AQUESTA MATINADA ES DECIDIRÀ L'ÈXIT DEL REFERÈNDUM I SI PODRÀ VOTAR TOTHOM O SI S'INTENTARÀ IMPEDIR PER LA FORÇA L'OBERTURA DE MOLTS COL·LEGIS (Només falta un dia!)

(Només falta un dia) Dijous al vespre vaig assistir a la assemblea informativa a la Plaça de l'Església de Moià on l'ANC i l'alcalde van explicar com estava previst que es desenvolupés la jornada de demà, donant unes instruccions i consells similars al que s'han donat a centenars de municipis de Catalunya.

Davant de 300 persones, Marc Capdevila de l'ANC i l'alcalde, Dionís Guiteras, van demanar que hi hagués gent des d'hores abans de l'obertura dels dos centres de votació: l'escola pública i la biblioteca, i que si la policia o Guàrdia Civil impedia la seva obertura, que cívicament es fes una cua esperant, mentre gent que seria dins o voluntaris buscarien una altra porta d'accés. (Llegir crònica de l'acte a Naciò Digital)

Ahir en acabar les classes a l'escola s´hi van quedar pares i mares i alumnes tancats a dins, fent activitats i dormint al gimnàs, i ara que ha tancat ja la biblioteca s'hi ha quedat gent dintre, havent-se programat activitats per tot el dia d'avui, i hi haurà gent que s'hi quedarà a dormir.

Més enllà de les inspeccions o visites a escoles que han fet els Mossos d'Esquadra a algunes escoles de Catalunya que estaven ocupades de cara a impedir que no es permeti la constitució de les meses, tot es decidirà aquesta matinada i demà a primera hora, que és quan sabrem si realment els Mossos intentaran donar compliment a l'ordre de no permetre l'obertura de locals de votació i si aleatòria o massivament, els Mossos o la Policia Nacional i la Guàrdia Civil intentaran fer-ho per la força amb els problemes que es generaran. 

 El pati i entrada de l'escola de Moià, ahir a la nit

M'ha preocupat aquest migdia sentir dir a Jordi Sánchez de l'Assemblea Nacional Catalana a la roda de premsa, que el referèndum serà un èxit si voten un milió de persones. Això vol dir que l'ANC dona per fet que hi haurà impediments policials per obrir molts col·legis donat que el 9-N van votar dos milions i tres centes mil persones. I jo tinc molt clar que si el tinent coronel de la Guàrdia Civil,  Diego Pérez de los Cobos, aconsegueix que els cossos policials impedeixin per la força o tanquin molts col·legis, es produirà una situació de conseqüències imprevisibles. La Policia Nacional i Guàrdia Civil van viure com una derrota no poder entrar a la seu de la CUP i els fets de la Conselleria d'Economia, i si es queden tancats als vaixells o aturats dins de les furgones al port mentre el referèndum es fa  amb normalitat, se sentiran de nou humiliats. Però si surten a impedir físicament les votacions, el món veurà uns fotos i imatges en que ells quedaran com un cos repressor que perd el control dels carrers i utilitza mètodes propis d'una dictadura. Evidentment desitjo que la resistència sigui pacífica, però com ja deia dimarts aquí al blog, a l'article "Jo sí que tinc por", si hi ha violència policial, ningú sap com acabarà, sobretot si els agents se senten impotents de complir les ordres o la gent bloqueja els vehicles i, deseperat algun agent utilitza armes de foc.

Desitjo doncs que la jornada de demà sigui pacífica i em nego a fer valoracions de si hi haguessin moltes escenes de violència policial a les portes de les escoles, colpejant a gent de totes les edats que seu a terra o les rodeja,  recollides per les televisions i premsa internacional, si Mariano Rajoy -aquell gallego que sent vicepresident de la Xunta mai va utilitzar una paraula en gallec per ser una llengua "pueblerina"- haurà perdut. I em pregunto què diria Ryszard Kapuscinski, cronista de revolucions i independències de la segona meitat del segle XX si fos viu i veiés el que està passant. Ell va narrar magistralment en el seus llibres com tantes revoltes i revolucions del segle passat guanyaven perquè el poder utilitzava les cossos policials contra la gent, iniciant-se un espiral de repressió i resposta que feia impossible després cap acord i el tirà acabava derrotat. 

Jo, vagi com vagi demà, crec que el 2 d'octubre s'haurà de dialogar i negociar, i espero que sigui sense ferits, detinguts ni morts sobre la taula. Jo, que estic empadronat a Barcelona, espero ser davant del meu col·legi electoral ben aviat.

LA MEITAT DELS CONDEMNATS PER L'ASSALT DE BLANQUERNA REBEN L'ORDE D'INGRÉS A PRESÓ LA PROPERA SETMANA. El Suprem va elevar les penes de 6 o 8 mesos imposades per l'Audiència de Madrid a 4 anys de presó. Els que han fet recurs al Constitucional o han demanat indult, de moment no han rebut l'ordre d'ingrés

Deu mesos després que el Tribunal Suprem elevés a 3 anys i 11 mesos o 4 anys de presó, les penes inicials de 6 o 8 mesos imposades per l'Audiència Provincial de Madrid, la meitat dels 14 ultres autors de l'assalt o atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, que militen a La Falange-FE i Alianza Nacional, han recollit aquesta setmana l'ordre d'ingrés a presó que s'hauria de fer efectiu els propera setmana. Els que han demanat l'indult o han fet recurs al Tribunal Constitucional de moment no han rebut la notificació. No tinc clar si tots els de Democracia Nacional han demant indut o han recorregut al Constitucional.

 

La Sala Penal del Tribunal Suprem, atenent els recursos de la Generalitat i de la Fiscalia, va tombar el gener passat la sentència de la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, que havia imposat penes d'entre sis i vuit mesos als 14 ultres autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, ocorregut l'11 de setembre de 2013. (Llegir article meu al Periódico, valorant el 25 de febrer passat la sentència de l'Audiència).

El Suprem negant algun dels atenuants i considerar l'agravant d' intolerància ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal  (veure text a sota), va imposar penes de 3 anys i 11 mesos a dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als dos restants. El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència feta pública aquesta tarda, “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. Si amb la sentència inicial en principi cap dels acusats havia d'ingresar a presó, ara hi hauran d'entrar tots, en ser penes superiors a dos anys.

Així, el el Tribunal Suprem va condemnar a Pedro Chaparro (Vicepresident de Democracia Nacional), a Paula Mijares (Militant de DN i parella de Chaparro), a Íñigo Pérez de Herrasti (militant d'Alianza Nacional, que va complir presó per intentar atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA), a Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange-FE),  a Víctor D, Miguel B, Pablo P, Sergio R, Santiago C, Tomas B, Javier M y José P C a dos anys i 10 mesos de presó pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del Codi Penal) A Juan Luis López, que va tirar a terra el faristol i increpà o sacsejà al delegat de la Generalitat, Jospe M Bosch, i a Jesús F Fernández, que anava amb la cara tapada, els imposa 2 anys i 11 mesos.  

I pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el Suprem va imposar un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a dotze dels acusats en apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels acusats. Però va imposar un  any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos per a Jesús Fernando Fernández al concórrer, a més, l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa per a Juan Luis López García. 

 S'ha de dir que Pedro Chaparro, Vicepresident de Democracia Nacional, condemnat per l'atac de Blanquerna, va ser jutjat a Barcelona fa dues setmanes per amenaces al periodista Jordi Borràs, demanant la fiscalia per ells 5 anys de presó. La sentència es coneixerà aquest octubre. 

FALTEN 3 DIES I EL GOVERN CENTRAL, TSJ I FISCALIA PERMETEN QUE ES FACI CAMPANYA I NO ORDENEN MÉS REGISTRES. AVUI GENERALITAT I MINISTERI ES VEURAN LES CARES A LA JUNTA DE SEGURETAT, I EL DESENLLAÇ QUEDARÀ PENDENT DEL QUE FACIN ELS COSSOS POLICIALS DIUMENGE. TORNO A DIR QUE SI S'INTENTA IMPEDIR PER LA FORÇA L'OBERTURA DE COL·LEGIS I MESES I TANCAR LES CONSTITUÏDES SERÀ INCONTROLABLE EL QUE PUGUI PASSAR AMB LA GUÀRDIA CIVIL QUE SENT EL SEU HONOR TACAT PELS FETS DE LA CON. D'ECONOMIA

 Taula de l'ANC a la Sagrada Família

(Falten 3 dies per l'1-O) Fa ja 8 dies dels fets de la Conselleria d'Economia i de l'intent de registre de la CUP i, tot i que Catalunya ara hi ha més policies nacionals i guàrdies civils, no s'han produït nous registres a departaments de la Generalitat, partits polítics, ni entitats -tret de l'escorcoll de Molins de Rei-, ni s'han fet noves detencions. I tot i l'orde als cossos policials de requisar el material,  l'ANC i els partits favorables al Sí continuen amb els seus actes i posant taules al carrer sense que cap cos policial ho impedeixi. Ahir a la Plaça Universitat i parcialment retransmès en directe pel 3/24 es va fer l'acte organitzat per les universitats en vaga, en el que hi van intervenir Lluís Llach, el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, la cupaire Mireia Boya, el conseller Turull, i Oriol Junqueres. I tot l'entusiasme i les crides a votar i desobeir, també dels Comuns, s'entreveu quina serà la disputa del 2 o 4 d'octubre: Proclamar o no la declaració unilateral d'independència. 

 Mireia Boya trencant simbòlicament el precinte

 Pissarello a l'acte de la Universitat, demanant votar, però sense definir-se pel Sí

De moment tots units -bé, no tots, Pisarello no va demanar que es votés Sí i va demanar també respecte pels que no votaran-, i Mireia Boya va cridar a trencar els precintes als col·legis, si bé hores d'ara no està clar que es precintin físicament després que el Tribunal Superior de Justícia hagi agafat el comandament per sobre la Fiscalia, i s'ha limitat a ordenar a Mossos i altres cossos policials que s'impedeixi diumenge l'obertura de col·legis electorals i es tanqui el que s'hagin obert. Una instrucció que el Departament d'Interior i els Mossos, com ha dit el major Josep Lluís Trapero, temen que si es fes, podria provocar incidents i importants alteracions d'ordre públic. El conseller Joaquim Forn i el Major Trapero, juguen al gat i la rata amb el Ministeri i la Fiscalia i tard o d'hora s'hauran de definir. Jo crec que si hi ha dissolució per la força de meses electorals i tancaments de col·legis hi hauran greus problemes d'ordre públic com vaig explicar aquí al blog fa uns dies amb l'article "Jo sí que tinc por".
  

No hi ha precedents a cap revolta o lluita social o política a l´Europa contempòrania, on s'hagi socialitzat en 4.000 punts geogràfics i a una mateixa hora el xoc amb els cossos repressors. I ningú pot garantir que una colla d'agents se sentin acorralats aquí o allà, quan després d'intentar tancar un col·legi la gent els rodegi per recuperar l'urna que han pres i s'asseguin a crits de "volem votar" al voltant del vehicle. El risc que es descontroli i algun agent després de crits i empentes i intents de detenció dels membres de la mesa, es posi nerviós i utilitzi les armes a algun llocs és una opció possible donat, més a més, que no seran unitats d'una vintena d'antidistubis comandats pel seu cap, sinó simples agents que estaran sols i no han estat preparats ni entrenats per gestionar una situació com aquesta. A molts municipis i barris s'estan convocant reunions a les places per avui a la tarda o vespre per explicar com s'ha d'actuar si la policia que sigui intenta evitar per la força que es constitueixin les meses o tancar per la força el col·legi electoral. 

Però com dic sembla que de moment ni els Mossos ni la policia nacional i Guàrdia Civils que han vingut a Catalunya a crits de "A por ellos!" no actuaran ni contra els actes de campanya ni contra les taules de propaganda al carrer ni contra les manifestacions d'estudiants universitaris o d'institut que tallen carrers i carreteres. Els d'institut no van viure el 15-M i participen aquests dies a les seves primeres mobilitzacions de la seva vida, de moment festives sense haver de correr davant dels mossos ni dels "grisos", com els d'anteriors èpoques. 

Per cert, a una amiga meva que té una filla que fa segon d'ESO, li va demana la noia que li signés l'autorització per fer vega per que han exigit moltes direccions d'institut per no posar falta d'assistència no justificada. La nena o noia havia anat alguns anys anteriors a les manifestación de l'11 de setembre amb la mare, però a la d'aquest any li va fer mandra i es va quedar a casa. Doncs la meva amiga no li ha signat l'autorització i l'ha fet anar a classe amb aquest argument: "Si et va fer mandra o va ser per tu un pal venir a la mani amb mi l'altre dia, vol dir que el tema no t'interessava ni et preocupava". Resposta enginyosa.

Però més enllà del cartells i pancartes i els pocs actes que s'estan fent per una votació de la importància d'un referèndum, ningú no es mobilitza pel No. Els únics espanyolistes unionistes que surten al carrer són el de la ultra dreta liderats per Democracia Nacional, i una vintena o trentena van anar ahir amb la mateixa pancarta de divendres "Por España me atrevo" davant de Catalunya Ràdio manifestant-se contra Mònica Terribas.

Ah! i mentre ens preguntem molts on són les urnes i el TSJ ha ordenat a les policies locals que impedeixin  que surtin dels magatzems municipals les que s'utilitzen habitualment per eleccions, ja sabem on serà el centre de premsa i de comunicació de resultats i valoracions per part dels grups partidaris del Sí. Jaume Roures i Mediapro han habilitat el centre de premsa.   

Ara a esperar avui com va la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya i a veure si el Ministeri de l'Interior, la Fiscalia o el TSJ ordena o no noves actuacions policials o incautacions que, evidentment motivaria noves mobilitzacions sedicioses.      

Rèplica en conya d'on han de votar molts veïns del barri de Gràcia

Ultres davant Catalunyaràdio

JO SÍ QUE TINC POR! (Falten 5 dies per l'1-O)Si es deté Puigdemont o s'impedeix votar el proper diumenge, la situació es pot descontrolar per la violència policial, donat que possiblement els agents no sabran gestionar a molts llocs l'ordre d'impedir la votació i veure's rodejats per centenars veïns que es resisteixen pacíficament

"Donada la determinació d'impedir que es posin les taules de votació als 5.000 punts previstos, no es viurà la protesta només al centre de Barcelona, no hi haura una zona cero o una plaça del Maidan. Hi haurà milers de llocs on veïns oposaran resistència pacífica però ferma. I això no ho pot controlar ningú i algun policia pot perdre els nervis i disparar. Jo, evidentment, votaré"

(Falten 5 dies) El magnífic piromusical de la Mercè d'ahir al vespre va haver de canviar el seu guió original per incorporar el record a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils de fa cinc setmanes i va començar amb l'encesa de bengales al so d'l'Imagine', de John Lennon. 

Els atemptats van fer néixer la resposta espontània del "No tinc por!" o "No tenim por!", i aquesta mateixa consigna es va cridar el passat dimecres, 20 de setembre, davant de les seus de la CUP i la Conselleria d'Economia que van patir el registres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Bé, a la de la CUP finalment no van poder entrar en no portar en el primer intent ordre judicial i després la marea humana de joves i no tan joves disposats a fer resistència passiva ho va fer impossible. Protestes sense precedents a Catalunya que han coincidit amb les concentracions de suport als alcaldes cridats a declarar com a imputats o investigats, concentracions espontànies contra els registres de la Guàrdia Civil a impremtes i mitjans de comunicació i les que es van fer davant dels jutjats en favor dels detinguts de  diferents departaments de la Generalitat. 

Aquesta marea repressiva i la velocitat dels esdeveniments no només ha allunyat en el temps el record dels atemptats del 17 d'agost i el motiu original de l'eslogan, sinó que ha fet que els que discrepaven de la manera, diguem arrogant, amb la que Carme Forcadell i Junts pel Sí van gestionar l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat al Parlament, hagin oblidat o perdonat tots aquests errors, fins i tot malgrat alguna de les cagades o falta d'encert de Puigdemont a l'entrevista de Jordi Évole de diumenge. Molta de la gent ubicada a l'espai electoral dels Comuns i Iniciativa, dels socialistes, i també de l'abstenció en la qüestió independentista, que dubtaven o no pensaven votar, ara vol votar indignada pel que fa Rajoy i la Fiscalia.  

Voràgine repressiva que s'ha aturat parcialment per la Treva de la Mercè, mentre arriben més policies i guàrdies civils a Catalunya on tenim ja tres quartes parts del antidisturbis de tot l'Estat, deixant sense efectius la major part del territori espanyol, com es va veure amb el setge d'ultres a l'acte de Podemos a Saragossa. La Guàrdia Civil com a cos, que té el lema de "El honor es mi divisa", va viure com una humiliació els fets de la Conselleria d'Economia i els danys als seus vehicles. I probablement alguns han vingut a Catalunya amb ànim de rescabalar el seu honor. Amb crits de "A por ellos!" van ser acomiadats de les seves casernes de diferents llocs d'Espanya els que venien cap a Catalunya i el vaixell Piolín

Tot i que la intenció del piromusical era fer-nos vibrar amb el record a les víctimes dels atemptats jihadistes i amb l'anhel de pau sense violència ni terrorisme, sembla que la por a aquell terror i aquella violència s'ha esvaït davant d'altres pors que molts avui tenim i veiem més reals i properes. Una por que no podíem ni imaginar fa unes setamanes ni els favorables al referèndum, ni els escèptics, ni molts dels que no pensaven votar i ara, gràcies a les mesures de Rajoy i la Fiscalia, s'han decidit a fer-ho. 

Molts pensàvem fa un mes que l'1-O seria una mobilització cívica com el 9-N, que segurament tindria consequències penals d'aquí un temps per Puigdemont i alguns consellers, i que si era un èxit de participació, permetria des d'una posició de força un nou intent de negociació amb el govern central. Però la imputació de 720 alcaldes, el desembarcament -mai millor dit- del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya, el tancament de webs, registres d'impremtes, les imputacions per sedició, i l'advertiment que es pot empresonar aquesta setmana al president Puigdemont, han capgirat totalment l'escenari.

Tot i que la CUP al carrer Casp i l'ANC a Rambla Catalunya van controlar molt bé la gent per tal que la resposta fos pacífica, res garanteix que la situació no és descontroli i acabi amb violència policial si s'envia a la Guàrdia Civil i Policia Nacional, amb o sense Mossos, a tancar els col·legis electorals, requisar el mateix dia 1 paperetes i detenir als qui són a les taules, siguin dins o fora del local designat com col·legi electoral.

Una cosa és controlar la gent a Rambla Catalunya i l'altra evitar que 5 Guàrdies Civils siguin capaços de desmuntar un punt de votació a un poble del Bages o l'Empordà amb 400 veïns que oposen resistència, seuen a terra i algú, pel seu compte punxa els rodes dels vehicles. Comentava  aquí al blog fa uns dies com Ryszard Kapuscinski analitzava en els seus llibres, com tantes protestes, manifestacions i revoltes del segle passat arreu del món, havien esdevingut irreversibles després d'un tret disparat contra els manifestants per un policia que se sentia acorralat. I donada la determinació de Rajoy i la Fiscalia de que s'impedeixi físicament que es posin les taules de votació als prop de 5.000 punts de votació previstos, diumenge no es viurà la protesta o l'enfrontament només al centre de Barcelona, no hi haura una zona cero, una plaça del Maidan o de Tiananmen. Hi haurà milers de llocs on veïns de totes les edats oposaran resistència als cossos policials. I això no pot controlar ningú. No dic que ens haguem d'abocar a uns fets violents com la Setmana Tràgica o el 6 d'Octubre, però em va inquietar la manera amb la que el conseller Jordi Turull va referir-se dissabte a Moià a les protestes de dimecres, dient que "Xavier Trias va anar a donar suport al local de la CUP i els de la CUP anaren després a protegir o defensar la Conselleria d'Economia".

Evidentment que desitjo que no es descontroli per la repressió policial i que els agents no exercitin la violència. Però sembla que la Fiscalia de l'Estat, el PP, i aquest gallec, anomenat Mariano Rajoy, de doble vida, incapaç de mostrar emocions, que només parla espanyol i que quan va ser vicepresident de la Xunta de de Galicia mai no va pronunciar una sola paraula en gallec, per considerar-la una llengua pueblerina, han decidit abocar Catalunya a un escenari per fer potser el  que va dir Espartero, "que hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenarla a raya". 

Ahir, mentre Rajoy marxava de viatge als Estats Units, el Tribunal de Cuentas castigava a Artur Mar amb una multa de cinc milions d'euros, el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza -conegut als ambients judicials com Mazinguer Z per la seva determinació com a braç de ferro executor del que diu el Govern- reconeixia la possibilitat de detenir i empresonar preventivament a Carles Puigdemont. Com reaccionarà la gent si això passa? I tot i que el conseller Forn i el major Trapero de moment s'hi oposen, es pretén posar els Mossos sota les ordres del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, casualment germà de l'anterior president del Tribunal Constitucional. De la reunió dels tres cossos policials d'ahir feta després que la Fiscalia imposi aquest pretés control del Mossos, se'ls va exigir que identifiquin els punt de votació i els seus responsables.

Aquests propers dies la Fiscalia i el govern de l'Estat hauran de decidir si emprenen o no nous passos per impedir que es faci ni un 9-N bis, amb molta més participació, dins o a la porta de les escoles. I havent arribat on hem arribat, res fa preveure que pensin aturarar-se. Es diu que avui dimarts o demà dimecres s'actuarà legalment contra TV3 i Catalunya Ràdio perque deixen d'emetre l'espot del referèndum. Què passarà si s'hi neguen de nou? Es detindrà a Vicent Sanchis i Saül Gordillo? S'enviarà a la Guàrdia Civil? S'encomanarà aquesta tasca als Mossos? I què passarà si els Mossos reben l'ordre de tancar col·legis electorals i desmuntar les taules encara que estiguin al carrer davant la porta de l'escola o centre cívic que no s'ha pogut obrir? I tornant als Mossos, què passarà si Josep Lluís Trapero es resisteix a complir certes ordres de la Fiscalia o de Pérez de los Cobos? El detindran per rebel·lió militar?

Així doncs si l'Estat continua amb la voluntat d'impedir cap mena de votació, fa més detencions, envia els grups especials de la Guàrdia Civil a TV3, es produeix una fractura al comandament de mossos i aquest acaben convertits en escolanets de la Policia Nacional i Guàrdia Civil dissolent concentracions sedicioses el diumenge dia 1 a cada poble i barri de Catalunya, la cosa se'n pot anar de les mans, i poden haver-hi morts quan els agents es posin nerviosos i se sentin desbordats per la massa tumultuosa i sediciosa, armada de paperetes i caixes de sabates convertides en urnes.

Desitjo i voldria que el dia 1 d'octubre sigui un dia de votació insubmisa -un referèndum amb garanties si no es constitueixen moltes taules i hi ha problemes amb el recompte difíciment ho podrà ser-, i que després s'iniciï la negociació política que el PP des que el Constitucional va tombar l'Estatut ha estat incapaç de fer. Però sembla que el govern central i la Fiscalia no deixaran fer un nou 9-N, i temo molt, que es pugui descontrolar quan uns guàrdies civils -que van viure com un deshonor els fets de dimecres-, policies nacional o mossos, no sàpiguen gestionar diumenge que mig miler de persones aquí o allà, es neguin a dissoldre's i els tinguin rodejats davant d'una escola a crits de "Volem votar!" i "No tenim por". Jo de por que es descontroli i hi hagi violència per part de les forces policials que utilitzin les armes, sí que en tinc! Però jo votaré! 

"GUANYAREM PERQUÈ TENIM LA FORÇA I L'ACTITUD POSITIVA DE LA GENT"."XAVIER TIAS VA ANAR DIMECRES A DONAR SUPORT AL LOCAL DE LA CUP I ELS DE LA CUP A DEFENSAR LA CONSELLERIA D'ECONOMIA", DIU JORDI TURULL A MOIÀ. Publico a Nació Digital. (Falten 8 dies per l'1-O)

 (Falten 8 dies per l'1-O)
Publicat a Nació Digital, Nació Manresa, 23/24 d'octubre de 2017
Xavier Rius, Moià

El Conseller de Presidència i Portaveu, Jordi Turull

"Guanyarem perquè tenim la força i l'actitud positiva de la gent", va dir dissabte a la tarda Jordi Turull, conseller de Presidència de la Generalitat, davant de 350 persones a l'acte pel referèndum de l'1-O que es va fer a la plaça del CAP de Moià. Turull, que es va referir als últims moviments del govern central per impedir que el dia 1 es voti, com l'intent de controlar el Mossos, va saludar irònicament als policies nacionals que segons ell eren de paisà entre el públic per vigilar el que s'hi deia. I va posar com exemple de la determinació i la unitat per exercir el dret a l'autodeterminació el fet que el passat dimecres "Xavier Trias va anar al carrer Casp a donar suport a la CUP, quan la policia nacional hi volia entrar a requisar material, i després la gent de la CUP va anar a defensar la Conselleria d'Economia on hi havia la Guàrdia Civil".
 

 Pau Llonch

 Aquesta unitat d'acció va ser posada de manifest també pel militant de la CUP, Pau Llonch. "Ens les hem tingut moltes vegades amb el centre neoliberal que ha governat a Catalunya –referint-se a CDC i el PDECAT- però s'ha posicionat clarament per la independència i poder votar el dia 1, i ara anem plegats per aconseguir-ho". Llonch va criticar amb duresa a les esquerres de Catalunya, referint-se al PSC i els Comuns, i va carregar contra els que proposen centrar-se només en el dret a decidir o tornar a proposar terceres vies.

 Per la seva banda l'alcalde de Moià Dionís Guiteras va explicar el decret d'alcaldia, ara suspès pel recurs de l'Advocacia de l'Estat, per tal que els policies municipals que havien despenjat cartells pel Sí els tornessin a posar. També van intervenir Francesc Güell del Grup Independent de Castellcir i David Ros de l'ANC.

  David Ros

MIG MILER D'ULTRES ES MANIFESTEN DAVANT LA SEU DE L'ANC CONTRA EL REFERÈNDUM, DEMANANT PRESÓ PER PUIGDEMONT I CANTEN L'HIMNE DE LA LEGIÓ I LA GUÀRDIA CIVIL. POSTERIORMENT VAN FINS LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL PER DONAR-LI SUPORT. Tot i la presència dels Mossos d'Esquadra es produeixen alguns incidents amb insults creuats, alguna corredissa, escopinades i una agressió a veïns, conductors o vianants partidaris de la independència que han fet crits o cassolada en favor del referèndum (Falten 9 dies per l'1-O)

 Dirigents de Somatemps a l'acte

 Crits contra lAssemblea Nacional Catalana

 Arriben els de Democracia Nacional amb Juan de Haro, dirigent d eles joventuts

 Por España me atrevo, lema de la convocatòria

 Permet la Llei de Seguretat Ciutada anar encaputzat a una manifestació?

 

(Falten 9 dies per l'1-O) Aquesta tarda vespre mig miler d'ultres, convocats per la coordinadora "Por España me atrevo", impulsada principalment per Democracia Nacional, Somatemps, Generación Identitaria i ex-legionaris, s'han concentrat davant la seu de l'Assemblea Nacional Catalana de Barcelona, al carrer Marina, amb banderes catalanes i espanyoles, unes amb l'escut constitucional i altres llises, es a dir sense res. (Amb la sigla o consigna "Por España me atrevo" Democracia Nacional i militants d'altres grups van manifestar-se davant la seu d'ERC el passat 9 de juny). 
Tot i que la convocatòria la feia aquesta coordinadora o plataforma de recent creació, el permís de l'acte l'ha demanat Democracia Nacional, grup força actiu els últims mesos a Catalunya, sent ara el principal dinamitzador de les mobilitazcions ultres. El seu delegat a Catalunya, Albert Bruguera, ha estat qui ha marcat els temps de la concentracio i posterior manifestació. També hi era el dirigent de Somatemps Josep Alsina. Militants de Generación Identitaria s'han encarregat de la megafonia i han format part del servei d'ordre. Tot i això, quan la concentració davant l'ACN ja ha acabat i es marxava cap a la caserna de Travessera de Gràcia, han arribat diversos exdirigents i exmilitants de Plataforma per Catalunya.

A un balcó del costat de la seu d'ANC es produeis el primer incident amb veïns pro referèndum

Davant l'ANC s'han fet crits de “covards”, “pederastes”, “traidors”, "Payasos”, "Puigemont i Forcadell a la presó". "A la prisión, por sedición!" i altres habituals en aquestes manifestacions ultres com “No nos engañan, Catalunya es España”; “Catalunya es Aragón” o “España es una y no cincuenta y una”. “Por España me atrevo”, “España no se vota “ o “Forcadell y Sànchez renegados bien pagados”, "Soy español, español..."a la vegada que per megafonia se sentien càntics legionaris o de la Guàrdia Civil.

Amb els Mossos d'Esquadra fent un cordó per protegir la seu de l'ANC i separar els ultres d'una quarentena d'independentistes que feien crits en sentit contrari, s'han llegit diversos manifestos per la unitat d'Espanya, s'ha simulat hissar la bandera espanyola i, Jesús Cañada, de la Germandat de Legionaris ha fet una al·legat en favor de la unitat d'Espanya, de la Verge del Pilar, de la Legió i del seu fundador Millán Astray. Malgrat que pretenien donar una imatge d'oposició al referèndum des de la centralitat no independentista, de seguida es veia que era una concentració de l'extrema dreta clàssica. 

 Jesús Cañadas, de la Hermandad de Legionarios, (o Legión Urbana) lloant a Millán Astray al costat d'un combatent d ela División Azul

Després d'encendre bengales i proferir més crits contra els independentistes i en favor de la unitat d'Espanya, els concentrats han anat en manifestació fins la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, cosa que ha agafat per sorpresa al Mossos d'Esquadra. S'han produït alguns petits incidents amb veïns que picaven la cassola o feien crits d'indepèndencia, i un veí els hi ha llança una ampolla, vivint-se moments de tensió.

Un cop davant la caserna de la Guàrdia Civil, s'han repetit els mateixos crits, mentre un petit grup d'antifeixistes han intentat contramanifestar-se, cosa que han impedit els Mossos per evitar que els dos grups contactessin i s'enfrontessin. Un jove independentista ha estat insultat i agredit físcament, si bé els dirigents de Democracia Nacional han demanat que el deixessin marxar. Hores d'ara els Mossos investiguen aquesta agressió gravada per TV3. Ha sigut a Travessera de Gràcia quan han vingut més militants i simpatitzants ultres que no hi eren al principi, quan els manifestants han arribat a ser 600 o 700. 

 

 

 Guàrdies Civils i familiars aplaudint als manifestants

Davant la caserna s'ha donat el fet que alguns guàrdies civils o familiars seus, han aplaudit als manifestant i s'han sumat a les seves consignes. Passades les nou del vespre la majoria de manifestants s'han dispersat, si bé un centenar ha tornat fins la seu de l'ANC, baixant després per Lepant. Ha sigut en tornar cap a la seu de l'ACN quan s'han produït tres incidents o intents d'agressió cap a veïns i un conductor d'un cotxe que tocaven la cassola o havien fet crits d'independència. Agressions que el servei d'ordre de l'acte ha intentat amb més o menys rapidesa aturar. El fotoperiodista Jordi Borràs, també ha denunciat un intent d'agressió. Penso que si la Brigada Mobil o els ARRO dels Mossos haguessin encapsulat al mig miler de manifestants cami de la caserna, aquestes agressions puntuals i altres situacions de tensió amb veïns que cridaven indepèndencia o tocaven la cassola des dels balcó, s'haguessin evitat.

QUÈ PASSARÀ DESPRÉS DEL SÍ EN EL REFERÈNDUM DEL KURDISTAN IRAQUIÀ? Analitzo al Punt Avui

 Xavier Rius, periodista
El Punt Avui, 22 de setembre de 2017
Dilluns se celebra al Kurdistan iraquià el referèndum d’independència. Un territori autònom on hi viuen sis milions dels 35 milions de kurds, repartits entre l’Iraq, Turquia, Síria i l’Iran. El Kurdistan és el territori i el poble més nombrós del món sense un estat, pertanyent des de l’any 1634 a l’Imperi Otomà, en el qual eren un grup ètnic més. Però va perdre el tren de la història el 1923, quan en el Tractat de Lausana els vencedors de la Primera Guerra Mundial, incomplint el que s’havia pactat en el Tractat de Sèvres, van definir el territori de la Turquia moderna.

El kurds dels quatre territoris van ser reprimits reiterades vegades per l’exèrcit del seu propi estat, i animats a la rebel·lió pels governs veïns. Per haver col·laborat suposadament amb l’Iran, van ser massacrats amb armes químiques per Saddam Hussein. Però el Kurdistan iraquià va iniciar la seva desconnexió de Bagdad l’any 1992, després de la primera guerra de l’Iraq.

Aquell any els Estats Units va decretar una zona d’exclusió aèria i, sense el vistiplau del règim i sense trencar del tot amb l’administració de Bagdad, van celebrar eleccions a la regió, i van constituir un govern i una administració que podia subsistir i prosperar gràcies a la venda de petroli i l’esquivament de les sancions imposades al règim. Després de la invasió americana del 2003 van continuar amb el seu estatus. I quan es va retirar l’exèrcit dels Estats Units, van passar a ser molt més que una regió autònoma. Però tant els Estats Units com els països àrabs i Turquia rebutjaven un desmembrament de l’Iraq en tres zones: la xiïta al sud, la sunnita al centre, i el Kurdistan al nord.

Per intentar acontentar els kurds s’acordà que, mentre que el primer ministre iraquià seria àrab xiïta, el president de l’estat seria kurd. Fins al 2014 ho va ser Jalal Talabani, líder d’una de les faccions kurdes, i el seu rival, Masud Barzani, seria el president del territori autònom. I mentre el Kurdistan prosperava econòmicament i socialment, els governs de Bagdad fracassaven una i altra vegada a l’hora de reconstruir el país, s’enfonsaven en la guerra sectària, i protagonitzaven reiterats escàndols de corrupció. La irrupció d’Estat Islàmic amb la conquesta de Mossul el juny de 2014, d’on l’exèrcit iraquià va fugir, va fer de les milícies kurdes l’única força capaç d’enfrontar-se amb el soldats del califat. I en aquest context de retirada de l’exèrcit iraquià, els kurds van aconseguir el control de Kirkuk, ciutat que fins llavors estava en mans de les autoritats de Bagdad i en la qual a més de la població kurda hi ha les minories turcmana, àrab i assíria. És cert que molts dels àrabs que viuen a Kirkuk van anar-hi portats per Saddam Hussein, que desitjava repoblar ètnicament aquella província rica en petroli. Però la inclusió de Kirkuk en un hipotètic territori autònom o independent kurd és rebutjada per Turquia, per Bagdad i les minories no kurdes, que temen ser convertides en ciutadans de segona.

 Cartell demanant el Sí en kurd, siriac o assiri, turc, àrab i armeni


Més enllà que Bagdad ha declarat il·legal el referèndum, si bé a diferència del que passa a altres llocs –uf, millor no barregem el tema!– no té capacitat coercitiva d’impedir-ho, tant Turquia com l’Iran, que són estats veïns, rebutgen la independència del territori, donat que seria un estímul per als seus propis kurds.

Del referèndum sortirà un sí a la independència. I llavors, donat que ni Bagdad ni els veïns la reconeixeran, i els Estats Units que els donen suport de moment tampoc, haurà de venir l’hora de la política. Intentaran els kurds tirar pel dret? Se’ls demanarà que esperin uns anys? Se’ls prometrà més beneficis del petroli? Però, què passarà amb Kirkuk? I tothom sap que una desestabilització del territori podria ser utilitzada pel derrotat Estat Islàmic per recuperar terreny.
 Llegir al Punt Avui

IMATGES DE L'INTENT DE LA POLICIA NACIONAL D'ENTRAR A LA SEU DE LA CUP I CONCENTRACIÓ DAVANT LA SEU D'ECONOMIA (Falten 11 dies per l'1-O)

(Falten 11 dies per l'1-O) Avui el Cos Nacional de Polícia ha intentat entrar a la seu de la CUP al carrer Casp de Barcelona, per ordre del jutge n 13 de Barcelona. Ho han intenta fer sense ordre judicial, però després tot i tenir l'ordre han hagut de desistir de fer-ho davant la presència de milers de persones. Aquí teniu fotos d'aquesta tarda vespre.

CONCENTRACIÓ DE MILERS DE PERSONES A GRAN VIA-RAMBLA CATALUNYA