QUÈ ACONSELLARÀ L'ÀNGEL MACELO A FERNÁNDEZ DÍAZ? PARLAR O CALLAR I CARREGAR SOL AMB LA CULPA? EL CAS KITCHEN i LES CLAVEGUERES D'INTERIOR. Explico al Triangle la imputació de l'exministre que parlava amb el seu àngel i condecorava la Verge Maria pel cas Kitchen

 Xavier Rius Sant, dimecres 30 de setembre de 2020 El Triangle

 

Sembla que Marcelo, àngel de la guarda particular de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’ha abandonat un cop ha estat imputat i citat a declarar com a “investigat” pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón pel cas Kitchen, una operació policial encoberta a la qual es van destinar setanta agents i una quantitat indeterminada de diners públics, per fer neteja i robar els papers de l’extresorer del PP Luis Bárcenas sobre la caixa B del PP i pagaments en sobres. Una operació que presumptament el ministre hauria ordenat. Els 53.266 euros que hauria cobrat Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas, i el compliment de la promesa que podria ingressar al Cos Nacional de Policia si feia la feina, seria una anècdota amb el cost que significa tenir dotzenes d’agents fent seguiments durant mesos.

Fernández Díaz, després d’una joventut d’esquena a la transcendència, fa vint anys va tenir una gran experiència religiosa i va  abraçar la fe. Va entrar a l’Opus Dei i va començar a anar a missa cada dia. Es creia il·luminat per Déu, que l’aconsellava i li deia què havia de fer per salvar Espanya. I convençut de la intervenció divina, va condecorar el 2014 amb la medalla d’Or del Mèrit Policial a Nostra Senyora Maria Santíssima de l’Amor de Màlaga, malgrat que la verge aparentment no complia cap dels requisits que la normativa del Ministeri exigeix per concedir la màxima condecoració policial, com haver mort o resultat greument ferit en acte de servei o dirigir o participar heroicament en una investigació o operatiu policial molt rellevant. I tot i les crítiques a aquesta decisió, l’any següent va reincidir concedint la Creu de Plata –per a aquesta ja no cal morir o ser ferit en acte de servei– a la Santíssima  Verge dels Dolors.

Se suposa que si l’aleshores ministre parlava cada dia amb Déu i la Verge en general, o amb les diferents verges, aquestes li devien dir en quins operatius havien intervingut salvant policies o ciutadans de peu dels malfactors. Però el ministre no va aclarir quin era l’atemptat frustrat o operatiu que va resultar un èxit gràcies a la intervenció de la mare de Jesucrist, com és preceptiu quan es concedeixen condecoracions policials a agents de carn i ossos. Va ser després d’aquesta segona medalla a la Verge quan el ministre, en una entrevista per a la Contra de La Vanguardia que li va fer Víctor Amela, va reconèixer que ell tenia l’ajut i la protecció del seu àngel de la guarda particular. Fins i tot l’àngel tenia un nom amb el qual se li dirigia quan hi parlava. L’àngel Marcelo.

Mentre que ordenar al comissari José Manuel Villarejo que fes feina bruta amb fons públics per perjudicar l’independentisme català i filtrar informacions, unes de certes sobre els Pujol, altres de falses sobre Xavier Trias o Oriol Junqueras, o construir l’informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaria per a molts justificat per tal d’evitar que els independentistes trenquessin Espanya o que els perroflautes antimonàrquics de Podemos arribessin al Govern d’Espanya, l’operació Kitchen difícilment la pot justificar la dreta. I el ministre ara es troba sol. Però a diferència de Villarejo o Bárcenas, és dubtós que Fernández Díaz posi en marxa el ventilador per tal que la merda del Polla, marit de Cospedal, de l’Asturiano, Mariano Rajoy, o de la mateixa Cospe, pugui tapar la seva.

Jo que sóc absolutament ateu, de vegades envejo els creients per la resignació amb què afronten les adversitats. Perquè tot i fer el que Déu o la Verge els demana, o els suggereix l’àngel de la guarda, de vegades les coses surten malament. I llavors es tranquil·litzen amb allò que els camins del Senyor són inescrutables, que sempre els quedarà la vida eterna, que és la voluntat del Senyor. I tot i que ara afronten el martiri, veuran la llum l’endemà de l’únic judici veritable, el Judici Final. Potser quan Fernández Díaz pregunti a Nostro Senyor, la Verge o l’àngel Marcelo per què està sent perseguit, trobarà consol en l’Evangeli de Lluc 23,34: “Perdona’ls Senyor, perquè no saben el que fan”. 

El més probable és que, sense remordiments, Fernández Díaz es disposi a viure el seu viacrucis i a afrontar resignadament aquesta justícia imperfecta dels homes. O potser no. Potser aconsellat pel seu àngel Marcelo o per intervenció de la Verge del Perpetuo Socorro decideix parlar i apuntar més amunt, cap a Rajoy, el Asturiano.

Llegir en català al Triangle

 

 

 

 

 

 

  

Jorge Fernández Díaz, quan era Ministre de l'Interior

 Leer en castellano en El Triangle

Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2020

Parece que Marcelo, ángel de la guarda particular del exministro del Interior Jorge Fernández Díaz, lo ha abandonado una vez ha sido imputado y citado a declarar como "investigado" por el juez de la Audiencia Nacional Manuel García Castellón por el caso Kitchen, una operación policial encubierta a la que se destinaron setenta agentes y una cantidad indeterminada de dinero público, para hacer limpieza y robar los papeles del extesorero del PP Luis Bárcenas sobre la caja B del PP y pagos en sobres. Una operación que presuntamente el ministro habría ordenado. Los 53.266 euros que habría cobrado Sergio Ríos, el chófer de Bárcenas, y el cumplimiento de la promesa que podría ingresar en el Cuerpo Nacional de Policía si hacía el trabajo, sería una anécdota con el coste que significa tener docenas de agentes haciendo seguimientos durante meses.

Fernández Díaz, después de una juventud de espaldas a la trascendencia, hace veinte años tuvo una gran experiencia religiosa y abrazó la fe. Entró en el Opus Dei y empezó a ir a misa cada día. Se creía iluminado por Dios, que le aconsejaba y le decía qué tenía que hacer para salvar España. Y convencido de la intervención divina, condecoró en 2014 con la medalla de Oro del Mérito Policial a Nuestra Señora María Santísima del Amor de Málaga, a pesar de que la virgen aparentemente no cumplía ninguno de los requisitos que la normativa del Ministerio exige para conceder la máxima condecoración policial, como haber muerto o resultado gravemente herido en acto de servicio o dirigir o participar heroicamente en una investigación u operativo policial muy relevante. Y pese a las críticas a esta decisión, al año siguiente reincidió concediendo la Cruz de Plata –para esta ya no hay que morir o ser herido en acto de servicio– a la Santísima Virgen de los Dolores.

Se supone que si el entonces ministro hablaba cada día con Dios y la Virgen en general, o con las diferentes vírgenes, estas le debían decir en qué operativos habían intervenido salvando policías o ciudadanos de a pie de los malhechores. Pero el ministro no aclaró cuál era el atentado frustrado u operativo que resultó un éxito gracias a la intervención de la madre de Jesucristo, como es preceptivo cuando se conceden condecoraciones policiales a agentes de carne y hueso. Fue después de esta segunda medalla a la Virgen cuando el ministro, en una entrevista para la Contra de La Vanguardia que le hizo Víctor Amela, reconoció que él tenía la ayuda y la protección de su ángel de la guarda particular. Incluso el ángel tenía un nombre con el que se le dirigía cuando hablaba con él. El ángel Marcelo.

Mientras que ordenar al comisario José Manuel Villarejo que hiciera trabajo sucio con fondos públicos para perjudicar al independentismo catalán y filtrar informaciones, unas ciertas sobre Pujol, otras falsas sobre Xavier Trias u Oriol Junqueras, o construir el informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaría para muchos justificado para evitar que los independentistas rompieran España o que los perroflautas antimonárquicos de Podemos llegaran al Gobierno de España, la operación Kitchen difícilmente la puede justificar la derecha. Y el ministro ahora está solo. Pero a diferencia de Villarejo o Bárcenas, es dudoso que Fernández Díaz ponga en marcha el ventilador para que la mierda del Polla, marido de Cospedal , del Asturiano, Mariano Rajoy, o de la misma Cospe, pueda tapar la suya.

Yo que soy absolutamente ateo, a veces envidio a los creyentes por la resignación con que afrontan las adversidades. Porque a pesar de hacer lo que Dios o la Virgen les pide, o les sugiere el ángel de la guarda, a veces las cosas salen mal. Y entonces se tranquilizan con aquello de que los caminos del Señor son inescrutables, que siempre les quedará la vida eterna, que es la voluntad del Señor. Y a pesar de que ahora afrontan el martirio, verán la luz el día siguiente del único juicio verdadero, el Juicio Final. Quizás cuando Fernández Díaz pregunte a Nuestro Señor, la Virgen o el ángel Marcelo por qué está siendo perseguido, encontrará consuelo en el Evangelio de Lucas 23,34: "Perdónalos Señor, porque no saben lo que hacen".

Lo más probable es que, sin remordimientos, Fernández Díaz se disponga a vivir su vía crucis y a afrontar resignadamente esta justicia imperfecta de los hombres. O quizás no. Quizás aconsejado por su ángel Marcelo o por intervención de la Virgen del Perpetúo Socorro decide hablar y apuntar más arriba, hacia Rajoy, el Asturiano.

Analitzo a Youtube la inhabilitació de Quim Torra, i com el búnker Judicial i el Rei Felip VI volen aplicar a Catalunya la mateixa estratègia que amb ETA, perquè contra ETA lluitaven millor

 Analitzo en aques vídeo la inhabilitació del president Quim Torra, que ho interpreto com un pas mes del búker judicialque, amb el suport del Rei Felip VI, Vox, PP i Ciudadanos, volen aplicar al conflicte català la mateixa estratègia que amb ETA, perquè en el fons, potser inconscientment, enyoren ETA, perquè contra ETA lluitaven millor.  

 Visualitza els últims vídeos, aquí

 Visualiza los últimos vídeo, aquí

 (últim vídeo, últimos vídeos)

MACRON i LA LLUITA CONTRA EL SEPARATISME ISLÀMIC. L’anunci de classes de religió islàmica a Catalunya ha coincidit amb la voluntat del president francès de defensar la laïcitat de l'Estat. Ho analitzo a NacióDigital

  

NacióDigital, diumenge 27 de setembre de 2020

 Xavier Rius Sant, periodista

L’anunci del Departament d’Educació que s’impartirà religió islàmica com a assignatura optativa en algunes escoles públiques -en atendre la Generalitat la demanda de 2.000 famílies- ha creat controvèrsia tant entre sectors de la comunitat educativa, com de les mateixes forces d’esquerra. Des de posicions progressistes sempre s’havia rebutjat que s’impartís religió catòlica als centres, ni que sigui com optativa. Una cosa és estudiar les religions a secundària i l’altra fer classes de religió a primària.

Serà la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, que presideix Mohamed el Ghaidouni, l’entitat responsable de la selecció del professorat i que aquest accepti el marc en què s'hauran d'impartir les classes. Tot i que entre la comunitat educativa hi ha la por a ser acusats d’islamòfobs, entre els que rebutjaven que s’imparteixi religió catòlica, preocupa que la inclusió de la islàmica generi un increment de famílies que demanin la catòlica, trencant l’ideari laic de bona part de les escoles.

 L’anunci que a Catalunya s’impartirà religió islàmica ha coincidit en el temps amb la voluntat del president francès, Emmanuel Macron, de plantejar una sèrie de mesures per defensar laïcitat d'un Estat on no es fa religió a l’escola pública, tret dels departaments exalemanys d’Alsàcia i Mosel·la, on regeix un concordat no derogat.
A França, per exemple, seria impensable que, com va passar aquí, el funeral d’Estat per les víctimes de tragèdies com les de l’avió de Germanwings estavellat el 2015 fos un acte religiós catòlic. De la mateixa manera que l'acte de dol per l'atemptat del 17-A fons una cerimònia ultireligiosa. A França el funeral d’estat sempre és civil.  

Ara Macron vol plantejar una sèrie de mesures, alguna de les quals ja s’han anunciat, com la prohibició que ginecòlogues i llevadores franceses facin els certificats de virginitat que s’exigeix a les noies musulmanes o filles de musulmans a l’hora de casar-se. Mesures per combatre el que s’anomena "separatisme" i "comunitarisme" que regeix amb més o menys intensitat en part de la població de religió musulmana, alguns de tercera generació.
A França aquestes normes paral·leles potser poden ser ignorades per aquells homes fills de musulmans que volen fer la seva vida perquè han deixat de creure o perquè han relativitzat la religió en l’àmbit estrictament privat. Si tenen independència econòmica, no cal que donin xplicacions a ningú, donat que un home musulmà pot casar-se amb una dona no musulmana.

 Però resulta una presó infranquejable per les dones musulmanes que estimen a un no musulmà o per a les filles de musulmans que has esdevingut atees o agnòstiques, ja que l’islam prohibeix el matrimoni d’una musulmana amb un no musulmà. I una filla de musulmà sempre se la considerarà musulmana. Als països islàmics no és legalment possible deixar de ser musulmà ni que una musulmana o filla de musulmà pugui casar-se amb un "infidel". En canvi, un musulmà pot casar-se amb una cristiana perquè que es creu que l’Islam es transmet amb el semen i la dona només és la terra on es posa la llavor.
Tot i que sovint les famílies europees que ho fan, se n’amaguen, totes les parelles europees que han adoptat un nen o nena marroquí, han hagut de passar prèviament pel consultat o la mesquita apostatant del cristianisme i fent la Shahada o conversió a l’islam. També fan la Shahada molts homes europeus ateus o cristians que es casen aquí amb una musulmana o filla de musulmans. No perquè ho exigeixi a Europa el codi civil, sinó com a condició per tal que la família d’ella i la dita comunitat accepti el matrimoni com vàlid i evitar que la considerin quelcom semblant a una prostituta.  

Les mesures de Macron
Les mesures que vol aprovar Macron a França, algunes de difícil plasmació legal, pretenen combatre no només els guetos físics i socials en què es tanca a moltes dones franceses o residents a França de religió islàmica, sinó també que es consolidin en certs barris i entorns  model de vida que contradiuen drets fonamentals establerts amb igualtat entre sexes. El dret a l’educació de les dones, dret al treball, dret a creure en Déu i a deixar de creure-hi, dret a casar-te o aparellar-te amb qui et sembli, entre altres.
Aquesta voluntat de Macron de legislar contra el separatisme i comunitarisme islàmic coincideix amb el debat sobre el dret a la blasfèmia i a les manifestacions contràries als sentiments religiosos, ara que s’està fent a París el judici per l’atemptat de Charlie Hebdo de gener de 2015.
Precisament la periodista del setmanari, Zineb El Rhazoui, viu protegida per la policia des de llavors. Són moltes les dones exmusulmanes a Europa, també a Catalunya i Espanya que denuncien la persecució i amenaces de la Comunitat per haver deixat de creure i fer-ho públic, per aparellar-se amb un no musulmà o per denunciar el masclisme de la religió islàmica.

Dones laiques i exmusulmanes
A Catalunya i l’estat espanyol el col·lectiu Neswia està format per dones musulmanes laiques i exmusulmanes com Mimunt Hamido, Hakima Abdoun, la sahrauí Nasara o l’amazig Zoubida Boughaba, que denuncien no només el masclisme de les societats i col·lectius islàmics, sinó també la tolerància de les esquerres amb les pautes de segregació de l’islam. Neguen que portar el vel sigui una opció que es pren en llibertat, com defensa part de l’esquerra, sinó que en la majoria de casos és una imposició de la família i la Comunitat.
També lamenten que en la defensa del feminisme, el col·lectiu LGTIB i la normalització de les relacions sexuals entre joves, aquesta part de les esquerres, mirin cap a l’altra banda i fugin d'estudi amb l’argument que “elles, les dones musulmanes, han de fer el seu camí”. Tampoc veuen bé que l’esquerra adopti dins la diversitat alguna feminista islàmica amb vel a les seves llistes, alhora que fan silenciar a les exmusulmanes que han triat com opció dins d’aquesta diversitat ser atees. Millor dit, no és que hagin triat pel seu orgull ser atees. Igual que un homosexual no ho tria, moltes filles de musulmans no trien ser atees, simplement s'adonen que ho són.

Quan l'esquerra apropa les exmusulmanes a la dreta
I es que una crítica que fan aquestes filles de musulmans, musulmanes laiques o atees és que l’esquerra expulsa a les dones exmusulmanes i les apropa a la dreta. Recordem, per exemple l’eurodiputada belga, Assita Kanko, que va rebre a Puigdemont i Comín el primer dia que van anar al Parlament Europeu. Va néixer a Burkina Faso en una família musulmana, va apostatar i va impulsar a Bèlgica campanyes contra l’ablació. I va acabar renegant de les esquerres, perquè al seu entendre ignoraven els valors de la Il·lustració europea quan es tractava de les problemàtiques de les dones dels països musulmans. Ara és eurodiputada del partit conservador Nova Aliança Flamenca.
Un cas similar al de la somali Ayaan Hirsi Ali, que es va establir a Holanda on va estudiar i va esdevenir atea. I després de militar un  temps en el patit socialdemòcrata, desenganyada del relativisme cultural que al seu entendre practicava, va acabar sent diputada del conservador Partit Popular. Va patir diverses amenaces de mort i intents d’assassinat, vivint ara als Estats Units on continua amb protecció policial. A Twitter, posant la paraula “ex muslims” trobarem centenars de comptes de grups d’exmusulmans, majoritàriament dones, que denuncien arreu del món, també a Europa, la persecució i amenaces que pateixen per haver abandonat l’Islam.
I és que el pinyol d’aquest conflicte és que els Estats islàmics, a diferència dels de tradició cristiana o jueva, no accepten els valors de la Il·lustració que té com a nucli la llibertat de pensament, de creure o no creure i poder-ho explicar-ho amb normalitat. I és que els països musulmans no només no reconeixen que un musulmà pugui deixar de ser-ho, sinó que es persegueix i castiga l’apostasia. En uns països amb la mort física, en altres amb penes de presó, i en altres amb la mort civil.

Religió en en l'àmbit privat
A Europa, després de les guerres religioses entre catòlics i protestants dels segles XVI i XVII, es van implantar en el XVIII i XIX a la major part del vell continent els valors de la Il·lustració, que ubiquen les creences religioses en l’àmbit privat, mentre la raó, la ciència i el lliure pensament ocuparien el públic. I amb més o menys rapidesa aquesta concepció es va imposar. El catolicisme, que en l’Evangeli relativitza o deixa sense valor les crides a castigar aquí a la Terra pecadors i infidels que es fan a l’Antic Testament, va oficialitzar la seva adaptació amb el Concili Vaticà II.
El Judaisme té com a llibre la Torà -que coincideix en el fonamental amb l’Antic Testament- no ha fet una readaptació del seu text. Israel, però, va ser creat per Ben Gurion, que no amagava que, malgrat ser jueu per cultura i família, no era creient. A Israel una persona que afirma que és ateu o que és homosexual, no només no ho ha d’amagar, sinó que pot tenir un càrrec públic. Molts diputats de la Kenésset israeliana, afirmen que són ateus i encara que no agradi als ultraortodoxos, no passa absolutament res.
Més enllà que s’imparteixi religió islàmica a les escoles catalanes, i que aquesta no es faci separant nens i nenes a la classe,  el repte d’acabar amb les segregacions per l’origen culturals i religiós, també s’ha d’afrontar a casa nostra. La solució no és fàcil. Per això cal estar atents a les propostes que farà Macron. I sobretot aquí, escoltar les queixes de les filles d’immigrants musulmans que volen ser simplement dones europees que vesteixen i estimen a qui volen i se senten perseguides per la Comunitat.

  

                                                   

 Llegir a NacióDigital

QUATRE ANYS PERDUTS, Analitzo al Punt Avui el mandat de Donald Trump i la cursa electoral amb Biden

 

Xavier Rius Sant, Periodista. Dilluns 21 de setembre de 2020, El Punt Avui

El primer, i esperem únic, mandat de Donald Trump ha passat molt de pressa, i el 3 de novembre es fan eleccions en què s’enfrontarà a Joe Biden. Ha passat de pressa perquè ha estat generador de notícies que la setmana següent eren superades per d’altres. No entraré en els cessaments i dimissions en el gabinet presidencial, i com els que ahir el lloaven es despatxaven l’endemà qualificant-lo de tenir la maduresa d’un noi de tretze anys. Trump va guanyar, fa quatre anys, en estats clau, en aconseguir el suport de molts que havien quedat enrere per la globalització i el tancament d’indústries i se sentien abandonats. El mandat de Trump ha estat acompanyat d’escàndols que reforçaven l’imaginari multiconspiratiu de part del seus votants. De la polèmica per la interferència russa durant la campanya a l’impeachment, de què es va sortir bé, tot i demostrar-se que va bloquejar milions de dòlars a Ucraïna, com a mesura de pressió perquè el país responsabilitzés Biden i el seu fill d’irregularitats.

Trump ha anat col·locant personatges ultraconservadors a les institucions, com ara el fiscal de l’Estat, William Barr, que, aquesta setmana, s’ha oposat a les restriccions decretades a determinats estats per la Covid-19, qualificant-les com “la major intrusió a les llibertats civils des de l’abolició de l’esclavatge”. I ha pres decisions, unes avalades per les cambres, d’altres, simples ordres executives que no ha pogut fer efectives, com ara la construcció del mur amb Mèxic, justificat amb declaracions que incitaven a l’odi vers els migrants. S’ha desvinculat de l’acord de París sobre el clima, a la vegada que culpa els governadors dels incendis que aquests dies assolen diversos estats. Ha sortit de l’Aliança Comercial Transpacífica amb Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà, i ha començat la guerra comercial i tecnològica amb la Xina. Una guerra que no està guanyant, en haver declarat il·legals l’Organització Mundial del Comerç els nous aranzels als productes xinesos. Però Trump sempre té una nova proposta, com ara prohibir l’aplicació juvenil TikTok i després considerar fantàstic que continuï si s’associa a una companyia nord-americana. Diu que fa més gran Amèrica, tot i que el país està ara més dividit i tensionat per la reiteració de casos d’abusos policials vers ciutadans de color, davant els quals el president no ha tingut més resposta que enviar la policia a reprimir el moviment Black Lives Matter.

Influenciat pel seu gendre, Jared Kushner, i amb el suport dels milions d’americans evangèlics, ha dinamitat els equilibris al Pròxim Orient, sortint de l’acord amb l’Iran, i humiliant l’Autoritat Nacional Palestina amb un pla que legalitzava els assentaments i l’ocupació de tot Jerusalem. Pla que, en no obtenir suports, ha substituït pel reconeixement per part dels Emirats i Bahrain d’Israel. Trump ha trencat uns consensos arreu que si guanya Biden, haurà de recosir. El problema, però, és que malgrat que Biden, com Hilary Clinton, sembla que superarà per milions de vots Trump, aquest podria aconseguir la reelecció si guanya en determinats estats clau on molts votants el veuen com un salvador.

Llegir al Punt Avui

LA FISCALIA DE DÈNIA (ALACANT) DEMANA DOS ANYS DE PRESÓ PER JUAN DE HARO I UN ALTRE MILITANT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN PER DANYS i DELICTE D'ODI, PER LES PINTADES QUE HAURIEN FET A LA MESQUITA I A LES SEUS DEL PARTIT SOCIALISTA, COMPROMÍS i CCOO.

La Fiscalia de Dènia (Alacant) demana dos anys de presó i 4.300 euros de multa per l'exdirigent de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, i per un altre militant de la branca juvenil de Democracia Nacional, Rubén S. N, per un presumpte delicte d'odi, tipificat a l'article 510,1 del Codi Penal i per un delicte continuat de danys, tipificat en el 263,1.

El fets que els hi atribueix el Jutjat d'Instrucció 2 de la localitat alacantina són les pintades que aquests dos haurien fet els dies 21 i 22 de setembre de 2018 a les seus de Comissions Obreres, Partit Socialista, Compromís i a la mesquita ubicada al carrer Major de Dènia. A les parets o rètols dels dos partits van escriure "Banda Nacionalista", "Separatistes terroristes" a més de les sigles DNJ i la creu celta o cercle amb la diana. A la mesquita se'ls hi atribueix les pintades "Stop islamizaciación de Europa" i "Expulsión moros invasores". A la seu de Compromís també es va pintar "Juan de Haro no caminarás sólo". Aquell cap de setmana de Haro era a Dènia per presentar el projecte polític de DNJ i crear o organitzar la secció local. 

La Fiscalia també demana 360 euros per un delicte lleu de danys a Alfonso S. N, germà de l'altra acusat al qui li atribueix només un delicte lleu de danys en responsabilitzar-lo de participar a la pintada a la seu del Partit Socialista al carrer Historiador Palau número 5.

Juan de Haro, que va liderar fins fa un any i mig la branca juvenil del partit ultra, aquests últims dos anys ha estat processat i jutjat per diverses causes, acabant  absolt en la majoria de casos. Properament ha de ser jutjat juntament amb altres membres o ex membres de DN per la campanya contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, Barcelona.

Juan de Haro

La candidatura de l'exdirigent de PxC, Juan Garriga, proclamada guanyadora de les "primàries" de Vox a Barcelona en no haver recollit el 10% d'avals de militants les altres dues candidatures discrepants. Tres ex-PxC i un ex-MSR al cap de munt de la direcció provincial: Garriga, Mónica Lora i Jordi de la Fuente. Finalment només hi haurà primàries a 7 províncies, i a Madrid també ha quedat proclamada guanyadora, com a candidatura única, l'oficialista de Rocío Monasterio

Després de la purga de fa un any, que la cúpula de Vox, liderada pel president Santiago Abascal va dissoldre molts dels comités provincials, escombrant a destacats militants que l'havien acompanyat des de les "províncies" durant la travessia del desert d'entre 2015 i 2018, es va anunciar per sorpresa el passat 1 de setembre que es convocaven eleccions primàries per les direccions provincials a totes aquelles províncies que tinguessin 500 afiliats o més. 

Dissabte s'acabava el termini per presentar els avals que, en principi havien de ser del 10% dels militants, però si cap candidatura aconseguia aquest 10%, amb un 5% n'hi havia prou. I si ningú aconseguia el 5%, amb un 3% n'hi havia prou. Això volia dir que si una candidatura, que seria la oficialista, aconseguia el 10%, i les altres no arribaven a aquest percentatge, només la del 10% seria vàlida.

I així a ha passat a la majoria de províncies, com s'ha vist en el llistat de candidatures proclamades que ha comunicat a la militància avui el Comité Electoral del partit.  A Barcelona només s'ha acceptat la candidatura liderarada pel president provincial en funcions, Juan Garriga, i a Madrid la de la diputada autonòmica, Rocío Monasterio. De de les 19 províncies on s'havien convocat primàries, només se celebrarán d'aquí deu dies a set: Alcant, Almeria,  Càdis, Jaén, Màlaga, Las Palmas i Valladolid. A Catalunya només s'havien convocat a Barcelona, donat que a Tarragona, lleida i Girona Vox no arriba als 500 militants. A Sevilla s'ha proclamat la candidatura de Javier Cortés Lucena, ex dirigent de Foros Sevilla i va sumar-se al projecte de Partido por la Libertad, PxL, de Ruiz Puerta i Josep Anglada.

A Barcelona no han aconseguit als avals per presentar-se a les primaries la candidatura de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, que és un dels crítics que continuava en el partit després de la purga de fa un any. Rodríguez va impugnar fa uns dies el procés d'avals i primàries al Comité Electoral del partit. I tampoc ha aconseguit els avals la candidatura de Sayde Chaling Chong, d'origen cubà, que pertany a la corrent "VOX Habla" liderada pel canari Carmelo Gonzáles als que no es va deixar entrar a l'assamblea celebrada a Madrid  el passat 8 i 9 de març d'aquest any. 

I aquest dies Sayde Chaling ha lamentat a les xarxes socials que els ex dirigenstde Plataforma per Catalunya, com Joan Garriga o Mònica Lora, als que qualifica de xenòfobs i imputats per delicte d'odi vers els immigrants,  s'hagin fet amb el control del partit i que formi part de la candidatura i de la futura direcció, com a Secretari d'Organització Jordi de la Fuente, exdirigent del partit nacional revolucionari o neonazi, MSR, partit que qualifica de negacionista de l'Holocaust.    

Sorprén en la biografia i currículum presentada del membres de la candidatura oficialista proclamada ja guanyadora de Juan Garriga, que omiteixin que Juan Garriga (abans Joan) era dirigent i membre del Comité Executiu de Plataforma per Catalunya  i Mònica Lora era la Secretaria General del partit fundat per Josep Anglada. També s'omiteix que Garriga, cosí i mentor del diputat hispà-guineà, Ignacio Garriga, va ser també número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera per liderrar el PP l'any 2008. També s'omiteix el passat al Movimiento Social Republicano (MSR) de Jordi de la Fuente, i posteriorment d'aquest a Plataforma per Catalunya (PxC). Si mirem el fotomuntatge fet per l'equip de Juan Garriga de la proposta de direcció provincial que ha estat declarada guanyadora, tres exdirigents de PxC controlaran Vox a Barcelona: Juan Garriga, president, Mónica Lora, Secretària, i Jordi de la Fuente responsable o secretari d'Organització. Qui no ha militat a PxC és l'advocat Juan Cremades que serà vicepresident.

Els dos diputats als Congrés per Barcelona, Ignaco Garriga i Juan José Aizcorbe no estan a la direcció provincial (i d'autonòmica o reginonal no n'hi ha) i el tot poderós Jorge Buxadé, resident ara Madrid, desenvolupa el càrrec de portaveu nacional del partit.

Candidatures presentades:

Juan Garriga, Mónica Lora en el seu temps a PxC

 
Jordi de la Fuente al MSR, abans d'entrar a PxC

Rocio Monasterio, proclamada presidenta de Vox Madrid, en ser l'única candidatura que ha aconseguit els avals.

La candidatura del sector crític amb Abascal, "Vox habla" encapçalada per Sayde Chaling Chong no ha acosneguit el 10% d'avals. La de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, tampoc.