Parlo al Més Nit de 3Cat i TV3 amb Marina Romero sobre l'acte d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres, els incidents, les càrregues policials i la presència dels Boixos Nois. 10 i 11 de setembre de 2026, Diada Nacional de Catalunya.
dimarts, 15 de setembre del 2026
Càrregues policials i incidents a l'acte d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres. Ho explico al Més Nit i TV3
Parlo al Més Nit de 3Cat i TV3 amb Marina Romero sobre l'acte d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres, els incidents, les càrregues policials i la presència dels Boixos Nois. 10 i 11 de setembre de 2026, Diada Nacional de Catalunya.
divendres, 11 de setembre del 2026
Algun comentari i imatges de l'acte d'ahir d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres i la contramanifestació antifeixista. Algun suposat antifeixista va amenaçar reiteradament d'agredir-me. Jordi Borràs va ser agredit per un agent de la BRIMO i membres dels Boixos Nois
Sílvia Orriols, i Jordi Aragonès, candidat a l'alcaldia de Barcelona, fent l'ofrena al Fossar.
Càrregues de la Brimo
´
Se'm fa difícil fer una crònica complerta i objectiva de tot el que va passar ahir entre les cinc i les vuit de la tarda al Fossar de les Moreres i els carrers dels voltants, sobretot Argenteria i Passeig del Born, amb motiu de l'acte d'Aliança Catalana i la contramanifestació de grups antifeixistes i formacions com Arran i la Organització Juvenil Socialista (OJS) i l'anunci que un grup d'històrics dels Boixos Nois, liderats per Jospe Lluís Sureda, farien de servei d'ordre o cordó de seguretat d'Aliança Catalana.
Efectivament quan vint minuts abans de les cinc vaig arribar ahir a Santa Maria del Mar, a la plaça de Santa Maria, la banda carrer Argenteria, passat el primer cordó policial de la Brimo, hi havia un grup de Boixos Nois amb el mateix Sureda i alguns mossos prop d'ells. El grup de manifestants que al cap de poc es posicionaria a Argenteria encara no havia ocupat l'espai. Al carrer de Santa Maria o lateral de l'església que connecta amb el Passeig del Born hi havia una carpa d'Aliança i grups de militants del partit de Sílvia Orriols. També n'hi havien en l'espai o plaça del Fossar. En el límit del carrer St Maria, quan passa ser Passeig del Born hi havia un doble cordó de Mossos barrant el pas a un important grup d'antifeixistes. Allà s'hi van posicionar alguns Boixos Nois que per identificar-se es posaren una gorra blava.
Poc després de les cinc la gent d'Aliança baixà a la plaça del Fossar, s'hi posà un faristol amb molts periodistes en primera línia esperenat que arribés Sílvia Orriols que creuà la plaça i entrà dins d'un bar En mig d'una situació d'espera bastant caótica -els antifeixistes de Passig del Born que eren uns dos mil, ja intentaven superar la línia policial i llençaven pintura i objectes, el cap de premsa d'Aliança, el periodista Eduard Berraondo patí un cop de calor, el van estirar o va caure a terra i agents de la Brimo del cordó de Passeig del Born anaren cap a ell, per veure si se l'evacuava. Membres d'Aliança preguntaven si hi havia algun metge per allà, i al cap d'uns vint i tants minuts apregueren dos sanitaris del SEM que al cap d'una estona van haver de superar els més dos mil manifestants que pressionaven per accedir a l'ambulància.
Mentres a Passeig del Born aparegué un petit camió del antifeixistes amb megafonia des d'on David Minoves i altres persones van prendre la paraula. El camió va intentar apropar-se al màxim a la barrera policial que en dos o tres moments va trontollar, iniciant-se algunes càrregues i tres detencions. Mentrestant alguns dits antifeixistes continuaven llençant pintura en pols, líquids i objectes contra els Mossos, periodistes i membres d'Aliança. Alguns periodiodistes i també turistes despistats van acabar ben untats.
En una d'aquetes càrregues el periodista Jordi Borràs, que estava fotografiant una detenció, va ser agafat per un agent de la Brimo que cridava que no fes fotos i el tirà a terra. Llavors diversos membres dels Boixos Nois, sense que els Mossos ho impedissin li van donar patades a diverses parts del cos. Alguns periodistes var avisar a u membre de l'equip de Comunicació de Mossos que va dir a la Brimo que deixessin al Jordi Borràs que va poder sortir d'allà. Aquesta actuació d'agents de la Brimo i Boixos Nois és pot veure en aquest vídeo de VilaWeb:
Passades les sis de tarda Jordi Amela, president d'Aliança al Barcelonès, l'alcadable per Barcelona, Jordi Aragonès i Sílvia Orriols, van fer els seus breus parlaments. Després d'uns vint minust en que Orriols atengué alguns periodistes i saludà militants i simpatitzants, agents de Mediació de Mossos, de la Comissària General d'Informació i de la Brimo van començar a evacuar als dirigents i militants d'Aliança per diferents carrerons cap els autocars i vehicles amb els que havien vingut.
Jo vaig marxar en sentit carrer Argenteria on hi havia el grup menys nombrós d'antifeixistes (la majoria eren a Passeig del Born) i tot i portar l'dentificatiu de premsa del Col·legi de Periodistes i càmera de fotos, alguns energúmens dels suposats antifeixistes (dic això per no dir paraules més gruixudes) van començar a insultar-me i amenaçar-me d'agredir-me. I seguint indicacions de Mossos vaig anar cap el metro de Jaume I per uns carrerons.
Un cop més em ratifico en considerrar un error aquestes contramanifestacions de suposats antifeixistes quan amenacen o pretenen actuar amb violència, que potser s'emocionen molt insultant i amenaçant, però només aconsegueixen victimitzar als ultres. I per mi, quan insulten i amenacen a la premsa, són un veritables desgraciats e immadurs. Perdoneu, però ho havia de dir!
Al vesprés vaig anar al programa Més Nit de TV3 i 3Cat a parlar d'Aliança, les concentracions del Fossar i del creixement de l'extrema dreta a Catalunya i Espanya.
Moment de les càrregues a Passeig del Born
.Silvia Orriols amb vendatxes per l'accident domèstic de diumenge a la cuina de casa seva.
dijous, 10 de setembre del 2026
‘Cronos’, molt bo com a thriller policial i polític, però reincideix en l’error a Ripoll. El Triangle
L’estrena de la trepidant pel·lícula Cronos, de Fernando González Molina, que narra les 124 hores dels atemptats del 17 d’agost de 2017, ha coincidit amb la dimissió de Josep Lluís Trapero del seu càrrec de Director General de la Policia de la Generalitat, que és un dels protagonistes del film amb l’actor Pablo Derqui fent magistralment el seu paper. Un paper difícil d’afinar pels molts matisos i cares del personatge i per l’admiració de molts i odi d’alguns que desperta. Tot i que sembla que no plegat per res d’això, sinó per les discrepàncies amb la consellera Núria Parlon a qui alguns pensem que el càrrec li va gran i a qui espero que cap grup parlamentari intenti posar-li les coses difícils posant en marxa el ventilador. Un Trapero que ja estava assenyalat i odiat per uns des de les fotos de la paella de Cadaqués a casa de Pilar Rahola amb Puigdemont i al que retreien que no impediria l’1 d’octubre. I venerat i admirat per altres per com va liderar l’actuació policial i també política aquells dies, acompanyat de la gran Patrícia Plaja, encarnada magistralment al film per la Diana Gómez, que acabaria el 21 d’agost del 2017 amb el ja mític “Bueno, pues molt bé, pues adiós«, del que se’n farien samarretes amb la seva cara que lluirien ufanes moltes joves i no tant joves independentistes.
M’ha agradat i commogut la reproducció del que va passar a la Rambla, Cambrils i la sala de crisi del Hard Rock, però penso que en algunes escenes ripolleses s’equivoca. Potser encara molts no en són conscients. Però el que va passar aquells dies i com es va gestionar a Ripoll —no en culpo al llavors alcalde Jordi Munell— va motivar que el mapa polític a Catalunya canviés per sempre. I del discurs autoinculpatori, “què hem fet malament?” replicat hàbilment per Sílvia Orriols, va néixer Aliança Catalana a qui avui la majoria d’enquestes posen en segona posició si es fessin ara eleccions catalanes, però que si el possible enfonsament del PSOE i Pedro Sánchez a les eleccions generals que jo no desitjo es confirma, pot treure a Salvador Illa el seu trumfo més preciat i trobar-nos que a Catalunya es repeteixi la no sorpresa viscuda al land de Saxònia Anhalt diumenge passat.
A la pel·lícula l’actriu Mònica López encara la sergent Anna que té amistat amb la família d’alguns dels terroristes i coneix els nois de la cèl·lula pels que diu que posaria la mà al foc. Personatge que ella mateixa diu que és una barreja d’una assistenta o treballadora social de Ripoll i d’alguna agent de l’escala bàsica de Mossos. I la trama crec que s’equivoca quan ella i una educadora i també algun altre mosso es pregunten en veu alta en què hem fallat perquè els nois s’esguerressin. I aquest abocament de culpa cap a la societat catalana i ripollesa és el que va indignar a molts ripollesos que han acabat votant Sílvia Orriols. I per adobar-ho a la pel·lícula mostren una concentració de famílies magribines dient que l’islam és pau i cridant “no en el nostre nom”. Crec que si escenifiques aquesta concentració no pots deslligar-la dels elements substancials de la mateixa. Certament va haver-hi l’endemà dels atemptats una concentració davant del monestir de famílies musulmanes en la que el que es demanava era que Younes Abouyaaqoub, a qui es buscava com autor dels assassinats, es lliurés a la policia.
Però el dissabte 21 d’agost, mentre es feia a Barcelona la manifestació amb la presència de Mariano Rajoy i el rei Felip VI, a Ripoll, es va fer la concentració popular de rebuig a la plaça del Monestir on una de les que intervingué va ser Hafida Oukabir, germana de Moussa, abatut a Cambrils –el bon noi pel que en la pel·lícula la sergent Anna diu que posaria la mà al foc—, i de Driss, el que va llogar les dues furgonetes però no volia immolar-se i no va participar en els atemptats. I Hafida des de la tribuna, després de repetir la incompatibilitat de l’islam amb aquells crims, va abocar part de la culpa a errors compartits de la societat ripollesa. I en acabar l’acte molta gent de Ripoll es va abraçar a Hafida demanant-li perdó que per la nostra islamofòbia els seus germans havien agafat el camí equivocat. I ves per on un any més tard en difondre’s part del sumari, es van publicar les converses de WhatsApp de Hafida amb la mare i altres familiars on tots deien que Moussa era al paradís en haver obeït la crida d’Alà de fer la yihad. I això va indignar a molts ripollesos als que no van agradar les abraçades a les famílies del terroristes. Potser hagués estat bé posar a la pel·lícula el personatge de Margarita Cabello, responsable de protectora d’animals que passejant els seus gossos, es trobava moltes tardes a Moussa, passejant el seu gos per la Devesa o la riba del Ter, amb qui xerrant un dia i un altre va forjar una certa empatia i complicitat. I en veure que aquell noi era un del terroristes es va sentir enganyada i Cabello va ser qui va animar Orriols primer a presentar-se a les muncipals del 2019, i després va ser una de les dues persones que el 14 de maig de 2020 va anar amb Sílvia Orriols a la notaria de Ripoll a signar l’acta de creació del nou partit Aliança Catalana.
Tornant a la mescla de personatges ripollesos que encarnaria la sergent Anna, la pel·lícula omet a l’ex mediadora i educadora de carrer Wafa Marsi, que va sortir a moltes televisions les setmanes dels atemptats explicant que havia treballat amb aquests nois, als qui després dels atemptats els considerava botxins, però també víctimes. I més tard en irrompre Aliança qualificaria a Orriols de “nazi defensora de supremacisme de la raça blanca”. Marsi, que a diferencia de Hafida no portava vel i lluïa la seva cabellera, seria poc després noticia en ser detinguda, no per connexions amb el yihadisme sinó per tenir llogada al seu nom a Moià una casa i una furgoneta on s’hi van trobar mil cinc-cents quilos de droga, a més d’un fusell de guerra i una pistola. Jo tinc clar que Orriols es una populista xenòfoba racista. Però comportaments com els de Hafida i Wafa van empènyer a molts ripollesos a encimar Orriols com la seva salvadora. I d’això que és rellevant, la pel·lícula no en parla.
dimecres, 9 de setembre del 2026
La victòria dels ultres d'AfD a Saxònia-Anhalt és un avís del que pot passar a tot Alemanya. Ho explico al 3Cat
La victòria dels ultres d'AfD a Saxònia-Anhalt és un avís del que pot passar a tot Alemanya. Entrevista que que em fa Anna Barreda, diumenge en fer-se públics els sondejos i primers resultats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)