(Actualitzat a les 13,30 hores)
La posada en llibertat fa deu dies del militant d'extrema dreta, Diego Frías, que fou detingut l'abril passat pels Mossos d'Esquadra, acusat d'haver passat armes i explosius a la cèl·lula gihadista de Sabadell, Terrassa, Barcelona i Valls, que liderava el musulmà convers Antonio Sáez Martínez, Alí el Peluquero, obre un nou interrogant a aquesta operació servida de polèmica.
Frías ha estat posat en llibertat sota fiança de 3.000 euros, però continua imputat per possessió d'armes prohibides, en concret una pistola elèctrica Taser, i per col·laboració amb el grup gihadista. Així l'Audiència Nacional ha acceptat els recursos de la defensa sobre la legalitat de les altres armes que tenia, donat que posseïa permís d'armes o es podrien tenir sense llicència, i que la granada estava inutilitzada i era de col·leccionista.
L'Audiència ha considerat ara que l´única prova que hi havia per imputar-lo per participar o col·laborar amb la cèl·lula gihadista va ser un comentari que va fer Antonio Sáez, Alí, de que tenia un amic ultra que li podia proporcionar armes. I per l'Audiència el fet que, tret de la pistola elèctrica, les altres que tenia era de forma legal i amb permís, ja no estava justificada la seva presó preventiva, decretant així la seva llibertat sota fiança de 3.000 euros, un import relativament baix.
OPERACIÓ ENVOLTADA DE POLÈMICA
La posada en llibertat fa deu dies del militant d'extrema dreta, Diego Frías, que fou detingut l'abril passat pels Mossos d'Esquadra, acusat d'haver passat armes i explosius a la cèl·lula gihadista de Sabadell, Terrassa, Barcelona i Valls, que liderava el musulmà convers Antonio Sáez Martínez, Alí el Peluquero, obre un nou interrogant a aquesta operació servida de polèmica.
Frías ha estat posat en llibertat sota fiança de 3.000 euros, però continua imputat per possessió d'armes prohibides, en concret una pistola elèctrica Taser, i per col·laboració amb el grup gihadista. Així l'Audiència Nacional ha acceptat els recursos de la defensa sobre la legalitat de les altres armes que tenia, donat que posseïa permís d'armes o es podrien tenir sense llicència, i que la granada estava inutilitzada i era de col·leccionista.
L'Audiència ha considerat ara que l´única prova que hi havia per imputar-lo per participar o col·laborar amb la cèl·lula gihadista va ser un comentari que va fer Antonio Sáez, Alí, de que tenia un amic ultra que li podia proporcionar armes. I per l'Audiència el fet que, tret de la pistola elèctrica, les altres que tenia era de forma legal i amb permís, ja no estava justificada la seva presó preventiva, decretant així la seva llibertat sota fiança de 3.000 euros, un import relativament baix.
OPERACIÓ ENVOLTADA DE POLÈMICA
L'operació, duta a terme pels mossos amb el nom d' Operació Caronte, va culminar el 8 d'abril amb la detenció de deu homes i una dona, la majoria d'ells conversos a l'islam, que formaven part d'una anomenada "Fraternitat Islàmica" i que segons la investigació pretenien fer diversos atemptats a Catalunya i enviar gent a Síria i l'Irak. En concret eren cinc espanyols (quatre conversos al islam), un paraguaià i, la resta, marroquins. I el que va sorprendre inicialment va ser que es detingués també al militant ultra, Diego Frías, a Sant Quize del Vallès. Frías que havia estat candidat del MSR per Lleida i de PxC per Canovelles el 2011, va ser acusat de passar un arsenal d'armes municions i explosius al seu amic Antonio Sáez, Alí, i haver planificat o haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona.
L'endemà de les detencions dels onze, el conseller Ramon Espadaler va manifestar en roda de premsa que es tractava d’una de les operacions
contra el terrorisme yihadista més importants de les realitzades a
Catalunya, i més encara quan la cèl·lula tenia voluntat d’atemptar a
Catalunya.
El conseller Espadaler a la roda de prensa del 9 d'abril explicant l'operació
Tres dies més tard de la detenció, el jutge de
l'Audiència Nacional,
Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels
detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup
terrorista
"Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si
explosius.
La
defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet,
reconeixent que tots dos eren amics de feia anys -era el seu perruquer-, i que
Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i
Israel.
Els deu homes detinguts van ser traslladats a la presó de Valdemoro a Madrid, però fa deu setmanes Frías va ser traslladat a la de Huelva. Sembla ser que els nou que continuen a Valdemoro estan sent considerats uns herois per molts dels interns musulmans.
Els deu homes detinguts van ser traslladats a la presó de Valdemoro a Madrid, però fa deu setmanes Frías va ser traslladat a la de Huelva. Sembla ser que els nou que continuen a Valdemoro estan sent considerats uns herois per molts dels interns musulmans.
Després de diversos recursos al seu processament i a l'auto de presó, fa
una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb
càrrecs, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les
acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i
explosius.
Aquesta operació del mossos va ser notícia també, perquè dies més tard es va conèixer que els Mossos van denunciar a l'Audiència Nacional que la Policia Nacional havia alertat al grup que els mossos els estaven vigilant, els hi havien intervingut els telèfons i hi tenien un infiltrat.
Així dos agents de la Policia Nacional es van reunir a Mataró amb un musulmà convers al que van demanar que contactés amb els uns musulmans de Terrassa per posar sobre avís a la cèl·lula terrorista de Sabadell i Terrassa que estaven sent investigats pels Mossos. Segons la versió dels Mossos, aquest convers va reunir-se a primers de novembre amb els membres de la cèl·lula en una reunió que també hi era el mossos d'esquadra infiltrat.
Després d'aquest avís els membres de la cèl·lula van canviar la manera d'actuar i van avançar la marxa a Síria de tres dels seus membres que foren detinguts amb la col·laboració del CNI i l'Audiència Nacional qua ja eren a Bulgària.
Així mateix els Mossos van comunicar al jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional que el mosso infiltrat a la cèl·lula havia estat a la reunió on un convers els va informar que la Policia Nacional els avisava que estaven sent investigats pels Mossos. No obstant la fiscal de l'Audiència, Blanca Rodríguez, va decidir arxivar la denúncia dels Mossos en entendre que en tot cas el que havia passat era que tant la policia catalan com l'espanyola estaven seguint simultàniament i tenien infiltrats o informadors en el grup. Aquest suposada xivatada de la Policía nacional va motivar una agra resposta del ministre Jorge Fernández Díaz que afirmà que "no es podia deixar la lluita antiterrorista en mans de qui no té sentit d'estat", referint-se al paper de CDC amb relació a la immigració islàmica i la Fundació Nous Catalans i al procés independentista català.
El fet que ara l'Audiència hagi deixat en llibertat en càrrecs a Diego J. Frías amb una fiança de només 3.000 euros, obre nous interrogants sobre la investigació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada