(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
- - -
Sis dies després de fer-se efectiva l'expulsió al Marroc del president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) -amb seu a la Fundació Nous Catalans de CDC- i de l'Espai Catalanomarroquí, Noureddine Ziani, faig constar que no hi ha hagut cap resposta ni protesta oficial del Govern del Marroc ni de l'entorn de Rei Mohammed VI, ni ha tingut gaire ressò a la premsa, cosa que confirma el que ja vaig dir fa deu dies que el Marroc estava també interessat de treure-se'l del mig abans que tingués ja la nacionalitat espanyola. Tampoc han protestat, limitant-se a guardar silenci, les altres entitats islàmiques catalanes i espanyoles alienes a la UCCIC com la UCIDE-CAT, Consell Cultural Islàmic de Catalunya, o el portal de notícies Web Islam
En tot cas, el fet que el CNI, a més d'acusar-lo de ser agent marroquí, hagi justificat l'expulsió dient que propagava el salafisme ha fet mal als col·lectius islàmics catalans, en ubicar-los en l'òrbita del salafisme. Ès cert que el president de l'associació Al Hilal, de Salt, Mohammed Attaouil, que defensa des d'una postura noviolenta algunes idees del salafisme, li havia demanat ajut econòmic per les obres de la mesquita de Salt que construeix Al Hilal i l'associació Magribins per la Pau. Podria ser que Ziani un cop perduda la confiança del govern marroquí, que no estava d'acord en la defensa de la independència de Catalunya per l'analogia que es pot fer amb el Sàhara i els amazics, s'hagués apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. També hi ha les queixes de certes mesquites pel fet que Ziani tingués ara, segons diuen, dos milions d'euros donats pel govern marroquí, i ni el Marroc ni algunes mesquites estaven d'acord en que lligués les subvencions a sumar-se al procés independentista català.
Però el fet que s'hagi justificat l'expulsió pels contactes de Ziani amb Attaouil (o Atauil) és un acte altament imprudent per les conseqüències que pot tenir, tant a Salt com a Barcelona, on es torna a plantejar la necessitat de tenir una nova mesquita de dimensions adequades.
Si se l'ha expulsat és pels motius que ja explicava o analitzava jo fa deu dies, i continuo dient que va ser una gran equivocació ubicar la UCCIC, que es volia que fos l'aglutinador de les mesquites catalanes, a la seu de la sectorial d'immigració i fundació d'un partit polític.
Alif Post
lepetitjournal.com
REPRODUEIXO EL QUE JA VAIG ESCRIURE FA 10 DIES AL BLOG. Alguns mitjans fa cinc dies van fer aquest mateix anàlisis:
13 de maig de 2013
L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de
Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia
tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta
a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam
modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de
Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del
que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les
tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents
d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Attaouil - o Atauil-, proper
a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.
És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs
cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General
d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I
era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el
cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual
que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del
Polisario passat al Marroc. El nomenament de Ghoulam Maichane
com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les
denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques
clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar
documentacions.
Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els
governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents
policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment
de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del
Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el
canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi
havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les
administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell
Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed
Chaib, també membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el
mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito.
En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del
que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu
president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent
radical Tablig,
que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el
rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el
seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.
Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats
islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era
per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo
Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels
viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta
acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa
professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions,
contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer
funcionant com una ONG o com a Consell.
A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna
entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de
Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión
Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí,
que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI
considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri
d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que
fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot
i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous
atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la
influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a
totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a
sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els
Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des
d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les
pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de
les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis
secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els
marroquins.
En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo
Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze
federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació
Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell
Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya
voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del
Marroc que imposava des de la FEERI i també cap aquelles mesquites que
anaven per lliure.
Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins (es parla ara de dos milions d'euros), formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins (es parla ara de dos milions d'euros), formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
L'UCCIC EN SEU DE CDC
Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani
s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de
diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb
vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous
Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes
amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any
2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la
Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí
en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a
l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al
referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.Ara, però, podia ser que Ziani, perduda la confiança del Marroc, s'hagué apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. De fet, fa uns mesos, Ziani va peregrinar a la Meca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada