(Només falta un dia) Dijous al vespre vaig assistir a la assemblea informativa a la Plaça de l'Església de Moià on l'ANC i l'alcalde van explicar com estava previst que es desenvolupés la jornada de demà, donant unes instruccions i consells similars al que s'han donat a centenars de municipis de Catalunya.
Davant de 300 persones, Marc Capdevila de l'ANC i l'alcalde, Dionís Guiteras, van demanar que hi hagués gent des d'hores abans de l'obertura dels dos centres de votació: l'escola pública i la biblioteca, i que si la policia o Guàrdia Civil impedia la seva obertura, que cívicament es fes una cua esperant, mentre gent que seria dins o voluntaris buscarien una altra porta d'accés. (Llegir crònica de l'acte a Naciò Digital)
Ahir en acabar les classes a l'escola s´hi van quedar pares i mares i alumnes tancats a dins, fent activitats i dormint al gimnàs, i ara que ha tancat ja la biblioteca s'hi ha quedat gent dintre, havent-se programat activitats per tot el dia d'avui, i hi haurà gent que s'hi quedarà a dormir.
M'ha preocupat aquest migdia sentir dir a Jordi Sánchez de l'Assemblea Nacional Catalana a la roda de premsa, que el referèndum serà un èxit si voten un milió de persones. Això vol dir que l'ANC dona per fet que hi haurà impediments policials per obrir molts col·legis donat que el 9-N van votar dos milions i tres centes mil persones. I jo tinc molt clar que si el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, aconsegueix que els cossos policials impedeixin per la força o tanquin molts col·legis, es produirà una situació de conseqüències imprevisibles. La Policia Nacional i Guàrdia Civil van viure com una derrota no poder entrar a la seu de la CUP i els fets de la Conselleria d'Economia, i si es queden tancats als vaixells o aturats dins de les furgones al port mentre el referèndum es fa amb normalitat, se sentiran de nou humiliats. Però si surten a impedir físicament les votacions, el món veurà uns fotos i imatges en que ells quedaran com un cos repressor que perd el control dels carrers i utilitza mètodes propis d'una dictadura. Evidentment desitjo que la resistència sigui pacífica, però com ja deia dimarts aquí al blog, a l'article "Jo sí que tinc por", si hi ha violència policial, ningú sap com acabarà, sobretot si els agents se senten impotents de complir les ordres o la gent bloqueja els vehicles i, deseperat algun agent utilitza armes de foc.
Desitjo doncs que la jornada de demà sigui pacífica i em nego a fer valoracions de si hi haguessin moltes escenes de violència policial a les portes de les escoles, colpejant a gent de totes les edats que seu a terra o les rodeja, recollides per les televisions i premsa internacional, si Mariano Rajoy -aquell gallego que sent vicepresident de la Xunta mai va utilitzar una paraula en gallec per ser una llengua "pueblerina"- haurà perdut. I em pregunto què diria Ryszard Kapuscinski, cronista de revolucions i independències de la segona meitat del segle XX si fos viu i veiés el que està passant. Ell va narrar magistralment en el seus llibres com tantes revoltes i revolucions del segle passat guanyaven perquè el poder utilitzava les cossos policials contra la gent, iniciant-se un espiral de repressió i resposta que feia impossible després cap acord i el tirà acabava derrotat.
Jo, vagi com vagi demà, crec que el 2 d'octubre s'haurà de dialogar i negociar, i espero que sigui sense ferits, detinguts ni morts sobre la taula. Jo, que estic empadronat a Barcelona, espero ser davant del meu col·legi electoral ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada