A la reunió d'ahir de ministres de l'Interior dels 28 estats de la
Unió a Amsterdam, es va continuar posant fil a l'agulla al projecte de
la policia europea de fronteres, que hauria d'estar operativa per actuar
on calgui per protegir les fronteres de la Unió. També es van donar més
i més voltes sobre com es pot salvar la llibertat de circulació de
l'espai Schengen, que ara ha estat suspès temporalment per França,
Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca i Noruega.
El tractat permet que es puguin reintroduir controls entre els estats
signataris per un període de dos mesos, que és el que s'ha fet.
Restricció que es pot prorrogar fins a tres vegades i encadenar vuit
mesos. Però tal com van les coses, res fa pensar que aquests vuit mesos
siguin suficients atès que la guerra de Síria continua. El tractat de
Schengen també permet la possibilitat que si un estat no és capaç de
controlar les seves fronteres se l'aparti només a ell de l'acord durant
dos anys. La cimera de ministres es fa quan ha fracassat l'acord de
distribuir 160.000 refugiats que entren per Grècia, Hongria o Itàlia –se
n'han distribuït menys de mil!–, i quan, malgrat el fred i els
filferros aixecats, el flux d'arribades continua imparable.
La qüestió és molt greu i no només perquè la supressió de Schengen
significaria la fi del projecte de la Unió Europea. També perquè, anys
després de la desaparició dels controls fronterers i en un temps en què
el tràfic comercial és molt més gran i han crescut els desplaçaments
turístics, si es volgués controlar de forma efectiva totes les persones
que creuen una frontera interior, ni els aeroports, ni els ports, ni les
estacions de tren, ni les fronteres per a vehicles resultarien
policialment i administrativament operatius. I l'altra qüestió que hi ha
sobre la taula, la policia europea de fronteres per ajudar Grècia i
Itàlia a controlar les costes, resulta inaplicable, llevat que es vulgui
imitar el mètode que ha utilitzat diverses vegades l'Estat espanyol,
que ha fet que agents de la Guàrdia Civil disparin material
antidisturbis a persones que intentaven entrar per mar a Ceuta i
Melilla. Es critica Grècia perquè no controla la seva costa, però s'està
disposat a disparar pots de fum a les barques que arriben? S'està
disposat a fer recular-los mar endins? Europa ofereix 3.000 milions
d'euros a Turquia pels refugiats que hi té. Però li demana implícitament
que, a canvi, es freni l'èxode cap a Europa i es faci retornar els no
sirians o afganesos. Quelcom impossible i que tindria uns costos humans
incalculables. Potser seria més fàcil no qüestionar Schengen i acceptar
que a l'espai de 507 milions d'habitants hi entraran quatre o set
milions de refugiats, una xifra assumible. En efecte, s'hauria d'aplicar
un repartiment, però, més enllà de consideracions morals, seria una
solució menys dolorosa que liquidar Schengen. Perquè si mor Schengen és
la fi de la Unió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada