El Punt Avui, dujous 14 de maig de 2015
Malgrat que el 2013 va culminar el desenvolupament del Sistema
Europeu Comú d'Asil (SECA), amb què es pretenia harmonitzar la
possibilitat d'acollir-se al dret d'asil a tota la Unió Europea, fins
ara, tant pel que fa a les possibilitats que té una persona que se la
reconegui com a tal, com pel que fa al tractament, l'assistència i les
possibilitats o no d'obtenir automàticament permís de treball, la
qüestió varia molt d'un estat a un altre.
A més a més, aquest
sistema penalitza els països fronterers i de la riba mediterrània, atès
que, en principi, l'asil s'hauria de demanar en el primer país de la
Unió que es trepitja. L'Estat espanyol, per exemple, és a la cua quant a
concessions o reconeixements d'estatut de refugiat, per darrere
d'estats molt més petits, com Malta i Xipre. D'alguna manera el govern
espanyol pensa que si facilités aquest dret generaria un efecte crida al
nord d'Àfrica. De fet, fins ara la majoria dels que estan aconseguint
poder tramitar la sol·licitud, accedint legalment a les dependències
fronteres de Ceuta i Melilla, són els sirians que, sigui amb el seu
passaport sirià, sigui amb un de fals marroquí, poden sortir del Marroc i
accedir legalment a la frontera espanyola. Però, en canvi, als
ciutadans que fugen de conflictes com els de Somàlia, Eritrea o Mali els
és impossible demanar-ho, si no és que salten la tanca de Ceuta i
Melilla. I en la majoria de casos, quan ja són a Ceuta o Melilla, no
se'ls admet a tràmit la sol·licitud o posteriorment és rebutjada, tot i
que la majoria són traslladats setmanes o mesos després a la península
amb una ordre d'expulsió inaplicable. I precisament perquè la
possibilitat d'èxit és molt més alta si ho fan a Suècia o Alemanya,
vinguin per la ruta que vinguin, intenten arribar com sigui allà.
Però
més enllà de la distribució irregular dins d'Europa dels que són
reconeguts com a refugiats, és escandalosa la poca quantitat de
refugiats sirians que hi ha a Europa en comparació dels tres milions que
acullen el Líban, Turquia, Jordània i l'Iraq.
La necessitat de
donar una resposta urgent a les últimes tragèdies al mar i a l'arribada
massiva cap a Itàlia, afavorida o facilitada pel desgovern i la guerra
civil a Líbia, va forçar la Comissió Europea a aprovar ahir un pla per
repartir equitativament i solidàriament els que han arribat de manera
irregular per mar, majoritàriament a Itàlia i Malta, el 9% dels quals,
segons la quota proposada, correspondrien a l'Estat espanyol. També es
proposa portar legalment, no se sap si des de Síria o des dels camps de
refugiats dels països veïns, uns vint mil refugiats més dels 1.549 que
anirien a l'Estat espanyol. I, paral·lelament, la Unió Europea, a la
vegada que intensifica la tasca diplomàtica per reforçar el govern
“legítim” de Líbia, busca algun tipus de cobertura legal de l'ONU per
intervenir militarment en aigües líbies –i potser també amb accions des
de l'aire– per tallar les rutes de sortida des d'aquell país.
D'entrada,
estats com el Regne Unit, on el xenòfob UKIP va ser la tercera força
més votada dijous passat, i Dinamarca, ja han dit que ells no s'afegiran
a aquest pla. La proposta és un primer pas insuficient, però necessari.
I evidentment no es tracta d'acollir-ne ara uns milers mentre s'unta
amb diners els governs del nord d'Àfrica per crear camps d'internament
allà.
No dices nada de la necesidad de asilo de los cristianos de Irak, en donde, «además de una rápida y contundente acción militar urge dar una salida a los más de 300.000 cristianos que viven en esta región de Iraq, porque nunca el asilo de unos perseguidos estuvo más justificado, nadie necesita más ayuda que los cristianos iraquíes para salir de esta matanza. Así, mientras seguimos callados, cada día se cometen cientos de crueles asesinatos sin reparar en edad, sexo o condición, sólo el hecho de profesar pacíficamente otra fe. Por ahora la mayoría de la población, el 95%, ha huido de la zona donde se producen las hostilidades, pero esto es una escapatoria temporal, porque los fundamentalistas siguen avanzando, ocupando pueblos y ciudades y aumentando la salvajada. Los que no han podido huir y no han sido asesinados, un 5%, se ha convertido al Islam como forma de salvar sus vidas, aunque tampoco es una garantía.» FUENTE: http://www.voxtempli.org/?p=439
ResponElimina