PxC SENSE ANGLADA I ANGLADA SENSE PxC, publico avui al 9 Nou

 Publico aquest article al 9 Nou d'avui

Es coneix com Operació Valkiria el complot per assassinar Hitler, que va ser perpetrat per membres de la Wermacht el 1944 que desitjaven eliminar el líder, per salvar Alemanya d’una derrota. Si hi ha una força política catalana que els últims anys ha patit reiterats intents frustrats de canvi de rumb per part dels qui ostentaven els número dos o tres, o de la marxa d’aquests denunciant les maneres de fer del líder i la gestió econòmica, ha estat Plataforma X Catalunya.

Així el Vicepresident, Mateu Figuerola, deixa el partit el 2009 i crea el Partit X Catalunya, denunciant la manca de transparència econòmica. El mateix diria dos anys més tard el Secretari General, Pablo Barranco, que plega poc abans de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2011, denunciant que, tot i els milers d’euros que ha aportat al partit, i ser Secretari General, no se’l col·loca entre el cinc primers llocs de la candidatura. Barranco, ara regidor de Sant Just Desvern crearia Via Democràtica que faria molt de malt a PxC. Així a les passades municipals tant Via Democrátrica com el Partit X Catalunya van fer llistes a nombrosos municipis amb un discurs més educat i explicant les maneres de fer d’Anglada. A municipis com Terrassa, PxC no va entrar donat que va haver de competir amb aquestes dues escissions.
 
 També marxaria després de les municpals Gerard Bellalta, cap de llista per Vilanova i la Geltrú, mecenes de PxC, que ara impulsa la candidatura ultra a les europees de SOLUCIONA. I no parlem del rosari de renúncies del molts dels 67 regidors de PxC escollits el 2011, molts dels quals marxaven deixant el lloc pel següent, mentre que altres 16 a Salt, Manlleu, Roda de Ter, Ripoll, Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Esparreguera, Sidamon, Tàrrega o Mollerussa s’han quedat amb l’acta de regidor passant a no adscrits. El que deien els periodistes Joan Serra i Albert Erra l’any 2008 en el llibre “Tota la veritat de PxC” es repetia: Ningú no té accés a la comptabilitat real, ningú no sap de què viu Anglada, i els òrgans del partit gairebé no existeixen.
I si hi ha hagut un partit català que tot i carregar contra la casta política, ha tingut embargat durant uns anys les assignacions als regidors, ha estat PxC, per sentència d’un jutjat de Madrid per no haver donat d’alta a la seguretat social als treballadors de l’efímera Plataforma X Madrid, intent fracassat d’exportar el model.

Dels orígens de PxC el 2003 continuaven amb Anglada el Secretari d’Organització i regidor de Sant Boi, David Parada, el qual sempre disculpava les sortides de to del líder, i el Vicepresident August Armengol, regidor del Vendrell, que era prou lluny de Vic per suportar les maneres d’Anglada. I el fet que treballa de pediatre li permetia pensar en altres coses i relativitzar en les pífies del líder. El Secretari General actual, el regidor igualadí Robert Hernado, mai no qüestionava Anglada, a qui mostrava la seva incondicional lleialtat.

Els periodistes que seguim fa anys PxC, teniem noticies que des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sobre tot de municipis com L’Hospitalet, es demanava a PxC que agafés una postura més dura contra la consulta per la independència, per evitar que el vot de PxC marxés a Ciutadans. I coneixíem el malestar per la situació financera d’un partit. Molts regidors dubtaven que PxC aguantés una inspecció oficial en relació als seu comptes. I es lamentava que a causa de les difícils relacions d’Anglada amb altres grups espanyols es deixés passar l’oportunitat de les eleccions europees en les que l’ultradreta sembla que obtindrà arreu uns magnífics resultats.
Així sabíem que es preparava algun nou intent de descavalcar al líder. Es parlava d’una operació Valkiria, però com diu la història, la Valkiria contra Hitler el va ferir, però no el va eliminar. Per això va sorprendre com va anar l’operació del dissabte 8 de febrer per destituir Anglada. Es reuneixen la major part de membres de l’Executiva a L’Hospitalet, també els més fidels com Armengol, Hernando o Parada –que fins abans d’ahir clamaven “Josep Angalda ho fas de puta mare!”-, i com a la Valkiria contra Hitler, tallen les comunicacions del líder, canvien la contrasenya de la web de PxC, eliminen el mail, blog, twitter i Facebook del president i publiquen a la web una nota de destitució. Procediment gens orgànic, però que els dóna temps per guanyar-se la adhesió dels que dubtaven de seguir amb Anglada. La confirmació que s’acabava de comprar un nou Mercedes no se sap amb quin diners –diu que viu amb els 900 euros de l’Ajuntament i els 600 del Consell Comarcal-, i les pors a una inspecció del Tribunal de Comptes a PxC, va animar a sumar-s’hi a molts que dubtaven.

El que no sap ningú, més enllà de que hagi triomfat la Valkiria, i del fet que Anglada vulgui legalitzar el partit de la Gent de Casa per recomençar, si PxC sense Anglada, té futur i si Anglada el té fora de PxC. Les urnes ens diran d’aquí quinze mesos si mort el líder s’ha salvat PxC i si el líder encara és viu.

Xavier Rius, periodista autor de “Xenofòbia a Catalunya”