Xavier Rius, periodista
Els atemptats de París de divendres passat a la
nit han palesat la incapacitat dels serveis policials i d'intel·ligència
per evitar un atac múltiple com aquest, que no ha estat perpetrat per
llops solitaris com en casos anteriors.
Ara, es critica Alemanya
per no haver pressionat el montenegrí que va ser detingut a Baviera en
un cotxe amb explosius i kalàixnikovs perquè expliqués què pensaven fer
amb aquelles armes. Però què havia de fer la policia? Torturar-lo fins
que ho digués? També es critica els serveis de seguretat francesos haver
deixat entrar des de Bèlgica els terroristes, més quan s'estaven
restablint els controls policials suspenent els acords de Schengen amb
motiu de la cimera del clima. Però amb el flux de persones i vehicles
que hi ha, què més pot fer la policia que preguntar als conductors que
atura cap on van, mirar la documentació i escorcollar aleatòriament
algun portaequipatges?
Tothom reconeix que una de les causes per
la qual joves musulmans descendents d'immigrants magribins que se sumen a
Estat Islàmic (EI), com ara els més de 1.500 francesos que han marxat a
Síria, són el conflicte identitari, el rebuig que senten de part de la
societat en què han nascut i la manca d'oportunitats laborals. I per més
que els serveis d'intel·ligència millorin la seva capacitat
d'infiltració, l'aplicació de mesures policials d'excepció contra els
joves musulmans incrementaria el sentiment d'exclusió que fa que molts
joves abracin la lluita d'Estat Islàmic. Certament, els aparells
policials i d'intel·ligència han de millorar, però sempre aniran per
darrere del jove que des del seu ordinador pugui estar mirant vídeos
gihadistes o xatejant amb algú que vol reclutar-lo.
La derrota
d'Estat Islàmic s'ha de fer a Síria i l'Iraq, i també pressionant les
monarquies petrolieres del Golf d'on van sortir els diners amb què es
finançava aquest grup i des d'on es potencien el wahabisme i el
salafisme, interpretacions de l'islam que Estat Islàmic imposa i que
donen justificació moral als terroristes.
És cert que sense la
desastrosa invasió de l'Iraq contra la qual lluitava, el líder d'Estat
Islàmic o Daesh, Abu Baker al-Bagdadi, no seria qui és ara. Al-Bagdadi
es va radicalitzar a la presó nord-americana de Bucca Camp on va ser
empresonat. I va ser en enquistar-se el conflicte sirià que va veure a
allà la seva oportunitat.
El Daesh va començar a actuar a Síria,
però no contra les tropes del règim xiïta alauita, sinó contra les
milícies sunnites i els grups laics que s'oposaven al president, Baixar
al-Assad. I a poc a poc va anar controlant el terreny que perdien
aquests grups, mentre es finançava amb la venda de petroli per Turquia.
Un flux de camions a què el règim turc feia els ulls grossos, a la
vegada que Ankara feia tot el que podia per evitar que els kurds
consolidessin territori sirià. Recordem les traves que va posar durant
el setge a la ciutat kurda siriana de Kobani perquè rebessin ajut
militar i humanitari.
Després, amb la conquesta de Mossul i la
creació d'un territori compacte a Síria i l'Iraq i el fort impacte dels
vídeos i missatges a la xarxa, el Daesh es va consolidar com un grup
atractiu per a molts joves que desitgen formar part d'un projecte
compacte i triomfador.
S'ha afirmat que gràcies a l'impacte de la
brutalitat dels atacs de París a la cimera sobre Síria de dissabte a
Viena, es va arribar més fàcilment a un preacord per a un alto el foc i
una transició. Cimera a què van assistir l'Iran, l'Iraq, França, Rússia,
els Estats Units, la Unió Europea, l'ONU, l'Aràbia Saudita i altres
monarquies petrolieres. És a dir, hi eren tots els actors externs
responsables de la guerra.
En la cimera, es va acordar treballar
per un alto el foc amb totes les parts excepte Estat Islàmic i el Front
Al-Nusra, branca d'Al-Qaida. Pot ser que si Rússia, els EUA, Turquia,
l'Iran i els països àrabs van a l'una, Estat Islàmic comenci a
retrocedir en el camp militar. Però el seu discurs només serà derrotat
si es desqualifica la seva visió medieval de l'Alcorà des de les
mesquites i les societats dels països àrabs. Unes idees que es fermenten
i potencien des de l'Aràbia Saudita i altres monarquies àrabs que creen
la benzina en nom de la qual van actuar els gihadistes a París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada