Entrevista al diari ARA sobre el meu llibre "Els ultres són aquí"

Xavi Tedó, Diari ARA, 11 i 12 d'abril de 2022 

Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l’extrema dreta, acaba de publicar Els ultres són aquí (Pòrtic), en què detalla els vincles de Vox amb la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada, que va ser la primera força xenòfoba a desembarcar a les institucions catalanes.

 El llibre comença amb un sopar entre Montserrat Nebrera i Josep Anglada el 2009. Quina importància té aquest sopar?

— Molta, perquè hi ha dirigents que després desembarcaran a Vox. Jorge Buxadé es mantindrà al PP, tot i seguir amb entitats ultres i ser un dels organitzadors d'aquest sopar, però Joan Garriga, Santiago Gotor i Miguel Ángel Chiquillo, que són del sector nebrerista que ha perdut les primàries del PP, aniran a PxC. Garriga i Gotor reclamen durant el sopar que Nebrera sigui la candidata de PxC per la seva escassa implantació a Barcelona, però Anglada els va respondre: "Lo líder soc jo". Davant la seva negativa, Nebrera funda Alternativa de Govern, que treu poc més de 2.000 vots. Ignacio Garriga i la seva promesa, Violeta Prat, aniran a la llista, però en surten espantats amb el fals vídeo porno de la candidata.

¿Els vincles amb nazis fan que PxC no entri al Parlament el 2010?

— Van fer errors de manual. PxC estava formada per aduladors d’Anglada, i era un descontrol sense organització i amb lluites internes. Anglada fa fora l’empresari Pablo Barranco, a qui havia nomenat com a secretari general després de sufragar un parell d’actes a Barcelona, perquè exigeix estar entre els cinc primers. Barranco proposava que tots els representants del partit fessin el mateix discurs i que no hi haguessin caps rapats als actes.

¿I no ho aconsegueix?

— L’última setmana de campanya, TV3 va donar un minut als partits extraparlamentaris, i mentre Anglada va dient que els immigrants han de marxar, la càmera enfoca el clatell d’un cap rapat al públic que tenia tatuat White pride [Orgull blanc] i un 88, per la vuitena lletra de l’alfabet, la hac, inicials de Heil Hitler. Això li va prendre vots.  

¿El Procés li dona l’última estocada?

— Fa que l’eix identitari entre la gent de casa i de fora passi a ser entre català i espanyol, i hi ha dirigents que creuen que s’ha d’anar cap al mig, d’altres que es fan independentistes i alguns que defensen que "España es una y no cincuenta y una" i PxC es va desinflant. Quan fan fora l’Anglada, el partit s’enfonsa. Afortunadament.

Anglada diu que es vol tornar a presentar a les municipals. ¿Està amortitzat o encara té corda?

— El Procés provoca que tregui 3.000 vots a les municipals i només 1.000 a les catalanes o espanyoles. Ara amb el Procés en una altra situació, potser es recuperarà. En tot cas, a les darreres municipals Anglada no va entrar perquè va ser inhabilitat abans dels comicis per amenaçar un militant d’Arran. L'alcaldessa Anna Erra està fent una bona gestió i té poca oposició, però al carrer sí que la fa Anglada, que té un gran magnetisme, i ara que el tema independentista no és central, té opcions.

¿Tindrà competència?

— Aliança Catalana de Sílvia Orriols sembla que vol presentar-se. A Ripoll fa tres anys es va presentar també l’Ester Gallego, ex-PxC a Manlleu, per Som Catalans, que defensa una Catalunya catalana, per fastiguejar Orriols. Si no s’hagués presentat el Front Nacional de Catalunya (FNC), hauria obtingut dos regidors a Ripoll, perquè Gallego va rebre 250 vots. Les lluites caïnites de la ultradreta espanyolista les han reproduït a Catalunya.

 ¿PxC és el model en el qual s’emmiralla la ultradreta espanyola quan assoleix 67 regidors el 2011 a les municipals?

— A diferència d’Europa, fins fa poc no hi havia cap diputat verd o ultra a Parlaments autonòmics o al Congrés. A Madrid, la ultradreta franquista-falangista no evoluciona; a València, hi ha l’anticatalana, i a Catalunya, primer la intel·lectual CEDADE, després PxC, que basa el seu discurs en la immigració, i el Casal Tramuntana, que imita la Casa Pound. A Catalunya hi havia la ultradreta innovadora. Sabia que havia de girar full al franquisme.

Comenta que Vox és una escissió del PP a Espanya i, a Catalunya, de PxC i de la ultradreta clàssica.

— Mirem d’on venen dos diputats de Vox a Madrid. Juan José Aizcorbe va estar a Fuerza Nueva i Juan Carlos Segura, al Frente Nacional de la Juventud, una branca de Fuerza Nueva que apostava per l’acció directa i que va ser condemnat per llençar còctels Molotov a la seu d’UCD i cremar la figura del rei del Museu de Cera de Barcelona. Al Parlament, alguns venen de PxC com Joan Garriga o Mónica Lora i l'assessor Jordi de la Fuente. Vox a Catalunya és la ultradreta clàssica. A Espanya són gent d’Hazte Oír i militants del PP descontents amb Rajoy perquè el veuen feble amb la memòria històrica, el matrimoni gai i l’avortament. El PP porta al TC aquestes lleis, però quan governa només deroga l’avortament sense consentiment matern als 16 anys, però deixa la llei de terminis.

Sense fer d’acusació al judici del Procés, Vox no hauria desembarcat a les institucions?

— Vox no deixava de ser testimonial, però quan escapcen Manos Limpias, que havia estat acusació popular amb el 9-N, Ortega Smith té les mans lliures per presentar denúncies amb l’1-O i comença a adquirir quota als mitjans. Amb la moció de censura a Rajoy tot se li posa a favor.

I això que Vox no tenia pensat presentar-se a les andaluses.

— Després de la moció, Vox organitza actes a Barcelona i Madrid que desborden totes les previsions i s’acaben presentant i treuen 12 diputats. Els pactes a Madrid i a Múrcia els donen un impuls.

¿Feijóo pot revertir la fuga de vots cap a Vox?

— Per treballar a l’administració pública a Galícia es requereix el gallec com a requisit o mèrit, veurem com gestiona Feijóo aquesta qüestió de la qual Vox fa bandera.

¿Ha tocat sostre Vox a Espanya i a Catalunya?

— És imprevisible. Caldrà veure com aguanta Pedro Sánchez les seves contradiccions amb Podem, i quin discurs fa Feijóo. La ultradreta ha entrat a les institucions amb un discurs populista amb respostes fàcils a temes complexos i els partits tradicionals no en saben donar. 

Llegir al diari ARA