Entrevista al 7 dies de 9 TV, sobre el llibre, Anglada, Vic i Salt
dilluns, 31 d’octubre del 2011
diumenge, 30 d’octubre del 2011
PRESENTACIÓ DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA", DIJOUS 3, PER GIRONA I SALT
El proper dijous, 3 de novembre a les 19 hores, es presenta el llibre “Xenofòbia a Catalunya”, de Xavier Rius Sant, publicat per Edicions de 1984, al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes) a Girona, carrer Santa Eugènia, 146.
El llibre és un recull de l’arribada de la immigració estrangera a Catalunya, de la gestió que van fer les diferents administracions, del sorgiment de veus i partits xenòfobs, i dels conflictes i polèmiques que es van donar a llocs com Vic, Badalona o Salt.
El llibre explica com a Girona, l’any 1992, tot just acabar el segon procés de regularització que feia el govern de Felipe González, el llavors governador civil, Pere Navarro, i el seu assessor, el recent i prematurament desaparegut, Carles Navales, encarreguen un estudi a les associacions i entitats d’immigrants o que treballen amb immigrants, per tal que fessin una sèrie de propostes per la integració social dels nouvinguts i evitar que sorgissin veus que, com passava a França, culpaven als immigrants de tots els mals i sacsejaven la xenofòbia amb finalitat electorals i polítiques. D’aquí sorgiria l’anomenat Informe Girona que va fer una sèrie de propostes per evitar que els immigrants es concentressin en una sèrie de blocs o barris, generant guetos i la aconseguir la distribució dels alumnes nouvinguts. I per donar-hi resposta la Generalitat aprovaria el primer Pla Interdepartamental d'Immigració en el que s'implicarien 9 conselleries. Propostes que vista la situació, vint anys després al mateix barri de Santa Eugènia o a la veïna Salt, no es van aplicar des de les administracions, amb la necessària fermesa, ni voluntat política.
La negativa de l'Equip de Govern saltenc a respondre durant més de dues setmanes a la instància, als mails i a les preguntes fetes en persona a Jaume Torramadé i dos regidors, en la que s'indicava que si el dia demanat no era possible a causa dels hipotètics actes de cinquè aniversari de la biblioteca, previstos per la setmana passada, es podia fer un altre dia o a un altre equipament, han impedit que es presenti a Salt.
La presentació del llibre, organitzada per CODENAF, Cooperació i Desenvolupament amb el Nord d’Africa, anirà a càrrec del periodista Jesús Badenes i de l’autor, Xavier Rius SantLa negativa de l'Equip de Govern saltenc a respondre durant més de dues setmanes a la instància, als mails i a les preguntes fetes en persona a Jaume Torramadé i dos regidors, en la que s'indicava que si el dia demanat no era possible a causa dels hipotètics actes de cinquè aniversari de la biblioteca, previstos per la setmana passada, es podia fer un altre dia o a un altre equipament, han impedit que es presenti a Salt.
Convocatòria Tot Salt
divendres, 28 d’octubre del 2011
Presentació avui a Vic
 Hi eren membres de les associacions islàmiques, regidors de CiU, PSC, Iniciativa i PxC, ex regidors d'ERC, l'advocat Antoni Iborra, que porta el cas pel que va ser jutjat Anglada a Manresa per la falsa octaveta de Vic. A la presentació de Vic hi eren doncs l'acusador particular i l'acusat. A la de Bcn, el Fiscal de Delictes d'Odi que va portar l'acusació al judici.          L'acte al Twiter de Miquel Macià. L'Anglada a primera fila | ||
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Presentació del llibre a Barcelona.
,,
Signant el llibre a Xavier Casòliva, alcalde de Guissona i a Rosa Toran, presidenta d' Amical de Mauthausen
dimarts, 25 d’octubre del 2011
ERRADES DEL LLIBRE, COMENTARIS I RECTIFICACIONS
AQUÍ ANIRÉ POSANT LES ERRADES QUE HI TROBI O HI TROBEU I QUALSEVOL RECTIFICACIÓ O ACLRIMENT QUE DEMANI ALGÚ
RESULTATS ELECCIONS A VIC, MAIG 2011. Pàgina 261. Diu que "el PSC s'enfonsa passant de 5 a 2 regidors" i és de 4 a 2 regidors.
MORATÒRIA MESQUITES A SALT. Pàgina 269. Hi ha una errada pel que fa al vot d'Independents per Salt (IPS-CUP) Dels dos regidors, només és present un que s'absté.
PROTESTES CONTRA MESQUITES A BADALONA. L'exalcalde Jordi Serra em comenta que a la pàgina 114 potser caldria afegir que al 2005 es fa una campanya contra un oratori al barri del Progrès i es fan pintades a casa l'alcadessa Maite Arqué: "Maite, la mezquita te la pones tu!"
L'ALCALDE SE SANT PERE DE TORELLÓ ÉS D'INICIATIVA, NO DEL PSC. Pàgina 59. Dic que l'alcalde de Sant Pere de Torelló es del PSC i és d'Iniciativa.
JUAN GÓMEZ MONTERO, regidor de PxC a Manlleu, pàgina 73, em diu que sí que tenia casa a Osona. Tenia habitació en un pis compartit.
MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO. Pàgina 123. Juan Antonio Llopart, Secretari General del MSR em transment el seu desgrat pel comentari sobre el vegetarianisme de la Carmen Martín Padial, la vivisecció d'animals i els experiments del Dr. Mengele durant el III Reich.
PRIMERES ENTREVISTES DE RÀDIO:
Xerrada amb periodistes sobre el llibre
Entrevista a Ràdio L'Hospitalet, Món Obert, amb Elisabet Cortiles
RESULTATS ELECCIONS A VIC, MAIG 2011. Pàgina 261. Diu que "el PSC s'enfonsa passant de 5 a 2 regidors" i és de 4 a 2 regidors.
MORATÒRIA MESQUITES A SALT. Pàgina 269. Hi ha una errada pel que fa al vot d'Independents per Salt (IPS-CUP) Dels dos regidors, només és present un que s'absté.
PROTESTES CONTRA MESQUITES A BADALONA. L'exalcalde Jordi Serra em comenta que a la pàgina 114 potser caldria afegir que al 2005 es fa una campanya contra un oratori al barri del Progrès i es fan pintades a casa l'alcadessa Maite Arqué: "Maite, la mezquita te la pones tu!"
L'ALCALDE SE SANT PERE DE TORELLÓ ÉS D'INICIATIVA, NO DEL PSC. Pàgina 59. Dic que l'alcalde de Sant Pere de Torelló es del PSC i és d'Iniciativa.
JUAN GÓMEZ MONTERO, regidor de PxC a Manlleu, pàgina 73, em diu que sí que tenia casa a Osona. Tenia habitació en un pis compartit.
MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO. Pàgina 123. Juan Antonio Llopart, Secretari General del MSR em transment el seu desgrat pel comentari sobre el vegetarianisme de la Carmen Martín Padial, la vivisecció d'animals i els experiments del Dr. Mengele durant el III Reich.
PRIMERES ENTREVISTES DE RÀDIO:
Xerrada amb periodistes sobre el llibre
Entrevista a Ràdio L'Hospitalet, Món Obert, amb Elisabet Cortiles
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A GIRONA, PROP DE SALT
Donada la negativa de l'Excel.lemtíssim Ajuntament de Salt a respondre durant més de dues setmanes a la instància en la que s'informava que s'havia demanat la biblioteca per presentar el llibre, i que si allà no es podia fer, no teníem cap problema en fer la presentació un altre dia o a un altre lloc, en veure que passaven els dies i ni l'alcalde, ni el regidor Robert Fàbregas responien a mails, trucades i preguntes fetes en persona, vam decidir presentar-lo a Girona de la mà de l'associació CODENAF.Quan a mitjans de setembre es va demanar de paraula la biblioteca, pas previ a presentar la instància informativa, que no suplicativa, ja se'm va fer saber que el Sr Alcalde no veia bé que es presentés aquelles dates i que, casualment, s'organitzarien a la biblioteca uns actes de 5e aniversari que, per cert, finalment, no s'han fet.
L'acte es farà al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes) el dijous 3 de novembre a les 19 hores. Intervindrà el periodista Jesús Badenes, un membre de CODENAF i l'autor.
ENTREVISTES A RÀDIO I COMENTARIS DEL LLIBRE
Cada dia d'aquesta setmana el Tots x Tots de la Com comença amb un fragment.
http://www.comradio.com/flash/reproductor/reproductor.asp?kin_audio=95069
http://www.comradio.com/flash/reproductor/reproductor.asp?kin_audio=94975
Entrevista sobre el llibre amb Elisabet Cortiles i tertúlia posterior sobre Líbia i revoltes àrabs
http://www.comradio.com/flash/reproductor/reproductor.asp?kin_audio=95069
http://www.comradio.com/flash/reproductor/reproductor.asp?kin_audio=94975
Entrevista sobre el llibre amb Elisabet Cortiles i tertúlia posterior sobre Líbia i revoltes àrabs
dissabte, 22 d’octubre del 2011
PRIMERS COMENTARIS DEL LLIBRE
http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/28740/xavier/rius/sant/qualifica/vic/cau/serp/xenofobia http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/28740/xavier/rius/sant/qualifica/vic/cau/serp/xenofobia
http://www.lavanguardia.com/cultura/20110828/54206818492/la-rentree-literaria-novedades-en-catalan.html
http://www.adn.es/local/lleida/20111025/NWS-1097-PPC-CiU-xenofobos-sectores-oxigeno.html
http://www.lavanguardia.com/cultura/20110828/54206818492/la-rentree-literaria-novedades-en-catalan.html
http://www.adn.es/local/lleida/20111025/NWS-1097-PPC-CiU-xenofobos-sectores-oxigeno.html
ANGLADA A MONTSERRRAT.
L'any passat Anglada va seure al primer banc acompanyat de la seva família i d'altres dirigents de PxC a la missa que retransmetia el Canal 33, i després que tot el seu seguici es passegés pel monestir van anar a dinar al Bruc i al voltant de l'estàtua del Timbaler van ballar la Sardana de l'Anglada. És una adpatació de La Puntaire que diu: "Catalunya ja no és com abans... és ple de negres i musulmans.... Au veniu a Catalunya tots els immigrants, que quedareu bocabadats! pis de franc i un bon tiberi, i embaràs rere embaràs...!"
Deprés Anglada va ser fotografiat en solitari sota el Timbaler fent el símbol de la victòria com el nou timbaler que alliberarà Catalunya dels invasors forasters, que ara no venen de França, sinó de l'Àfrica.
Donada la publicitat que Anglada ha fet, l'Abad de Montserrat li ha demanat que no faci difusió de la seva pujada al monestir, per por que es produeixin incidents o una contramanifestació.
Ja sabeu el que penso: A Anglada li agrada que es facin contramanifestacions contra ell a la mateixa hora i mateix lloc, perquè així el desplegament policial fa que sigui notícia, surt als diaris i es fa la víctima. http://www.youtube.com/watch?v=LFvYPH-Ntm4
dimarts, 18 d’octubre del 2011
DIVENDRES 28, PRESENTACIÓ "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A VIC
El divendres 28 d'octubre a les 20h presento el llibre a la llibreria La Tralla de Vic. Intervindrà el periodista Josep Comajoan, una de les persones que fa més anys que segueix la trajectòria de Josep Anglada, l'editor, Josep Cots, i jo, com autor.
A la presentació han confirmat l'assitència, com a públic, persones de trajectòries oposades que surten al llibre. Segur que el debat serà interessant i respectuós, encara que pensem molt diferent. Si la portada és una serp que surt d'un ou, podria dir que es presenta prop del cau.
Uns dies abans, dimarts, es presenta a Barcelona; està pendent el lloc de Salt-Girona, donat els impediments d l'Excel.lentíssim Ajuntament de Salt.
diumenge, 16 d’octubre del 2011
JUDICI A ANGLADA PER LA FALSA OCTAVETA DE VIC
Demà 17 d’octubre a les 10 està previst a Manresa, la celebració del judici a Josep Anglada i Juan Carlos Fuentes, acusats dels delictes d’incitació a l’odi racial i de difusió d’informacions injurioses sobre grups, en relació amb la seva ideologia o creences, (article 510 del Codi Penal) El judici es fa a Manresa en no haver-hi Penal a Vic, on només es fan alguns judicis breus o sense gaires testimonis.
Els fets que motiven aquest judici van succeir a Vic, durant la campanya de les eleccions municipals de l’any 2007. Se’ls acusa de l’edició i distribució d’un pamflet on falsament s’hi deia que els autors eren un grup de marroquins. En aquest pamflet es cridava irònicament a votar determinats partits que, suposadament, afavorien els immigrants. Així mateix, s’hi donaven informacions falses i calumnioses sobre el col·lectiu magrebí. També reconeixia que el partit Plataforma per Catalunya pretenia expulsar i fer la vida impossible als immigrants.
Era evident que no l'havia escrit cap col.lectiu magribí perquè les lletres en àrab de l'encapçalament estaven mal escrites i no volien dir res. Les mateixes fotos de paradetes electorals que apareixien estaven penjades des de feia uns dies al web de PxC.
Era evident que no l'havia escrit cap col.lectiu magribí perquè les lletres en àrab de l'encapçalament estaven mal escrites i no volien dir res. Les mateixes fotos de paradetes electorals que apareixien estaven penjades des de feia uns dies al web de PxC.
Malgrat que inicialment Anglada va negar cap relació amb la redacció i distribució del full, davant la denúncia de Veus Diverses i d’associacions islàmiques a la Junta Electoral, els mossos d’esquadra van localitzar la immprempta on s’havia fet (prop la Universitat de Vic) i la factura a nom de Juan Carlos Fuentes, que llavors era candidat a regidor per aquest partit. Ell va confessar haver-se trobat aquest full ja redactat i, en creure que li anva bé electoralment, havia encarregat la impressió i haver distribuït aquests pamflets, malgrat que als fulletons s’hi deia que els autors eren, pretesament, marroquins. Inicialment el jutge va considerar que havia de jutjar-se com a falta, no com a delicte. Però es va recórrer a l’Audiència de Barcelona que va decidir que fos Penal, i Anglada seria cridat a declarar el passat 16 de març als jutjats de Vic. Allà, davant el jutge i els advocats, va reconèixer haver fet les còpies, però a fora, davant la premsa ,ho va negar tot i va fer un al·legat contra els musulmans i que es facin mesquites.
El fiscal demana per Josep Anglada i Juan Carlos Fuentes la pena d’un any i sis mesos de presó, així com inhabilitació per presentar-se de candidats a les eleccions amb suspensió de càrrec públic pel mateix període, i multa.
L’associació SOS Racisme demana les penes de: 3 anys de presó per Josep Anglada, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; 2 anys de presó per Juan Carlos Fuentes, amb pena d’inhabilitació per presentar-se com a candidat amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa.
L’acusació particular, exercida pel Centre Cultural Islàmic de Vic, Comunitat Musulmana de Vic i Veus Diverses, demana les penes de 3 anys de presó pel Sr. Josep Anglada, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; 2 anys i mig de presó per Joan Carles Fuentes, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; i, també, un any de suspensió d’activitats i clausura de locals de la Plataforma per Catalunya.
La defensa serà exercida per l’advocat José María Ruiz Puerta, conegut per la seva militància en organitzacions espanyoles d’ultradreta. Cal dir que l’advocat Estevan Gómez Rovira, conegut pels seus recursos contra el català, que defensava Anglada en aquesta causa, va deixar PxC ara un any, marxant amb Pablo Barranco (efímer Secretari General), a causa que Anglada tindria a les seves llistes electorals una persona condemnada a dos anys de presó pel Tribunal Suprem, per vendre contractes de treball falsos a immigrants que pagaven una important suma amb l'esperança -equívoca- de ser regularitzats. Gómez Rovira és d'extrema dreta, però, en aquest aspecte, coherent. L'acusació la porta l'advocat Toni Iborra.
S’ha de dir que l’article 510 del Codi Penal ha quedat força devaluat després de la sentència de fa mig any de la Sala Segona del Suprem pel cas de la Llibreria Kalki i militants del MSR, que va dir que només hi ha delicte si s’ha provocat en concret vers algú l’odi, la violència o la discriminació. Jo sóc dels que crec que cal reformular aquest article i incloure no només “los que provocaren..”, sinó, també, “el crear un clima d’hostilitat vers....”
El periodista Xavier Bosch, va rebre a l'AVUI aquesta octaveta, va creure que l'havia escrit aquest inexistent col.lectiu magribí i la va publicar a la seva columna al diari!
http://paper.avui.cat/article/politica/80304/sense/vot.html
http://paper.avui.cat/article/politica/80304/sense/vot.html
divendres, 14 d’octubre del 2011
Presentació Llibre Xenofòbia a Catalunya a Barcelona, dimarts 25, a les 19,30, Rambla Catalunya 37
La presentació a Vic serà el divendres 28, a les 20 hores a la llibreria La Tralla, a càrrec de Josep Comajoan i l'autor.
Article Punt Avui sobre mocions de PxC
Article al Punt-Avui sobre mocions de PxC
Dues mocions, dues segregacions
La integració dels nouvinguts és objecte de debat als Ajuntaments de Catalunya Foto: DANI VILA.
Aquests dies, Plataforma per Catalunya ha presentat als ajuntaments on té representació una moció en contra que el govern espanyol signi un conveni de reciprocitat amb el Marroc per tal que els marroquins amb 5 anys de residència legal puguin votar a les municipals. No vull centrar l'article a defensar aquesta possibilitat, ni a criticar les divergències de criteri dels regidors de CiU, oblidant que CiU també va signar el Pacte Nacional d'Immigració, que recollia que se'ls donés dret de vot a les municipals. Vull incidir en una coincidència de criteri que s'ha donat aquests dies als plens, en què també es votaven mocions contra la sentència del Suprem sobre la immersió lingüística, en què els regidors del PP i de PxC han quedat en minoria, votant “no” o abstenint-se, mentre la resta de forces votaven “sí” a les mocions contràries que se separi els alumnes per raó de llengua.
Les mocions que s'han aprovat als ajuntaments en favor de la immersió lingüística emfatitzaven que aquesta no només ha servit per normalitzar el català com a llengua del país, sinó, també, per avançar cap a una única societat, un sol poble. Separar els nens a les aules, sobretot fa 15 o 25 anys, hauria generat segregació als municipis amb molta població castellanoparlant. I si s'haguessin fet dues línies educatives de l'any 2000 cap aquí, una en català i l'altra en castellà, això no només hauria fet retrocedir el català, sinó que hauria dificultat la integració dels fills de la immigració estrangera, afavorint, no un model de societat única intercultural, sinó un d'estaments compactes multicultural.
I aquí és on trobo la coincidència de fons amb el que han votat PP i PxC a les dues mocions. El PP i Plataforma volen que se separi els nens per raó de llengua. I el PP ha votat a favor o s'ha abstingut, segons els municipis, en la moció contra el dret de vot dels marroquins a les municipals. Allà on s'han abstingut, han deixat clar que no estan a favor que se signi aquest conveni, però no donaven suport a la moció per la manera com ho plantejava PxC. I amb aquest rebuig al fet que els ciutadans marroquins que ja fa 5 anys que viuen legalment a Espanya puguin votar, com poden fer els romanesos i la majoria de llatinoamericans, es posa un mur entre ells i nosaltres, i se'ls atorga menys drets que als altres estrangers. I això, lluny d'afavorir al seva integració com a ciutadans que treballen i paguen aquí els impostos, per tal que formin part d'una única societat intercultural, els aboca al tancament comunitari. Mentre que universalitzar el dret de vot a tots els estrangers amb permís de llarga durada dóna el missatge que aquesta és la seva societat, negant-lo als marroquins se'ls diu que ells estan a part, en aquesta societat de diferents drets i cultures. Proposant que tots els nens i nenes vagin junts a l'escola fomentem una única societat intercultural, però separant-los fomentem la multiculturalitat, persones i cultures veïnes que no es barregen. És aquest, l'escenari que volem?
Les mocions que s'han aprovat als ajuntaments en favor de la immersió lingüística emfatitzaven que aquesta no només ha servit per normalitzar el català com a llengua del país, sinó, també, per avançar cap a una única societat, un sol poble. Separar els nens a les aules, sobretot fa 15 o 25 anys, hauria generat segregació als municipis amb molta població castellanoparlant. I si s'haguessin fet dues línies educatives de l'any 2000 cap aquí, una en català i l'altra en castellà, això no només hauria fet retrocedir el català, sinó que hauria dificultat la integració dels fills de la immigració estrangera, afavorint, no un model de societat única intercultural, sinó un d'estaments compactes multicultural.
I aquí és on trobo la coincidència de fons amb el que han votat PP i PxC a les dues mocions. El PP i Plataforma volen que se separi els nens per raó de llengua. I el PP ha votat a favor o s'ha abstingut, segons els municipis, en la moció contra el dret de vot dels marroquins a les municipals. Allà on s'han abstingut, han deixat clar que no estan a favor que se signi aquest conveni, però no donaven suport a la moció per la manera com ho plantejava PxC. I amb aquest rebuig al fet que els ciutadans marroquins que ja fa 5 anys que viuen legalment a Espanya puguin votar, com poden fer els romanesos i la majoria de llatinoamericans, es posa un mur entre ells i nosaltres, i se'ls atorga menys drets que als altres estrangers. I això, lluny d'afavorir al seva integració com a ciutadans que treballen i paguen aquí els impostos, per tal que formin part d'una única societat intercultural, els aboca al tancament comunitari. Mentre que universalitzar el dret de vot a tots els estrangers amb permís de llarga durada dóna el missatge que aquesta és la seva societat, negant-lo als marroquins se'ls diu que ells estan a part, en aquesta societat de diferents drets i cultures. Proposant que tots els nens i nenes vagin junts a l'escola fomentem una única societat intercultural, però separant-los fomentem la multiculturalitat, persones i cultures veïnes que no es barregen. És aquest, l'escenari que volem?
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Incidents a Sant Boi de Llobregat, el flautista i les rates
Un cop més es va convocar una manifestació en contra que ha acabat amb càrregues policials i una denúncia cap Anglada per agressió. Ho diré les vegades que calgui: A ANGLADA LI ENCANTA QUE ES FACIN MANIS CONTRA ELL. Sempre diu. "No anava a venir TV3 ni els diaris, però gràcies aquests quatre arreplegats han vingut les teles i diaris, que és el que jo volia"
Anglada va qualificar al que es manifestaven de "rates de claveguera" a qui ell, com el Flautista d''Hamelín atrau.
Però gàcies a aquestes manifestacions ell surt als mitjans.
El meu llibre "Xenofòbia a Catalunya" ja és a imprempta i l'editor i jo vam dubtar si posar Anglada a la portada. Jo li vaig comentar a ell que poster hi sortiria i li va encantar la idea que se li fes publicitat com li fan els que a cada acte es contramanifesten contra ell. Segur que un llibre amb la foto d'Anglada a la portada es vendria més, però hem preferit posar la serp que surt de l'ou.
divendres, 7 d’octubre del 2011
dilluns, 3 d’octubre del 2011
diumenge, 2 d’octubre del 2011
dissabte, 1 d’octubre del 2011
Llibre Xenofòbia a Catalunya
D'aquí tres setmanes sortirà el meu llibre Xenofòbia a Catalunya, publicat per Edicions de 1984.La portada no és aquesta foto.
Es presentarà el dimarts 25 d'octubre a la Llibreria Bertrand de Barcelona a les 19,30. Intervindran el diputat de CiU, Carles Campuzano, l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, l'editor, Josep Cots, i l'autor.
El divendres 28 a Vic a la llibreria La Tralla. Intervindran el periodista Josep Comajoan, l'editor i l'autor.
Es vol presentar a Salt a la Bibiloteca, a l'Hotel d'Entitats o a les Bernardes, però de moment l'Ajuntament no ha respost si cedeix o lloga una sala per 40 persones aquella setmana, el dimecres o el dijous, o passat el pont de la Castanyada. En aquests cas, es faria en un bar o un local privat, polític o religiós el 26 o 27 d'octubre o a la Llibreria 22 de Girona a mitjans de novembre.
Si en a "El libro de la inmigración en España" editat per Almuzara, editorial de l'ex ministre de Treball del PP, Manuel Pimentel, que dimitiria per discrepàncies amb Aznar, feia un recorregut de la gestió de la immigració a l'Estat espanyol, ara, explicant també la gestió de la immigració, m'endinso en el discurs xenòfob i les seves expressions polítiques que han sorgit a Catalunya i als confictes viscuts al voltant del fenomen migratori.
Fotos de la presentació a Barcelona de El libro de la inmigración en España el juny de 2007. Amb l'editor i exministre de Treball, Manuel Pimentel.
Anys abans vaig publicar diversos llibres sobre l'objecció de consciència.
Article El Triangle, EL DESASTRE DE MOIÀ
Obrir PDF 2 i llegir
A sota text sencer de l'article
EL DESASTRE DE MOIÀ, EL LLEGAT DE MONTRÀS
Aquest agost el municipi de Moià, de 5.800 habitats, ha estat a la primera plana informativa quan el seu nou alcalde, el republicà Dinonís Guiteras, va comunicar al centenar de treballadors i als veïns, que el poble estava en fallida, amb un deute de 25,5 milions d’euros i que, probablement, no es podrien pagar les nòmines d’agost. Finalment els treballadors han cobrat el 85% del sou gràcies a unes subvencions i una bestreta de la Diputació, però ara per ara no hi ha diners ni pels sous de setembre, ni per les factures del proveïdors, algunes de fa sis anys, ni pels 5.200 euros diaris paga l’Ajuntament pels crèdits signats.
La situació de fallida econòmica no era cap secret i va tenir molt a veure amb el fet que CiU, després de 28 anys d’alcadia del convergent Josep Montràs, CiU passés de 1.240 vots a només 365.
Els 28 anys de mandat de Montràs es van caracteritzar per una manera peculiar de fer les coses que van degenerar els últims 8 anys, però que no esclatarien fins fa dos quan Montràs duplicaria l’IBI, s’aturarien les obres del nou CAP, en mig d’un seguit de possibles irregularitats que ara són al Tribunal de Cuentas de Madrid i la Sindicatura de Comptes.
La gestió de Montràs es va caracteritzar per una manera de fer on la indolència es barrejava amb l’amiguisme i paternalisme. Quan es feia una obra o s’asfaltava un carrer, se li deia a qui l’executava que segurament no cobraria fins d’aquí dos o tres anys però que no patís a l’hora de quantificar l’import, i amb les contribucions i assignacions públiques per aquella obra es pagava una altra cosa. I al cap de quatre anys amb el pressupost i les contribucions d’una altre carrer, es pagava el que s’havia fet anys abans. Fins i tot, l’Ajuntament signava pagarés, pràctica inusual per un ajuntament, que després no abonava, cosa que faria que Moià sortís en el llistats del Registre d’Acceptacions Impagades.
L’alcalde actuava amb benevolència, i si es casava la filla d’un veí i calia fer una casa al darrera on hi havia el cobert pel cotxe, la resposta era, “feu i no patiu!”, encara que vint anys després, quan morien els pares, molts descobrien que casa seva no existia. Aquesta manera de fer, tant pròpia, va arribar a les portades dels diaris ara dotze anys per l’ús descontrolat que feia Montràs de la targeta visa d’alcaldia per les factures reiterades de restaurants, benzina, roba i disposicions d’efectiu. Malgrat que des de Convergència es demanaria a Montràs que acabés amb aquesta mala praxis i la despesa es va reduir, en aquest últim mandat encara era habitual que varis cops per setmana es paguessin amb la visa factures de 250 euros corresponents a dinars de l’alcalde, el gerent i alguns regidors. I davant les crítiques de l’oposició, llavors de Moià Alternativa de Progrés (MAP), vinculada a ERC, molta gent ho justificava com una manera d’ajudar als restaurants de la vila. I malgrat que aquests fets sortissin als diaris i motivessin editorials crítics al Regió 7 i El 9 Nou, Montràs guanyava una i altra vegada les eleccions per majoria absoluta
Però aquesta manera de fer agafa un tomb els últims cinc anys quan Manel Riera Conill crea MTM i Moià Legal, que assessora l’Ajuntament de Moià i propiciarà la creació de la societat Moià Futur, del que Riera serà secretari del Consell d’Administració i els regidors de CiU, membres del Consell d’Administració. A la vegada es nomena a l’ex Sots Director General de Turisme, Alfons Rossell, Gerent de l’Ajuntament. L’Ajuntament encarregarà a Moià Futur la construcció del nou CAP de Moià amb un pàrking subterrani de 235 places i els pisos socials a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. La reforma de la caserna s’adjudica al TEYKO SL, del grup de Carles Sumarroca, militant històric de CDC.
Moià Futur també rep l’encàrrec de construir el CAP amb el pàrking municipal de 240 places. L’obra s’adjudica l’octubre de 2007 a l’empresa Garrofé i Roca, S.A, de Mollerussa per un import 3.100.000 euros, amb la intenció de vendre el CAP a la Generalitat per dos milions. La resta dels diners es recuperarien amb la concessió a 50 anys de la major part de places de pàrking per un import de 18.000 euros. Però al cap d’un mes, sense fer nou concurs ni passar-ho pel Ple, l’alcalde i president de Moià Futur, signa una ampliació fins a 5.858.000 euros, el que significa un increment del 89%.
Paral·lelament Montràs desenvolupa una gestió megalòmana, somniant amb un Moià capital de comarca que hauria de multiplicar per tres la seva població i sobredimensiona els serveis. Es municipalitzen les escoles de música i dansa, es crea la llar d’infants, i amb uns regidors a dedicació complerta, es contracten tècnics per les àrees d’esport, cultura o joventut. Amb 13 policies municipals es garanteix que sempre hi hagi dos agents de servei. I a la vegada continua amb la peculiar manera de demorar pagaments i embolicar els comptes. Com diria un regidors que llavors estava a l’oposició, “actuava com un senyor feudal benvolent, amb somnis de grandesa, i l’aquiescència d’altres administracions i òrgans de control”. I als regidors de l’oposició MAP-ERC, se’ls acusa de tremedistes.
L’Ajuntament anuncia un Pla de Sanejament i apareixen al calaix factures no comptabilitzades de 3,5 milions d’euros. Manel Riera dimiteix del seu càrrec a Moià Futur i marxa a treballar d’assessor a Bulgària. Montràs anuncia que no es tornarà a presentar i, el 16 de novembre de 2008, quan tot comença a esclatar, Jordi Pujol va a Moià retre homenatge a Montràs que porta 26 anys d’alcalde. Poc després s’aturen les obres del CAP en no haver cobrat el constructors i no haver-hi gaires veïns disposat adquirir les places de pàrking a un preu similar al de la Plaça de Vic. L’Ajuntament duplica l’IBI, es crea la Plataforma Moià diu Prou, es fan mobilitzacions i comencen a dimitir regidors de l’equip de govern i a renunciar els següents de la llista, cosa que farà que en acabar el mandat serà regidora la suplent quarta. Les obres de la caserna també s’aturen. Ara fa dos anys, quan Felip Puig anirà a Moià, vila natal de Rafael Casanova, amb motiu de l’Onze de Setembre, i dirà que malgrat les dificultats actuals “la gent de Moià valorarà positivament amb visió global l'acció de govern de CiU”,
Els auguris tremendites de l’oposició sobre si Moià tenia 15 o 20 milions de dèficit es quedaran curts i sortirà un deute de 25’5 milions, amb un dèficit del 400%, cosa que el converteix en el municipi més endeutat de Catalunya. El CAP, finalment s’acaba si bé encara no s’ha pogut inaugurar, i es deuen factures de fa cinc anys.
Amb aquest escenari, sense que Montràs encapçali la llista, l’oposició es divideix i ERC aposta per renovar la candidatura, sense arribar-se a un acord amb la majoria dels qui eren regidors pel MAP-ERC. Dinonís Guiteras encapçalarà la llista d’ERC, mentre la major part dels que s’havien presentat pel MAP ho faran sota les sigles d’Entesa. ERC obtindrà 6 regidors, Entesa 5, CiU baixa de 7 a 2 i el PSC es queda fora. Guiteras encapçalarà un govern d’unitat, si bé no desitjarà remenar gaire el passat i confirmarà la fallida, proposant mesures d’austeritat, renegociar el deute i constituir la comarca del Moianès. El problema, però, és saber si els veïns acceptaran una dràstica retallada durant dècades, sense preguntar-se si algú és responsable?
Xavier Rius Sant
NO M’HE PRESENTAT PERQUÈ EM VOTIN D’AQUÍ 4 ANYS
Dionís Guiteras i Rubio de 41 anys, empresari del sector d’agricultura ecològica, i Secretari de la Sectorial d’Agricultura d'ERC, és el nou alcalde de Moià i encapçala un govern d’unitat.
—Quan va arribar a l’alcaldia es va trobar amb un deute de 25,5 milions d’euros, el que significa 4.500 euros per càpita, i un endeutament del 400%. La normativa actual no permet demanar crèdits a aquells ajuntaments que tinguin un endeutament superior al 75%. Quines mesures pensa aplicar per afrontar aquesta situació?
—La situació és totalment excepcional i s’han de prendre mesures excepcionals. Cal aplicar un nou model de fer les coses. La manera convencional, amb una retallada pura i dura és inviable donat el nivell de deute. Fer el killer, obsessionar-nos amb el deute, i els seus responsables, tampoc porta enlloc. El que cal és canviar el model, gastar menys, generar confiança i estalvi, i negociar un refinançament a molt llarg termini.
—Amb quines mesures es disminuiran les despeses?
—Doncs amb sentit comú, criteris clars i eficiència. De moment hem eliminat 30 línies telefòniques que no s’utilitzaven, s’han reduït dràsticament els sous i assignacions dels regidors, no hem renovat els contractes temporals, s’han acabat les hores extres, i apagarem un de cada dos fanals. Fins ara si una entitat feia un acte, la brigada posava les cadires. Ara seran els organitzadors els qui descarregaran el camió. Hem de tornar al costum que cada veí escombri el seu tros de carrer.
—Però acceptaran els veïns les retallades?
—Si als ciutadans els hi expliques la situació, ho entenen i col·laboren. Ens en sortirem si anem a una, i per això es important un govern d’unitat on estem tots els regidors, també els de CiU. Però caldrà plantejar en la situació excepcional que estem, que cal mantenir i que no. Un ajuntament té l’obligació d’enterrar els morts, mantenir els carrers i el clavegueram en bon estat, l’enllumenat públic, el sevei d’aigües, part dels serveis socials, que la maquinària administrativa funcioni i, en ser un municipi de més de 5.000 habitants, la biblioteca.
—Llavors, serveis com l’escola de dansa, la de música, la llar d’infants, una plantilla de policia municipal que permet tenir a la nit dos agents de servei, s’eliminaran?
—Es prendran decisions amb sentit comú, criteri i sentit d’eficiència. Pel que fa als 13 policies municipals ja m’he reunit amb la Conselleria d’Interior. Molts serveis que avui fa l’Ajuntament o el Consorci del Moianès, es podrien mantenir si constituïm la comarca del Moianès, i els gestionem conjuntament. El Consorci del Moianès, quelcom pel que va apostar l’anterior alcalde, Josep Montràs, ha fet molt bona tasca en els àmbits d’habitatge, ocupació, dinamització econòmica i turisme. Ara toca fer un pas més i ser comarca.
—Però hi haurà retallades de serveis que no són obligació de l’Ajuntament?
—N’hi hauran, però amb sentit comú. Evidentment que pot haver-hi gent que es queixi, però jo els hi preguntaré com ho farien ells en la situació que tenim. Tinc clar que el meu objectiu no és governar pensant en tornar a ser escollit alcalde d’aquí quatre anys. El meu objectiu es revertir la situació.
