Obrir PDF 2 i llegir
A sota text sencer de l'article
EL DESASTRE DE MOIÀ, EL LLEGAT DE MONTRÀS
Aquest agost el municipi de Moià, de 5.800 habitats, ha estat a la primera plana informativa quan el seu nou alcalde, el republicà Dinonís Guiteras, va comunicar al centenar de treballadors i als veïns, que el poble estava en fallida, amb un deute de 25,5 milions d’euros i que, probablement, no es podrien pagar les nòmines d’agost. Finalment els treballadors han cobrat el 85% del sou gràcies a unes subvencions i una bestreta de la Diputació, però ara per ara no hi ha diners ni pels sous de setembre, ni per les factures del proveïdors, algunes de fa sis anys, ni pels 5.200 euros diaris paga l’Ajuntament pels crèdits signats.
La situació de fallida econòmica no era cap secret i va tenir molt a veure amb el fet que CiU, després de 28 anys d’alcadia del convergent Josep Montràs, CiU passés de 1.240 vots a només 365.
Els 28 anys de mandat de Montràs es van caracteritzar per una manera peculiar de fer les coses que van degenerar els últims 8 anys, però que no esclatarien fins fa dos quan Montràs duplicaria l’IBI, s’aturarien les obres del nou CAP, en mig d’un seguit de possibles irregularitats que ara són al Tribunal de Cuentas de Madrid i la Sindicatura de Comptes.
La gestió de Montràs es va caracteritzar per una manera de fer on la indolència es barrejava amb l’amiguisme i paternalisme. Quan es feia una obra o s’asfaltava un carrer, se li deia a qui l’executava que segurament no cobraria fins d’aquí dos o tres anys però que no patís a l’hora de quantificar l’import, i amb les contribucions i assignacions públiques per aquella obra es pagava una altra cosa. I al cap de quatre anys amb el pressupost i les contribucions d’una altre carrer, es pagava el que s’havia fet anys abans. Fins i tot, l’Ajuntament signava pagarés, pràctica inusual per un ajuntament, que després no abonava, cosa que faria que Moià sortís en el llistats del Registre d’Acceptacions Impagades.
L’alcalde actuava amb benevolència, i si es casava la filla d’un veí i calia fer una casa al darrera on hi havia el cobert pel cotxe, la resposta era, “feu i no patiu!”, encara que vint anys després, quan morien els pares, molts descobrien que casa seva no existia. Aquesta manera de fer, tant pròpia, va arribar a les portades dels diaris ara dotze anys per l’ús descontrolat que feia Montràs de la targeta visa d’alcaldia per les factures reiterades de restaurants, benzina, roba i disposicions d’efectiu. Malgrat que des de Convergència es demanaria a Montràs que acabés amb aquesta mala praxis i la despesa es va reduir, en aquest últim mandat encara era habitual que varis cops per setmana es paguessin amb la visa factures de 250 euros corresponents a dinars de l’alcalde, el gerent i alguns regidors. I davant les crítiques de l’oposició, llavors de Moià Alternativa de Progrés (MAP), vinculada a ERC, molta gent ho justificava com una manera d’ajudar als restaurants de la vila. I malgrat que aquests fets sortissin als diaris i motivessin editorials crítics al Regió 7 i El 9 Nou, Montràs guanyava una i altra vegada les eleccions per majoria absoluta
Però aquesta manera de fer agafa un tomb els últims cinc anys quan Manel Riera Conill crea MTM i Moià Legal, que assessora l’Ajuntament de Moià i propiciarà la creació de la societat Moià Futur, del que Riera serà secretari del Consell d’Administració i els regidors de CiU, membres del Consell d’Administració. A la vegada es nomena a l’ex Sots Director General de Turisme, Alfons Rossell, Gerent de l’Ajuntament. L’Ajuntament encarregarà a Moià Futur la construcció del nou CAP de Moià amb un pàrking subterrani de 235 places i els pisos socials a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. La reforma de la caserna s’adjudica al TEYKO SL, del grup de Carles Sumarroca, militant històric de CDC.
Moià Futur també rep l’encàrrec de construir el CAP amb el pàrking municipal de 240 places. L’obra s’adjudica l’octubre de 2007 a l’empresa Garrofé i Roca, S.A, de Mollerussa per un import 3.100.000 euros, amb la intenció de vendre el CAP a la Generalitat per dos milions. La resta dels diners es recuperarien amb la concessió a 50 anys de la major part de places de pàrking per un import de 18.000 euros. Però al cap d’un mes, sense fer nou concurs ni passar-ho pel Ple, l’alcalde i president de Moià Futur, signa una ampliació fins a 5.858.000 euros, el que significa un increment del 89%.
Paral·lelament Montràs desenvolupa una gestió megalòmana, somniant amb un Moià capital de comarca que hauria de multiplicar per tres la seva població i sobredimensiona els serveis. Es municipalitzen les escoles de música i dansa, es crea la llar d’infants, i amb uns regidors a dedicació complerta, es contracten tècnics per les àrees d’esport, cultura o joventut. Amb 13 policies municipals es garanteix que sempre hi hagi dos agents de servei. I a la vegada continua amb la peculiar manera de demorar pagaments i embolicar els comptes. Com diria un regidors que llavors estava a l’oposició, “actuava com un senyor feudal benvolent, amb somnis de grandesa, i l’aquiescència d’altres administracions i òrgans de control”. I als regidors de l’oposició MAP-ERC, se’ls acusa de tremedistes.
L’Ajuntament anuncia un Pla de Sanejament i apareixen al calaix factures no comptabilitzades de 3,5 milions d’euros. Manel Riera dimiteix del seu càrrec a Moià Futur i marxa a treballar d’assessor a Bulgària. Montràs anuncia que no es tornarà a presentar i, el 16 de novembre de 2008, quan tot comença a esclatar, Jordi Pujol va a Moià retre homenatge a Montràs que porta 26 anys d’alcalde. Poc després s’aturen les obres del CAP en no haver cobrat el constructors i no haver-hi gaires veïns disposat adquirir les places de pàrking a un preu similar al de la Plaça de Vic. L’Ajuntament duplica l’IBI, es crea la Plataforma Moià diu Prou, es fan mobilitzacions i comencen a dimitir regidors de l’equip de govern i a renunciar els següents de la llista, cosa que farà que en acabar el mandat serà regidora la suplent quarta. Les obres de la caserna també s’aturen. Ara fa dos anys, quan Felip Puig anirà a Moià, vila natal de Rafael Casanova, amb motiu de l’Onze de Setembre, i dirà que malgrat les dificultats actuals “la gent de Moià valorarà positivament amb visió global l'acció de govern de CiU”,
Els auguris tremendites de l’oposició sobre si Moià tenia 15 o 20 milions de dèficit es quedaran curts i sortirà un deute de 25’5 milions, amb un dèficit del 400%, cosa que el converteix en el municipi més endeutat de Catalunya. El CAP, finalment s’acaba si bé encara no s’ha pogut inaugurar, i es deuen factures de fa cinc anys.
Amb aquest escenari, sense que Montràs encapçali la llista, l’oposició es divideix i ERC aposta per renovar la candidatura, sense arribar-se a un acord amb la majoria dels qui eren regidors pel MAP-ERC. Dinonís Guiteras encapçalarà la llista d’ERC, mentre la major part dels que s’havien presentat pel MAP ho faran sota les sigles d’Entesa. ERC obtindrà 6 regidors, Entesa 5, CiU baixa de 7 a 2 i el PSC es queda fora. Guiteras encapçalarà un govern d’unitat, si bé no desitjarà remenar gaire el passat i confirmarà la fallida, proposant mesures d’austeritat, renegociar el deute i constituir la comarca del Moianès. El problema, però, és saber si els veïns acceptaran una dràstica retallada durant dècades, sense preguntar-se si algú és responsable?
Xavier Rius Sant
NO M’HE PRESENTAT PERQUÈ EM VOTIN D’AQUÍ 4 ANYS
Dionís Guiteras i Rubio de 41 anys, empresari del sector d’agricultura ecològica, i Secretari de la Sectorial d’Agricultura d'ERC, és el nou alcalde de Moià i encapçala un govern d’unitat.
—Quan va arribar a l’alcaldia es va trobar amb un deute de 25,5 milions d’euros, el que significa 4.500 euros per càpita, i un endeutament del 400%. La normativa actual no permet demanar crèdits a aquells ajuntaments que tinguin un endeutament superior al 75%. Quines mesures pensa aplicar per afrontar aquesta situació?
—La situació és totalment excepcional i s’han de prendre mesures excepcionals. Cal aplicar un nou model de fer les coses. La manera convencional, amb una retallada pura i dura és inviable donat el nivell de deute. Fer el killer, obsessionar-nos amb el deute, i els seus responsables, tampoc porta enlloc. El que cal és canviar el model, gastar menys, generar confiança i estalvi, i negociar un refinançament a molt llarg termini.
—Amb quines mesures es disminuiran les despeses?
—Doncs amb sentit comú, criteris clars i eficiència. De moment hem eliminat 30 línies telefòniques que no s’utilitzaven, s’han reduït dràsticament els sous i assignacions dels regidors, no hem renovat els contractes temporals, s’han acabat les hores extres, i apagarem un de cada dos fanals. Fins ara si una entitat feia un acte, la brigada posava les cadires. Ara seran els organitzadors els qui descarregaran el camió. Hem de tornar al costum que cada veí escombri el seu tros de carrer.
—Però acceptaran els veïns les retallades?
—Si als ciutadans els hi expliques la situació, ho entenen i col·laboren. Ens en sortirem si anem a una, i per això es important un govern d’unitat on estem tots els regidors, també els de CiU. Però caldrà plantejar en la situació excepcional que estem, que cal mantenir i que no. Un ajuntament té l’obligació d’enterrar els morts, mantenir els carrers i el clavegueram en bon estat, l’enllumenat públic, el sevei d’aigües, part dels serveis socials, que la maquinària administrativa funcioni i, en ser un municipi de més de 5.000 habitants, la biblioteca.
—Llavors, serveis com l’escola de dansa, la de música, la llar d’infants, una plantilla de policia municipal que permet tenir a la nit dos agents de servei, s’eliminaran?
—Es prendran decisions amb sentit comú, criteri i sentit d’eficiència. Pel que fa als 13 policies municipals ja m’he reunit amb la Conselleria d’Interior. Molts serveis que avui fa l’Ajuntament o el Consorci del Moianès, es podrien mantenir si constituïm la comarca del Moianès, i els gestionem conjuntament. El Consorci del Moianès, quelcom pel que va apostar l’anterior alcalde, Josep Montràs, ha fet molt bona tasca en els àmbits d’habitatge, ocupació, dinamització econòmica i turisme. Ara toca fer un pas més i ser comarca.
—Però hi haurà retallades de serveis que no són obligació de l’Ajuntament?
—N’hi hauran, però amb sentit comú. Evidentment que pot haver-hi gent que es queixi, però jo els hi preguntaré com ho farien ells en la situació que tenim. Tinc clar que el meu objectiu no és governar pensant en tornar a ser escollit alcalde d’aquí quatre anys. El meu objectiu es revertir la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada