Xavier Rius Sant (1959) és periodista especialitzat en la ultradreta i autor de dos llibres recents sobre Vox. En aquests dos llibres parla de la vinculació del partit i d’Aleix Vidal-Quadras amb l’oposició iraniana: Els ultres són aquí (Pòrtic Edicions) i Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron (AKAL). Ara Rius considera que la tesi més creïble de l’atac amb un tret a Vidal-Quadras és que hagi estat un atemptat del règim iranià perquè l’Iran no perdona les vinculacions de Vidal-Quadras amb l’oposició al règim. En aquesta entrevista telefònica feta ahir amb VilaWeb, Rius en parla, però també ajuda a interpretar les manifestacions d’aquests dies a Madrid de la ultradreta espanyola, que ell coneix a fons.
Andreu Barnils, Vilaweb, 11 de novembrede 2023
—Per què creieu que pren cos la tesi iraniana, és a dir, que és l’Iran que vol matar Vidal-Quadras?
—Perquè ell ho va reconèixer moments després d’haver rebut el tret. I també perquè Vidal-Quadras estava amenaçat per l’Iran, juntament amb unes altres persones.
—Amenaçat pel règim de l’Iran? I per què?
—Perquè Vidal-Quadras donava suport a l’oposició iraniana, el Consell Nacional de Resistència de l’Iran. Aquest és el braç polític dels mujahidins al poble, els comunistes anti-Khomeini. Vidal-Quadras els va ajudar quan era vice-president del Parlament Europeu. Ell va fer que la Unió Europea els tragués de la llista de grups terroristes. Vidal-Quadras era a la llista negra de l’Iran, com altres eurodiputats del grup d’Amics de l’Iran Lliure del Parlament Europeu. Javier Zarzalejos (PP) i Hermann Tertsch (Vox) també són del grup.
—I quina relació tenia Vidal-Quadras amb l’oposició iraniana?
—El Consell Nacional de Resistència de l’Iran fa convencions amb molts diners, i sempre hi conviden Vidal-Quadras. Però a vegades també hi ha anat Zapatero, o Richard Bolton, diplomàtic dels EUA. Vidal-Quadras hi té tanta relació, que quan va aconseguir que la Unió Europea els tragués de la llista de grups terroristes, li van dir, et devem un favor. I quan Vidal-Quadras va muntar Vox, va rebre 971.870 euros en 141 transferències que li van fer a ell. Amb això, Vidal-Quadras va crear Vox. És el milió d’euros amb què es va fer la campanya de Vox de les europees del 2014, i d’on Abascal va cobrar el seu sou de 5.000 euros el primer mig any.
—Vox ho ha acceptat mai, que va rebre aquests diners?
—Això ho destapa l’equip d’investigació d’El País el desembre del 2018. I Vox no ho desmenteix [vídeo]. Juan Jara, aleshores vice-president de Vox, plega perquè diu que no li donen els comptes de Vox. I encara essent vice-president fa una denúncia al Tribunal de Comptes dient que el partit rep finançament il·legal i els sous són i—Al vostre llibre del 2022 expliqueu que, de fet, el color verd de Vox pot venir dels mujahidins.
—M’ho havia dit gent, sí. Però això, ara, jo ho matisaria. Es veu que trien el verd pel color de l’esperança.
—Els mujahidins donen un milió d’euros a Vox. Tampoc són tants diners.
—Home, són molts diners quan no els tens. Amb això van llogar el primer local, van comprar els mobles i van agafar dues secretàries, a més de pagar el sou d’Abascal i d’Espinosa de los Monteros. I amb això poden fer la propaganda electoral. Se’ls van polir en sis mesos.
—Qui són aquests mujahidins?
—Mujahidins del Poble Comunista. Ajuden a derrocar el Xa. El president que puja és Banisadr, un home que anava amb corbata. Dura un any, a tot estirar. Però aleshores l’Iran passa a ser una república islàmica. I els mujahidins comunistes foten el camp a l’Irac. Després van a França i Albània. I entren a la llista de grups terroristes.
—Qui és el seu dirigent?
—El seu dirigent era Massoud Rajavi. Ell, com els xiïtes, creu en l’imam ocult, que és com el Messies, que ha de tornar el dia del judici final. Rajavi va desaparèixer el 2003 i no se sap si el van pelar o si va decidir amagar-se. La seva dona, Mariam Rajavi, que va agafar el cognom del marit, es va convertir en la cap del braç polític. El Consell Nacional de la Resistència de l’Iran. Aquest braç polític, amb molts diners, s’ha convertit en un think tank, amb el qual es relaciona Vidal-Quadras. I lluiten perquè hi hagi democràcia a l’Iran. El 2019 van fer un acte pel retorn de la democràcia a l’Iran, i Vidal-Quadras hi va anar. I per això Vidal-Quadras estava amenaçat pel règim de l’Iran.
—Dieu que estaven amenaçats per l’Iran: aquesta llista negra existeix? L’heu vista?
—Això diuen ells, el grup d’Amics de l’Iran Lliure, que liderava Vidal-Quadras. I per això Vidal-Quadras va dir al servei d’emergències que el va atendre i a la policia que va arribar a Madrid: “Ha estat l’Iran”.
—Segons fonts policials.
—Sí, però també tenim la cap opositora iraniana, Mariam Rajavi, fent un piulet de solidaritat amb Vidal-Quadras, i culpant l’Iran de l’atac.l·legals. I el fan fora.
—Per què descarteu que l’atac tingui vinculació amb l’amnistia i el procés? Per què no es repeteix el cas de Calvo Sotelo de 1936?
—Doncs, mira, primer vaig fer un piulet i volia veure si anàvem cap aquí. Però de seguida el vaig esborrar, perquè llavors ja va començar a córrer la pista iraniana. I a veure: matar Vidal-Quadras, per què? Perquè és tocar el cor del PP i de Vox? No ho sé…
—I descarteu la qüestió personal? M’ho invento: Vidal-Quadras deu diners a un constructor i li trenquen la cara. I ell, per tapar-ho, parla dels iranians. Pot ser?
—Bé, podria ser. O una amant despatxada. Però no sóc gens de teories de la conspiració. Dono validesa a la tesi iraniana sobre l’atac a Vidal-Quadras. És l’única hipòtesi que quadra.
—Antecedents. Hi ha hagut altres casos en què el règim iranià hagi matat gent?
—Sí. Dissidents. I empresonats, també.
—Si això és així, el cas s’enfila molt, perquè vol dir que el règim iranià haurà intentat matar d’un tret un vice-president del Parlament Europeu durant catorze anys.
—Aquesta és la qüestió. L’ambaixada de l’Iran ha fet un comunicat dient que condemnen qualsevol atac de terrorisme…
—Quines poden ser les conseqüències d’aquest atac?
—Si ha estat l’Iran, el problema és que difícilment es podrà demostrar. Si no trobes el sicari i t’ho confessa…
—Per tant, creieu que Vox no seguirà la pista de vincular l’intent d’assassinat amb el 1936, comparant-lo amb el de Calvo Sotelo?
—No ho crec. Perquè la pista iraniana sembla que és força clara. Dijous, a la manifestació, hi havia una pancarta que deia “Vidal-Quadras amigo, España está contigo”, i gent que portava un logo amb un puny i la pistola. Com el puny i la rosa socialista, però amb pistola. Com insinuant la teoria de 1936. Però la cosa ha quedat desactivada. Crec.
—Valoreu-me les manifestacions ultres d’aquests dies.
—Vox fa el que fa sempre, crea el caos, en culpa els altres i després diu “nosaltres arreglarem el caos”. Si Vox no vol incidents, l’entitat convocant agafa un micro i diu “dissolem la manifestació”. “Cap a casa.” “No som com ells.” “No volem violència.” No ho van fer. Perquè creen el caos per poder dir “portarem l’ordre”. Com les joventuts de Mussolini. Crees el caos, i en culpes els altres. I tampoc no s’ha volgut evitar que vingués tota la ultradreta.
—Per exemple?
—Bastión Frontal, que estava dissolt. El grup d’Isabel Medina Peralta. La que va dir “el jueu és el culpable”. Aquest grup es va dissoldre fa un any i mig i abans-d’ahir van reactivar el Telegram. Després ve Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, amb el megàfon. Vénen els Ultrasur. Vénen els Skin Retiro. Ve Acción Frontal, que és una escissió d’España 2000. És a dir, tota la ultradreta. I només faltava Dani Esteve, de Desokupa. Tots van voler el seu orgasme de popularitat. Un dels dies vaig veure que Manuel Andrino, de la Falange, el de Blanquerna, i uns altres que ja tenen uns cinquanta anys, deien als manifestants que no cantessin el “Cara al sol”. Però després, en canvi, dijous a la nit, que aquests ja no hi eren, veia jovenets de vint anys cantant el “Cara al sol”. S’ha permès de ressuscitar tota la ultradreta, no diré necessàriament violenta, perquè a Hacer Nación, per exemple, no són violents. Al revés, són molt intel·lectuals, elitistes, fan jornades, van a la muntanya i escolten Wagner. I han aconseguit que els crits de “Els borbons als taurons” o “Felipe maçó, defensa la nació” els cridés moltíssima gent, molt més enllà d’ells. Han fet que les seves consignes siguin corejades per la massa.
—Passa que cauen a la trampa del PSOE. El bloc del PSOE va guanyar les eleccions perquè la gent es va espantar de l’aliança PP-Vox. Amb aquestes manifestacions, s’espantaran encara més.
—Exacte. El PSOE, i també Junts, ara pot dir: ja no poden tornar enrere, perquè si no hi ha pacte, mira qui ve…
—I això li va molt malament al PP, que no lidera ni la manifestació i veu com votants seus s’espanten.
—Qui està essent intel·ligent és Ayuso, que sempre té més reflex. La primera que va dir, no a la violència i que detinguin als vàndals. Primera a moure’s.
—Ara que hi ha pacte, aquestes manifestacions continuaran? Com ho veieu?
—Continuaran. Fins a la investidura, perquè s’ha convocat a encerclar el congrés. Hi ha un grup, Movimiento por España, que ahir repartia octavetes per a encercar el congrés el dia de la investidura.
—Darrere les manifestacions hi ha Revuelta?
—Darrere la manifestació hi ha Herqles. Revuelta no existeix com a associació. No estan registrats. Herqles són joves cayetanos, molts de Castella i Lleó. El compte de Twitter d’Herqles és del 2020. Tenen 76.000 seguidors. En canvi, Revuelta es va crear fa dos mesos.
—Per acabar. Herqles és Vox?
—Podem dir que sí. Joves conservadors, inconformistes, però de dretes. Es veu que es volien assemblar al grup Generación Identitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada