Comença un nou judici a Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa i quatre persones més vinculades a la mateixa i Ediciones Ojeda. La llibreria va ser tancada el 2016 en complir-se un any del nou redactat dels articles 510 i 607 del Codi Penal, i sense cap mena de dubte, sigui per la qüestió d'inconstitucionalitat demanada pels advocats, sigui pel recurs d'ampara després de la sentència, imagino condemnatòria, el cas arribarà de nou al Tribunal Constitucional per que decideixi si els llibres, articles i xerrades qüestionant l'Holocaust o reivindicant dirigents nazis, s'emparen o no en la llibertat d'expressió.

 

Avui  dimarts ha començat a la Secció Sisena de l'Audiència Provincial de Barcelona un nou judici contra Pedro Varela, editor i propietari de la Llibreria Europa de Barcelona, clausurada cautelarment el juliol de 2016 i quatre persones més vinculades a la mateixa i a Edicones Ojeda. Causa que va començar en complir-se un any de l'entrada en vigor del nou redactat dels articles 510 i 607 del Codi Penal (clica per llegir redactat). Articles que havien quedat devaluats per la Secció Segona del Tribunal Suprem amb la sentència 529/2011 sobre la librería Kalki  i el Círculo de Estudios Indoeuropeos, i per la sentència 235/2007 del Tribunal Constitucional  sobre el cas que es va jutjar a Varela fa vint anys per la Llibrería Europa.  I només començar els advocats dels acusats, José Luis Gómez Álvarez i José María Ruiz Puerta han demant al jutge que presenti una qüestió d'insconstitucionalitat per tal que el Tribunal Cionstitucional valori i dictamini si el nou redactat d'aquests articles vulnern o no el dret a la lliberta d'expressió.  

Dit aixó a la sessió d'avui després de les habituals qüestions prèvies han declarat  Pedro Varela i el disenayador Acacio Luis Fiera Requena el qual a preguntes del seu advocat ha reconegut que quan va quedar-se en atur després de treballar anys al Grupo Zeta i al revista Interviu va fer feines de diseny de portades i catàlegs pels llibres de Pedro Varela i que quan aquest va entrar a la presó va obrir un blog en suport seu. L'acusat Carlos Sanagustín se l'ha excusat de declarar pel seu estat de salu. Un altre acusat, Antonio Zuloaga no ha comparegut en haver mort fa més d'un any. Demà declaran les dues treballadores rumaneses de la llibreria i probablement els primers testimonis de l'acusació, mossos de la Comissaria General d'Informació.  

Però el més significatiu de la sessió d'avui, més enllà de la petició per tal que el jutge plantegi una qüestio d'inconmstitucionalitat ha estat la declaració de Pedro Varela responent al seu advocat explicant que ell detesta llençar llibres i guardava llibres de caire nacionalsocialista a casa seva i al tratser de la llibreria perquè no els volia destruir ni cremar.  I s'ha presentat com un  simple llibreter i editor ple d'amor per la literatura i els llibres d'història i ha insistit que a Espanya no hi ha un llista de llibres prohibits, cosa que genera indefensió. Ha insitit que ell no predica l'odi contra ningú  i "com humanista catòlic predico l'amor a tothos, també cap a la Fiscalia de l'Odi"    

          

 CEDADE

La llibreria Europa es filla del  Cículo Español de Amigos de Europa (CEDADE) creada a Barcelona 1966 i que s'ublicaria al cap dels anys al carrer Sèneca de Barcelona on s'obrirà també la llibreria. El grup va ser presidit anys més tard per Pedro Varela i de CEDADE provenen molts dirigents dels grups d' ultradeta dels anys setanta fins els notres dies. Un cop dissolta l'entitat, la llibreria continuà amb part de l'activitat de l'entitat. 

A aquest grup que, sense renunciar a la seva adhesió a la dictadura franquista, rememoraven els  valors de l'Europa feixista i nazi, i es projectaven com una avantguarda cultural i intel·lectual que mirava cap al futur d'un renaixement europeu neofeixista ple de romanticisme. Un neofeixisme europeu que rebutjava els reals o imaginaris interessos del judaisme, el capitalisme americà, la democràcia liberal i el comunisme, sent els seus dos principals impulsors Jordi Mota (nascut el 1946) i Ángel Ricote. Alguns dels més joves d'aquests fundadors com Ramon Bau, Joaquín Bochaca influirien en l'evolució ideològic de l'extrema dreta i, malgrat no estar a primera línia de les disputes polítiques de la dividida extrema dreta, continuaran sent un dels seus referents doctrinaris.

CEDADE va ser un grup més cultural i d'estudi o formació, integrat majoritàriament per joves de classe mitjana alta, que no pas un grup d'acció política. Es reunien per escoltar Wagner, músic preferit pels nazis alemanys, pujar muntanyes i estudiar. Eren profundament antisemites i consideraven que el marxisme i la lluita pels drets civils dels negres als Estats Units o Sud-àfrica, com a manifestacions del judaisme internacional. Estudiaven i reivindicaven Hitler, però negaven el caràcter pagà esotèric del III Reich  i del seu fundador, i afirmaven, com fa encara Varela actualment que Hitler era cristià.

CEDADE justificava el seu racisme amb una pseudodarwinisme ari religiós, que considerava les persones de raça blanca ària, una culminació de l'obra del creador, davant d'altres restes que no havien arribat al mateix nivell de perfecció i, per ella, romanien a l'endarreriment , la misèria i maneres de vida més bàrbars. Així Antonio Medrano, un dels fundadors del grup escrivia el juliol de 1969 al número 17 de la revista de CEDADE: “La raça ària és el resultat selectiu d'un procés de mil·lennis. Continuar aquest procés selectiu (objectiu del racisme) és col·laborar amb el principi del Creador de l'univers, actuar d'acord amb els designis del Creador. El contrari (meta de tots els antiracistes) suposa aturar el procés de la Creació, fent-la retrocedir segles enrere. En la lluita entre el racisme i l'antiracisme es manifesta el conflicte etern entre les forces creadores i destructores de l'univers. En altres paraules, la pugna entre el bé i el mal”.

  CEDADE van establir excel·lents relacions amb cercles àrabs, com l'ambaixada d'Aràbia Saudita a Madrid, on exercia d'agregat cultural el fill del Gran Muftí de Jerusalem, Haj Amin al-Husseini, que durant la II Gruera Mundial va recolzar Hitler per la seva campanya contra els jueus i oposició que els jueus europeus poguessin emigrar a Palestina.  Aquestes relacions amb la ambaixada d'Aràbia Saudita, aportà ajudes econòmiques a CEDADE, gràcies a les que van poder adquirir una impremta. E 1972 va fixar la seva seu al carrer Sèneca de Barcelona, on hi ha la llibreria Europa de Pedro Varela,

Durat la Transició CEDADE, en lloc de sumar-se als que volien mantenir el règim autoritari, es va centrar en una intensa producció  editorial de llibres que defensaven en nazisme o negaven l'holocaust, com “El mite dels sis milions” de Joaquín Bochaca, a més de reeditar i distribuir per tot el món altres de línia similar d'autors estrangers. CEDADE va continuar amb el seu elitisme intel·lectual i les seves selectes audicions de Wagner, i, en lloc de fomentar l'activisme i l'acció directa a la universitat per frenar l'avenç dels “rojos”, va incrementar activitats com el muntanyisme i l'esport que consideraven imprescindible per a una puresa de cos i ànima de qualsevol jove revolucionari revolucionària. I davant el debat que es donava a favor o en contra que a l'Espanya postfranmquista Catalunya i Euskadi veiessin reconeguda la seva singularitat, mentre la darrera dreta veien a la senyera i la ikurriña el càncer del terrorisme i el separatisme, CEDADE es va inclinar per l'anomenada Europa de les ètnies. Una Europa i també una Espanya que havia de reconèixer els sentiments romàntico-catalanistes, sent CEDADE l'únic grup d'ultradreta que editaria propaganda en català. I, coherentment amb la seva obsessió antijueva, acusaria grups de la ultradreta franquista d'estar manipulats pel complot jueu internacional.