Aquesta tarda s'ha celebrat a la seu de CCOO de Barcelona una taula rodona sobre "Bones pràctiques" a l'administració local en la gestió de la immigració, organitzada per la Fundació ACSAR, en la que han intervingut el Comissionat per la immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve (CiU), la regidora de Guissona, Anna Santacreu, d'ERC; el regidor Alfons Bonals de L'Hospitalet (PSC); la regidora de Castelldefels, Sonia Motos (PP), i Elena Embuena de Sant Joan Despí (ICV-EUiA)
El Secretari General de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, a l'inici de l'acte.
L'acte s'ha iniciat amb la intervenció dels Secretari General de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego i de Jordi López Camps de la Fundació ACSAR. Gallego ha demanat que durant la campanya electoral no s'intrumentalitzi la immigració i ha demanat el dret de vot a les municipals per les persones migrades, explicant l'efecte positiu que té que els treballadors estrangers sí que puguin votar a les eleccions sindicals, cosa que evita determinades pràctiques discriminatòries en l'àmbit laboral. Per la seva banda, López Camps ha remarcat que l'acte no era debat electoral ni de programes, sinó explicar bones pràctiques a ajuntaments de tots els colors, a l'hora de gestionar la immigració i la diversitat.
BARCELONA, "LA FAMÍLIA DEL COSTAT ET CONVIDA"
El Comissionat per a la Immigració de Barcelona, governada per CiU, Miquel Esteve, que després d'explicar la població immigrant s'ha estancat quantitativament després d'anys de creixement, ha exposat la feina feta amb l'objectiu d'una societat intercultural i cohesionada. "Hem de passar de la coexistència a la convivència. Barcelona opta pel model intercultural, front l'assimiliacionista i el multicultural". Per això es treballa diferenciant tres blocs.
El primer, el procés migratori, amb accions com l'acollida amb xerrades i informació, i serveis com el SAIER. El segon, el tractament de la diversitat. I el tercer, les polítiques vers la població vulnerable. "Hi ha gent diversa que no és estrangera, i gent vulnerable que tampoc ho és, de la mateixa manera que molts estrangers no són població vulnerable".
I ha explicat que, després de fer una reflexió amb SOS Racisme, es va posar en marxa juntament amb aquesta entitat el projecte "La família del costat et convida", en la que per mitjà d'associacions, escoles, comunitats de veïns, etc, una família nouvinguda convida a dinar o sopar a una autòctona, o a l'inrevés.
Alfons Bonals de L'Hospitalet i Miquel Esteve de Barcelona
GUISSONA: CONTRACTACIÓ EN ORIGEN
Per la seva banda Anna Santacreu, de Guissona, municipi governat per ERC, amb la meitat de població estrangera que treballa a la Coorporació Alimentària, ha explicat les polítiques seguides al municipi, si bé, motes han estat decidides, més per l'empresa que per l'ajuntament. Així a Guissona, on els ucraïnesos, romanesos, senegalesos i llatinoamericans són majoritaris, tots els treballadors van arribar amb papers contractats en origen per la corporació alimentària que porta el nom del municipi. Aquest fet fa que la situació social i administrativa sigui única a Catalunya i l'Estat espanyol. Santacreu ha detallat les sessions d'acollida i informació que es fan, els cursos de català, i el paper de l'escola com elements d'integració i de relació entre els autòctons i els estrangers, i entre els immigrants de diferents procedències.
L'Ajuntament també ha impulsat cursos de català i, en adonar-se que hi havia dones africanes o asiàtiques analfabetes, es van posar en marxa cursos d'alfabetització, cosa que permetria a aquestes persones evolucionar i créixer en tots els àmbits, també en el laboral. I després de reconèixer que a les festes "tradicionals" de cada comunitat potser hi participen pocs adults de les altres, els nens, siguin d'on siguin, participen a totes. I com a fita que es valora molt positivament ha explicat que l'ajuntament va treballar per tal que hi hagués una única associació islàmica amb una sola mesquita que agrupés a tots, fossin de la branca de l'islam que fossis, i d'origens diferents, com senegalesos, asiàtics o magribins.
Santacreu ha acabat afirmant que es treballa perquè a Guissona tothom sigui considerat vilatà i ningú foraster.
Anna Santacreu de Guissona i Sonia Motos de Castelldefels
L'HOSPITALET: TREBALL A L'ESPAI PÚBLIC I COMUNITATS DE VEÏNS
El regidor Alfons Bonals, de L'Hospitalet de Llobregat, responsable de Seguretat i Covivència, ha parlat de la realitat de la segona ciutat de Catalunya, amb la densitat de població més alta d'Espanya i un 27% de nouvinguts on, els últims anys la immigració ha estat objecte de debat polític i motiu de controvèrsies, sobretot des de l'entrada al consitori de PxC.
Bonals s'ha referit a l'escola com eina d'integració i acollida. Ha detallat la tasca feta per l'ajuntament per gestionar l'espai públic on la població estrangera, que és més jove, l'ocupa més que l'autòctona que ha envellit. Així s'han regulat espais d'oci per noves activitats, i s'ha fet tasca per un bon us per part de tothom. També es fa una feina important en l'àmbit comunitari amb els mediadors i la Guàrdia Urbana anant a les reunions de les comunitats de veïns. Al municipi hi ha seixanta professionals dedicats a la mediació i acollida.
Pel que fa a la problemàtica de les bandes llatines diu que s'ha controlat força, sobretot des que els mossos d'esquadra van canviar d'estratègia amb més acció policial. També ha reconegut la problemàtica de les famílies desnonades que ocupen pisos, fet que motiva que es treballi amb les entitats bancàries per reconvertir-los en lloguers socials. Pel que fa a les associacions de cada nacionalitat, ha deixat clar que es pretén que indistintament del seu origen la gent s'impliqui a les associacions de veïns, culturals i esportives del municipi. I ha conclòs dient que "la millor font d'integració és el treball. Per això si no millora l'atur, hi hauran problemes"
Pel que fa a la problemàtica de les bandes llatines diu que s'ha controlat força, sobretot des que els mossos d'esquadra van canviar d'estratègia amb més acció policial. També ha reconegut la problemàtica de les famílies desnonades que ocupen pisos, fet que motiva que es treballi amb les entitats bancàries per reconvertir-los en lloguers socials. Pel que fa a les associacions de cada nacionalitat, ha deixat clar que es pretén que indistintament del seu origen la gent s'impliqui a les associacions de veïns, culturals i esportives del municipi. I ha conclòs dient que "la millor font d'integració és el treball. Per això si no millora l'atur, hi hauran problemes"
SANT JOAN DESPÍ, TRANSVERSALITAT
Elena Embuena regidora de Sant Joan Despí, d'Iniciativa per Catalunya, ha explicat la situació del seu municipi amb un índex d'immigració molt inferior. I en lloc de repetir experiències similars a les explicades que també s'hi fan, ha destacat la importància de treballar des de la tranversalitat per tota la ciutadania. Sí que ha exposat dues pràctiques del seu municipi. La potenciació de relació entre mares autòctones i estrangeres a les escoles amb més immigració, i els cursos de cuina d'aquí per dones immigrants que no sabien com es cuinen les carxofes o fer una truita de patates. Moltes d'aquestes dones després de saber com es menja aquí han pogut trobar feina cuidant avis, cosa que abans no podien fer en no conèixer els hàbits culinaris.
L'ACCIÓ DEL PP A CASTELLDEFELS
L´última en intervenir ha estat la regidora del PP de Castelldefels, Sonia Motos, municipi del que és alcalde el popular Manu Reyes, té un discurs força diferent al de García Albiol.
Motos ha deixat clar que la seva realitat no és la de Badalona, amb menys immigració africana o asiàtica, i força població europea. Ha explicat que es porta immigració des de l'àrea de Cooperació i participació, enlloc des de la de Seguretat. Que es treballa amb totes les comunitats, també la islàmica i la mesquita, amb qui ella té bona relació i ha explicat els cursos de català i castellà, el treball d'acollida que s'hi fa i la tasca amb dones immigrants africanes o asiàtiques.
A preguntes de si ella compartia el discursu fet diversos municipis de Catalunya pels candidats del PP adoptant el discurs d'Albiol o demanant el tancament de mesquites, ha dit que ella només donava comptes del que fa el seu equip de govern i el seu alcalde, que potser és diferent al que diuen altres dirigents del PP.
Va cloure l'acte el president de la Fundació Acsar, el diputat, Carles Campuzano.
A preguntes de si ella compartia el discursu fet diversos municipis de Catalunya pels candidats del PP adoptant el discurs d'Albiol o demanant el tancament de mesquites, ha dit que ella només donava comptes del que fa el seu equip de govern i el seu alcalde, que potser és diferent al que diuen altres dirigents del PP.
Va cloure l'acte el president de la Fundació Acsar, el diputat, Carles Campuzano.
El hecho de que Xavier Rius Sant se posicionase en sus años de objetor de conciencia en favor de la multiculturalidad en España, y exactamente con esta palabra, «multiculturalidad», o «multiculturalismo», y que de un tiempo a esta parte ya no utilice esta palabra, sino otra, la de «interculturalidad», y lo mismo con todos los demás tontos útiles que aparecen en este artículo, demuestra que reconocen que eso de la «multiculturalidad» o «multiculturalismo» ya empieza a tener mala prensa, y que ahora se han buscado otro término sustitutorio, «interculturalidad», pero que es lo mismo, es un eufemismo. Y si no es así, den las definiciones precisas de estos términos y expliquen por qué este cambio de palabras. Lo mismo con «asimilación». No os atrevéis a decir clara y explícitamente que no estáis a favor de la integración de los de fuera a los de casa, y por eso ahora decís «asimilación» en vez de «integración», como si fuesen cosas distintas, y si no, defínanse con claridad en esto también. Como dice Chahdortt Djavann: «Cuando las palabras pierden su sentido, la sinrazón triunfa.»
ResponElimina