La Sala Segona del Tribunal Suprem ha ratificat l'absolució dels 16 membres del Frente Antisistema de València, imputats en l'anomenada operació Pánzer, que foren absolts fa un any, en anul·lar-se la validesa de les intervencions telefòniques. Les armes, prova fonamental, van
ser destruïdes abans del judici per “una errada” de la Guàrdia Civil.
El Suprem confirma la sentència del 29 de juliol dictada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de
València, (clica aquí per llegir-la sencera) que absolvía a tots els acusats de pertànyer a aquesta esta banda neonazi que
presumptament venia i distribuïa armes, algunes procedents de l'Exèrcit espanyol,
a per mitjà de pàgines web. El Tribunal va acceptar els plantejaments de la defensa sobre la manca de motivació suficient per ordenar les escoltes telefòniques. Aquestes escoltes que no van ser tingudes en compte com a prova, acreditaven l'existència d'una organització neonazi, racista i violenta que tenia i venia armes, amb una estructura jeràquitzada, i que planificava "caceres" de "guarros" i d'immigrants. L'altra prova de pes, les armes intervingudes, van ser destruïdes abans del judici per un "error" de la Guàrdia Civil.
En el judici de fa una any (clica per llegir-ne el resum) van ser jutjades 18 persones, dos de les quals en
rebel·lia, en haver fugit d'Espanya. Un dels que es va seure a la
banqueta és Pedro Cuevas, assassí condemnat de Guillem Agulló, que sortí
en llibertat per bona conducta després de 4 anys de presó. També es va
jutjar el llavors regidor de Silla (València) d'España 2000, José Alejandro
Serrador Ferres, en el domicili del qual la Guàrdia Civil trobà un
llançagranades.
El Ministeri Fiscal va demanar una suma de 42 anys pel total dels 18
acusats pels delictes d'associació il·lícita, tinència d'armes
prohibides i tinència d'armes de foc. Segons el fiscal els jutjats incitaven a la violència contra
persones
per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A
més feien apologia del genocidi i l'Holocaust. Tenien una estructura
jerarquitzada i posaven a la venda armes per internet des de la seu de
València.
Els acusats van negar ser un grup violent, van afirmar que les armes
eren de
col·leccionista, i van denunciar que se'ls jutjava i perseguia per les
seves idees. S'ha de dir que per una sèrie d'errors en la custòdia de
les proves, les armes van ser destruïdes sense comunicar-ho al jutjat, fet que va afavorir als imputats.
Entre les armes hi havia un llançagranades que segons els acusats era de
col·leccionista i estava inutilitzat cosa que negava la investigació de
la Guàrdia Civil.
A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els
acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes
blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es
finançaven amb la venda d'armes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada