Vídeo íntegre de la xerrada i debat posterior a youtube (clica la imatge)
Aquest vespre he participat amb el fotoperiodista Jordi Borràs, a la xerrada debat sobre la ultradreta a Catalunya i la seva actuació el context del procés independentista organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i Nació Digital, Manresa Info, al que han assistit una cinquantena de persones.
Després que el Vicedegà del Col·legi, Gonçal Mazcuñan, i Pere Fontanals, de Manresa Info, presentessin l'acte, ha intervingut en Jordi Borràs que ha fet una detallada descripció dels grups ultres que actuen a Catalunya i el seu paper front el procés independentista, els seus gots comunicants. Des de sectors del PP i Societat Civil Catalana, amb Somateps, les diverses Falanges, MSR, Plataforma X Catalunya, el Casal Tramuntana, Alianza Nacional, Democracia Nacional o les Brigadas Blanquiazules.
Així ha explicat com des de Somatemps, fundat fa poc més d'un any a Sampedor, que defensa un revisionisme històric que identifica els catalans "amb seny" com els defensors d'Espanya, on convergien militants de molts d'aquests grups, es va impulsar una plataforma més amplia, com és Societat Civil Catalana, per tal que s'hi poguessin integrar persones de Ciutadans, PP o inclús el PSC, que no sentien còmodes amb Somatemps per la seva vinculació a la ultradreta. Borràs ha explicat que actualment el no a la immigració no és és l'eix cohesionador d'aquests grups: "El que uneix el populisme de dretes és la ferma defensa de la unitat indivisible de l'estat".
Així ha explicat com des de Somatemps, fundat fa poc més d'un any a Sampedor, que defensa un revisionisme històric que identifica els catalans "amb seny" com els defensors d'Espanya, on convergien militants de molts d'aquests grups, es va impulsar una plataforma més amplia, com és Societat Civil Catalana, per tal que s'hi poguessin integrar persones de Ciutadans, PP o inclús el PSC, que no sentien còmodes amb Somatemps per la seva vinculació a la ultradreta. Borràs ha explicat que actualment el no a la immigració no és és l'eix cohesionador d'aquests grups: "El que uneix el populisme de dretes és la ferma defensa de la unitat indivisible de l'estat".
Per Borràs, a diferència de França, no hi ha un partit clar que identifiqui la ultradreta, "però el perill és que l'extrema dreta que hi és no
es veu, i està present al govern, als tribunals, a la Guàrdia Civil....
Vuit de cada deu votants que es consideren d'extrema dreta diuen que
han votat al PP". Borràs publicarà properament el llibre "Plus Ultra, crònica gràfica del espanyolisme a Catalunya"
Tot seguit he intervingut jo, que he detallat el mapa de la ultradreta a Catalunya, explicant com fa cinc anys va haver-hi una coincidència de missatges -tot i els diferents matisos- entre Josep Anglada (PxC) i Xavier García Albiol (PP de Badalona), en un moment que certs mitjans donaven gran rellevància, i sovint d'una manera poc acurada a la immigració o a accions delictives fetes per persones d'origen estranger. I he analitzat com el discurs d'Albiol i Anglada i certes accions fetes des d'Unió Democràtica de Catalunya -declaracions de Duran i Lleida i mesures equivocades de Vila d'Abadal a Vic-, només van servir per legitimar el discurs de PxC, Anglada i García Albiol.
Després m'he referit a la situació de PxC, amb l'expulsió de Josep Anglada, la creació per part d'aquest de Plataforma Democràtica X Catalunya, la creació per part d'alguns dirigents i militants de PxC de la independentista SOM Catalans (clica) . Una divisió que, sumada al fet que la immigració ha sorgit de l'agenda política, aventura que aquests grups quedaran molt lluny dels 67 regidors que van obtenir el 2011.
M'he referint també al cas de l'atac neonazi d'Stroika a Manresa, i com entre els jutjats i condemnats, hi havia persones havien militat a Alianza Nacional, PxC, MSR, etc, cosa que mostra com, més enllà de les rivalitat entre els dirigents d'aquest grups, hi ha una bona relació i traspàs de militants i simpatitzants de tots aquest grups, molt d'ells amb lligams a les Brigadas Blanquizules de l'Espanyol. L'exemple més clar d'això és que l'atac d'Stroika del 23 de març de 2012 va ser la venjança per l'atac antifeixista a un concert de Democracia Nacional el 12 d'octubre de 2011 a Barcelona, on va resultar ferit un ex dirigent del MSR que en el moment dels fets d'Stoika ja militava a PxC.
També m'he referit a la resta de grups com MSR, la seva escissió Soberanía y Libertad, els de La España en Marcha -autors de l'atac de Blanquerna-, a Democracia Nacional, España 2000 y, també, a Partido x La Libertad, aliat espanyol de PxC.
Tant Borràs com jo, hem coincidit en que la ultradreta sociològica continua al PP, i que aquesta ultradreta que se centra en el no a l'avortament i la unitat d'Espanya, és molt diferent a la de grups com el Front Nacional de Marine Le Pen. I hem coincidit en considerar que alguns d'aquest grups o part dels sus militants, com es veure a Stroika, poden ser perillosos.
Tant Borràs com jo, hem coincidit en que la ultradreta sociològica continua al PP, i que aquesta ultradreta que se centra en el no a l'avortament i la unitat d'Espanya, és molt diferent a la de grups com el Front Nacional de Marine Le Pen. I hem coincidit en considerar que alguns d'aquest grups o part dels sus militants, com es veure a Stroika, poden ser perillosos.
Tot seguit s'ha fet un interessant col·loqui on s'ha comentat sobre si part del vot populista ultra podria anar a Podemos pel seu discurs anti-casta, o sobre si PxC està enfonsada o el vot xenòfob tindrà o no força les properes municipals.
Crònica a la web del Col·legi de Periodistes
Crònica a ManresaInfo
Altres vídeos meus a Youtube d'entrevistes, debats o presentacions de llibres, clica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada