VOT IMMIGRANT: QUAN I COM?, article al Periódico després de la polèmica pel vots d'estrangers a les primàries del PSC

 XAVIER RIUS, dimecres 16 d'abril de 2014

Per a la majoria, votar a les municipals només és possible si abans s'obté la nacionalitat espanyola

En les consultes per la independència celebrades entre el 2009 i el 2011, amb les quals es va iniciar el procés que viu Catalu-nya, es va animar a votar els immigrants, fins i tot els que no tenien papers. A Vic aquella consulta es va realitzar el desembre de l'any 2009, i el mateix alcalde que havia animat els irregulars a votar va decidir una setmana després que havien de ser eliminats del padró municipal els que no tinguessin permís de residència, els quals pretenia denunciar per expulsar-los d'Espanya. Aquella proposta sobre el padró no va prosperar, per l'obligatorietat que tenen els municipis d'empadronar, però va posar sobre la taula la poca coherència d'alguns polítics, que passen de proclamar que tothom que viu i treballa a Catalu-nya és català -i per tant ha de votar sobre la independència- a proposar la setmana següent l'expulsió d'una part d'aquest col·lectiu.

AMB MOTIU de la consulta del 9-N, l'Assemblea Nacional Catalana i alguns dels partits que la impulsen defensen que els immigrants amb papers han de poder votar. El fet que el PSC decidís obrir les seves eleccions primàries de Barcelona als immigrants amb permís de residència (hi van participar 150 dels 22.000 pakistanesos que hi ha a la ciutat) va generar una controvèrsia interessada, en què alguns van posar en dubte la transparència d'aquelles primàries. Però el problema de fons és la consideració o no dels estrangers, sobretot els de certs orígens, com a ciutadans de ple dret, més enllà de si tenen el permís de dos o de cinc anys o de si ja estan tramitant la nacionalitat espanyola. Hi ha immigrants sense papers que parlen bé el castellà o el català. I n'hi ha altres que tenen papers però que només saben quatre frases per poder anar a comprar.

Un dels acords del Pacte Nacional d'Immigració del 2008 va ser l'aprovació de la llei d'acollida catalana, que vinculava les renovacions de permisos i les acreditacions per a l'obtenció de la nacionalitat a la realització de cursos i l'adquisició de competències lingüístiques. Però amb les retallades, els fons amb què se sufragaven aquells cursos van quedar reduïts gairebé a zero. El Pacte Nacional d'Immigració va acordar promoure els canvis per atorgar el dret de vot a les municipals als estrangers extracomunitaris amb permís de llarga durada. Un any abans, el Congrés havia aprovat per unanimitat una moció per concedir el dret de vot a les municipals als immigrants amb uns anys de residència, i havia instat que es firmessin acords de reciprocitat amb els països de procedència. La regulació del dret de vot dels immigrants en eleccions locals havia de ser una manera de corregir la desconnexió entre els que gestionen el municipi i aquesta gran part de ciutadans que viuen i paguen impostos però que no poden decidir sobre la seva ciutat. A Ciutat Vella, on es va generar la controvèrsia per la presència de pakistanesos a les primàries del PSC, el 44% de la població és estrangera. ¿A qui representa el regidor del districte si gairebé la meitat de la població no pot votar?

Tot i que el PP va recolzar inicialment fer efectiu el dret de vot dels immigrants a les municipals, finalment no es va poder generalitzar a l'oposar-se el mateix PP que es firmessin acords amb el Marroc i altres països. Avui només poden votar els ciutadans comunitaris i els de Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai i el Perú.

L'única manera d'accedir al dret de vot per a la majoria d'immigrants és obtenint la nacionalitat espanyola. Però la llei és molt diferent per als uns i per als altres. Mentre els llatinoamericans poden sol·licitar la nacionalitat amb dos anys de residència (i els tràmits s'allarguen fins a tres anys més), els originaris del Marroc, el Senegal, el Pakistan o la Xina no poden demanar-la fins que acrediten 10 anys continuats amb papers. Així, es donen casos de nacionals llatinoamericans que seran espanyols de ple dret, i podran votar en tots els comicis, abans d'aconseguir el dret al vot a les municipals com a estrangers. En canvi, els procedents del Pakistan, el Marroc, Gàmbia o la Xina tenen vetada la possibilitat de votar a les municipals i han d'acreditar 10 anys continuats al país amb papers per iniciar els llargs tràmits per a la nacionalitat.

Unes diferències a l'hora d'accedir als diferents graus de ciutadania que lamentablement no valoren els estrangers de manera igual d'acord amb el seu arrelament, les seves capacitats lingüístiques i els seus anys de residència, sinó per criteris selectius segons l'origen, i això no ajuda a cohesionar el teixit social i pot motivar que qui governa actuï de manera diferent segons si poden votar o no aquells a qui administra.

Leer en castellano en El Periódico
Llegir en català a El Periódico

Miércoles, 16 de abril del 2014

En las consultas por la independencia celebradas entre el 2009 y el 2011, con las que se inició el proceso que vive Catalunya, se

animó a votar a los inmigrantes, incluso a los que no tenían papeles. En Vic esa consulta se realizó en diciembre del 2009, y el mismo alcalde que había animado a los irregulares a votar decidió una semana después que debían ser eliminados del padrón municipal los que no tuvieran permiso de residencia, a los que pretendía denunciar para expulsarlos de España. Esa propuesta sobre el padrón no prosperó, dada la obligatoriedad que tienen los municipios de empadronar, pero puso sobre la mesa la poca coherencia de algunos políticos, que pasan de proclamar que todo el que vive y trabaja en Catalunya es catalán -y por lo tanto debe votar sobre la independencia- a proponer la semana siguiente la expulsión de una parte de ese colectivo.

CON MOTIVO de la consulta del 9-N, la Assemblea Nacional Catalana y algunos de los partidos que la impulsan defienden que los inmigrantes con papeles deben poder votar. El hecho de que el PSC decidiera abrir sus elecciones primarias de Barcelona a los inmigrantes con permiso de residencia (participaron 150 de los 22.000 paquistanís que hay en la ciudad) generó una controversia interesada, en la que algunos pusieron en duda la transparencia de dichas primarias. Pero el problema de fondo es la consideración o no de los extranjeros, sobre todo los de ciertos orígenes, como ciudadanos de pleno derecho, más allá de si tienen el permiso de dos o cinco años o de si están tramitando ya la nacionalidad española. Hay inmigrantes sinpapeles que hablan bien el castellano o el catalán. Y hay otros con papeles que solo saben cuatro frases para ir a comprar.

Uno de los acuerdos del Pacte Nacional d'Immigració del 2008 fue la aprobación de la ley de acogida catalana, que vinculaba las renovaciones de permisos y las acreditaciones para la obtención de la nacionalidad a la realización de cursos y la adquisición de competencias lingüísticas. Pero con los recortes, los fondos con los que se sufragaban estos cursos quedaron reducidos casi a cero. El Pacte Nacional d'Immigració acordó promover los cambios para otorgar el derecho de voto en las municipales a los extranjeros extracomunitarios con permiso de larga duración. Un año antes, el Congreso había aprobado por unanimidad una moción para conceder el derecho de voto en las municipales a los inmigrantes con unos años de residencia, e instado a que se firmaran acuerdos de reciprocidad con los países de procedencia. La regulación del derecho de voto de los inmigrantes en elecciones locales debía ser una manera de corregir la desconexión entre quienes gestionan el municipio y esa gran parte de ciudadanos que viven y pagan impuestos pero no pueden decidir sobre su ciudad. En Ciutat Vella, donde se generó la controversia por la presencia de paquistanís en las primarias del PSC, el 44% de la población es extranjera. ¿A quienes representa el concejal del distrito si casi la mitad de la población no puede votar?

Pese a que el PP apoyó inicialmente hacer efectivo el derecho de voto de los inmigrantes en las municipales, finalmente no pudo generalizarse al oponerse el mismo PP a que se firmaran acuerdos con Marruecos y otros países. Hoy solo pueden votar los ciudadanos comunitarios y los de Bolivia, Chile, Colombia, Ecuador, Islandia, Noruega, Nueva Zelanda, Paraguay y Perú.

La única manera de acceder al derecho de voto para la mayoría de inmigrantes es obteniendo la nacionalidad española. Pero la ley es muy distinta para unos y otros. Mientras los latinoamericanos pueden solicitar la nacionalidad con dos años de residencia (y los trámites se alargan hasta otros tres años), los originarios de Marruecos, Senegal, Pakistán o China no pueden pedirla hasta que acreditan 10 años continuados con papeles. Así, se dan casos de nacionales latinoamericanos que serán españoles de pleno derecho, pudiendo votar en todos los comicios, antes de conseguir el derecho al voto en las municipales como extranjero. En cambio, los procedentes de Pakistán, Marruecos, Gambia o China tienen vetada la posibilidad de votar en las municipales y deben acreditar 10 años continuados con papeles para iniciar los largos trámites para la nacionalidad.

Unas diferencias a la hora de acceder a los distintos grados de ciudadanía que lamentablemente no valoran a los extranjeros de manera igual de acuerdo con su arraigo, sus capacidades lingüísticas y sus años de residencia, sino por criterios selectivos según el origen, lo que no ayuda a cohesionar el tejido social y puede motivar que quien gobierna actúe de manera distinta según si pueden o no votar aquellos a los que administra.