MOR JOSÉ ALCUBIERRE, UN DELS ÚLTIMS SUPERVIVENTS DE MAUTHAUSEN. VA SER QUI VA PODER TREURE DEL CAMP RODETS DE FOTOS FETES PER Fc. BOIX DE LES ATROCITATS FETES PELS NAZIS, QUE VAN SERVIR DE PROVA AL TRIBUNAL DE NÚREMBERG

 (Llegir-ho a Nació Digital)
La nit de Reis va morir, als 90 anys d'edat, a la ciutat francesa d'Angulema, el barceloní José Alcubierre, supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen, on va passar cinc anys. Alcubierre va destacar per ser un dels presoners que va aconseguir treure del camp i amagar rodets de fotografies de les atrocitats fetes per Francesc Boix, que van servir, després, de prova de càrrec al Tribunal de Nuremberg per condemnar als líders nazis que negaven les atrocitats que dels camps.
Alcubierre al llarg de la seva vida va rebre tota mena de reconeixements, l'últim fa un  any, La Legió d'Honor francesa, però mai va ser condecorat per part de l'Estat espanyol. Mentre la salut li va permetre participava cada any, a començaments de maig acompanyant la delegació catalana i espanyola d'Amical Mauthausen, als actes de commemoració de l'alliberament del camp de Mauthausen, i  les vistes al camps de Gusen i Ebensee .

Vaig tenir el privilegi de parlar extensament amb ell quatre dies a Mauthausen, Gusen i Ebensee el maig de 2009. Explicava  com ell, fill d'una família aragonesa i germà del dirigent del PSUC i director general de Transports de la Generalitat, Miguel Alcubierre, va ser deportat amb el seu pare, el 1940 d'Angulema a Mauthausen, amb el comboi dels 927, en part per decisió de Serrano Suñer (el que s'ha rehabilitat a la televisió fa uns dies amb la novel·la de la periodista Nieves Herrero).
A Mauthausen hi va arribar amb només 14 anys, i va veure i viure tota mena d'atrocitats, que va detallar. I no és el mateix conèixer-les per la lectura d'un llibre, que per l'explicació de testimonis directes, com ell. Va tenir la sort de ser destinat a un camp de treball i una fàbrica a l'exterior, on rebien un tracte millor per part dels kapos i els propietaris austríacs i, més a més, de vegades, d'anada o tornada cap a Mauthausen algun veí els hi donava una patata o un tros de pa. El seu pare Miguel, en canvi, va ser destinat al camp anomenat "el Matadero" i va morir poc després.
Alcubierre, Juan Camacho, mort a l'Uruguay dos mesos després, i Paco Ortiz, mort el juliol de 2013 a Perpinyà, i altres supervivent espanyols o d'altres nacionalitats explicaven in situ com van morir tants presoners pujant carregats a l'esquena amb pedres de 25 o 40 kilos els 186 esglaons de la pedrera. Explicaren també a baix a la pedrera l'anomenat "mur dels paracaigudistes" per on presoners de trens acabats d'arribar -jueus, polonesos, iugoslaus, soldats russos, comunistes, etc...- eren llançats al buit, obligats a saltar, o empentats de vegades per una altra membre de la pròpia família que se'ls obligava -sota l'amenaça que si no ho feien moririen tots- a escollir qui havia de morir i qui restaria amb vida per treballar. També explicaven com eren obligats a ficar-se grups de soldats russos a les anomenades piscines, nits d'hivern, amb la resta de presoners contemplant-ho, fins que morien de fred.

Alcubierre va explicar diverses vegades, sempre acompanyat de la seva esposa, de vegades en petit grup i a les xerrada col·lectiva que va fer, que quan ell entrava i sortida cada dia del camp per anar a treballar, va fer, sense gaires paraules donat que no podien aturar-se, "amistat" amb la noia austríaca d'una casa de pagés per la que passaven, que sovint li donava menjar.
Dins del camp el presoner català, Francesc Boix, va ser destinat a fotografiar els presoners, les execucions, les piles cadàvers i, també visites de caps de Reich com la que va fer Heinrich Himler, que van ser utilitzades al Tribunal de Nüremberg, per tombar el que deien els acusats que no sabien res del que passava als camps. Boix revelava les fotos i feia les còpies que li demanaven els alemanys, però de tant en tant "perdia" algun rodet i el feia desaparèixer, i va demanar a José Alcubierre, a Jesús Grau i a Jacinto Cortés, que sortien cada dia del camp, que els amaguessin fora en algun lloc segur. I, dit i fet, Alcubierre va aprofitar diverses vegades el lleu contacte físic amb les mans que mantenien quan aquesta noia li donava una mica de menjar, per passa-li el rodet. 
 El maig de 1945, en fugir els soldats de les SS i els guardians del camp,  ell va anar amb altres companys a casa de la seva amiga a recuperar els rodets. Jo, tot fent un cafè amb ell, li vaig preguntar què va passar amb la noia si aquella amistat tan especial va continuar. I assegut al costat de la seva dona, rient, em va dir: "Això no t'ho explicaré!".

Al viatge de maig de 2009 també hi va ser Jaime Vándor, un dels milers de jueus de Budapest salvats pel diplomàtic espanyol, Ángel Sanz Briz, i els fals cònsul Giorgio Perlasca, que els hi van donat passaports espanyols. Vándor va morir de càncer a Barcelona el març de 2014. També va ser al viatge el publicista català, jueu sefardí, Lluís Bassat, la major part de la seva família morí a Auschwitz.

 José Alcubierre amb el publicista català sefardí, Lluís Bassat, al camp d'Ebensee, on els presoners treballaven a les mines d'on s'obtenia el combustible fossil per les bombes voladores que es llençaven des de França cap a Londres

Memorial del "Mur dels paracaigudistes", per on feien saltar o empentaven molts presoners.

Mesos després de l'alliberament, Alcubierre al fons. Al centre, el fotògraf, Francesc Boix

Boix, al Tribunal de Nüremberg senyalant i inculpant als acusats que van ser a Mauthausen

 Llegeix l'article a Nació Digital
Més informacions:
Mor Francisco Ortiz, un dels últims supervivents de Mauthausen. juliol 2013
Mor Juan Camacho