El Tribunal Suprem deliberarà el proper dimarts 19 de maig per redactar la nova sentència del cas Blanquerna, que va ser parcialment anul·lada pel Constitucional. El Suprem va pujar les penes de 6 o 7 mesos de presó a 4 anys, i el Constitucional va ordenar que es fallés i redactés de nou, després de donar audiència als advocats dels acusats per al·legar en relació als agravant de discriminació o odi ideològic i de danys

La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha fixat pel proper dimarts 19 de maig la sessió en la que deliberarà per donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional del passat gener, que va anul·lar parcialment la sentència per la que incrementava fins a quatre anys de presó la condemna als catorze autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, fet l'11 de setembre de 2013.

El febrer de 2016 l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar als catorze militants ultres a una pena d'entre 6 i 7 mesoso de presó. Però un any més tard la Sala Penal del Tribunal Suprem va incrementar les penes fins a en 4 anys de presó, en negar alguns dels atenuants i aplicar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, tipificat en l'article 22-4 del Codi Penal. En concret va condemnar a dotze dels ultres a 3 anys i 11 mesos, i als altres dos a 4 anys i un mes de presó. I els advocats dels acusats van interposar recurs al constitucional argumentant que per un increment de pena tant gran que va multiplicar les penes per vuit, s'hagués hagut de fer un vista per escoltar el arguments de les defenses.

Posteriorment, coincidint amb la data d'ingrés a presó, l'octubre i novembre de 2017, que va tenir diversos ajornaments, el Tribunal Constitucional va admetre el recurs d'empara presentat pels ultres i va suspendre el seu ingrés a presó per lo irreversible de la mesura, si finalment el recurs era admés i s'anul·lava la sentència. I el Constitucional  en la Sentència 1/2020, de 14 de gener de 2020 va anul·lar la sentència del Suprem ordenant que se'n fer una de nova després de donar audiència als advocats per que al·leguessin les seves argumentacions pel que fa, només, a l'aplicació de l'agravant de discriminació o odi ideològic.  Així doncs el Suprem haurà de redactar ara una nova sentència. 

Paral·lelament al recurs d'empara, els cinc condemnats militants de Democracia Nacional i els dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l'indult, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. L'indult el pot donar el Govern també en el cas que el condemnat no el demani.
D'altra banda el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que no ha demanat l'indult, té una causa pendent per la pistola que se li va trobar a la seva bossa el 10 de maig de 2015 quen va tenir un accident d emoto a Madrid. La Policia Nacional que el va auxiliar, la va trobar en deterctar un objecte estrany a la bossa. Pistola per la que hauria aconsegyuit il·legalment per mitjà de la xarxa del coronel de la Guàrdia Civil, Rodolfo Sanz Sánchez, conegut en els ambient ultres com Rudolf. Aquest cap de la Benemérita està investigat per pertànyer a una trama que sumistrava armes a grups ultres, feia pallisses per encàrrec o per cobraments de deutes, i ajudà a delinqüents a fugir d'Espanya.