ARTUR MAS, ENTRE EL CROISSANT DE XOCOLATA I LA FAVA DEL TORTELL DE REIS

El programa Polònia d'ahir al vespre va fer la segona part del gag del croissant que tant va impactar la setmana passada. El president en funcions anava al bar a demanar un croissant de xocolata, però el mateix dependent, que uns dies abans li havia negat a Antonio Baños com a protesta per la seva negativa a investir president, també li negava a Mas, donat que no el podria pagar en ser Mariano Rajoy qui havia tancat la clau del FLA.

Fa dos anys Artur Mas, en tornar dels viatges a la Índia i els Estats Units, va dir que el procés català seria un moviment com el de Gandhi i Luther King. Moviments que, recordem, van ser molt llargs, va haver-hi morts -tots dos foren assassinats-, i van exigir una desobediència civil massiva de la població. L'aparheid cap a la població negra als autobusos d'Alabama es va acabar després de tretze mesos en que tota la gent de color va fer boicot al transport públic, anant a treballar cada dia a peu o en bicicleta. I el Polònia va ironitzar el brindis al sol de Mas sobre la resistència pacífica, amb un president vestit de Gandhi dient que si s'havia de fer una vaga de fam que comencés Oriol Junqueras que estava més grassonet.

En el gag d'ahir el Polònia ens mostrava una conseqüència més que previsible d'un procés que vol ser desobediència civil, però en el que potser no s’ha explicat a la gent les conseqüències que han tingut històricament tots els processos de ruptura aconseguits amb la resistència no violenta i la desobediència. 

La qüestió no és si endarrerir les transferències del Fons de Liquiditat Autonòmica és no just, que no ho és, ni si és una nova humiliació donat que aquest diners eren nostres, ni si és un injust càstig col·lectiu. La qüestió és que si s'inicia un procés de desobediència civil, és de suposar que l'adversari actuarà i aplicarà els instruments que tingui al seu abast. 

Per això sempre he cregut que mentre per una ruptura pactada cal el 50% més un dels vots, per una no pactada cal molt més, donat que la qüestió no és si t'agradaria ser un estat independent, sinó, si una gran majoria està disposada a patir les conseqüències de, sent els més febles, iniciar un procés de desobediència que tindrà una resposta i un preu. Es a dir estar disposat a ser represaliat i a mantenir una resistència que exigirà forts sacrificis personals. Un procés en el que només si els que desobeeixen són molt majoritaris i es mantenen ferms, l'adversari acaba cedint o demanant negociar. 

Els dos gags del Polònia sobre el croissant de xocolata aborden amb humor la situació d'impàs que viu Catalunya, fent del croissant un símbol que pot donar lloc a noves versions de l’estelada, la blava i la vermella, en les que l'estel del triangle passi a ser un croissant, amb o sense xocolata.

Croissant en francés significa "creixent", i segons la tradició va néixer a Viena el 1683 per celebrar la fi del setge de la ciutat per part dels turcs. Així s’explica que la nit que els turcs excavaven uns túnels sota la muralla per fer l'assalt definitiu, uns forners que treballaven a aquella hora varen sentir els sorolls, i van avisar silenciosament a les tropes imperials que varen poder repel·lir als atacants que foren derrotats. I llavors, com homenatge als forners es va instaurar aquesta pasta dolça en forma de lluna creixent o quart creixent, símbol de l'islam i de la bandera turca, perquè els vienesos se la mengessin cada matí. Hi ha una altra versió que afirma que el croissant -una pasta amb la forma de lluna islàmica- va ser la contrasenya amb la que es va avisar que l'atac era imminent.

Caldrà veure si la setmana vinent el Polònia ens deleiterà amb un nou gag amb croissants de la ben segur animada assemblea de la CUP que celebrarà diumenge. I ves a saber si el tipus de pasta, amb o sense xocolota, que esmorzin aquests dies Mas, Junqueras, Baños, Gabriel i Romeva, i el que se serveixi a l'assemblea de la CUP, tindrà o no un significat ocult com els croissants al setge de Viena. Però si no mengen tots aviat el croissant de xocolata, potser haurem d'esperar al tortell de Reis del 6 de gener, al límit de la convocatòria de noves eleccions. I ja sabem que si menges aquest tortell pots acabar coronat rei o només o menjant-te la fava. 

 Xavier Rius
llegir en català al Periódico  Leer en castellano en El Periódico

 El programa Polonia de anoche hizo la segunda parte del gag del cruasán que tanto impactó la semana pasada. El presidente en funciones iba al bar a pedir un cruasán de chocolate, pero el mismo dependiente, que unos días antes se lo había negado a Antonio Baños como protesta por su negativa a investir presidente, también se lo negaba a Mas, dado que no lo podría pagar al haber cerrado Mariano Rajoy  la llave del FLA.

Hace dos años Mas, al regresar de los viajes a la India y los Estados Unidos, dijo que
el proceso catalán sería un movimiento como el de Gandhi y Luther King. Movimientos que, recordemos, fueron muy largos, hubo muertes -ambos fueron asesinatos-, y exigieron una desobediencia civil masiva de la población. El apartheid hacia la población negra en los autobuses de Alabama se terminó tras trece meses en que toda la gente de color hizo boicot al transporte público, yendo cada día a trabajar andando o en bicicleta. Y el Polonia ironizó el brindis al sol de Mas sobre la resistencia pacífica, con un presidente vestido a lo Gandhi diciendo que si había que hacer una huelga de hambre, que comenzara Oriol Junqueras que estaba más gordito.

El gag de ayer el Polonia nos mostraba una consecuencia más que previsible de un proceso que quiere ser desobediencia civil, pero en el que quizás no se ha explicado a la gente las consecuencias que han tenido históricamente todos los procesos de ruptura conseguidos con la resistencia no violenta y la desobediencia.

La cuestión no es si retrasar las transferencias del Fondo de Liquidez Autonómica es no justo, que no lo es, ni si es una nueva humillación dado que este dinero era nuestro, ni si es un  castigo colectivo injusto. La cuestión es que si se inicia un proceso de desobediencia civil, es de suponer que el adversario actuará y aplicará los instrumentos que tenga a su alcance.
Por eso siempre he creído que mientras por una ruptura pactada es necesario el 50% más uno de los votos, por una no pactada se precisa mucho más, dado que la cuestión no es si te gustaría que Catalunya sea un estado independiente, sino, si una gran mayoría está dispuesta a sufrir las consecuencias de, siendo los más débiles, iniciar un proceso de desobediencia que tendrá una respuesta y un precio. Es decir estar dispuesto a ser represaliado y a mantener una resistencia que exigirá fuertes sacrificios personales. Un proceso en el que sólo si los que desobedecen son muy mayoritarios y se mantienen firmes, el adversario acaba cediendo o pidiendo negociar.

Los dos gags del Polonia sobre el cruasán de chocolate abordan con humor la situación de impás que vive Cataluña, haciendo del cruasán un símbolo que puede dar lugar a nuevas versiones de la estelada, la azul y la roja, en las que la estrella del triángulo pase a ser un croasán, con o sin chocolate.

Cruasán en francés significa "creciente", y según la tradición nació en Viena en 1683 para celebrar el fin del asedio de la ciudad por parte de los turcos. Así se explica que la noche que los turcos excavaban unos túneles bajo la muralla para hacer el asalto definitivo, unos panaderos que trabajaban a esa hora oyeron el ruido, y avisaron sigilosamente a las tropas imperiales que pudieron repeler a los atacantes que fueron derrotados. Y entonces, como homenaje a los panaderos se instauró esta pasta dulce en forma de luna creciente o cuarto creciente, símbolo del Islam y de la bandera turca, para que los vieneses se la comieran cada mañana. Hay otra versión que afirma que el cruasán -una pasta con la forma de luna islámica- fue la contraseña con la que se avisó que el ataque era inminente.

Habrá que ver si la próxima semana el Polonia nos deleiterà con un nuevo gag con cruasanes de la seguro animada asamblea de la CUP que celebrará el domingo. Y quién sabe si el tipo de pasta, con o sin chocolate, que desayunen estos días Mas, Junqueras, Baños, Gabriel y Romeva, y lo que se sirva a la asamblea de la CUP, tendrá o no un significado oculto como los crusanes en el asedio a Viena. Pero si no comen todos pronto su cuasán de chocolate, tal vez tendremos que esperar al “Tortell de Reis” del 6 de enero, en el límite de la convocatoria de nuevas elecciones. Y ya sabemos que si comes este roscón, puedes acabar coronado rey o sólo comiéndote la indigesta haba.