L'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i l'altre militant ultra accepten amb pacte de conformitat amb fiscalia i les víctimes, dos anys de presó que no caldrà complir si no delinqueixen, i pagar 5.400 euros de multa i responsabilitat civil per l'agressió de Ripollet del 12 d'octubre de 2018, evitant així la celebració del judici en el que se'ls hi demanava deu anys. Si De Haro delinqueix els dos propers anys, sí que haurà de complir els dos anys de presó.

                         

L'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i l'altre militant ultra que avui anaven a ser jutjats a Sabadell per unes agressions amb arma blanca cap altres dos joves, ocorregudes la nit de 12 d'octubre de 2018 a Ripollet, han arribat aquest midia a un pacte de conformitat amb el jutge del Penal 3 de Sabadell i els advocats dels dos agredits, per declarar-se culpables acceptant una pena de dos anys de presó que, en principi, no hauran de complir, evitant-se així la celebració del judici en el que la fiscalia els hi demanava deu anys.

Així De Haro i Noel Caravaca no entraran a presó sempre i quan no delinquiexin els dos propers anys. No tinc clar si en el cas que De Haro sigui condemnat per la causa de campanya de 2017 i 2018 contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona, per la que la fiscalia de Barcelona li demana sis anys, es considerarà que tot i ser uns fets anteriors, tindria o no que complir els dos anys imposats avui. Com explicava aquest matí, De Haro i altres ex dirigents i militants de Democracia Nacional a Catalunya, tenen diversos judicis pendents i el partit, força actiu aquí de l'any 2013 fins 2018, ara gairebé no té estructura ni militants a Catalunya. De Haro va ser el màxim dirigent de Democracia Nacional Joven a nivell de tot Espanya.

El pacte de conformitat estableix que De Haro i Caravaca hauran de pagar cada un una mlta de 900 euros per danys, 1.500 com garantia per no reincidir i evitar la presó, i 3.060 de responsabilitat civil. Només a De Haro se li ha imposat també 1.970 euros d'indemnització pels danys al vehicle d'un dels agredits. I tots dos tenen una ordre d'allunyament de tres anys cap a les víctimes.

      

Juan de Haro, ex dirigent de Democracia Nacional Joven, serà jutjat avui Sabadell acusat de dues temptatives d'homici i lesions, per uns fets del 12 d'octubre de 2018. Fiscalia li demana 10 anys de presó.

 

 

L'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, serà jutjat avui al migdia al Jutjat Penal 3 de Sabadell, juntament amb el també ex militant de DN, Noel Caravaca, acusats de dues temptatives d'homici per la baralla que va tenir lloc a l'entrada i la terrassa del bar musical All Right del carrer del Padró de Ripollet, la nit del 12 d'octubre de 2018, hores després de l'acte ultra de Montjuïc en el que va intervenir de Haro com a màxim dirigent de Democracia Nacional Joven. Els fiscal, que ho desvincula de motivacions ideològiques, els acusa de dues temptatives d'homici i lesions per haver agredit de Haro i Carvaca amb un ganivet a dues persones, demanant deu anys de presó per cada un. La versió de De Haro és que ells no van iniciar la baralla, sinó que s'hi van interposar per separar als qui l'havien començat. 

De Haro, desvinculat ara de Democracia Nacional, té altres causes pendents com l'oberta amb motiu de la campanya contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona, per la que el fiscal li demana sis anys de presó.  S'ha de dir que Democracia Nacional, molt activa a Catalunya entre 2015 i 2020, està actualment gairebé inactiva a Catalunya i els seus antics dirigents estan pendents de diverses causes penals.

Juan de Haro i Noel Caravaca (al seu costat a la dreta de la imatge) en una manifestació a Barcelona

L'Iran, el règim no pot canviar. Analitzo al Punt Avui, les protestes que viu el país en favor de la democràcia i per que desapereguin les imposicions de caire religiós i moral, que el règim teocràtic, que ha esdevingut irreformable, no acceptarà

Xavier Rius Sant, El Punt Avui, dimecres 21 de desembre de 2022 

A diferència de protestes com les de fa un mes a la Xina contra els confinaments –en què el règim, finalment, va acceptar les exigències dels manifestants, ja que les reivindicacions no posaven en perill el sistema polític–, a l’Iran el règim ha convertit el que va començar com una protesta per l’obligatorietat del vel en un torcebraç amb gran part de la població, a la qual ni disparant contra els manifestants, ni amb condemnes a mort ha pogut fer callar, conscient que, si cedeix, serà el sistema polític teocràtic el que caurà.

I és que la República Islàmica creada el 1979 i governada pel clergat xiïta i el líder suprem, Ali Khamenei, que ho controla tot, ja no dona més de si. Com més repressió, més difícil es fa una hipotètica transició. Paradoxalment, a l’Iran, tot i la corrupció econòmica amb un sistema controlat pels pasdaran, els Guardians de la Revolució que s’han enriquit, i de la manca de drets per a les dones, es va apostar per l’educació i la formació dels joves en coherència amb l’esperit social i més igualitari del xiïsme. I aquests joves que s’han format i saben anglès, que es connecten a internet i miren televisions occidentals, tenen com a referent l’estil de vida d’Europa, molt allunyat de l’espiritualitat xiïta que plora encara la mort de l’imam Hussein, net de Mahoma, a la batalla de Karbala, on es va produir la ruptura entre xiïtes i sunnites. I molts dels joves i les joves de l’Iran que protesten han esdevingut ateus, o si creuen en Déu, posen la religió en un pla íntim, a l’igual que bona part de la població europea. Tres mesos després de l’inici de les protestes per la mort de Masha Amini, detinguda perquè portava malament el vel, i després de centenars de morts a les manifestacions, ja s’han executat dues persones i n’hi ha una vintena de condemnades a mort, com ara el futbolista Amir Nassar Azadani, acusat del delicte de moharebeh o de pretendre “imposar la corrupció a la Terra” i d”enemistat amb Al·là”. Tot i que ara parlem de condemnes per aquest delicte d’estendre la corrupció i combatre Déu dictades per un estat xiïta, aquest precepte neix de les sures 5-32 i 5-33 de l’Alcorà. Sures que, en contra d’algunes transcripcions bonistes de certes traduccions de l’Alcorà que ho suavitzen, demana castigar amb la mort qui no creu o incompleix la llei islàmica. I és que a la majoria de països islàmics, també als sunnites, es nega un dret fonamental que és el de la llibertat ideològica i religiosa recollit en l’article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans, que inclou el dret a canviar o a no tenir religió. I el que volen els que protesten és un país sense imposicions de caire religiós. I això és incompatible amb el règim teocràtic.

Clica per llegir al Punt Avui.
 

Mor Joaquín Bochaca a l'edat de 91 anys, historiador i escriptor negacionista de l'Holocaust. Va ser fundador de CEDADE i, tot posicionar-se en favor de la independència de Catalunya, va ser un referent de la ultradreta espanyola feixista o nacional socialista

 

Aquesta tarda s'ha celebrat al tanatori de Les Corts el funeral laic per l'escriptor i historiador revisionista i negacionista de l'Holocaust i membre fundador de la neonazi CEDADE, Joaquín Bochaca, mort dissabte a la tarda a Barcelona a l'edat de 91 anys. A la cerimònia hi han assitit una vuitantena de persones, entre els que hi havien destacats dirigents, ex dirigents, militants i ex militants de la ultradreta catalana i espanyola com l'editor i llibreter Pedro Varela, alguns dels quals vinguts d'altres parts de l'Estat. En els diferents parlaments dels que han intervingut en l'acte civil, s'ha lloat la seva persona. El cotxe fúnebre portava una corona de flors de l'associació revisonista Devenir Europeo  a la que estava vinculat amb el text en català "Etern en els nostres records".

Va escriure diversos llibres considerats antisemites i revisionistes o negacionistes de l'Holocaust entre els que destaquen El enigma capitalista, Las fianzas y el poder, El mito de los seis millones, La historía de los vencidos o el suicidio de Occidente, i  Los crímenes de los buenos. També va traduir al castellà de pensadors referents del feixisme, les idees del supremacisme blanc i dels grups neonazis com Julius Évola, Ezra Pound i David Duke.  Les seves idees van tenir més acollida a Llatinoamèrica que a Espanya.   

                      

                    

 

 Coherentment amb la defensa de l'Europa de les ètnies front la dels estats que feia el Círculo Español de Amigos de Europa, CEDADE, que els anys de Transició era l´únic grup ultra que publicava en català, Joaquín Bochaca va posicionar-se fa vuit anys en favor de la independència de Catalunya, tenia penjada l'estelada al balcó de casa i de vegades portava el llaç groc de llibertat presos polítics. I a la vegada participava en actes de la ultradreta espanyolista, feia conferències a Barcelona i Madrid en les seus de grups ultres espanyolistes i va participar en diverses manifestacions en favor de l'editor propietari de la Llibreia Europa, Pedro Varela.     

Bochaca, el tercer per l'esquerra en una concentració davant la Llibreria Europa el setembre de 2016

       

Vídeo d'una entrevista de  fa dos anys i mig a Bochaca en que porta el llaç groc de Llibertat Presos Polítics

Només sí és sí, llei Trans i prostitució. Publico al Triangle aquest article crítics amb amb alguns aspectes dels projectes de llei Trans i llei de "trata"

 

 Xavier Rius Sant, periodista

 El Triangle, 14 de desembre de 2022

El resultat ja anunciat que l’entrada en vigor de la llei del “només sí és sí” motivaria la reducció de les penes i l’excarceració de condemnats per violació, amb la resposta de la ministra Irene Montero, qualificant els jutges que ho decretaven de masclistes, ha estat l’excusa perfecta per a Pedro Sánchez i el PSOE per frenar una iniciativa de Podem que sectors del PSOE i una part important del moviment feminista no compartien. És la Llei trans davant la qual el PSOE ha presentat esmenes que sembla que no retirarà, i que donat el desacord entre els partits del govern, potser no s’aprovarà aquesta legislatura. Una legislatura que Sánchez acabarà sense ensurts un cop ha aprovat els Pressupostos de l’estat. I amb Yolanda Díaz preparant la seva candidatura per a les generals, molts a Podem són conscients que, si Montero i la formació morada sortissin del Govern, s’abocarien a la irrellevància, com quan Izquierda Unida va esdevenir “Izquierda Hundida”.

Sense negar que pot haver-hi molt de masclisme entre part dels jutges, cos format majoritàriament per homes, molts d’ells d’ideologia conservadora, les qualificacions que va fer Montero estaven fora de lloc perquè quan hi ha una modificació del Codi Penal s’ha d’aplicar el redactat més beneficiós per al penat. Si s’hagués posat una disposició transitòria a la llei dient que aquest principi general no s’havia d’aplicar, la llei s’hauria abocat a la seva evident inconstitucionalitat.

Són temps de desconcerts i confrontacions dins del moviment feminista. Com a home també puc dir el que penso, de la mateixa manera que puc opinar de la guerra d’Ucraïna sense ser ni rus ni ucraïnès. Comparteixo les crítiques de sectors del feminisme d’esquerres a la Llei trans. Des del feminisme que va emergir els anys 70 i 80, però també de moltes feministes joves, es considera una barbaritat el concepte d’autodeterminació de gènere que preveu l’actual redactat de la Llei trans, que permetrà que un jove de 14 anys es canviï el gènere al DNI sense cap supervisió mèdica, psicològica i judicial; i als 16 anys, sense cap supervisió ni informe, canviar-lo al Registre Civil. Adolescents nascuts homes podran fer-se, sense avaluació prèvia, tractaments d’hormonació, castració o conversió de penis en clítoris. A estats on això es va regular així fa uns anys, s’estan trobant amb persones que es van fer castrar sense cap valoració psicològica als 14 anys i als 20 se’n penedeixen i no poden fer marxa enrere. El projecte de llei preveu que sense fer-se cap canvi físic, vull dir amb els seus collons peluts i el seu penis, puguin utilitzar els vestuaris de dones als gimnasos. També podran participar en competicions esportives com a dones, si bé això a Espanya queda en mans de les autoritats i les federacions de cada autonomia. Als països on homes trans, nascuts homes, operats i hormonats, o sense haver-se fet cap modificació física, competeixen com a dones i guanyen en competicions individuals en atletisme o natació o formen part d’equips d’esports com el rugbi, on la força física és fonamental, s’han produït fortes polèmiques, controvèrsies legals, i moltes ho consideren una competència tramposa.

Moltes feministes afirmen que l’acceptació del concepte d’autodeterminació de gènere significa l’esborrat de la dona. No ho diuen només per la competència esportiva deslleial o perquè persones amb testicles i penis utilitzin vestuaris femenins, o perquè puguin aprofitar-se de la protecció a la dona que regulen lleis socials i el Codi Penal. Ho diuen també perquè obvia diferències biològiques com la menstruació, la maternitat o la lactància. Aquesta polèmica és només la primera part del que vindrà en els pròxims mesos. Hi ha sobre la taula la Llei de tràfic, que vol il·legalitzar tota mena de prostitució i castigar els clients o clientes, partint de la premissa que tot servei sexual remunerat es fa sota coacció. Bona part del moviment feminista, del PSOE, la CUP, En Comú Podem, Ciutadans, el PNB i Junts, creuen que certament s’ha de perseguir el tràfic d’éssers humans i l’obligació o coacció a dones i nens a exercir la prostitució, però cal legalitzar-la, donar drets socials i sanitaris a les dones i els homes que exerceixen voluntàriament la prostitució.

 

 

Podemos, Sí es Sí, Ley Trans y prostitución

 Leer en castellano en El Triangle

 Xavier Rius Sant, 14 de diciembre de 2022, El Triangle

El resultado ya anunciado de que la entrada en vigor de la ley del “sólo sí es sí” motivaría la reducción de las penas y la excarcelación de condenados por violación, con la respuesta de la ministra Irene Montero, calificando a los jueces que lo decretaban de machistas, ha sido la excusa perfecta para Pedro Sánchez y el PSOE para frenar una iniciativa de Podemos que sectores del PSOE y parte importante del movimiento feminista no compartían. Es la Ley trans ante la que el PSOE ha presentado enmiendas que parece que no va a retirar, y que dado el desacuerdo entre los partidos del gobierno, quizá no se apruebe esta legislatura. Una legislatura que Sánchez acabará sin sustos una vez ha aprobado los Presupuestos del Estado. Y con Yolanda Díaz preparando su candidatura para las generales, muchos en Podemos son conscientes de que, si Montero y la formación morada salieran del Gobierno, se abocarían a la irrelevancia, como cuando Izquierda Unida se convirtió en «Izquierda Hundida».

Sin negar que puede haber mucho machismo entre parte de los jueces, cuerpo formado mayoritariamente por hombres, muchos de ellos de ideología conservadora, las calificaciones que hizo Montero estaban fuera de lugar porque cuando hay una modificación del Código Penal debe aplicar el redactado más beneficioso para el penado. Si se hubiera puesto una disposición transitoria a la ley diciendo que este principio general no debía aplicarse, la ley se habría abocado a su evidente inconstitucionalidad.

Son tiempos de desconciertos y confrontaciones en el movimiento feminista. Como hombre también puedo decir lo que pienso, al igual que puedo opinar de la guerra de Ucrania sin ser ni ruso ni ucraniano. Comparto las críticas de sectores del feminismo de izquierdas a la Ley trans. Desde el feminismo que emergió en los años 70 y 80, pero también de muchas feministas jóvenes, se considera una barbaridad el concepto de autodeterminación de género que prevé el actual redactado de la Ley trans, que permitirá que un joven de 14 años se cambie el género en el DNI sin ninguna supervisión médica, psicológica y judicial; y a los 16 años, sin supervisión ni informe, cambiarlo en el Registro Civil. Adolescentes nacidos hombres podrán realizarse, sin evaluación previa, tratamientos de hormonación, castración o conversión de pene en clítoris. En estados donde esto se reguló así hace unos años, se están encontrando con personas que se hicieron castrar sin valoración psicológica a los 14 años y a los 20 se arrepienten y no pueden dar marcha atrás. El proyecto de ley prevé que sin hacerse ningún cambio físico, quiero decir con sus huevos peludos y su pene, puedan utilizar los vestuarios de mujeres en los gimnasios. También podrán participar en competiciones deportivas como mujeres, si bien esto en España queda en manos de las autoridades y federaciones de cada autonomía. En los países donde hombres trans, nacidos hombres, operados y hormonados, o sin haberse realizado ninguna modificación física, compiten como mujeres y ganan en competiciones individuales en atletismo o natación o forman parte de equipos de deportes como el rugby, donde la fuerza física es fundamental, se han producido fuertes polémicas, controversias legales, y muchas lo consideran una competencia tramposa.

Muchas feministas afirman que la aceptación del concepto de autodeterminación de género significa el borrado de la mujer. No lo dicen sólo por la competencia deportiva desleal o porque personas con testículos y pene utilicen vestuarios femeninos, o porque puedan aprovecharse de la protección a la mujer que regulan leyes sociales y el Código Penal. Lo dicen también porque obvia diferencias biológicas como la menstruación, la maternidad o la lactancia. Esta polémica es sólo la primera parte de lo que vendrá en los próximos meses. Está sobre la mesa la Ley de tráfico, que quiere ilegalizar todo tipo de prostitución y castigar a los clientes o clientas, partiendo de la premisa de que todo servicio sexual remunerado se realiza bajo coacción. Buena parte del movimiento feminista, del PSOE, la CUP, En Comú Podem, Ciudadanos, el PNV y Junts, creen que ciertamente hay que perseguir el tráfico de seres humanos y la obligación o coacción a mujeres y niños a ejercer la prostitución, pero es necesario legalizarla, dar derechos sociales y sanitarios a las mujeres y a los hombres que ejercen voluntariamente la prostitución.

El caso de la vicepresidenta del Parlamento Europeo detenida por recibir 600.000 euros por blanquear a Qatar, me recuerda al del vicepresidente Vidal-Quadras que recibió un millón de euros en 2014 tras impulsar y conseguir que el Parlamento Europeo sacara del listado de grupos terrorista a los Muyaidines y Consejo de Resistencia de Irán

 

                    Alejo Vidal-Quadras, vicepresidente del Parlamento Europeo en 2013                           

Eva Kaili, vicpresidneta en 2022

Considero lógica la indignación política y mediática por la detención de la vicepresidenta del Parlamento Europeo, Eva Kaili, que hoy será destituida, por haber recibido presuntamente 600.000 euros de Qatar a cambio de blanquear la imagen de dicho emirato en el contexto del Mundial de Fúbol. Pero este no es el primer caso de un vicepresidente de la Eurocámara que recibe agradecimientos por blanquear un país o un grupo de un país islámico. Entre diciembre de 2013 y abril de 2014, el entonces vicepresidente del Parlamento Europeo, Alejo Vidal-Quadras recibió 971.890 euros de militantes y simpatizantes del Consejo Nacional de Resistencia de Irán, rama política de los ex comunistas Muyaidines del Pueblo iraníes, como agradecimiento por haber impulsado y conseguido que este grupo considerado por la Unión Europea y el Deparamento de Estado americano como grupo terrorista, fuera sacado de dicha lista negra y poder normalizar su actuación en Europa. Dinero que Vidal-Quadras solicitó como agradecimiento para poder fundar Vox y pagar la campaña a las elecciones del Parlamento Europero de mayo de 2014.

El caso que, fue desvelado por El País en enero de 2019, tras la irrupción de Vox en Andalucía, no fue negado ni por el propio Vidal-Quadras, entonces ya alejado de Vox, ni por los propios Santiago Abascal e Iván Espinosa de los Monteros que reconocieron haber cobrado su sueldo durante unos meses con dicho dinero de procedente del exilio iraní. Ciertamente el dinero no llegó a Vidal-Quadras, Abascal y Espinosa de los Monteros en un maletín, sino en 141 transferencias bancarias a la cuenta corriente de Vox. Y más allá que posiblemente dicho grupo podía ser merecedor de salir del listado de grupos terroristas, de la misma manera que ciertamente Qatar ha realizado avances en el reconocimiento de derechos laborales en comparación con otros países de su entorno, tan ilegítimo e inmoral es gratificar a un vicepresidente del Parlamento Europeo en un caso como en el otro. Veremos que vota Vox en le Eurocámara cuando se plantee la destitución de Eva Kaili