Fa dues setmanes Joan Tardà, acompanyat de Joan Puigcercós i de Meritxell Benedí,
castellterçolenca que va de dotze a la llista per Barcelona al Congrés
de Diputats, va fer una magistral xerrada a l'ateneu La Pólvora de Moià.
Dic xerrada i no míting preelectoral, perquè les intervencions del
mestre Tardà semblen més una conferència o classe magistral repleta
d'arguments per l'anàlisi i la reflexió, que un míting electoral
triomfalista i sobreactuat com fan sovint la majoria de polítics d'un o
altre partit. Ho va fer a la Pólvora, un local que pel nom i pel seu
ambient estaria molt a prop de la CUP i la tradició llibertària, si bé
el públic de la sala, tret d'algun convergent, era totalment fidel i
d'afiliació republicana, inclosos alcaldes i regidors d'ERC del Bages i
el Moianès.
Tot i ser un acte preelectoral, convocat sota el lema de
"Som República, defensem el teu vot" Tardà no dedicà ni una paraula a
incidir en les diferències de programa entre ERC, CDC i la CUP. Sinó
que, sense triomfalisme però amb convicció, es va centrar en defensar la
viabilitat del procés independentista, i com seria la transició cap a
l'estat propi amb unes noves eleccions d'aquí catorze mesos i un
referèndum sobre la constitució catalana.
I després d'afirmar que el moment actual era diferent
als anterior donat que, per primera vegada hi havia un govern clarament
independentista i una majoria parlamentària que també ho era, comparà el procés amb "un cotxe una mica atrotinat" que si el Parlament aprovava els pressupostos "el cotxe tindrà benzina i agafarà embranzida per
continuar endavant".
Acabades les intervencions es va donar pas al col·loqui
amb intervencions de tota mena dedicant-se una llarga estona al què
diria no diria la constitució sobre la renta garantida de ciutadania o
si havíem de tenir exèrcit. Ningú, però, va voler ser mosca collonera, i
no es va fer la pregunta de què passaria si, com ha passat, la CUP
tombava els pressupostos.
Tot i que la conseqüència lògica d'un govern que ha
perdut la majoria parlamentària seria la convocatòria d'eleccions, la
coincidència amb l'estiu i les eleccions espanyoles han donat marge a
Carles Puigdemont a guanyar temps o intentar refer els pont trencats o
dinamitats i esperar a la moció de confiança del setembre que, en el cas
que no l'obtingui, abocarà a unes noves eleccions a la tardor i la més
que segura pèrdua de poder institucional per part de CDC o com se digui
llavors el partit.
La xarxa i les converses de cafè van plenes aquests
dies de retrets a la CUP, a la maldat de l'antisistema Anna Gabriel, a
si la CUP és realment independentista o simplement formen part de la més
genuïna tradició llibertaria de temps passats quan la CNT era una força
determinat al Sallent de Gabriel. I mentre alguns diuen que la CUP a la
que van votar era la de David Fernández i Antonio Baños, no la de
Reguant i Gabriel, es pregunten si es van deixar enganyar per alguns que
no volen fer un nou estat, sinó que han aprofitat la conjuntura per
recuperar aquella frase del líder anarquista Bonaventura Durruti: "No
nos asustan la ruínas, heredaremos la tierra".
Un servidor no té ni idea de com evolucionarà el procés,
ni quines forces es mouran dins de les CUP "entre juliol setembre".
Perdona'm Robert Saladrigas per agafar el títol de la teva novel·la
juvenil que evoca una època de canvi i creixement adolescent. Però
tornant a la comparació que va fer Tardà a l'ateneu La Pòlvora –un nom
per si mateix evoca connotacions anarquistes- em pregunto amb quin grau
de convenciment i quin us farà ara Tardà de la metàfora del cotxe
atrotinat i de la manca de benzina.
Llegeix l'article a Nació Manresa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada