Avui publico aquest article a El Triangle
A diferència de la campanya i precampanya de les eleccions catalanes de 2010, en que el PP de la mà d'Alicia Sánchez Camacho i de Xavier Garcia Albiol, van fer de les pors i problemes derivats de la immigració un dels eixos de la campanya, Alicia Croft enfilada en la gavina popular matava o eliminava immigrants il·legals, mentre Albiol portava una eurodiputada francesa en busca d'innexistent campaments de gitanos, ara gairebé no parlen del tema. I Anglada sembla que no té gaires possibilitats d'entrar al Parlament.
llegir fragment al Triangle digital
En les eleccions del 2010, el Partit Popular i la Plataforma per Catalunya van aconseguir posar els suposats problemes de convivència provocats per persones vingudes de fora; ara
sembla que han estat superats perquè aquesta qüestió ha desaparegut de l’agenda política
Xavier Rius
Malgrat que a l’Hospitalet el PP hagi volgut competir amb la PxC a l’hora d’abordar certs problemes de convivència vinculats a la immigració, com els fullets que van repartir els regidors populars després d’uns altercats a la Florida d’aquest estiu en què apareixien fotos d’un incendi de contenidors ocorregut a Madrid, i que Josep Anglada i Alícia Sánchez-Camacho van estrenar les primeres 48 hores de l’actual cursa electoral fent campanya al barri de Ca n’Anglada, de Terrassa, sembla que, a diferència de fa dos anys, la immigració no forma part del discurs per al 25-N. Anglada i Sánchez-Camacho es van estrenar a Ca n’Anglada, barri de Terrassa amb un alt índex d’immigrants magribins, per recollir vots en un feu socialista del qual és alcalde Pere Navarro, candidat socialista a la Generalitat.
Queda molt lluny aquell novembre de 2010,
després que el llavors cap de l’oposició a Badalona, Xavier García Albiol, hagués passejat una eurodiputada francesa per Badalona a la recerca d’inexistents assentaments de gitanos romanesos i que, ja en campanya, realitzés un vídeo amb un contingut totalment fals en el qual apareixia un aturat autòcton llegint a la premsa una notícia falsa: «Zapatero regularitzarà un milió de sense papers», per dir la veu en off tot seguit: «Un milió més d’immigrants, un milió de problemes». Al cap d’alguns dies, Sánchez-Camacho, després d’atacar en els seus mítings el tripartit per un suposat bonisme amb la immigració, ens va sorprendre amb el videojoc electoral Alícia Croft, en què Sánchez-Camacho,
volant sobre la gavina popular, eliminava immigrants il·legals. El discurs del PP català incomodava certs dirigents del PP a Madrid, però va ser útil per aconseguir vots en aigües socialistes en les eleccions catalanes i, sobretot, per donar la victòria a Badalona a García Albiol en les municipals de mig any després. Molts dirigents del PP van reconèixer que el discurs demagògic sobre immigració havia beneficiat a Badalona, però en altres llocs els va restar vots també en favor de la PxC.
Ara, en l’actual campanya electoral catalana, centrada en el debat sobiranista, la immigració ha desaparegut de l’agenda tot i que certament el PP vol competir amb la PxC en alguns feus socialistes. I la premsa
sensacionalista, sobretot alguns programes de Madrid, ja no obren amb titulars apocalíptics quan una nit a Badalona es cremen deu contenidors i quatre cotxes com passava fa dos anys. Tampoc no ha estat motiu de titulars un nou tipus de delinqüència, nou a Catalunya i a Espanya, perpetrada aquestes últimes setmanes dues vegades a la nova Badalona d’Albiol, com l’atracament nocturn a entitats bancàries
amb artefactes explosius que han volat diversos caixers automàtics.
RETALLADA DE FONS D’IMMIGRACIÓ
I pel que fa al discurs sobre immigració, el PSC, Iniciativa i ERC han denunciat que el Govern popular de Rajoy i també la Generalitat hagin deixat a zero els fons d’integració d’immigrants imprescindibles per
a l’aplicació de la Llei d’acollida catalana.
CiU lamenta la manca de fons retallats de Madrid i fa una hàbil estratègia d’acostament a les associacions d’immigrants, mentre –com també fa ERC– repeteix que els catalans d’origen estranger no seran
ciutadans de segona a la propera Catalunya independent. Però CiU, a diferència del que va fer el PSC fa ja dotze anys de col·locar a les llistes ciutadans d’origen magribí en llocs que garantien l’obtenció de
l’escó –i així va estar al Parlament dues legislatures el socialista Mohammed Chaib–, CiU ha col·locat en el número 60 de la llista de Barcelona –un lloc impossible– una dona d’un gran potencial, nascuda al Marroc,
Aouatif Stitou, cosa que fa pensar que cap dels nous catalans no podrà ocupar escó al nou hemicicle.
I el PP, tot i l’emulació del discurs de la PxC en alguns feus municipals socialistes, per més que Sánchez-Camacho faci campanya a Badalona al costat d’Albiol presumint d’«haver netejat» Badalona, el té callat.
Albiol està molt tocat després dels últims escàndols de suposades extorsions a alguns immigrants, que han motivat la marxa del grup municipal popular del regidor David Gómez, que s’ha passat al grup
no adscrit, de manera que ha deixat Albiol encara més en minoria. CiU dubta si fer ja la moció de censura que faria de Jordi Serra alcalde, o esperar que Albiol es desgasti encara més. I, mentrestant, el PP eludeix
en els missatges generals de campanya sacsejar ara la qüestió per evitar que pogués legitimar Anglada. I ja no fa vídeos de campanya per lamentar falses regularitzacions, sinó que en fa d’altres, amb discursos de la por, espantant els jubilats que no cobraran la pensió si Catalunya s’independitza. La por ara no és envers els de fora, sinó envers alguns de casa
Els missatges xenòfobs de les eleccions del 2010 ja no són a
l’agenda política i Sánchez- Camacho ja no treu videojocs
en què surt matant estrangers.
El PP ja no atia la por dels de fora, sinó d’alguns dels de ‘casa’,
i en els seus vídeos es parla que els jubilats no tindran pensió
si guanya la independència
Intressant article d'Ignacio Cembrero a El País sobre el tema, clica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada