Mali és un estat africà creat amb unes fronteres
arbitràries i una gran diversitat de llengües i ètnies, amb un poder
central sempre feble i amb l'eterna revolta tuareg demanant la
independència o més autonomia. El país, que sempre ha depès de la tutela
de França, va patir la més greu de les seves crisis l'any 2012, que va
motivar una intervenció militar francesa que va evitar que l'estat es
trenqués i que una part important quedés en mans gihadistes. I, com s'ha
vist amb l'assalt d'ahir i la presa d'ostatges a l'hotel Radisson de
Bamako, aquesta inestabilitat encara continua.
A principis del
2012, hi van confluir quatre elements desestabilitzadors: l'entrada
massiva d'armes i soldats de l'exèrcit del destituït i executat líder
libi, el coronel Al-Gaddafi, molts d'ells tuaregs; la revolta tuareg al
nord, que es va veure reforçada pels arsenals i milicians arribats des
de Líbia; el cop d'estat pel qual un sector de l'exèrcit va destituir a
Bamako el president Amadou Toumani Touré perquè el considerava poc
bel·ligerant contra els tuaregs, i finalment l'ofensiva gihadista de
grups vinculats a Al-Qaida, que van aprofitar el buit de poder per
fer-se seva la regió tuareg independentista de l'Azawad. I només gràcies
a la intervenció francesa es va evitar la caiguda de la capital,
Bamako.
L'home fort dels insurgents islamistes era Mokhtar Belmokhtar, El Borni,
un algerià veterà de la guerra de l'Afganistan, líder del grup
Al-Murabitun, que es va imposar a la resta de grups gihadistes. A
Belmokhtar, fidel a Al-Qaida, se'l va donar per mort moltes vegades,
l'última fa cinc mesos i sembla que ara és cert. El grup està compost
per tuaregs i per milicians àrabs d'Algèria i Tunísia. I, tot i la seva
concepció rigorosa de l'islam, és a la vegada una organització dedicada
al contraban de persones, drogues, armes i ostatges que li lliuren grups
amb els quals pot estar avui aliat i d'aquí a un mesos enfrontat. És,
doncs, una baula important d'aquest tràfic al cor d'Àfrica i el Sahel.
El grup va agafar el nom d'Al-Murabitun recordant els almoràvits, la
dinastia del Sàhara del segle XII que, amb la voluntat de purificar
l'islam, va conquerir el que avui és el Marroc i els dividits regnes de
taifes d'Al-Andalus. Una de les baules geogràficament inferior d'aquest
tràfic de persones, drogues i altres mercaderies és Boko Haram a
Nigèria.
Gràcies a la intervenció militar francesa el 2013, es va
restablir la unitat territorial de Mali i es va forjar un feble acord
entre els tuaregs i el govern central, tot i que van sortir altres grups
independentistes com els rebels del Front d'Alliberament de Macina al
centre. El grup de Belmokhtar no és que fos derrotat, sinó que, com
altres grups insurgents, es va replegar al desert o en zones
muntanyoses, on va continuar amb la seva activitat comercial. I,
mentre això passava, va aparèixer a la regió del Sahel un nou actor,
Estat Islàmic, al qual es van sumar alguns dels grups de contrabandistes
i gihadistes, en contra de la voluntat de Belmokhtar, que va continuar
fidel a Al-Qaida. I Boko Haram de Nigèria, després de proclamar un
califat, va manifestar la seva adhesió a Estat Islàmic.
L'actual
missió militar francesa a Mali, que també actua al Níger, Burkina Faso,
Mauritània i el Txad, s'anomena operació Barkhame. Hi participen més de
3.500 soldats, entre els quals hi ha 177 espanyols. I té com a objectiu
evitar que es torni a trencar el fràgil equilibri i contenir tant grups
com Boko Haram pel sud i l'est com els gihadistes malians que ara estan
arraconats o adormits al nord, al sud de Líbia o Algèria. França, com a
antiga potència colonial de la regió, coneix bé els fràgils equilibris
nacionals, ètnics i tribals, i encara tutela sectors estratègics de
l'economia d'aquests països. Per això sembla una broma la proposta que
va fer dijous el govern espanyol –que només hi té desplegats 177 soldats
i és totalment desconeixedora dels equilibris regionals– de voler
liderar l'operació Barkhame.
El fet que els atacants de l'hotel
Radisson no assassinessin els ostatges seria una confirmació que no
pertanyien a Estat Islàmic, sinó a Al-Murabitun. Probablement, trigarem a
saber què pretenien més enllà de desestabilitzar Mali i atacar
interessos europeus, ja que la majoria dels ostatges són occidentals.
Potser pretenien recordar que Al-Qaida encara està activa. Sigui com
sigui, el gihadisme continua actuant i els principals perjudicats són
els ciutadans d'aquell país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada