NacióDigital, Naciómanresa, 8 d'agost de 2019
Aquest divendres i dissabte la Cabra d'Or de Moià viurà la seva desena edició. Un festa que va néixer espontàniament fa nou anys quan un grup de joves, sense gaires pretensions, van voler representar dies abans de la Festa Major una història que, amb diferents versions i modalitats, s'explicava des de feia temps a Moià i que acabava amb l'apedregament del malvat senyor.
El misteri d'una suposada cabra d'or enterrada entre les runes de l'antic castell de Clarà i que Guil·larà de Planella, germà del senyor feudal, Pere de Planella, aprofitant que ha marxat amb el rei en una campanya militar, l'any 1381 intentarà recuperar i quedar-se la cabra. I per aconseguir-ho, quan el pare de la jove Dolça de Mas Casal li demana permís per casar la seva fill amb el seu promès, Bernat, en Guil·larà de Planella comunica que es queda la noia i, a no ser que els vilatans trobin i li portin la Cabra d'Or abans de l'endemà al vespre, es cobrarà el dret de cuixa amb ella.
El poble va aquella nit al castell, troba la cabra que portarà l'endemà al poble enmig d'una gran alegria. Però el senyor, avariciós, decidirà que es queda la cabra i també la noia. Llavors els vilatans s'organitzen, apedreguen a Planella i els seus soldats que han de fugir, alliberant la noia que aquella mateixa nit en mig d'una gran festa es casa amb Bernat.
L'apedregament del senyor a la plaça de l'església, que es va fer per primer cop l'any 2010, es produeix l'any que Moià viu una situació molt convulsa amb el poble ple de pancartes als balcons amb el lema Moià diu prou i manifestacions en un poble conservador com era, contra l'alcalde Josep Montràs de CiU, que governà amb majoria absoluta 28 anys. Montràs deixava el poble en situació de fallida i es va veure forçat a pujar desorbitament els impostos.
Que es representés llavors un apedregament col·lectiu de la màxima autoritat era una plasmació festiva d'un sentiment de protesta. Tot i que la responsabilitat de la fallida de Moià, com s'ha vist amb el temps, no va ser perquè algú fiqués mà a la caixa, sinó per una responsabilitat en part col·lectiva molt moianesa del “feu, feu i no patiu!”. I ves per on aquesta festa de la Cabra, que dura dos dies, s'ha convertit ara en la més multitudinària i participativa d'aquest poble històricament conservador.
Dic que Moià és o era un poble conservador i d'ordre. I una mostra d'això és que el dos primers gegants de la colla gegantera que ara s'han restaurat, són els reis Ferran i Isabel –o Fernandu i Isabel com deien alguns abans- que són els Reis Catòlics. I tot i que la colla castellera de Moià va entronar fa uns anys com a gegants del poble el Toll i la Teixonera, nom les dues coves prehistòriques del municipi, es va voler recuperar els dos Reis Catòlics i restaurar-los amb motiu del seu 75è aniversari, deixant clar així que els gegants de Moià –que té el rètol de Municipi de la República Catalana-, fets l'any 1944, són dels més antics de la Catalunya central.
Llegir a Nació Digital, NacióManresa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada