QUAN MONTSERRAT NEBRERA VA CONVIDAR A SOPAR A ANGLADA PER SER ELLA LA LE PEN CATALANA

(ACTUALITZAT! llegir declaracions de Nebrera a VilaWeb, confirmant el sopar i una altra reunió)
 
L'ara cap de llista de CiU a Sant Just Desvern, ex diputada del PP i derrotada en la seva pugna amb Sánchez Camacho per liderar el PP català, i després candidata de la llista ego-populista Alternativa de Govern, a les eleccions catalanes de 2010, Montserrat Nebrera, va tantejar després de deixar el PP, entrar a Plataforma X Catalunya amb l'ànim de ser la Marine Le Pen catalana a les eleccions autonòmiques de 2010 amb qui, encara tenyida de rossa, hi tenia una certa semblança.

Nebrera insinuant si deixa caure la tovallola al vídeo de la seva candidatura populista

Nebrera va obtenir l'escó com a diputada del PP l'any 2006, quan  va anar de número 2 a la llista, i el juliol de 2008 va ser derrotada en la cursa per liderar el PP català. Després d'aquesta derrota va mantenir diverses desencontres amb el partit i deixaria l'escó el  2009.

Mesos després, el 29 de juliol de 2009, amb el seu número 2 de la llista per liderar el PP, l'advocat ultracatòlic, Joan Garriga, i el notari també membre de l'Opus Dei, Santiago Gotor, que havia pugnat de la mà de Nebrera a liderar el PP barceloní, van mantenir diferents converses amb el dirigent de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, per estudiar la seva entrada a Plataforma X Catalunya. Ingrés que en el cas que formalitzés, Nebrera hauria de tenir un lloc destacat de cara les eleccions catalanes de 2010, de número 1, davant d'Anglada, o de 2 darrera Anglada. En aquell moment PxC estava mancada d'una segona cara pública o  número dos.

Un  cop sondejat el terreny pels ex populars Gotor i Garriga, la proposta es tractà en un sopar en el domicili de Nebrera a Sant Just Desvern al que van assistir més a més d'Anglada, la regidora de Vic i Secretària de Presidència, Marta Riera, el vicepresident de PxC, August Armengol, Chiquillo, el notari Gotor i l'advocat Joan Garriga. Hi ha diferents versions si el que poc després seria nomenat Secretari General de PxC, l'empresari Pablo Barranco -ara regidor de Sant Just per l'escissió de PxC Via Democràtica- va participar o no en aquestes gestions. Abans d'aquest sopar van haver-hi al menys dos dinars d'Anglada amb Jorge Buxadé, Miguel Ángel Chiquillo, el notari Gotor i Joan Garriga.

Josep Anglada amb Joan Garriga, que va ser número 2 de la llista de Nebrera que va competir amb Sánchez Camacho per dirigir el PP català, a una banda, i M A Chiquillo -amb ulleres- a l'altra.

Si l'entrada de Nebrera a PxC no va cuatllar, no va ser per les discrepàncies de Nebrera al discurs xenòfob, populista, i islamòfob al que es creia que es podia arribar a un acord si Anglada moderava una mica els seus arguments. Va ser, sobretot, per la negativa d'Anglada de cedir-li el número 1, i per desconfiança d'uns cap els altres. 

Nebrera no va veure clar sumar-se al projecte de PxC de número 2 per la complexitat de la persona d'Anglada i el seu entorn, mentre Anglada i els seus rebutjaven que Nebrera anés en primer lloc, però tampoc tenien clar posar de 2 a una persona com Nebrera que, si entrava de diputada, ben aviat faria ombra al líder que podria quedar eclipsat.   

Qui sí va entrar a PxC va ser Joan Garriga que va passar a formar part dels òrgans de direcció, durant un temps el Consell de Presidència, en altres el Consell de Campanya i en altres el Consell Executiu. Poc després es nomenaria l'empresari de Sant Just, Pablo Barranco, nou Secretari General de PxC, sí bé Barranco deixaria el partit poc abans de les eleccions de novembre de 2010 donat que per por que intentés treure el lloc a Anglada o que desplacés a altres dirigents, l'entorn d'Anglada va impedir que se'l col·loqués entre els 5 primers membres de la llista, cosa incongruent en ser ell el Secretari General.

A aquelles eleccions catalanes Nebrera va fer la candidatura socialpopulista personalista  i anti casta, que de les poques coses que es recorda ara, és aquell vídeo sexual que acabava amb si Nebrera deixava caure o no la tovallola i es mostrava nua. Alternativa de Govern,  va obtenir 2.208 vots. PxC en va obtenir 75.134; n'hi van mancar 7.000 per entrar al Parlament amb 3 diputats. I de fet la sortida de Barranco setmanes abans de les eleccions denunciant als mitjans que PxC no pagava els deutes ni el lloguer de la seu de Barcelona, i que hi havia a la llista gent condemnada per terrorisme i per una xarxa de venda de contractes falsos a immigrants, en difondre's als mitjans, va restar vots a PxC.

Hagués entrat al Parlament PxC amb Nebrera de número 1 o 2, davant o darrera Anglada i Barranco de 3? I si Anglada i Nebrera haguessin obtingut llavors l'acta de diputats, on serien ara l'un i l'altra? Seria actualment Nebrera  la Marine Le Pen catalana i espanyola?

Ara Nebrera torna a provar sort com a cap de llista de CiU a Sant Just Desvern, municipi que en el que el 2011 va guanyar el PSC amb 2.080 vots i CiU en va obtenir 1.685. Aconseguirà Nebrera al seu poble per ser alcaldessa els poc més de dos mil vots que va obtenir a tot Catalunya el 2010?