Xavier Rius, El Periódico, divendres 17 de juny de 2016
L'informe anual del 2015 de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat
(CEAR) mostra no només que a Espanya resulta molt difícil obtenir
l'estatut de refugiat o la protecció subsidiària dels que arriben per
Ceuta, Melilla o Barajas, i la coneguda escassa cooperació espanyola en
la redistribució i acollida dels que van arribar a Europa per Grècia,
sinó també el fracàs de les polítiques europees de contenció, que només
han servit per desviar la ruta cap a Líbia i Itàlia, fent el viatge més
mortífer. I mentrestant, la Unió Europea fa malabarismes per complir la
seva part de l'acord que converteix Turquia en el garant de les nostres
fronteres a canvi d'eximir els ciutadans turcs de l'exigència de visat,
tot i que hi ha diversos aspectes de la política de drets humans
d'Ankara que haurien d'impedir aquest pacte.
Una de les peticions
amb què la CEAR va acompanyar ahir la presentació de l'informe és que
d'una vegada per sempre s'aprovi el reglament de la llei d'asil del
2009, aprovada en el segon mandat de José Luis Rodríguez Zapatero.
La llei s'està aplicant sense el reglament que la desenvolupa, fet que
incompleix l'exigència d'aprovar-lo abans del maig del 2010. Recentment
vaig coincidir en un acte amb Anna Terron, que va ser secretària d'Estat d'Immigració amb Zapatero,
i li vaig preguntar a què es devia que passat tant de temps la llei
encara no tingués el corresponent desenvolupament normatiu. I Terron
va respondre que, mentre ella va ser secretària d'Estat, el Ministeri
de l'Interior va posar totes les traves a l'aprovació del reglament;
traves que han continuat amb el Govern de Rajoy, i gràcies a això
els temps de demora a resoldre un cas o per a una reagrupació familiar
poden allargar-se i donar més marge per inadmetre a tràmit les
peticions.
Falta de voluntat política
Aquesta absència de
reglament i de voluntat política facilita la gran desproporció entre les
sol·licituds presentades (14.881) i les resoltes (només 3.240). I
d'aquestes, només 1.020 van ser positives, el 31%, davant de 2.220 que
van ser negatives, el 69%. D'aquesta manera, la conclusió no és cap
altra que en una Europa insolidària davant els refugiats, Espanya
continua estant a la cua. I el més sorprenent és que mentre que en
altres països es justifica el rebuig a l'acollida de més refugiats per
l'existència d'una ultradreta que pressiona el Parlament i el carrer,
aquí aquesta ultradreta política i mediàtica no existeix.
No
sabem quina gestió de la crisi dels refugiats s'hauria fet si un altre
inquilí hagués ocupat la Moncloa. Però tristament les devolucions en
calent a Ceuta i Melilla van començar amb Zapatero, i els
socialistes tampoc es van molestar en els seus dos últims anys a aprovar
el reglament de la llei d'asil. I és que pot ser que, més enllà de les
bones paraules sobre solidaritat i acollida, prevalgui la idea que
després d'una dècada en què Espanya va acollir milions d'immigrants en
ple creixement econòmic convenia posar-ho difícil als que, com a
refugiats, arribessin des de la veïna Àfrica a Espanya, porta d'Europa.
En això estem.
El informe anual del 2015 de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) muestra no solo lo difícil que resulta en España obtener el estatuto de refugiado
o la protección subsidiaria de los que llegan por Ceuta, Melilla o
Barajas, y la consabida escasa cooperación española en la redistribución
y acogida de los que llegaron a Europa por Grecia, sino el fracaso de las políticas europeas de contención,
que solo han servido para desviar la ruta hacia Libia e Italia,
haciendo el viaje más mortífero. Y mientras, la Unión Europea hace
malabarismos para cumplir su parte del acuerdo que convierte a Turquía
en el garante de nuestras fronteras a cambio de eximir a los ciudadanos
turcos de la exigencia de visado, pese a que hay diversos aspectos de la
política derechos humanos de Ankara que deberían impedir ese pacto.
Una de las peticiones con las que la CEAR acompañó ayer la presentación del informe es que de una vez por todas se apruebe el reglamento de la ley de asilo del 2009, aprobada en el segundo mandato de José Luis Rodríguez Zapatero.
Ley que se está aplicando sin el reglamento que la desarrolla, lo que
incumple la exigencia de aprobarlo antes de mayo del 2010. Recientemente
coincidí en un acto con Anna Terron, que fue secretaria de Estado de Inmigración con Zapatero, y le pregunté a qué se debía que tras tanto tiempo la ley careciera del correspondiente desarrollo normativo. Y Terron
respondió que, mientras ella fue secretaria de Estado, el Ministerio
del Interior puso todas las trabas a la aprobación del reglamento;
trabas que han continuado con el Gobierno de Rajoy, y gracias a
eso los tiempos de demora en resolver un caso o para una reagrupación
familiar pueden alargarse y dar más margen para inadmitir a trámite las
peticiones.
Falta de voluntad política
Esta ausencia de reglamento y de voluntad política facilita la gran desproporción entre las solicitudes presentadas (14.881) y las resueltas (solo 3.240).
Y de estas, solo 1.020 fueron positivas, el 31%, frente a 2.220
negativas, el 69%. Con lo que la conclusión no es otra que en una Europa
insolidaria ante los refugiados, España continúa estando a la cola. Y
lo más sorprendente es que mientras que en otros países se justifica el
rechazo a la acogida de más refugiados por la existencia de una
ultraderecha que presiona en el Parlamento y en la calle, aquí esta
ultraderecha política y mediática no existe.
No sabemos qué
gestión de la crisis de los refugiados se habría hecho si otro inquilino
hubiera ocupado la Moncloa. Pero tristemente las devoluciones en caliente en Ceuta y Melilla comenzaron con Zapatero,
y los socialistas tampoco se molestaron en sus dos últimos años en
aprobar el reglamento de la ley de asilo. Y es que puede que, más allá
de las buenas palabras sobre solidaridad y acogida, prevalezca la idea
de que tras una década en la que España acogió a millones de inmigrantes
en pleno crecimiento económico había que ponerlo difícil a los que como refugiados llegasen desde la vecina África a España, puerta de Europa. En eso estamos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada