#freeCarolaRackete 

 

TOTHOM TÉ DRET A CANVIAR D'IDEOLOGIA, PERÒ NO A NEGAR EL SEU PASSAT. Algunes reflexions en relació a la recent i benvinguda moderació ideològica de Josep Ramon Bosch i al fet que pretengui amagar el seu passat ultra. Societat Civil Catalana va ser creada per persones del món ultra, després que la Delegada del Govern, Llanos de Luna, els comentés que calia fer una plataforma més àmplia on també hi capigués l'unionisme sense passat feixista, carlista o franquista.

El dissabte passat al programa Preguntes Freqüents de TV3, el fundador de l'entitat espanyolista ultra, Somatemps, i de la constitucionalista, Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, es va molestar quan Jordi Barbeta li retreia el seu passat franquista o feixista. He de reconèixer que celebro que Bosch s'aparti de la ultradreta i expressi, al costat de  Pere Pugès de l'ANC, que cal crear ponts de diàleg i acabar amb el frontisme per resoldre el conflicte català. I és bo que Societat Civil Catalana s'allunyi de consignes com "Puigdemont a prisión!" o "Que se pudran entre rejas los golpistas"  Però cadascú té el passat que té, i no és ètic amagar-lo.

Els fets són que Josep Ramom Bosch va ser membre impulsor de la creació de Somatemps el  novembre de 2013 en una reunió a Santpedor en la que hi van participar, entre d'altres, Josep Alsina i Juan Antonio Llopart del neonzai o nacional-revolucionari, Movimiento Social Republicano (MSR), Javier Barracoya, de la Comunión Tradicionalista Carlista, algun dirigent o exdirigent de Plataforma per Catalunya, a més d'algun militant de Ciutadans de Manresa i algun militant o exmilitant del PP. Ben aviat s'hi integrarien membres de Plataforma per Catalunya, Sociedad Civil y Democracia (partit de Mario Conde liderat a Catalunya per Ariadna Hernández que acabaria a VOX i habitual dels actes del Casal Tramuntana). Josep Ramon Bosch va ser nomenat president de Somatemps i feia també de portaveu,  i en esl actes de Somatemps hi assisteixen habitualment dirigents de Plataforma per Catalunya, del MSR, Falange  i del Casal Tramuntana. 

Membres de PxC, MSR i Casal Tramuntana en una de les priemres concentracions de protesata de Somatemps.

La Delegada de Govern central, Maria Llanos de Luna, va mantenir algunes reunions amb Somatemps, en les que hi va ser Bosch, en les que es va tractar de l'estratègia a seguir front la voluntat d'Artur Mas de fer la consulta el 9 de novembre (clica). I sembla que la mateixa Llanos de Luna va comentar la necessitat de que hi hagués una plataforma antiindependentista més àmplia que anés més enllà de la ultradreta i en la quel els ultres o postfranquistes no fossin majoritaris, opinió que ja compartien alguns dels dirigents de Somatemps. I d'aquí va sorgir la necessitat de crear una nova marca que sería Societat Civil Catalana (SCC). 
El fet es que poc després sorgiria Societat Civil Catalana que es presentaria el 23 d'abril de 2014. I Bosch que serà el president de Societat Civil Catalana deixa de fer de portaveu de Somatemps, si bé legalment continua com a president de Somatemps. 

Entre els fundadors de SCC hi ha ultres, carlistes, feixistes, franquistes o exfalangistes que també ho eren de Somatemps com Xavier M Codorniu, Mariano Ganduxer, Josep Alsina, Jorge Buxadé o Javier Baraycoa  

J.R Bosch, Mariano Ganduxer i Javier Baraycoa (Comunión Tradicionalista Carlista) en una de les runions de Somatemps amb la Delegada  Maria de los Llanos de Luna

Però poc després es fa public que Bosch, havia assistit el 20 de juliol del 2013 a l'acte d'exaltació franquista del 18 de juliol al Coll del Moro, l'indret des d'on Francisco Franco va dirigir personalment la batalla de l'Ebre. En aquell acte, els participants se'n van anar a dinar al restaurant La Rambla de Gandesa, i van acabar cantant-hi el "Cara al Sol". A les fotos de l'acte es veu clarament a Bosch, si bé en alguna, com la foto de grup amb la bandera franquista es mig amagat al darrera. Ell va justificar la seva assistència pel fet que hi havia anat per acompanyar al seu pare. També es difon el cometari de Facebook de Bosch lloant Blas Piñar amb motiu de la seva mort.

I més tard es fa públic que Bosch estaria gestionant un compte de Facebook anònim "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles" de contingut franquista i feixista des del que també s'insulta i amenaçar a polítics i periodistes. Es diu que gestiona o pertany a Bosch aquest Facebook, perquè hi tenia vinculat el telèfon personal de Bosch, cosa que publica el fotoperiodista Jordi Borràs al  del digital El Món. Borràs va denunciar també, aportant els vídeos, que Bosch posseïa i gestionava un compte de Youtube d'ideologia franquista i neonazi. 

Em aquest compte de vídeos que es presentava com propietat de Josep Codina (ell es diu Josep Ramon Bosch Codina), el mateix Bosch (o algú que té una veu idèntica) hi posa la veu. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes, i en altres al bàndol franquista de la guerra civil, al marge d'honorar, també als voluntaris catalans del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. En el mateix compte hi havia una entrevista televisiva a Bosch, cosa que confirma que ell seria el propietari del compte. 
Diverses persones que eren insultades des d'aquell compte de facebook van interposar una querella contra Bosch, cosa que va motivar que pocs dies després (setembre de 2015) que Bosch dimitís de la presidència de Societat Civil Catalana. Bosch llavors estaria un temps allunyat dels mitjans de comunicació i l'activitat pública, si bé centraria la seva activitat en la Fundació Joan Boscà. 

Quan el gener de 2017 l'Audiència de Barcelona arxiva definitivament la querella contra Bosch per contingut d'aquell Facebook, en entendre que el delicte hauria prescrit,  Bosch torna a l'activitat pública.      

Després serà uns dels que acompanyarà a Manuel Valls en el seu aterratge a Catalunya i tornarà a la presidència de Societat Civil Catalana. 

Repeteixo. Benvingut el canvi de tarannà de Bosch, però el seu passat recent és el que és. 

ESCALADA DIFÍCIL DE CONTROLAR. Analitzo al Punt Avui escalada de tensió amb l'Iran, l'acord nuclear i les amenaces de Trump

Xavier Rius - Periodista

El Punt Avui, 22 de juny de 2019 

Una de les conseqüències de la guerra que va enfrontar l’Iraq i l’Iran entre el 1980 i el 1988, va ser l’enfonsament de petroliers que s’abastien d’un d’aquests països en guerra o de mercants que topaven amb mines al golf que uns anomenen Pèrsic i altres Aràbic. El juny del 1984 van morir set mariners espanyols d’un vaixell amb bandera liberiana per l’atac d’un coet iraquià prop de la terminal iraniana de l’illa de Jarq, i quatre anys després morien quatre mariners del petrolier Barcelona atacat per l’aviació iraquiana al port de l’illa de Larak. Si l’autoria iraquiana era clara quan els vaixells eren enfonsats prop d’algun port iranià, en altres casos, sobretot a mar obert, l’autoria no s’aclaria. Però aquell conflicte va generar nombrosos episodis d’increment del preu del cru i va perjudicar també Kuwait, Qatar o els Emirats Àrabs, que, tot i estar políticament més a prop de Bagdad que de Teheran, patien les conseqüències del conflicte, donat que els seus vaixells només podien sortir per aquelles aigües.

L’episodi del conflicte actual entre l’Iran i els Estats Units, amb l’abatiment per l’Iran d’un dron espia nord-americà, té lloc després dels sabotatge a quatre petroliers en aigües dels Emirats Àrabs. Sabotatges dels quals Washington va responsabilitzar l’Iran, i que van tenir lloc el mateix dia que el primer ministre japonès, Shinzo Abe, era a Teheran reunint-se amb el president, Hassan Rouhani, per mitjançar en la tensió generada per l’anunci de Washington que sancionaria els països que encara continuen comprant cru iranià. Una mediació que l’Iran necessita, donat que és el principal perjudicat del trencament de l’acord nuclear. I més enllà que aquest context prebèl·lic pugui beneficiar els conservadors que no volen que el regim s’obri, l’abatiment del dron, reconegut pel nou comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, Hussein Salami, ha estat aplaudit també pels sectors més moderats i prooccidentals del règim.

L’Iran, que fins ara ha complert segons l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) tot el que establia l’acord, ha gallejat anunciant que la setmana vinent començarà a superar la quantitat d’urani emmagatzemat i, uns dies més tard, aquest urani superarà el límit d’enriquiment de 3,67% que fixa l’acord. Un moviment previsible en la partida d’escacs que juguen Washington i Teheran.

No està clar si la decisió d’avortar l’atac a instal·lacions iranianes que va ordenar Trump com a represàlia a l’abatiment del dron es va prendre per pressions del mateix Pentàgon, que considera un error obrir aquest front, o de Trump, que diu que s’ho va repensar després de saber que podria morir molta gent. Però, si s’obre aquest front al golf, no només perjudicarà l’Iran i el tràfic marítim internacional com als anys vuitanta, sinó que també afectarà la fràgil situació de Síria i l’Iraq. Trump i l’Aràbia Saudita volen debilitar l’Iran. Però si continua aquesta escalada ningú no podrà controlar els danys.

Lllegir al Punt Avui 

TRIST PANORAMA DESPRÉS DE LES DIVERSES ELECCIONS. Algunes reflexions sobre la situació política a Catalunya

 (Foto: El País)

Aquest dissabte es van constituir els nous ajuntaments a Catalunya i arreu de l'Estat i el panorama, des del meu punt de vista és força trist. I la probable investidura de Pedro Sánchez està pendent de si fa la felonia criminal d'acceptar els vots d'ERC i Bildu.

Vox avui és una força influent a molts ajuntaments de Madrid, Castella, Andalusia i altres comunitats, formant part dels equips de govern o de les majories que legitimen el govern, estarà algun govern autonòmic, mentre el conflicte català continua monopolitzant el debat arreu de l'Estat. 

A Suècia es va trigar mig any en fer govern, per evitar que la ultradreta el condicionés per activa o per passiva. Aquí el PP i Ciudadanos governen gràcies a Vox. Fins i tot la Junta d'Andalusia, a petició de Vox, destinarà 100.000 euros a combatre els efectes de la immersió lingüística que no sé com els pensen gastar.

Vox és el que és, i són qui són; el PP uns postfranquistes ofegats en la corrupció que no volen que Ciudadanos i Vox els hi prengui l'espai. Però penso que persones com Albert Rivera i Ines Arrimadas són senzillament males persones.

Ho dic sense el mínim odi. Ho dic amb molta tristor. Com pot Albert Rivera i Inés Arrimadas, amb la cantarella de que no vol discriminació laboral, defensar que per treballar de mestre, funcionari d'alguna administració o secretari municipal a Catalunya, no s'hagi d'exigir un mínim nivell de català o el compromís d'apendre'l en un parell d'anys? 
Creuen Arrimadas i Rivera que a Ripoll o La Garriga, pot arribar demà un secretari municipal i, en nom de la no discriminació, exigir que el ple municipal i tota la documentació administrativa sigui exclusivament en castellà? Volen que "se tenga que pedir permiso para hablar en catalán en una reunión del claustro de profesores, y si a alguien se le ha escapado quelcomo en catalán, perdir perdón por respeto a quien no le habla (el catalufo o polaco) ni le da la gana de hablarle o aprenderle". Aixó jo ho vaig viure fa 37 anys i em dol veure que Rivera i Arrimadas vulguin que s'hagi de demanar permís i perdó per parlar en català els treballadors i usuaris en un organisme o servei de l'adminsitació per no discriminar als que no volen aprendre català.  (Perdoneu pel "leismo", però és que totes les mestres amb les vaig treballar els anys vuitanta i no volien aprendre català i exigien que féssim els claustres i reunions "por respeto" en castellà "le hacían") Ciutadans continua parlant del "nacionalisme" com si fos una patologia, sense acceptar que Ciudadanos és tan o més nacionalista que ERC o Puigdemont. 

Tinc sentiment de tristor per la situació dels presos polítics, que desitjaria que sortissin ja en llibertat i que la condemna fos només per desobediència. Tinc por el el Tribunal Suprem dicti una condemna llarga "para que escarmienten". Em va commoure molt el discurs de Joaquim Forn dissabte al ple de l'Ajuntament de Barcelona i em va doldre el que va passar després a la plaça Sant Jaume. De la coherència de Colau prefereixo deixar-ho per més endavant.

Però també em dol veure com molts independentistes no volen reconèixer que s'ha jugat i s'ha perdut. I si s'ha perdut és, entre d'altres motius, perquè es va faltar a la veritat sobre els marcs legals i no es van valorar o explicar les forces d'uns i altres.

I aquí és on centro la meva disconformitat. Es va mentir sobre el dret internacional i com s'interpreta el dret a l'autodeterminació, que agradi o no, només se li reconeix a 17 territoris entre els que no hi ha és Catalunya. L´únic europeu és Gibraltar.  I el més gran de tots, l'antic Sàhara espanyol, tot i estar reconegut com estat independent per una setantena de països i tenir el dret internacional i les resolucions de l'ONU al seu favor, no té ara per ara cap possibilitat d'aconseguir-ho per la correlació de forces i la manca de suports internacionals.

Dir que el Sàhara no té ara per ara cap possibilitat, no es defensar al Marroc. És dir que si el Polisario ara fes segons quines accions per canviar el statu quo, l´únic que faria seria empitjorar, com els hi ha passat els palestins. Dir que els palestins, segons que facin, només aconseguiran empitjorar,  no és està a favor d'Israel, i com vag dir fa temps sembla que els catalans volem fer com els palestins.  Però els palestins creuen que, si va malament, tenen el Paradís esperant-los. Nosaltres no.

I em dol veure com des de l'independentisme es continua falsejant el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo, ja que el Tribunal, buscant una manera de no contradir la irreversible desconnexió de Kosovo vers Sèrbia, el que va dir és que, sense pronunciar-se sobre  les conseqüències jurídiques de la Declaració Unilateral d'Independència, ni sobre la seva aplicació o excució, el fet que 109 de 120 diputats del parlament de Kosovo votessin una declaració d'independència, aquella votació no vulnerava el dret internacional. (Mireu fragments del dictamen a soto) I fins que Rússia (i Sèrbia) no aixequin el veto, Kosovo no serà un estat membre de l'ONU, que ara no ho és. I em dol que Raül Romeva digués o insinués de nou en el judici que el dictamen sobre Kosovo reconeix el dret a fer i executar declaracions unilaterals d'independència. 

No estic dient que jo hi estigui en contra. Em lamento que abans de l'1-O i després es va falsejar el context internacional, els marcs legals internacionals i es va donar com fàcil una cosa que només s'aconseguirà si el suport és molt més del 48% o el 53%, i si la gent, conscient de quins són els obstacles i les forces està disposada a un llarg i dolorós camí per aconseguir-ho.

Ara la ultradreta condiciona la política espanyola i la resolució del conflicte català. I si la condemna als presos és dura, encara que Estrasburg tombi la sentència donat que no hi ha hagut ni rebel·lió ni sedició ni violència, no estarem més a prop d'Itaca. 

LA FISCALIA DEMANA 3 ANYS DE PRESÓ A UN ULTRA I UN ANY A ALTRES QUATRE MILITANTS DE DEMOCRACIA NACIONAL PER LA BARALLA EN ACABAR UNA MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA L'ESTIU PASSAT A NOU BARRIS. La manifestació es va fer per protestar per l'aparició de pintades ultres les nits abans a la façana del Casal 3 Voltes Rebel de Nou Barris i la Bugadera d'Horta. Tot i que l'escrit d'acusació parla de "baralla tumultuària", no demana cap responsabilitat penal pel manifestants antifeixistes en entendre que van ser els ultres qui la van provocar en presentar-se en acabar la manifestació.

 Imatges de la manifestació i dels incidents posteriors agafades de twitter

La Fiscalia demana a cinc militants o simpatitzants de Democracia Nacional la pena d'un any de presó amb inhabilitació pel sufragi passiu, per un delicte de baralla tumultuària, tipificat a l'article 154 del Codi Penal, per la seva participació en la baralla i agressions amb uns antifeixites que havien  participat en una manifestació pacífica el 24 de juliol passat, a Nou Barris i Horta (Barcelona). Per l'acusat A.C, demana, més a més, dos anys de presó per tinència il·lícita d'armes.  Aquest acusat està processat i pendent de judici per presumptes amenaces a joves musulmans de Sant Feliu de Llobregat, fetes fa dos anys. La manifestació es va convocar com a mostra de rebuig a pintades feixistes aparegudes les nits abans a les portes del Casal 3Voltes rebel de Nou Barris i La Bugadera d'Horta. Aquests fets van motivar la destitució del coordinador de DN a Catalunya, Albert Bruguera el qual no està imputat en aquesta causa

ESCRIT D'ACUSACIÓ:

EL FISCAL, evacuando el traslado conferido, al amparo de lo dispuesto en el artículo 780 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, solicita la apertura de juicio oral a celebrar con arreglo a lo dispuesto en el artículo 14 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, ante el JUZGADO DE LO PENAL que corresponda, contra C.G, A.C, A.D.B, J.A.P y D.C, sobre la base de las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA. - Se dirige la acusación contra C.G,mayor de edad y sin antecedentes penales, A.C, mayor de edad, con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, A.D.B, mayor
de edad, con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, J.A.P, mayor de edad y sin antecedentes penales y D.C, mayor de edad y sin antecedentes penales, por los hechos siguientes:
Los acusados son simpatizantes, y algunos miembros, de la formación política Democracia Nacional, partido español considerado de extrema derecha que se autodefine como social-patriota, afín a la ideología fascista y contrario a la inmigración y al movimiento independentista catalán.
A raíz de unas pintadas del tenor “GUARROS NO, RATAS”, “ELS CARRERS JA NO SON VOSTRES” y “DNJ” -siglas de Democracia Nacional Joven, sección juvenil de Democracia Nacional,- que el 24 de julio de 2018 aparecieron en locales vinculados a colectivos de los autodenominados antifascistas -como el ateneo popular 3Voltes Rebe” y el casal popular La Bugadera de los Distritos de Horta Guinardo y Nou Barris de Barcelona- se produjo, sobre las 19:00 horas del día 24 de julio, a convocatoria de esos mismos grupos, una concentración en la plaza de Eivissa de rechazo a aquellas expresiones con pancartas que recogían las inscripciones “NOU BARRIS ANTIFEIXISTA” “PARTIT CUP” y “CAPGIREM BCN”.
Aquella concentración, que devino en manifestación, se fue desplazando hasta el ateneo referido, ubicado en el número 125 del Paseo Urrutia, donde, sobre las 20:40 horas de aquel día, se dio por clausurado el acto.
A través de los perfiles de DNJ (Democracia Nacional Joven) y de su coordinador, XXX, se habían publicado en TWITTER, esa misma tarde, mensajes de rechazo a los colectivos antifascistas y a sus iniciativas, como la meritada concentración, con los contenidos “LIMPIA NUESTRO BARRIO, LIMPIA NOU BARRIS”, “Esta mani de la escoria antifascista de @cp3Voltesrebel es el resultado de la complicidad de un sistema democrático ante el marxismo cultural inyectado por la élite sionista. Juventud cancerígena, drogada y antiespañola con la que hay que acabar si queremos sobrevivir”.
Los congregados en aquella concentración se disponían a retirarse en pequeños grupos cuando aquel de quince personas, aproximadamente, en el que se integraba A.M.T coincidió con otro, del mismo
número, al que pertenecían los acusados.  Al momento de encontrarse a la altura del número 74 del Paseo Urrutia de Barcelona ambos grupos, se enfrascaron en una fuerte pelea en la que integrantes de cada uno lanzaron, con el propósito de menoscabar la integridad física de los del contrario, objetos por su composición contundentes tales como palos, sillas metálicas de terraza y piedras -algunas de cemento-. Las referidas acciones fueron acompañadas de insultos y expresiones intimidatorias.
Los acusados eran conscientes del uso de tales objetos contra los miembros del bloque contrario.
No consta que A.M.T interviniera en la pelea.
A pesar de la violencia empleada por los grupos, no constan desperfectos vinculados a los hechos ni otras lesiones distintas de las erosiones- excoriaciones leves en antebrazo, rodilla y zona lumbar que después de los mismos presentaba A.C y que fueron tributarias de una única asistencia facultativa.
Los agentes de la Guardia Urbana de Barcelona con TIP números XXXX, XXXXX y XXXX  que, a requerimiento de un testigo, habían acudido al lugar de los hechos, sorprendieron a C.G sujetando con sus manos una silla que levantaba con la intención de lanzarla contra el otro grupo, a A.C portando una defensa extensible rígida en actitud de ataque a los integrantes del bloque contrario, a A.D.B con un spray de defensa a punto de rociar con el mismo al grupo al que atacaban y a J.A.P A fracturando un objeto de cemento a fin de obtener trozos duros y compactos que lanzar contra aquel.
Al acusado D.C lo hallaron alentando con la actitud hostil descrita las acciones dedicadas por su bloque al contrario. De todos los implicados en los hechos, sólo los acusados y un miembro del
otro bloque fueron detenidos.
Antes de detenerlo, el Agente de la Guardia Urbana con TIP número XXXX intentó persuadir al acusado C.G para que soltara la silla. En respuesta recibió la frase “como no te quites te meto la silla por el culo”. Seguidamente el acusado la lanzó contra el grupo de A.M.T

Cada bloque defendía la ideología con la que se identificaba y que era antagónica a la del otro. Los miembros de aquel en el que se integraban los acusados defendían posiciones de extrema derecha, fascistas y nazis. Por su parte, los integrantes del grupo al que pertenecía A.M.T simpatizaban con una ideología propia de colectivos de extrema izquierda autodenominados “antifascistas”. Durante el enfrentamiento, los miembros del primer bloque gritaban lemas como “NAZIS FILLS DE PUTA” y los del segundo “VIVA FRANCO”.

Sentimientos de menosprecio, rechazo e intolerancia hacia cualquier ideología antagónica a aquella con la que se identifican motivaron la actuación de los miembros de sendos grupos. La defensa que se intervino en poder del acusado A.C era rígida, extensible y alcanzaba -desplegada- 53,5 cm de longitud. Disponía de mango forrado de goma y, en su extremo, de una punta cilíndrica y puntiaguda de 3 cm.

El arma está incluida en el artículo 5.1.c) del reglamento de Armas (RD 137/1993 de 29 de enero. Solo puede ser utilizada por funcionarios especialmente habilitados. La tenencia y el uso por particulares están prohibidos. Sus características la convierten en un objeto contundente con aptitud manifiesta para causar un grave quebranto en la integridad física de las personas. Las concretas circunstancias en que se produjo su intervención, pusieron en especial peligro la seguridad ciudadana.

El espray que se intervino en poder del acusado A.D.B era no homologado por el Ministerio de Sanidad y consumo (Sección 4a artículo 5.1.b). Reglamento de Armas. RD 137/1993 de 29 de enero. No se dispone de información sobre el potencial lesivo del gas.

A.D.B es simpatizante de formaciones políticas de extrema derecha como Democracia Nacional con cuyo coordinador aparece fotografiado en redes sociales. Por Agentes del cuerpo de Mossos d’Esquadra fue identificado en la manifestación no comunicada y organizada por simpatizantes de ideología nacional socialista que el día 16 de junio de 2018 tuvo lugar en Cambrils.

A.C se relaciona con personas vinculadas a  Democracia Nacional y otras formaciones de extrema derecha (Falange Española Jons). En las concentraciones que aquella promovió los días 27/5/17
y 20/8/2017 resultó identificado. Respecto de este acusado constan varias detenciones por lesiones. Fue detenido por daños consistentes en pintadas vinculadas con colectivos de extrema derecha localizadas en Sabadell el día 15 de febrero de 2017. Asimismo, aparece como denunciado el 27 de marzo de 2017 por hacer exhibición de simbología nazi y el 2 de julio de 2017 por delito de lesiones cometidas por motivos racistas referidos a raza etnia o nacionalidad en Sant Feliu de Llobregat. Su inclinación hacia la formación política referida y la animadversión hacia grupos simpatizantes de la ideología contraria se refleja en fotografías publicadas desde su perfil en redes sociales y en los dibujos que lleva tatuados: rostro de Adolf Hitler, cruces esvásticas, abreviatura en letra rúnica de las siglas SS (La Schutzstaffel, guardia personal de protección del partido nazi) y cruces celtas; todos vinculados a la ideología nacional socialista. 

C.G ha participado en actos convocados por la formación Democracia Nacional, como las concentraciones que, en rechazo de la apertura de un oratorio musulmán, tuvieron lugar en Barcelona los días 30 de diciembre de 2017, 9 de marzo de 2018 y 10 de marzo de 2018. Su simpatía hacia la formación política referida y sus miembros se constata en fotografías publicadas desde su perfil en redes sociales. En algunas publicaciones se detecta el símbolo del sol negro, utilizado en el misticismo nacional socialista, y el símbolo de tres triángulos entrelazados o Valknut, vinculado al paganismo germánico y monopolizado por grupos de ideología neonazi. La afinidad con tales grupos y sus ideologías se refleja en los dibujos que lleva tatuados: los símbolos del sol negro y de la tela de araña, relacionados con movimientos de extrema derecha y «skin head».

D.C se relaciona con simpatizantes y militantes de Democracia Nacional, participando en la concentración que dicha formación convocó el día 9 de marzo de 2018 en repulsa de la apertura de un oratorio musulmán. Fue denunciado el 30 de octubre de 2017 como integrante de un grupo de estética ultraderecha que persiguió a los concentrados en manifestación antifascista. La afinidad hacia ideologías y grupos de extrema derecha se pone de manifiesto en la frase que lleva tatuada “BOIA CHI MOLLA”, utilizada como eslogan fascista por grupos de extrema derecha.

J.A.P aparece identificado y fotografiado junto a miembros de la formación política de Democracia Nacional y otras de extrema derecha, así como participando en concentraciones promovidas por aquella en rechazo de la apertura de un oratorio musulmán.

SEGUNDA.- Los hechos anteriormente relatados en la Conclusión Primera son constitutivos de:
- un delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal
- y de un delito de tenencia ilícita de armas del artículo 563 del mismo texto legal en relación con el artículo 5.1.c) del Reglamento de Armas (RD 137/1993 de 29 de enero).

TERCERA.- Todos los acusados responden criminalmente en concepto de autores del delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal, conformidad con los artículos 27 y 28 del Código Penal. Además, el acusado A.C responde en el mismo concepto del delito de tenencia ilícita de armas del artículo 563 del mismo texto legal en relación con el artículo 5.1.c) del Reglamento de Armas
(RD 137/1993 de 29 de enero), de conformidad con los artículos 27 y 28 del Código Penal.

CUARTA.- Concurre en el delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal, respecto de todos los acusados, la circunstancia agravante por motivodiscriminatorio (ideología) prevista en el artículo 22.4 del Código penal

QUINTA.- Procede imponer a cada uno de los acusados la pena de 1 año de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, por el delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal.
Se interesa asimismo que se les imponga, al amparo de lo establecido en el artículo 57.1 en relación con el artículo 48.1, ambos del Código penal, por un tiempo de 3 años, la prohibición de acudir a la sede del ateneo 3Voltes Rebel ubicada en el número 125 del Paseo Urrutia de Barcelona.
Procede además imponer a A.C, por el delito de tenencia ilícita de armas del artículo 563 del Código penal, la pena de 2 años de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena
Y costas conforme al artículo 123 el Código Penal.

I OTROSI DICE: El fiscal interesa que los objetos intervenidos (porra y espray) estén a disposición de las partes para su examen por estas y por el Tribunal el día de las sesiones de juicio oral (artículo 688 de la LECRIM).
II OTROSI DICE: Remítase a Fiscalía copia de los escritos de defensa que se presenten.
III OTROSI DICE: Para el acto del Juicio Oral, este Ministerio Fiscal, al amparo de lo previsto en el art.781 LECRIM, INTERESA la práctica de los siguientes
MEDIOS DE PRUEBA, a fin de que el órgano de enjuiciamiento, y de acuerdo
con el artículo 785 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, se admitan todos ellos
por entender su pertinencia:
En Barcelona a



 COMUNICAT DEL CASAL 3VOLTES REBEL DESPRÉS DELS FETS

DEBAT AL COL·LEGI DE PERIODISTES SOBRE COM COBRIR I INFORMAR SOBRE L'EXTREMA DRETA

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va fer dijous passat un debat sobre com els mitjans de comunicació han de cobrir el fenomen de l'extrema dreta. Primer va intervenir la politòloga, Helena Castellà, i després una taula rodona amb Joan Rusiñol, cap de política de Catalunya Ràdio, Maribel Izcue, redactora en cap de la revista 5W's, Milagros Pérez Oliva de El País, i jo mateix, Xavier Rius Sant, moderat per Carles Prats del Telenotícies de TV3, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes. Poso el vídeo de la meva intervenció i debat posterior, el de les preguntes fetes abans per la Núria Segura i el vídeo complert de l'acte.

 

                                   

Vídeo de la meva intervenció i el debat posterior

          

                                 

Breus respostes del ponents a Report.cat sobre les fake-news i com informar sobre la ultradreta

                                  

Vídeo complert xerrada d'Helena Castella i intervencions al debat de Joan Rusiñol, cap d'informatius de Catalunya Ràdio,  Maribel Izcue, redactora en cap de la revista 5W's; Milagros Pérez Oliva de El País,  Xavier Rius Sant, moderat per Carles Prats

Reprodueixo crònica de l'acte a Report.cat de Núria Segura:

Un 10%. Això és el que va incrementar en vots l’extrema dreta en les passades eleccions europees. Malgrat que els pronòstics no es van complir, ja que s’esperava que arribessin a ocupar una tercera part del Parlament Europeu, es van imposar com a primera força al Regne Unit, França, Itàlia i Polònia. A més, a Hongria, Fidesz, la formació del primer ministre Víktor Órban, va guanyar amb contundència amb un 52% dels vots.

D’altra banda, aquests comicis van posar punt final a l’hegemonia del bipartidisme. Els populars van obtenir prop del 24% dels vots i els socialistes gairebé un 19,5%, així que entre els dos sumen un 43%, fet que els impedeix formar una gran coalició i, per tant, els obliga a pactar amb altres formacions. En aquest context, quin poder real té l’extrema dreta dins del Parlament? I com han d’informar els mitjans d’aquests grups? Precisament aquestes qüestions van portar al Col·legi de Periodistes a organitzar el passat 30 de maig el debat Com hem de cobrir l’extrema dreta.

Xavier Rius, periodista especialitzat en l’extrema dreta i un dels participants de la taula rodona, va atribuir l’increment de l’extrema dreta als diversos atemptats de caràcter islamista, a “la sensació que falta seguretat”, a l’arribada de refugiats, la pèrdua de sobirania dels Estats enfront de la Unió Europa (UE) i a les mesures d’austeritat aplicades per Brussel·les durant la crisi econòmica.

Per la seva part, Helena Castellà, politòloga i assessora al Parlament Europeu, va assenyalar, però, que el marge d’influència d’aquestes formacions en aquesta cambra és limitat perquè estan molt dividides. De fet, estan repartides en tres formacions diferents: els conservadors i reformistes europeus (ECR), Europa per la Llibertat i Democracia Directa (EFDD) i Europa de les Nacions i de la Llibertat (ENF). A més, va apuntar que també hi ha hagut un canvi de concepció en la seva mentalitat, ja que mentre abans volien sortir de la UE, ara volen utilitzar les seves institucions per reformar-la.

Elements comuns

Tant Castellà com Rius van coincidir que no es pot posar tots els partits en el mateix sac. Per exemple, mentre que Vox defensa uns valors monàrquics, catòlics i té un discurs antifeminista i contrari a la comunitat LGTBI, Marine Le Pen, del Front Nacional francès, es dona i representa clarament una postura republicana i laica mentre que Alice Weidel, del Partit d’Alternativa per Alemanya, és lesbiana. També hi ha divergències en la manera d’entendre la política ja que mentre alguns defensen mantenir l’estat del benestar només per a la població local, i no l’estrangera, altres són partidaris d’aplicar les tendències neoliberals.

Llavors, què tenen tots aquests partits en comú i per què se’ls posa en el mateix sac? Doncs perquè tots són antieuropeistes i defensen els que ells consideren “els autèntics valors europeus” enfront de la migració musulmana, aclareixen aquests experts.

Per què són influents?

Un dels principals èxits dels grups d’extrema dreta és que han aconseguit identificar-se amb el poble en contra de “l’establishment polític”. En aquest context, la redactora en cap de la revista 5W’s, Maribel Izcue, va posar com a exemple el Front Nacional francès i la relació que manté amb la premsa. Primer es va optar per criticar les seves propostes, fet que els va servir per defensar que se’ls menyspreava perquè no formaven part de la “casta” dirigent. Després, se’ls va fer un cordó sanitari, van deixar d’aparèixer als mitjans de comunicació i se’ls va silenciar. Davant d’això, els dirigents del partit van utilitzar el mateix argument, que no se’ls donava veu perquè ells eren els verdaders representants del poble contra l’establishment.

Però, sens dubte, un dels seus grans èxits ha estat marcar l’agenda política i dels mitjans de comunicació, fins i tot, quan no tenien representació en espais institucionals, com en el cas de Vox. Un exemple és quan van posar damunt la taula que si ells guanyaven les eleccions, legalitzarien l’ús de les armes com una eina de defensa personal. Malgrat que no tenien representació al Congrés dels Diputats, aquesta afirmació va omplir planes i minuts en tots els mitjans de comunicació i els principals líders de la resta de formacions van donar la seva opinió al respecte, va explicar Castellà.

El sandvitx de la veritat

Internet i les xarxes socials han estat una plataforma clau perquè aquests partits poguessin fer arribar el seu discurs a la ciutadania. Ara bé, aquestes plataformes es caracteritzen per la immediatesa i la simplicitat del discurs. Un fet que, precisament, aprofita  l’extrema dreta, per donar una informació poc precisa, esbiaixada o que apel·la a les emocions. “Donen solucions simples a problemes complexos”, va matisar Izcue.

Íntimament lligat a això, està el fenomen de les fake news. A l’altre costat de l’Atlàntic, tant el president dels Estats Units, Donald Trump, com el del Brasil, Jair Bolsonaro, van arribar a governar els seus països gràcies, sobretot, a la fabricació de notícies falses. Per això, aquest punt va ser un dels temes centrals durant el debat. En aquest context, tant Castellà com Izcue van ressaltar que per cobrir aquest tipus d’informació s’ha d’utilitzar la fórmula del sandvitx de la veritat. “No expliquem primer la mentida -va argumentar Castellà- “sinó diem primer la veritat, després el que és mentida i després reforcem la veritat. D’aquesta manera, dins de l’imaginari queda el que és veritat i no mentida”.

En aquest sentit, Milagros Pérez Oliva, periodista d’El País, va exposar que la finalitat dels partits d’ultra dreta és “colonitzar els mitjans de comunicació” a través de discursos agressius i rumors. No obstant això, va apuntar que el seu rotatiu ha optat per parlar-ne d’ells només quan facin propostes polítiques o per explicar d’on venen, quina és la seva militància, qui els vota o com es financen, entre altres, però en cap cas quan fan córrer rumors o apliquen un to agressiu.

Un dels temes que també es van posar sobre la taula va ser com evitar que l’extrema dreta marqui l’agenda política dels partits o dels mitjans. Per Castellà un clar exemple és quan es parla de la crisi dels refugiats quan, realment, la crisi és de la UE, que no ha sabut gestionar l’entrega d’asil a les persones que arriben a Europa provinents de països en conflicte. En aquest context, aquesta politòloga assenyala que s’ha d’evitar utilitzar el mateix to agressiu que aquestes formacions i que no s’ha de “blanquejar” els seus discursos posant-los en centre del debat polític.

Per la seva part, el cap de política de Catalunya Ràdio, Joan Rusiñol, va reflexionar sobre si s’ha de fer un cordó sanitari i evitar de parlar de l’extrema dreta en els mitjans. Una iniciativa que creu que és contraproduent, ja que afavoreix que puguin fer-ne un discurs victimista. “En parlem amb la màxima rugositat i màxima atenció, som més exigents”, va assegurar.

Finalment, segons Rius, la clau és que el periodista estigui molt ben informat, conegui el discurs dels partits d’ultra dreta i, així, els pugui rebatre amb dades i xifres. Una cosa amb la qual coincideixen tots els ponents que van participar al debat del Col·legi de Periodistes és que, davant d’aquestes postures polítiques, s’ha de rescatar l’essència del periodisme: corroborar i contrastar detalladament la informació.

 Nuria Segura.

PEDRO CHAPARRO DIMITE COMO PRESIDENTE EN FUNCIONES DE DEMOCRACIA NACIONAL. Ejercía este cargo tras la dimisión de Manuel Canduela. El 6 de julio DN celebrará su congreso que deberá nombrar al nuevo presidente.

El presidente en funciones de Democracia Nacional (DN), Pedro Chaparro, que ejercía este cargo desde la dimisión del presidente y fundador del partido, Manuel Canduela el pasado septiembre, ha anunciado hoy en una carta hecha pública, su dimisión como "presidente en funciones del partido". Chaparro afirma estar dispuesto a continuar militando y ejerciendo cargos de responsabilidad en DN, pero no como presidente. El próximo 6 de julio Democracia Nacional realizará el congreso en el que, entre otras cosas, debe elegir el sucesor de Manuel Canduela. Con la retirada de Chaparro, la dirección de DN está ahora en manos de la Mesa Nacional y del Secretario General, Luis Mateos.

Pese a que afirma que su dimisión se debe a motivos personales, los malos resultados de la candidaura europea ADÑ, en la que él ocupaba el tercer puesto, formada per la dos Falanges, Alternativa Española (AES) y DN, que sólo obtuvo 11.798 votos, frente a los 55.000 que obtuvieron estos grupos por separado en 2104, acrecentan la sensación que, al menos a corto plazo, estos grupos ultras o socialpatriotas, se han quedado sin espacio por la irrupcion de Vox.

Chaparro fue condenado a cuatro años de prisión por el ataque o irrupción en Blanquerna,  cuyo cumplimiento quedó en suspenso al admitir el Tribunal Constitucional su recurso,y también fue condenado a un año de prisión y prohibición de participar en actos en la provincia de Barcelona, por amenazas al periodista Jordi Borràs, pena de prisión, cuyo cumplimiento también quedó en suspenso al entenderse que no era reincidente, al no ser firme la sentencia por Blanquerna. 

Debo decir que pese a que Canduela anunció su dimisión en septiembre, a efectos legales ésta no ha tenido lugar, ya que fue él quien firmó como presidente de DN el escrito ante la Junta Electoral de formación de coalición electoral ADÑ, junto a los líderes de las dos falanges, Norberto Pico y Manuel Andrino, y Rafael López Diéguez de AES.   

"Dimisión formal como presidente en funciones de DN. 
Presento mi dimisión formal sin dejar de lado el combate, siendo consciente del momento que vivimos en España y el resto de Europa, una situación que exige lucha obligatoria de todos nosotros, de la gente de bien, del patriota, no sólo por idealismo, sino por supervivencia.
Es por lo que el próximo mes de Julio me presentaré a formar parte del equipo que conforme la MESA NACIONAL, pero en un segundo plano, y NO será a presidir  la organización. Por ello animo a los dirigentes del partido que todavía forman parte del órgano interno, a dar un paso al frente y presentar su candidatura a la Presidencia en el próximo congreso ordinario.
Yo, por mi condición de lealtad y disciplina hacia el proyecto nacionalista español que todavía DN representa, lo apoyaré sin fisuras.
Renuncio a la presidencia por motivos estrictamente personales, de los cuales trataré en la próxima asamblea general. Durante este año atrás, en el que la presidencia del partido recayó sobre mí, tras la dimisión del señor Manuel Canduela, he dirigido el partido con orgullo, liderando la estrategia del partido junto al órgano interno y mi equipo directivo.
Mi actitud es poco reprochable, contando que durante más de 10 años, he ocupado responsabilidades de primer orden, desde que entré siendo un chaval de 17 años e integrando las juventudes de DN como uno más, pasando por los cargos de responsabilidad que ocupé en la delegación Alcalaína, ó la elección de jefe nacional de las juventudes que tuvo lugar el 19 de abril del año 2010; También años más adelante, cuando ocupé el cargo de vicepresidente con el que mi camarada Manuel Canduela, quiso formar el órgano de gobierno en el congreso de 2015 ó hasta hoy, en el que dimito de mi cargo como presidente del partido.
Siempre me he mantenido firme y  en PRIMERA LÍNEA, soportando sobre mis hombros la guerra sucia que el sistema sacudió sobre mí y DN en la ciudad Complutense, una guerra sucia en forma de ataques con incendios en sedes locales, vehículos calcinados y agresiones graves de todo tipo, arrastrando a mi familia a una situación en absoluto deseable.
Me he mantenido firme y orgulloso de defender la unidad de España, aún con una losa judicial de hasta 16 años de cárcel que los servicios jurídicos de la generalidad catalana y TV3 solicitaban contra mí y mis compañeros del caso Blanquerna, colocándome como el instigador de aquel “escrache” contra la embajada catalana en Madrid, llevando a mis espaldas cientos de titulares de prensa contra mi persona y Democracia Nacional. Me he mantenido firme con la presión con la que “fiscalía de odio” arremetió sobre mí en vista oral, solicitando hasta 5 años de pena por enfrentarme a un periodista de la izquierda abertzale independentista en Barcelona sin mayores consecuencias para él, pues en mi caso, he sido el único dirigente político en España que tiene restringido el libre movimiento a una región de su país.
Tengo que agradecer en primer lugar, a Manuel Canduela, por confiar en mí y darme la oportunidad de aprender de él durante el tiempo que dirigió la presidencia, un lider honorable, paciente y perseverante, tambien a mis camaradas, afiliados y colaboradores de DN, que tanto me han ayudado, a la MESA NACIONAL por su apoyo y por supuesto a mi mujer y mi familia, quienes a pesar de todo, se han mantenido sin fisuras a mi lado orgullosos de mí.
IX CONGRESO NACIONAL, ( MADRID).
Animo a todos los afiliados de Democracia Nacional ha participar en el congreso ordinario que tendrá lugar el próximo 6 de julio en MADRID. 
Confío que del mismo, saldrá elegido por los compromisarios de toda España, una MESA NACIONAL fuerte y una directiva capaz, que transmita fé y energía hacia la ejecutiva que salga elegida del congreso, y con firmeza ésta deberá creer, obedecer y combatir.
Ejecutiva que dirija a DN sin olvidar que somos la vanguardia del nacionalismo Español, que se mantenga sin fisuras en los ataques a la organización y sus líderes, que conquiste la juventud y la clase trabajadora, que aproveche la reacción popular de hartazgo que vive la sociedad y que nos encamine hacia la conquista de nuestro pueblo.
 
Hasta el próximo 6 de julio mantendré mi trabajo en labores de gestión y atención al afiliado, como vengo realizando hasta ahora, siendo la MESA NACIONAL y el secretario general don Luis Mateos de Vega el único miembro dentro del equipo directivo de gobierno. 
Pedro Chaparro, 3 de junio de 2019" 

Pese a su dimisión pública, Manuel

Canduela continua siendo legalmente el presidente de DN

PATACADA DE VOX A CATALUNYA. Analitzo al Periódico els mals resultats de Vox a les municipals

 Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de juny de 2019

Hi havia preocupació en els municipis en què fa vuit anys Plataforma per Catalunya va obtenir representació que Vox superés aquells resultats i tornés a convertir els plens municipals en fòrum de discussió sobre si les assistentes socials discriminaven les famílies autòctones o debatent sobre el vel. Ara s’hi sumava que Vox obriria el front educatiu, perquè la llengua vehicular fos el castellà.

A les eleccions d’abril, en què Vox va obtenir un diputat per Barcelona, en municipis com Castelldefels, Sant Adrià del Besòs, Reus o Badia va superar el 5% que, traslladant els resultats, n’assegurava l’entrada als consistoris. A Salou va aconseguir l’abril el 9%, mentre que a Mataró, l’Hospitalet o Santa Coloma va obtenir un 4%, o sigui que si els candidats es treballaven la campanya, fàcilment arribarien al 5%.

 Però en ciutats com Mataró o l’Hospitalet, marginant els coordinadors locals, la direcció va posar al capdavant de les llistes dirigents de Plataforma per Catalunya que acaben d’entrar a Vox, generant un profund rebuig dels qui feia temps que erene a Vox. A més no es va permetre a les candidatures crear el seu Facebook o web amb el seu programa específic, i en la majoria de municipis el programa era idèntic. I en els actes que es van realitzar a Catalunya, barrejant la campanya europea amb les municipals, el candidat europeu Jorge Buxadé apel·lava a les Navas de Tolosa i a aturar Puigdemont, mentre que el diputat Ignacio Garriga, candidat a l’alcaldia de Barcelona, defensava la família cristiana, prometia fer fora els marxistes i separatistes dels ajuntaments i finalitzava sempre amb un “¡Que Déu us beneeixi!”.

 I el resultat és que Vox va baixar en tots els municipis excepte a Salt, on ha obtingut els únics tres regidors de Catalunya. A Salt, precisament, al no haver-hi militants de Vox, el grup municipal de PxC va canviar de nom i, oblidant les directrius de l’executiva, va defensar el programa que tenia, va ignorar les Navas de Tolosa, i es va centrar en temes locals.
 Llegir al Periódico en català 

 

 
Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de junio de 2019

Había preocupación en los municipios en los que hace ocho años Plataforma per Catalunya obtuvo representación de que Vox superara aquellos resultados y volviera a convertir los plenos municipales en foro de discusión sobre si las asistentas sociales discriminaban a las familias autóctonas o debatiendo sobre el velo. Ahora se sumaba que Vox abriría el frente educativo, para que la lengua vehicular fuera el castellano.

En las elecciones de abril, en las que Vox obtuvo un diputado por Barcelona, en municipios como Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Reus o Badia superó el 5% que, trasladando los resultados, aseguraba su entrada en los consistorios. En Salou alcanzó en abril el 9%, mientras que en Mataró, L’Hospitalet o Santa Coloma obtuvo un 4%, con lo que si los candidatos se trabajaban la campaña, fácilmente llegarían al 5%.

Profundo rechazo

Pero en ciudades como Mataró o L’Hospitalet, marginando a los coordinadores locales, la dirección puso en la cabeza de las listas a dirigentes de Plataforma por Catalunya que acaban de entrar en Vox, generando un profundo rechazo de quienes llevaban tiempo en Vox. Además no se permitió a las candidaturas crear su Facebook o web con su programa específico, con lo que en la mayoría de municipios el programa era idéntico. Y en los actos que se realizaron en Catalunya, mezclando la campaña europea con las municipales, el candidato europeo Jorge Buxadé apelaba a la Navas de Tolosa y a detener a Puigdemont, mientras el diputado Ignacio Garriga, candidato a la alcaldía de Barcelona, defendía la familia cristiana, prometía echar a los marxistas y separatistas de los ayuntamientos, finalizando siempre con un “¡Que Dios os bendiga!”.

Y el resultado es que Vox bajó en todos los municipios excepto en Salt, donde ha obtenido los únicos tres concejales de Catalunya. En  Salt, precisamente, al no haber militantes de Vox, el grupo municipal de PxC cambió de nombre y, olvidando las directrices de la Ejecutiva, defendió el programa que tenía, ignoró las Navas de Tolosa, y se centró en temas locales.
 Leer en el Periódico