peculiar i irrepetible setmanari amb uns mètodes que avui infringirien totes lleis.
Després d'anys de sèries nord-americanes d’il·limitats capítols com CSI, Mentes criminales o Hawai 5.0, en què cada episodi comença i acaba una nova història, en la que els policies i forenses descobreixen l'assassí sense implicació emocional i sense que aquests crims els facin evolucionar, sent les esporàdiques aventures sentimentals entre els agents, l'única trama que arrosseguen, TV3 ens ofereix des de febrer la sèrie Nit i Dia, creada per Jordi Galceran i Lluís Arcarazo, que s'emet els dilluns. Estrena que ha vingut acompanyat del Caso a Televisió Espanyola, que retrata els crims d'aquesta Espanya dels anys seixanta que investigava aquest peculiar i irrepetible setmanari amb uns mètodes que avui infringirien totes lleis.
Les dues sèries han tingut una excel·lent acollida al sentir-les l'espectador properes i en què la trama dels crims que investiguen es creua amb les vides dels agents, jutges i forenses. Però mentre el Caso és el retrat d'uns crims, i uns mètodes policials i periodístics d'investigació d'una Espanya ja passada, que als que tenim certa edat ens evoca moltes coses, i permet als més joves conèixer com funcionaven les coses a la Espanya dels seixanta, Nit i Dia, més enllà de la trama, interpel·la en tot moment a l'espectador amb la pregunta de què faria si es trobarà en les mateixes circumstàncies.
Tenim al jutge Cases, que interpreta magistralment un Mario Gas que feia temps que no es deixava veure a la petita pantalla, acorralat per la invàlida de la seva esposa, una Viki Peña amargada que ha sorprès pel seu registre convincent. Hi ha el forense Aitor Otxoa (Miquel Fernández), que va perdre a la seva dona assassinada per ETA, i desitjós de protegir equivocadament a la seva filla, traspassa una porta de la qual no podrà fer-se enrere, creant un perfil fals de Facebook amb el qual xatejará amb ella nit rere nit. Una cosa que molts pares i mares potser haurien desitjat fer sense ser, afortunadament, capaços de fer-ho. Tenim a la freda forense Sara Grau, que interpreta una enigmàtica Clara Segura, que es venja del desamor del seu marit, l'executiu Lluís Forés (Pablo Derqui), amb relacions noctàmbules turbulentes. Tenim l'assassí, el bomber Marc Ramos, que viu amb la seva mare, una lúgubre Carme Sansa, que salva ancianes de dia i les mata de nit, interpretat per un enigmàtic i cruel Marc Martínez, que quan està a punt de ser atrapat a l'ascensor després el seu últim crim, arriba a generar l'empatia del telespectador perquè no ho agafin.
Una sèrie de 13 capítols, amb moltes escenes rodades a l'Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia i els seus voltants. Un organisme que mai no s'atura i en el que cap dia és festiu, exigint una gran cooperació de l'esmentat organisme i els seus treballadors, i en el que es van donar situacions com haver d'interrompre i repetir escenes, en sonar el telèfon de la Guàrdia d'Urgències i Incidències, que sempre ha d'estar operatiu.
Quan es va presentar la sèrie, el seu creador Lluís Arcarazo, va remarcar que "no és un CSI a la catalana. No s'estudien els processos científics, sinó l'impacte d'estar en contacte permanent amb l'horror." Afegint que "el contrast és fonamental en la sèrie: entre el que som i el que mostrem. És una sèrie de forenses, de jutges, de policies, de delinqüents, però també una sèrie de personatges que no ensenyen exactament com són". I certament que ho ha aconseguit, i no serà estrany veure aviat la sèrie doblada al castellà o l'anglès a altres cadenes i que els tretze episodis tinguin continuació amb una segona temporada.
També hi ha forenses i cadàvers a El Caso que emet Televisió Espanyola. I mentre a Nit i Dia veiem ancianes assassinades i com la forense se'n va a dormir al dia següent amb l'autor dels assassinats, al Caso la periodista Clara López (Verónica Sánchez) es cola al dipòsit de cadàvers un cop i un altre amb el seu company Jesús Expósito, interpretat sensacionalment per Fernando Guillén Cuervo, fan fotos de cos sencer de les víctimes, i com Expósito, davant el cadàver, es besa apassionadament amb la forense Rebeca Martínez (Natalia Verbeke), amb la qual té una relació secreta.
En El Caso, que situa per ara els seus capítols a Madrid, també es barreja la investigació periodística i policial amb les vides del periodista Expósito i la del comissari Garrido (Antonio Camacho), ja que hi ha un crim de vint anys enrere, mal resolt, d'una jove de la que tots dos eren amics. I veiem evolucionar molt ràpid a la jove reportera que encarna Verónica Sánchez, la vida matrimonial de la qual rep un cop molt fort, i el supera investigant, analitzant i narrant els crims i misèries dels altres. Sorprèn la capacitat narrativa amb la qual en la ficció en redacten els seus articles, analitzen, especulen i s’interpel·len perquè l'assassí en un oment va perdre el seny. Però és que la premsa d'aquesta Espanya franquista, totalment sotmesa a la censura no podia analitzar, especular ni qüestionar res, excepte els motius pels quals algú, fins llavors aparentment normal, matava amb un estilet, una soga o una destral el seu veí o a una prostituta.
És d'agrair que El Caso reprodueixi el personatge de la degana de la premsa de successos a Espanya, Margarita Landi, que fumant la seva pipa, encarna l'actriu Blanca Apilánez, la mateixa que fa de directora del CNI en El Príncipe. Però potser trobarem a faltar a l'altre gran periodista de successos d'aquella època, Enrique Rubio, que malgrat viure a Barcelona, va ser part fonamental del dia a dia del Caso.
NIT I DIA Y EL CASO
Hacer que el espectador comprenda
al asesino que asfixia ancianas para vengase de su madre, interpelarle sobre si
sería capaz de actuar de igual modo en caso de verse acorralado por las circunstancias;
preguntarse qué sería capaz de hacer un padre para controlar su hija que perdió
a la madre en un atentado; mostrar la doble cara del ejecutivo de éxito que
humilla a sus subordinados y es un ser deleznable. Y todo ello unido por una serie
en la que la trama criminal se entremezcla con la vida del juez o la forense,
es el éxito de Nit i Dia. La serie que emite TV3 ubicada en la Barcelona
actual, con unos personajes que sentimos muy cercanos, que tienen unos
problemas similares a los nuestros, y una cara muy distinta según si están en
casa, el bar o el trabajo, si es de día o de noche.
Tras años de series
estadounidenses de ilimitados capítulos como CSI, Mentes criminales o Hawai
5.0, en las que cada episodio comienza y termina una nueva historia, en la que
los policías y forenses descubren al asesino sin implicación emocional y sin
que estos crímenes les hagan evolucionar, siendo esporádicos romances entre los
agentes, la única trama que arrastran, TV3 nos deleita desde febrero con la
serie Nit i Dia, creada por Jordi Galcerán y Lluís Arcarazo, que se emite los
lunes. Estreno que ha venido acompañado del Caso en Televisión Española, que
retrata los crímenes de esa España de los años sesenta que investigaba este
peculiar e irrepetible semanario con unos métodos que hoy infringirían todas
leyes.
Ambas series han tenido una
excelente acogida al sentirlas el espectador cercanas y en las que la trama de
los crímenes que investigan se cruza con las vidas de los agentes, jueces y
forenses. Pero mientras el Caso es el
retrato de unos crímenes, y unos métodos policiales y periodísticos de
investigación de una España ya pasada, que a los que tenemos cierta edad nos
evoca muchas cosas, y permite a los más jóvenes conocer cómo funcionaban las
cosas en la España de los sesenta, Nit i Dia, más allá de la trama, interpela en
todo momento al espectador con la pregunta de qué haría si se encontrará en las
mismas circunstancias.
Tenemos al juez Cases, que
interpreta magistralmente un Mario Gas que hacía tiempo que no se dejaba ver en
la pequeña pantalla, acorralado por la inválida de su esposa, una Viki Peña
amargada que ha sorprendido por lo convincente de su registro. Está el forense
Aitor Otxoa (Miquel Fernández), que perdió a su mujer asesinada por ETA, y
deseoso de proteger equivocadamente a su hija, traspasa una puerta de la que no
podrá hacerse atrás, creando un perfil falso de Facebook con el que chateará con
ella noche tras noche. Algo que muchos padres y madres habrá deseado hacer sin
ser, afortunadamente, capaces de ello. Tenemos a la fría forense Sara Grau, que
interpreta una enigmática Clara Segura, que se venga del desamor de su marido, el
ejecutivo Lluís Forés (Pablo Derquí), con relaciones noctámbulas turbulentas.
Tenemos al asesino, el bombero Marc Ramos, que vive con su madre, una lúgubre
Carme Sansa, que salva ancianas de día y las mata de noche, interpretado por un
enigmático y cruel Marc Martínez, que cuando está a punto de ser atrapado en el
ascensor tras su último crimen, llega a generar la empatía del televidente para
que no lo cojan.
Una serie de 13 capítulos, con
muchas escenas rodadas en el Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la
Justícia y sus alrededores. Un organismo que nunca se detiene y en el que
ningún día es festivo, exigiendo una gran cooperación de dicho organismo y sus
trabajadores, y en el que se dieron situaciones como tener que interrumpir y
repetir escenas, al sonar el teléfono de la Guardia de Urgencias e Incidencias,
que siempre debe estar operativo.
Cuando se presentó la serie, su
creador Lluís Arcarazo, remarcó que "no es un CSI a la catalana. No se
estudian los procesos científicos, sino el impacto de estar en contacto
permanente con el horror." Añadiendo que "el contraste es fundamental
en la serie: entre lo que somos y lo que mostramos. Es una serie de forenses,
de jueces, de policías, de delincuentes, pero también una serie de personajes
que no enseñan exactamente como son". Y ciertamente que lo ha conseguido,
y no será de extrañar ver pronto la serie doblada al castellano o al inglés en
otras cadenas y que los trece episodios tengan continuación con otra temporada.
También han forenses y cadáveres
en El Caso que emite Televisión Española. Y mientras en Nit i Dia vemos
ancianas asesinadas y como la forense se acuesta al día siguiente con el autor
de los asesinatos, en El Caso la periodista Clara López (Verónica Sánchez) se
cuela en la morgue una y otra vez con su compañero Jesús Expósito, interpretado
sensacionalmente por Fernando Guillén Cuervo, toman fotos de cuerpo entero de
las víctimas, y cómo Expósito, ante el cadáver, se besa apasionadamente
con la forense Rebeca Martínez (Natalia Verbeke), con la que tiene un romance.
En El Caso, que ubica por ahora
sus capítulos en Madrid, también se mezcla la investigación periodística y
policial con las vidas del periodista Expósito y la del comisario Garrido
(Antonio Camacho), pues hay un crimen de veinte años atrás mal resuelto de una
joven de la que ambos amigos. Y vemos evolucionar muy rápido a la joven
reportera que encarna Verónica Sánchez, cuya vida matrimonial recibe un golpe
muy fuerte, y lo supera y se curte investigando, analizando y narrando los
crímenes y miserias de otros. Sorprende la capacidad narrativa con la que en la
ficción al redactar sus artículos
analizan, especulan y se interpelan porqué el asesino perdió la
cordura. Pero es que la prensa de esa
España franquista totalmente sometida a la censura no podía analizar, especular
ni cuestionar nada, excepto los motivos por los que alguien, hasta entonces
aparentemente normal, mataba con un estilete, una soga o un hacha su vecino o a
una prostituta.
Es de agradecer que El Caso
reproduzca el personaje de la decana de la prensa de sucesos en España,
Margarita Landi, que fumando su pipa, encarna la actriz Blanca Apilánez, la
misma que hace de directora del CNI en El Príncipe. Pero tal vez encontraremos
a faltar al otro gran periodista de sucesos de esa época, Enrique Rubio que
pese a vivir en Barcelona, fue parte fundamental del día a día del Caso.
Xavier Rius, periodista Leer en castellano en El Periódico
