Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, 30 de març de 2020
L’extrema dreta i els populismes acostumen a guanyar vots apel·lant a
les emocions, als tòpics i a informacions esbiaixades o falses. També a
la por, i ara de por n’hi ha molta. Sacsegen les pors i designen uns
responsables dels problemes que no siguem nosaltres. Donald Trump als
Estats Units i Ortega Smith a Espanya han sigut prolífics amb la
Covid-19, anomenant-lo “el virus xinès”. L’enemic és de fora, no som
nosaltres rebutjant, com fa Trump, que es decretin confinaments. I la
culpa de l’epidèmia a Espanya és del govern per cridar a manifestar-se
el 8 de març. Vox, en canvi, no té cap responsabilitat per haver
mantingut l’acte amb deu mil persones a Vistalegre. Si bé el populisme
més barroer a Espanya és que a les rodes de premsa del govern de l’Estat
hi siguin els caps de l’exèrcit i la Guàrdia Civil parlant de guanyar
la guerra, donant relleu a notícies com que s’ha detingut uns
desaprensius que van saltar-se un control, en una roda de premsa que el
que és rellevant és que morin milers de persones. L’enemic és de fora, i
altres també de fora no ens permeten combatre’l. És una recepta
populista que funciona. “Aquest no és el moment per tenir dubtes ni per
esperar permisos d’Europa.” “El Banc Central Europeu intervé i recuperem
14.000 milions que Itàlia ja havia pagat”. “L’única ajuda concreta que
va venir d’Europa va ser enderrocar la borsa i incrementar bojament la
propagació.” Així ha tuitejat aquests dies Matteo Salvini, líder de la
Lliga. Per la seva banda, Marine Le Pen també dispara a Twitter: “Hem
permès que la Xina controli el 80 o 90% dels ingredients dels
medicaments. Aquests són vint anys d’errors i ideologia que salta a la
vista.” Le Pen també va realitzar diverses declaracions relatives als
diners que posava en circulació o oferia el BCE per comprar deute.
“Diners que França ja havia pagat.” Pot ser cert que molts del
components farmacèutics s’estiguin produint a l’Àsia. Però això és així
pel fet que la producció farmacèutica xinesa és més barata, cosa que
només es podria revertir i fabricar-ho aquí si rebaixem el sou dels
treballadors d’aquestes empreses a Europa.
Altres dirigents ultres o populistes com el brasiler Jair Bolsonaro,
prioritzant l’economia com també han fet Trump o Boris Johnson, han
intentat afrontar la pandèmia oposant-se als confinaments. Trump i
Bolsonaro, que creuen que han estat escollits gràcies a una
predestinació divina o una mena de selecció natural, menystenen que
morin els més dèbils. Així Bolsonaro nega l’assistència mèdica als indis
de l’Amazones, els que haurien d’afrontar el nou virus amb el mateix
estoïcisme que ho van fer els indis fa quatre i cinc segles, quan van
morir per milions a causa de la grip o el xarampió portats d’Europa.
Però lamentablement el populisme no és només una estratègia que
utilitzen els ultres, culpant la Xina o Brussel·les, o dels que
aprofiten la pandèmia per demanar que el país surti de l’espai Schengen
retornant indefinidament a l’Europa de fronteres com vol Le Pen. En el
Consell Europeu de dijous Alemanya, Àustria, Finlàndia i els Països
Baixos, liderats pel primer ministre neerlandès, Mark Rutte, van
oposar-se a les propostes econòmiques i financeres que intentaven evitar
una crisi sense precedents a determinats països del sud, cosa que pot
provocar una ruptura irreversible de la Unió. I és que als Països Baixos
s’han normalitzat opinions com les expressades per Jeroen Dijsselbloem,
quan era president de l’Eurogrup, que no seria just ajudar països del
sud com Espanya “que s’ho gasten tot en dones i sexe”. Als Països
Baixos, l’any vinent hi ha eleccions. I responsabilitzar els països del
sud dels problemes d’Europa, i rebutjar que la UE vagi a l’una, dona
vots quan es fa per defensar els de casa.
Llegir al Punt Avui, clica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada