Xavier Rius Sant, El Triangle divendres 4 d'abril de 2025Diuen que Donald Trump no té amics, que només té interessos. Però també diuen que no és boig, més enllà que el primer mandat la majoria de càrrecs polítics o de confiança com els caps de premsa i de gabinet de la seva administració van acabar marxant. Uns callant, altres pregonant que moltes de les seves ordres i decisions no tenien rumb, eren contraproduents i equivocades i que fruïa humiliant als qui treballen amb ell i per a ell. Un dels que no el van abandonar, el vicepresident Mike Pence, es va negar a manipular com li ordenava el resultat electorals fa quatre anys, i va haver de fugir i amagar-se protegit pel Servei Secret el 6 de gener de 2021 quan una turba va assaltar el Capitoli i el volien linxar a l’estil de les pel·lícules del Far West seguint la crida que Trump va fer. No té amics però el poble és savi i Trump, com Hitler el 1933, va guanyar les eleccions. Hitler reivindicava una Alemanya gran que recuperés el seu espai vital. I Trump vol fer Amèrica, o sigui uns Estats Units, grans. Vol annexionar-se Canadà, Groenlàndia i el Canal de Panamà. I perquè la indústria americana recuperi el poder que tenia fa dècades ha decidit acabar amb les normes i tractats de lliure comerç, creient que així ho aconseguirà.
Els experts diuen que amb els aranzels tothom hi perdrà, ja que el que va funcionar fa un segle amb una política que es va mantenir durant dècades i un comerç mundial que anava a una altra velocitat, no es pot aconseguir d’avui per demà i en només dos o quatre anys. Hi ha qui diu que Trump no és boig i que tot és només una estratègia per imposar després unes condicions avantatjoses en les negociacions comercials que potser farà amb la Xina, Europa i els països emergents. Però el fet és que si els aranzels es mantenen els treballadors, productors del camp i els consumidors europeus en patiran les conseqüències. I als amics de Trump a Europa, que semblava que ho tenien tot a favor, de Meloni a Le Pen i també Abascal i Orriols, els tremolen les cames per les conseqüències electorals de la jugada que els ha fet el seu amic americà.
El Partit Popular de Núñez Feijóo, coherentment amb el que diu el Partit Popular Europeu ha donat suport a les propostes econòmiques que ha presentat Pedro Sánchez, tot i que sap que a sis comunitat autònomes el PP necessita Vox per aprovar pressupostos i garantir la governabilitat. Però Vox, que aquest últims anys no només s’ha desprès de l’anima falangista que defensaven alguns dels seus fundadors com Javier Ortega Smith, sinó també d’un liberalisme econòmic capitalista defensor del lliure comerç que encarnava Iván Espinosa de los Monteros, que per decisió de Santiago Abascal van donar un xec en blanc a Trump a canvi que ell, que potser no sap ben bé on és Espanya, fes alguna declaració en favor de Santiago Abascal.
El fundador de Vox Iván Espinosa a de los Monteros, responsable de les propostes econòmiques que abandonà els càrrecs en el partit fa un any i mig, desmarcant-se de Vox ahir va tuitejar que “El lliure comerç és el que ha tret milions de persones de la pobresa a tot el món, és el generador de riquesa més gran que es coneix. Naturalment que això requereix jugar amb regles iguals per a tothom, però aquest anunci d’aranzels no equilibra el tauler de joc; només el desestabilitza.”
Però Vox, com a partit hooligan de Trump, tira pilotes fora. Un dels primers dirigents de Vox que ahir es va posicionar va ser el català Jordi de La Fuente, que des de fa uns dies és el nou Secretari General del sindicat de Vox, Solidaridad, que va donar suport explícit als aranzels del 20% que imposa a la Unió Europea “perquè són bons per la classe obrera americana i europea”. Després, al Congrés del Diputats, el secretari general de grup parlamentari de Vox i responsable econòmic del partit, José María Figaredo, culpa Trump i en responsabilitzà dels mateixos a Pedro Sánchez i a les polítiques econòmiques de Brussel·les i l’agenda 20/30, demanant que Sánchez dimiteixi. I hores més tard el portaveu de Vox al Parlament Europeu, Jorge Buxadé, en una entrevista a la cadena El Toro TV, de l’antic grup Intereconomía, tot i manifestar que ell és contrari als aranzels, en responsabilitzava Pedro Sánchez, Brussel·les i el Pacte Verd.
Abascal, que de moment no ha fet cap declaració als mitjans, ha donat el seu punt de vista per mitjà del digital vinculat a Vox, La Gaceta, que titulava “Santiago Abascal denuncia que els populars i socialistes arrosseguen Europa a “una guerra comercial suïcida”. I afegia “Ni Von der Leyen, ni Sánchez, ni Feijóo han defensat els interessos dels espanyols”.
L’altra partit trumpista de casa, Aliança Catalana de Sílvia Orriols, 48 hores després que Trump anunciés la fi del lliure comerç i la imposició d’aranzels als productes de la Unió Europea, o sigui també als catalans, encara guarda silenci. Aliança, el novembre passat, es va felicitar per la victòria de Trump. Al partit ho decideix tot Sílvia Orriols, però el responsable del programa econòmic és Jordi Aragonès que sempre s’ha manifestat totalment trumpista i ha reconegut que el seu referent és Steve Bannon estratega de la primera campanya de Trump i defensor de les seves propostes disruptives. I, de moment, Aliança, ni des de les xarxes socials del partit, ni des del de les de Jordi Aragonès s’ha manifestat. I és que mentre Vox te múscul per llençar pilotes fora sobre els aranzels, més enllà que la qüestió dificultaria un hipotètic pacte de governabilitat d’Espanya si Pedro Sánchez avancés les eleccions generals, per Aliança, obsessionat el partit en proclamar que no és d’extremadreta i que defensa els pagesos, botiguers, industrials i treballadors catalans front els enemics que venen de fora, ho tindrà difícil perquè Sílvia Orriols pugui trobar un discurs coherent per posicionar-se davant dels reptes i mesures que centraran els debats els propers mesos en el Parlament de Catalunya, ara que els responsables del problemes dels pagesos catalans no seran la competència amb el Marroc o Turquia, sinó els aranzels que dificultaran l’exportació als Estats Units dels nostres productes i tot l’impacte que tindran també per la industria catalana.
Leer en castellano en El Triangle
VOX Y ALIANÇA CATALANA SUMISOS ANTE LOS ARANCELES DE TRUMPDicen que Donald Trump no tiene amigos, que solo tiene intereses. Pero también dicen que no está loco, más allá de que en el primer mandato la mayoría de cargos políticos o de confianza como los jefes de prensa y de gabinete de su administración acabaron marchándose. Unos callando, otros pregonando que muchas de sus órdenes y decisiones no tenían rumbo, eran contraproducentes y equivocadas y que disfrutaba humillando a quienes trabajan con él y para él. Uno de los que no lo abandonaron, el vicepresidente Mike Pence, se negó a manipular como le ordenaba el resultado electoral de hace cuatro años, y tuvo que huir y esconderse protegido por el Servicio Secreto el 6 de enero de 2021 cuando una turba asaltó el Capitolio y lo quería linchar al estilo de las películas del Far West siguiendo el llamamiento que Trump hizo. No tiene amigos pero el pueblo es sabio y Trump, como Hitler en 1933, ganó las elecciones. Hitler reivindicaba una Alemania grande que recuperase su espacio vital. Y Trump quiere hacer América, o sea unos Estados Unidos grandes. Quiere anexionarse Canadá, Groenlandia y el Canal de Panamá. Y para que la industria americana recupere el poder que tenía hace décadas ha decidido acabar con las normas y tratados de libre comercio, creyendo que así lo conseguirá.
Los expertos dicen que con los aranceles todo el mundo perderá, ya que lo que funcionó hace un siglo con una política que se mantuvo durante décadas y un comercio mundial que iba a otra velocidad, no se puede conseguir de hoy para mañana y en solo dos o cuatro años. Hay quien dice que Trump no está loco y que todo es solo una estrategia para imponer después unas condiciones ventajosas en las negociaciones comerciales que quizá hará con China, Europa y los países emergentes. Pero el hecho es que si los aranceles se mantienen los trabajadores, productores del campo y los consumidores europeos sufrirán las consecuencias. Y a los amigos de Trump en Europa que parecía que lo tenían todo a favor, de Meloni a Le Pen y también Abascal y Orriols, les tiemblan las piernas por las consecuencias electorales de la jugada que les ha hecho su amigo americano.
El Partido Popular de Núñez Feijóo, coherentemente con lo que dice el Partido Popular Europeo, ha apoyado las propuestas económicas que ha presentado Pedro Sánchez, aunque sabe que en seis comunidades autónomas el PP necesita a Vox para aprobar presupuestos y garantizar la gobernabilidad. Pero Vox, que estos últimos años no sólo se ha desprendido del alma falangista que defendían algunos de sus fundadores como Javier Ortega Smith, sino también de un liberalismo económico capitalista defensor del libre comercio que encarnaba Iván Espinosa de los Monteros, que por decisión de Santiago Abascal dieron un cheque en blanco a Trump a cambio de que él, que quizá no sabe muy bien dónde está España, hiciera alguna declaración en favor de Santiago Abascal.
El fundador de Vox Iván Espinosa de los Monteros, responsable de las propuestas económicas que abandonó los cargos en el partido hace un año y medio, desmarcándose de Vox tuiteó ayer que «El libre comercio es el que ha sacado a millones de personas de la pobreza en todo el mundo, es el generador de riqueza más grande que se conoce. Naturalmente que esto requiere jugar con reglas iguales para todos, pero este anuncio de aranceles no equilibra el tablero de juego; sólo lo desestabiliza.»
Pero Vox, como partido hooligan de Trump, tira pelotas fuera. Uno de los primeros dirigentes de Vox que ayer se posicionó fue el catalán Jordi de La Fuente, que desde hace unos días es el nuevo Secretario General del sindicato de Vox, Solidaridad, que apoyó explícitamente los aranceles del 20% que impone a la Unión Europea «porque son buenos para la clase obrera americana y europea». Después, en el Congreso de los Diputados, el secretario general de grupo parlamentario de Vox y responsable económico del partido, José María Figaredo, culpó a Trump y responsabilizó de los mismos a Pedro Sánchez y a las políticas económicas de Bruselas y la agenda 20/30, pidiendo que dimita. Y horas más tarde el portavoz de Vox en el Parlamento Europeo, Jorge Buxadé, en una entrevista en la cadena El Toro TV, del antiguo grupo Intereconomía, a pesar de manifestar que él es contrario a los aranceles, responsabilizaba a Pedro Sánchez, Bruselas y el Pacto Verde.
Abascal, que de momento no ha hecho ninguna declaración a los medios, ha dado su punto de vista por medio del digital vinculado a Vox, La Gaceta, que titulaba «Santiago Abascal denuncia que los populares y socialistas arrastran a Europa a «una guerra comercial suicida». Y añadía «Ni Von der Leyen, ni Sánchez, ni Feijóo han defendido los intereses de los españoles».
El otro partido trumpista de casa, Aliança Catalana de Silvia Orriols, 48 horas después de que Trump anunciara el fin del libre comercio y la imposición de aranceles a los productos de la Unión Europea, o sea también a los catalanes, aún guarda silencio. Aliança, en noviembre pasado, se felicitó por la victoria de Trump. En el partido lo decide todo Sílvia Orriols, pero el responsable del programa económico es Jordi Aragonès que siempre se ha manifestado totalmente trumpista y ha reconocido que su referente es Steve Bannon estratega de la primera campaña de Trump y defensor de sus propuestas disruptivas. De momento Aliança, ni desde las redes sociales del partido, ni desde el de las de Jordi Aragonès se ha manifestado. Y es que mientras Vox tiene músculo para tirar pelotas fuera sobre los aranceles, más allá de que la cuestión dificultaría un hipotético pacto de gobernabilidad de España si Pedro Sánchez adelantara las elecciones generales, para Aliança, obsesionado el partido en proclamar que no es de extremaderecha y que defiende a los campesinos, comerciantes, industriales y trabajadores catalanes frente a los enemigos que vienen de fuera, lo tendrá difícil para que Sílvia Orriols pueda encontrar un discurso coherente para posicionarse ante los retos y medidas que centrarán los debates en los próximos meses en el Parlamento de Cataluña, ahora que los responsables de los problemas de los campesinos catalanes no serán la competencia con Marruecos o Turquía, sino los aranceles que dificultarán la exportación a Estados Unidos de nuestros productos y el impacto que tendrán también para la industria catalana.