Xavier Rius, El Punt Avui, 23 de desembre de 2016
Si alguna conclusió podem treure de l'atemptat al mercat de Berlín és
que l'any 2017 no serà millor que els anteriors, donat que Estat
Islàmic anima els seus seguidors a actuar a Europa, que la ultradreta
pujarà i que els partits defensors dels valors pels quals va sorgir el
projecte europeu retrocediran. El que caldrà veure és si la sensació
d'inseguretat derivada d'atemptats com el de Niça o el de Berlín
aconseguirà canviar la nostra manera de viure. Caldrà veure si
continuarem passejant despreocupadament entre la gentada, sortirem a
comprar o a gaudir d'uns focs artificials o si ens tancarem més a casa. A
Catalunya i a l'Estat espanyol tenim la trista experiència del
terrorisme d'ETA. I, malgrat atemptats com el d'Hipercor, tothom va
continuar fent la mateixa vida. Tots vam seguir anant a centres
comercials assumint el perill de ser víctima d'un atemptat, amb la
mateixa actitud amb què sortim a la carretera els divendres sense que
ens afecti la certesa que aquell cap de setmana hi haurà a les
carreteres una dotzena de morts.
Però, encara que els europeus no deixem de sortir i ens acostumem a
viure amb el risc de ser víctimes d'un atemptat, on sí que es plasmarà
la por serà en els resultats d'eleccions pròximes, com ara les
presidencials franceses o les alemanyes del 2017, on la ultradreta té
molt a guanyar. I davant aquesta certesa, com hem vist a França amb els
candidats de les presidencials, alguns actuen equivocadament assumint
part del discurs dels xenòfobs. L'any 2002, socialistes, comunistes i
ecologistes es van mobilitzar en la segona volta votant Chirac per
barrar el pas a Le Pen, però no està clar que aquesta mobilització es
repeteixi.
Tant Marine Le Pen, com l'holandès Gert Wilders, com la líder de
l'emergent Alternativa per Alemanya (AfD), Frauke Petry, han carregat
després de l'atemptat de Berlín contra Angela Merkel per la seva
política d'admissió de refugiats. Però les propostes que fan els ultres,
tot i ser electoralment rendibles, són impossibles d'aplicar. No es pot
prohibir una religió i no es poden fer deportacions de centenars de
milers de persones.
Donat que encara no s'han detingut els autors de l'atemptat de Berlín
i ignorem si l'acció tindrà, com en altres atemptats, un epíleg
sagnant, no saben com afectarà les eleccions, si Merkel serà derrotada, i
amb quina força AfD entrarà al Parlament. Però, tant o més perillós que
l'entrada dels xenòfobs al Parlament, serà que la resta de partits
endureixin el seu discurs amb propostes que només aconseguiran legitimar
els ultres. Ha passat a França quan François Hollande va fer seva la
proposta del Front National de retirar la nacionalitat francesa als que
se sumin a Estat Islàmic. Algú creu que, a algú que està disposat a
immolar-se, el farà desistir l'amenaça de perdre la nacionalitat?
L'any també pinta malament des del punt de vista de principis que
crèiem consolidats, com ara la persecució de criminals de guerra. Amb
Obama, John Kerry i l'ONU fora de joc, els presidents de Turquia i
Rússia, Recep Tayyip Erdogan i Vladímir Putin, pacten una solució al
conflicte sirià que implica la continuïtat de Baixar al-Assad, que
Europa i l'ONU acabaran acceptant com un fet consumat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada