Xavier Rius Sant, El Punt Avui, 4 de gener de 2020
Ens havíem acostumat que, malgrat les piulades incendiàries i els
actes contradictoris que feia Donald Trump, així com les reiterades
dimissions de membres de la seva administració que explícitament o
implícitament confirmaven la incapacitat del president per governar, no
portaria a terme cap decisió que pogués desencadenar una greu crisi
bèl·lica de conseqüències globals, atès que el Pentàgon, els serveis
d’intel·ligència i el Departament d’Estat tenien prou murs de contenció i
fusibles per evitar que el president fes executar alguna mesura de
conseqüències incontrolables.
Però la matinada d’ahir, amb l’assassinat a l’aeroport de Bagdad del
general Qasem Soleimani, número dos del règim iranià i cap dels
Guardians de la Revolució, i del vicepresident de les milícies xiïtes
Forces de Mobilització Popular iraquianes, Abu Mahdi al-Muhandis, Trump
ha traspassat aquesta línia.
El secretari d’Estat, Mike Pompeo, ha justificat l’atac dient que
s’ha fet per evitar l’assassinat de nord-americans i en resposta a
l’assetjament a l’ambaixada a Bagdad. Però les conseqüències d’aquestes
morts podrien portar a la desestabilització de tot el Pròxim Orient, a
una nova guerra dels petroliers al golf que uns anomenen Pèrsic i uns
altres, Aràbic, amb unes conseqüències econòmiques molt negatives per a
tothom, i fins i tot a la reaparició d’Estat Islàmic en un context en
què els que el van derrotar ara s’enfronten entre si. Potser el
president en funcions d’Israel, Benjamin Netanyahu, que, immers en
diversos processos judicials que el podrien inhabilitar, ha abocat
Israel a unes terceres eleccions, i el príncep de l’Aràbia Saudita,
Mohammed bin Salman, desprestigiat per l’assassinat de Jamal Khashoggi i
el fracàs de la seva intervenció al Iemen, que sempre han donat suport a
les amenaces de Trump vers l’Iran, són els únics que podrien resultar
beneficiats d’aquesta desestabilització.
Però el que sembla segur és que els països de l’anomenada “mitja
lluna xiïta”, on molta població és seguidora de la branca minoritària de
l’islam, i que estaven vivint diverses situacions de conflicte o
inestabilitat, ara es podrien incendiar encara més. El líder suprem
iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, ja ha dit que hi haurà una resposta o
venjança contundent després de l’assassinat de Soleimani. I la venjança
no només la podria fer l’Iran bloquejant el pas de petroliers per
l’estret d’Ormuz, sinó també totes les milícies i grups aliats de
l’Iran. D’entrada, l’Iraq, país on s’ha produït l’atac, té un govern en
precari amb un primer ministre, Adil Abdul-Mahdi, que tot i haver
presentat la dimissió i no tenir el suport necessari del Parlament,
continua en funcions després de mesos de protestes i morts al carrer.
Més enllà dels crits de venjança que facin els partits i milícies xiïtes
aliats de l’Iran, caldrà veure què diu l’aiatol·là iraquià Ali
al-Sistani i el líder xiïta Muqtada al-Sadr, que va donar suport
parcialment a les protestes contra el govern iraquià i les ingerències
de l’Iran.
D’altra banda, al Líban, que també viu una revolta ciutadana contra
la corrupció, el sectarisme polític i les ingerències estrangeres, el
primer ministre sunnita, Hassan Diab, no ha aconseguit formar govern a
causa de les discrepàncies amb els xiïtes. Ara Hezbol·là, lleial a
l’Iran, podria consumar també la seva venjança, ja sigui fent més
difícil l’acord amb els sunnites o incrementant la tensió a la frontera
amb Israel. I tot i que en principi aquesta escalada no hauria d’afectar
Síria, Al-Assad podria voler agrair l’ajut dels milers de combatents
iranians, comandats per Soleimani, que van ser cabdals en la lluita
contra els insurgents sunnites i Estat Islàmic. Al Iemen, on la milícia
xiïta houthi ha resistit els atacs de l’Aràbia Saudita, qualsevol acord
de pau serà ara molt més difícil, i els xiïtes podrien tornar a atacar
amb míssils o atemptats l’Aràbia Saudita. I, finalment, els palestins
de Hamàs, que, tot i ser sunnites, mantenen molts lligams amb l’Iran i
grups xiïtes, podrien aprofitar l’escenari per atacar Israel.
Aquesta desestabilització esgarrifa Europa, que intentava salvar
sense èxit l’acord nuclear amb l’Iran trencat per Trump. Però, sigui
quina sigui la venjança, si Donald Trump ordenés una ofensiva d’atacs
aeris contra l’Iran, Teheran podria respondre no només amb l’enfonsament
de petroliers, sinó recuperant els atemptats terroristes suïcides. No
oblidem que als anys vuitanta qui els van començar a fer no van ser
grups sunnites, sinó els xiïtes libanesos, emulant les accions de la
mítica secta xiïta dels Assassins, que segles abans eren temuts perquè
exercien la violència en públic, orgullosos de morir matant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada