Comença un nou judici a Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa i quatre persones més vinculades a la mateixa i Ediciones Ojeda. La llibreria va ser tancada el 2016 en complir-se un any del nou redactat dels articles 510 i 607 del Codi Penal, i sense cap mena de dubte, sigui per la qüestió d'inconstitucionalitat demanada pels advocats, sigui pel recurs d'ampara després de la sentència, imagino condemnatòria, el cas arribarà de nou al Tribunal Constitucional per que decideixi si els llibres, articles i xerrades qüestionant l'Holocaust o reivindicant dirigents nazis, s'emparen o no en la llibertat d'expressió.

 

Avui  dimarts ha començat a la Secció Sisena de l'Audiència Provincial de Barcelona un nou judici contra Pedro Varela, editor i propietari de la Llibreria Europa de Barcelona, clausurada cautelarment el juliol de 2016 i quatre persones més vinculades a la mateixa i a Edicones Ojeda. Causa que va començar en complir-se un any de l'entrada en vigor del nou redactat dels articles 510 i 607 del Codi Penal (clica per llegir redactat). Articles que havien quedat devaluats per la Secció Segona del Tribunal Suprem amb la sentència 529/2011 sobre la librería Kalki  i el Círculo de Estudios Indoeuropeos, i per la sentència 235/2007 del Tribunal Constitucional  sobre el cas que es va jutjar a Varela fa vint anys per la Llibrería Europa.  I només començar els advocats dels acusats, José Luis Gómez Álvarez i José María Ruiz Puerta han demant al jutge que presenti una qüestió d'insconstitucionalitat per tal que el Tribunal Cionstitucional valori i dictamini si el nou redactat d'aquests articles vulnern o no el dret a la lliberta d'expressió.  

Dit aixó a la sessió d'avui després de les habituals qüestions prèvies han declarat  Pedro Varela i el disenayador Acacio Luis Fiera Requena el qual a preguntes del seu advocat ha reconegut que quan va quedar-se en atur després de treballar anys al Grupo Zeta i al revista Interviu va fer feines de diseny de portades i catàlegs pels llibres de Pedro Varela i que quan aquest va entrar a la presó va obrir un blog en suport seu. L'acusat Carlos Sanagustín se l'ha excusat de declarar pel seu estat de salu. Un altre acusat, Antonio Zuloaga no ha comparegut en haver mort fa més d'un any. Demà declaran les dues treballadores rumaneses de la llibreria i probablement els primers testimonis de l'acusació, mossos de la Comissaria General d'Informació.  

Però el més significatiu de la sessió d'avui, més enllà de la petició per tal que el jutge plantegi una qüestio d'inconmstitucionalitat ha estat la declaració de Pedro Varela responent al seu advocat explicant que ell detesta llençar llibres i guardava llibres de caire nacionalsocialista a casa seva i al tratser de la llibreria perquè no els volia destruir ni cremar.  I s'ha presentat com un  simple llibreter i editor ple d'amor per la literatura i els llibres d'història i ha insistit que a Espanya no hi ha un llista de llibres prohibits, cosa que genera indefensió. Ha insitit que ell no predica l'odi contra ningú  i "com humanista catòlic predico l'amor a tothos, també cap a la Fiscalia de l'Odi"    

          

 CEDADE

La llibreria Europa es filla del  Cículo Español de Amigos de Europa (CEDADE) creada a Barcelona 1966 i que s'ublicaria al cap dels anys al carrer Sèneca de Barcelona on s'obrirà també la llibreria. El grup va ser presidit anys més tard per Pedro Varela i de CEDADE provenen molts dirigents dels grups d' ultradeta dels anys setanta fins els notres dies. Un cop dissolta l'entitat, la llibreria continuà amb part de l'activitat de l'entitat. 

A aquest grup que, sense renunciar a la seva adhesió a la dictadura franquista, rememoraven els  valors de l'Europa feixista i nazi, i es projectaven com una avantguarda cultural i intel·lectual que mirava cap al futur d'un renaixement europeu neofeixista ple de romanticisme. Un neofeixisme europeu que rebutjava els reals o imaginaris interessos del judaisme, el capitalisme americà, la democràcia liberal i el comunisme, sent els seus dos principals impulsors Jordi Mota (nascut el 1946) i Ángel Ricote. Alguns dels més joves d'aquests fundadors com Ramon Bau, Joaquín Bochaca influirien en l'evolució ideològic de l'extrema dreta i, malgrat no estar a primera línia de les disputes polítiques de la dividida extrema dreta, continuaran sent un dels seus referents doctrinaris.

CEDADE va ser un grup més cultural i d'estudi o formació, integrat majoritàriament per joves de classe mitjana alta, que no pas un grup d'acció política. Es reunien per escoltar Wagner, músic preferit pels nazis alemanys, pujar muntanyes i estudiar. Eren profundament antisemites i consideraven que el marxisme i la lluita pels drets civils dels negres als Estats Units o Sud-àfrica, com a manifestacions del judaisme internacional. Estudiaven i reivindicaven Hitler, però negaven el caràcter pagà esotèric del III Reich  i del seu fundador, i afirmaven, com fa encara Varela actualment que Hitler era cristià.

CEDADE justificava el seu racisme amb una pseudodarwinisme ari religiós, que considerava les persones de raça blanca ària, una culminació de l'obra del creador, davant d'altres restes que no havien arribat al mateix nivell de perfecció i, per ella, romanien a l'endarreriment , la misèria i maneres de vida més bàrbars. Així Antonio Medrano, un dels fundadors del grup escrivia el juliol de 1969 al número 17 de la revista de CEDADE: “La raça ària és el resultat selectiu d'un procés de mil·lennis. Continuar aquest procés selectiu (objectiu del racisme) és col·laborar amb el principi del Creador de l'univers, actuar d'acord amb els designis del Creador. El contrari (meta de tots els antiracistes) suposa aturar el procés de la Creació, fent-la retrocedir segles enrere. En la lluita entre el racisme i l'antiracisme es manifesta el conflicte etern entre les forces creadores i destructores de l'univers. En altres paraules, la pugna entre el bé i el mal”.

  CEDADE van establir excel·lents relacions amb cercles àrabs, com l'ambaixada d'Aràbia Saudita a Madrid, on exercia d'agregat cultural el fill del Gran Muftí de Jerusalem, Haj Amin al-Husseini, que durant la II Gruera Mundial va recolzar Hitler per la seva campanya contra els jueus i oposició que els jueus europeus poguessin emigrar a Palestina.  Aquestes relacions amb la ambaixada d'Aràbia Saudita, aportà ajudes econòmiques a CEDADE, gràcies a les que van poder adquirir una impremta. E 1972 va fixar la seva seu al carrer Sèneca de Barcelona, on hi ha la llibreria Europa de Pedro Varela,

Durat la Transició CEDADE, en lloc de sumar-se als que volien mantenir el règim autoritari, es va centrar en una intensa producció  editorial de llibres que defensaven en nazisme o negaven l'holocaust, com “El mite dels sis milions” de Joaquín Bochaca, a més de reeditar i distribuir per tot el món altres de línia similar d'autors estrangers. CEDADE va continuar amb el seu elitisme intel·lectual i les seves selectes audicions de Wagner, i, en lloc de fomentar l'activisme i l'acció directa a la universitat per frenar l'avenç dels “rojos”, va incrementar activitats com el muntanyisme i l'esport que consideraven imprescindible per a una puresa de cos i ànima de qualsevol jove revolucionari revolucionària. I davant el debat que es donava a favor o en contra que a l'Espanya postfranmquista Catalunya i Euskadi veiessin reconeguda la seva singularitat, mentre la darrera dreta veien a la senyera i la ikurriña el càncer del terrorisme i el separatisme, CEDADE es va inclinar per l'anomenada Europa de les ètnies. Una Europa i també una Espanya que havia de reconèixer els sentiments romàntico-catalanistes, sent CEDADE l'únic grup d'ultradreta que editaria propaganda en català. I, coherentment amb la seva obsessió antijueva, acusaria grups de la ultradreta franquista d'estar manipulats pel complot jueu internacional. 

                          

Analizo en Euskal Telebista los resultados electorales de Alianza Catalana y Vox. Vox ha compensado pérdida de votantes que han ido al PP con el voto de jóvenes que votan por primera vez. Aliança entra con sólo dos escaños, quedándose sin representación en Barcelona con 67.405 votos al faltarle tres mil para el 3%. Pese a ser irrelevantes en la arítmetica del Parlament, si se repiten elecciones ya tendrán espacios electorales y subvenciones con lo que incrementarán su representación

 Analizo en Euskal Telebista los resultados electorales de Alianza Catalana y Vox. Vox ha compensado pérdida de votantes que han ido al PP con el voto de jóvenes que votan por primera vez. Aliança entra con sólo dos escaños, quedándose sin representación en Barcelona con 67.405 votos al faltarle tres mil para el 3%. Pese a ser irrelevantes en la arítmetica del Parlament, si se repiten elecciones ya tendrán espacios electorales y subvenciones con lo que incrementarán su representación

 

Entrevista en el programa especial de Euskal Telebista sobre la elecciones catalanas en el que valoro los resultados de Aliança Catalana y Vox

 

ALIANÇA CATALANA i VOX, FILLS BASTARDS DEL PROCÉS. Publico al Triangle. L'Estat espanyol era fins fa cinc anys una excepció en no haver-hi partits ultres als paralments. Ni Vox ni Aliança haguessin fet el salt només sacsejant la immigració, necessitaven un segon element identitari. Espanya està en perill i l'hem de salvar, Espanya ens vol destruir i no hem marxat perquè Junts i Esquerra es van acovardir

 

El Triangle, dijous 9 de maig de 2024

Xavier Rius Sant, periodista

No sabem encara quants escons tindrà la ultradreta al Parlament que sortirà de les eleccions d’aquest diumenge 12 de maig. De la ultradreta espanyolista recentralitzadora de Vox les enquestes diuen que podria perdre un dels onze escons que va aconseguir fa tres anys, i d’Aliança Catalana diuen que en pot obtenir entre un i set.

Si mirem els actes d’aquesta campanya, els partits que han omplert en la majoria d’actes els espais on els feien són PSC, Vox, Aliança Catalana i el PP. Aquest últim sobretot amb els banys de masses d’Isabel Díaz Ayuso i Feijóo als carrers i les places. També els ha omplert Puigdemont a Argelés amb militants i simpatitzants arribats en autocar de l’altra banda del Pirineus. L’assistència als actes d’Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP està sent molt menor que en anteriors campanyes i auguren la baixada que apunten totes les enquestes. Baixada que per la CUP i els Comuns pot ser letal. De fet, crec que Aliança Catalana podria superar en vots i escons a la CUP i els Comuns sent una de les sorpreses de la nit.

No hi ha fuga de vots dels Comuns cap a Aliança, però sí que n’hi haurà de la CUP cap a Orriols. I també hi haurà fuga de Vox cap a Aliança. Perquè no és cap secret que els partits diguem més transgressors o folloneros sempre atrauen el vots de joves, d’abstencionistes i de desencantats que trien la seva papereta com a vot de protesta. I ara el vot follonero és sense cap mena de dubte Aliança Catalana. Vox en anteriors comicis ha obtingut el vot de molta gent que no comparteix aspectes del seu ideari com els valors morals ultramuntans d’Ignacio Garriga i Jorge Buxadé ni el seu rebuig a l’Agenda 20/30, però votaven Vox bé per ser l’únic que tenia una postura sense matisos en favor de la unitat d’Espanya, contra el separatisme i l’estat autonòmic, bé per ser l’únic que té un discurs dur vers la immigració. Un fenomen semblant al d’Aliança Catalana que rebrà vots de persones, independentistes o no, molt emprenyades amb la gestió de la immigració o per la problemàtica de seguretat als seus barris, i també de persones que creuen que se’ls va enganyar amb el Procés i la independència de vuit segons que pensen que s’hagués hagut de continuar endavant.

A Salt, per exemple, Vox a les passades eleccions va quedar en tercer lloc obtenint quatre regidors, i em consta que molts dels que van votar Vox a les municipals, les passades eleccions generals o autonòmiques havien votat partits independentistes i van decidir-se per la papereta de Vox per la seva postura front la immigració. I ara molts d’aquests votants tindran diumenge una papereta independentista que fa plantejaments similars als de Vox pel que fa a immigració i seguretat. Abascal ho sap i per això està fent aquesta setmana actes cada dia a Catalunya i fent carrer a llocs com Manresa o Salt.

Abans de la irrupció de Vox Espanya era una excepció europea pel que fa a la presència de partits ultres als parlaments autonòmics i el Congrés dels Diputats. Sí que hi havia hagut Plataforma per Catalunya però no va passar de l’àmbit municipal. Jo mateix deia i dic que la gent a l’Estat espanyol i també a Catalunya és menys xenòfoba que a altres països europeus i fins fa cinc anys cap partit ultra havia arribat a cap parlament. I és que amb la por a perdre la identitat a causa dels que venen de fora, les problemàtiques certes derivades de la precarietat o costums diferents, el rebuig a la immigració i fent propostes simplistes davant de problemes complexos, no n’hi havia prou per consolidar aquí un projecte polític com el del Front Nacional de França o la Lliga Nord d’Itàlia.

Aquí ha calgut un altre element que afecta també a la identitat i la por de perdre-la. Vox no va fer el salt mediàtic i electoral fins que Ortega Smith va començar a sortir als mitjans fent d’acusació popular en les causes del Procés, mostrant Vox com el veritable defensor front els que volien trencar Espanya. I, un cop el Procés ha punxat, Sílvia Orriols ha aconseguit quelcom semblant: rendibilitzar l’efecte emocional front els bàrbars atemptats del 17 d’agost, ficant gairebé tots els immigrants al mateix sac. No dient que tots siguin terroristes, sinó que la majoria venen aquí a jeure i viure dels nostres subsidis. I, a més, en tenir altres valors i no aprendre català, dir que volen acabar amb Catalunya. Orriols, afegint l’altre component d’acusar a Junts i Esquerra de fer-se enrere a l’hora de trencar amb Espanya quan teníem la independència que molts creien imminent a tocar, ha construït com Vox un argumentari de dues cares. I és que en el fons Vox i Aliança Catalana s’assemblen, en ser, per dir-ho d’alguna manera, fills bastards del Procés.

 

                                                                            

                   

 

 

Aliança Catalana y Vox, hijos bastardos del ‘Procés’

Xavier Rius Sant, El Triangle 9 de mayo de 2024

No sabemos aún cuántos escaños tendrá la ultraderecha en el Parlament que saldrá de las elecciones de este domingo 12 de mayo. De la ultraderecha españolista recentralizadora de Vox las encuestas dicen que podría perder uno de los once escaños que logró hace tres años, y de Aliança Catalana dicen que puede obtener entre uno y siete.

Si miramos los actos de esta campaña, los partidos que han llenado en la mayoría de actos los espacios en los que se hacían son PSC, Vox, Aliança Catalana y el PP. Éste último sobre todo con los baños de masas de Isabel Díaz Ayuso y Feijóo en las calles y plazas. También los ha llenado Puigdemont en Argelés con militantes y simpatizantes llegados en autocar del otro lado del Pirineo. La asistencia a los actos de Esquerra Republicana, Comuns y la CUP está siendo mucho menor que en anteriores campañas y auguran el descenso que apuntan todas las encuestas. Descenso que para la CUP y los Comunes puede ser letal. De hecho, creo que Aliança Catalana podría superar en votos y escaños a la CUP y los Comunes siendo una de las sorpresas de la noche.

No hay fuga de votos de los Comunes hacia Aliança, pero sí que habrá de la CUP hacia Orriols. Y también escaparán de Vox hacia Aliança. Porque no es ningún secreto que los partidos digamos más transgresores o folloneros siempre atraen los votos de jóvenes, de abstencionistas y de desencantados que eligen su papeleta como voto de protesta. Y ahora el voto follonero es sin lugar a dudas Aliança Catalana. Vox en anteriores comicios ha obtenido el voto de mucha gente que no comparte aspectos de su ideario como los valores morales ultramontanos de Ignacio Garriga y Jorge Buxadé ni su rechazo a la Agenda 20/30, pero votaban a Vox bien por ser el único que tenía una postura sin matices a favor de la unidad de España, contra el separatismo y el estado autonómico, bien por ser el único que tiene un discurso duro hacia la inmigración. Un fenómeno parecido al de Aliança Catalana que recibirá votos de personas, independentistas o no, muy cabreadas con la gestión de la inmigración o por la problemática de seguridad en sus barrios, y también de personas que creen que se les engañó con el ‘Procés’ y la independencia de ocho segundos que piensan que tendría que haber seguido adelante.

En Salt, por ejemplo, Vox en las pasadas elecciones quedó en tercer lugar obteniendo cuatro concejales, y me consta que muchos de los que votaron a Vox en las municipales, habían votado en las pasadas elecciones generales o autonómicas a partidos independentistas y se decidieron por la papeleta de Vox por su postura frente a la inmigración. Y ahora muchos de estos votantes tendrán el domingo una papeleta independentista que realiza planteamientos similares a los de Vox en cuanto a inmigración y seguridad. Abascal lo sabe y por eso está haciendo esta semana actos todos los días en Catalunya y dejándose ver en lugares como Manresa o Salt.

Antes de la irrupción de Vox España era una excepción europea en lo que se refiere a la presencia de partidos ultras en los parlamentos autonómicos y el Congreso de los Diputados. Sí que hubo Plataforma per Catalunya pero no pasó del ámbito municipal. Yo mismo decía y digo que la gente en España y también en Cataluña es menos xenófoba que en otros países europeos y hasta hace cinco años ningún partido ultra había llegado a ningún parlamento. Y es que con el miedo a perder la identidad debido a los que vienen de fuera, las problemáticas ciertas derivadas de la precariedad o costumbres diferentes, el rechazo a la inmigración y haciendo propuestas simplistas ante problemas complejos, no era suficiente para consolidar aquí un proyecto político como el del Frente Nacional de Francia o la Liga Norte de Italia.

Aquí ha sido necesario otro elemento que afecta también a la identidad y al miedo a perderla. Vox no dio el salto mediático y electoral hasta que Ortega Smith empezó a salir a los medios haciendo de acusación popular en las causas del ‘Procés’, mostrando a Vox como el verdadero defensor frente a quienes querían romper España. Y, una vez el ‘Procés’ ha pinchado, Sílvia Orriols ha conseguido algo parecido: rentabilizar el efecto emocional frente a los bárbaros atentados del 17 de agosto, metiendo a casi todos los inmigrantes en el mismo saco. No diciendo que todos sean terroristas, sino que la mayoría vienen aquí a no dar golpe y vivir de nuestros subsidios. Y, además, al tener otros valores y no aprender catalán, decir que quieren acabar con Cataluña. Orriols, añadiendo el otro componente de acusar a Junts y Esquerra de echarse atrás a la hora de romper con España cuando teníamos la independencia que muchos creían inminente a la vuelta de la esquina, ha construido como Vox un argumentario de dos caras. Y es que en el fondo Vox y Aliança Catalana se parecen, al ser, por decirlo de algún modo, hijos bastardos del ‘Procés’.

Explico en En Jake de Euskal Telebista como nace Aliança Catalana. Si Vox surgió con el no al Procés que rompía España, agitando también un discurso xenófobo, Aliança nace en Ripoll tras los atentados del 17 de agosto con el cóctel del rechazo la inmigración islámica, de las lagunas sobre los atentados y presentándose como el voto útil de los independentistas que se sienten engañados potr Junts y ERC. Entrevista de Xabier Lapitz

 

Explico en el programa En Jake de Euskal Telebista como nace Aliança Catalana. Si Vox surgió con el no al Procés que rompía España, agitando también un discurso xenófobo, Aliança nace en Ripoll tras los atentados del 17 de agosto con el cóctel del rechazado la inmigración islámica, de las lagunas sobre los atentados y  presentándose como el voto útil de los independetistas que se sienten engañados  potr Junts y ERC. Entrevista de Xabier Lapitz, programa En Jake.

                            

Imatges de l'acte d'Aliança Catalana al Sucre de Vic

Radiografia d'Aliança Catalana, l'extrema dreta independentista que busca entrar al Parlament. Ho publico al Periódico de Catalunya, Periódico de España, Levante, Diario de Ibiza, Diari de Girona i altres diaris del grup Prensa Ibérica

 

Xavier Rius Sant, El Periódico de Catalunya, 3-4 de maig de 2024 leer en castellano el artículo completo (En paper falta una part)

Llegir al Diari de Girona en obert en sense retallar en català (a l'edició en paper del Periódico falta una part)

Leer en el periódico Levante

Llegir al Diario de Ibiza

Leer completo en castellano en abierto en El Periódico de España

Leer en Diario de Mallorca

Leer en El Faro de Vigo 

Leer en La Provincia de Las Palmas

Leer en El Día, La Opinión de Tenerife

Leer en La Nueva España de Asturias

Leer en El Periódico Mediterráneo

Leer en La Información de Alicante 

 

 

 

Sorgit del 'xoc' pels atemptats comesos per joves de Ripoll que gairebé tots coneixien, barreja un identitarisme xenòfob amb la voluntat d'impulsar la declaració unilateral d'independència a la qual Junts i Esquerra van renunciar. Aquestes són les claus per entendre el naixement d'Aliança Catalana, la formació d'extrema dreta independentista que aspira a aconseguir representació a les eleccions catalanes del pròxim 12 de maig.

1) El Naixement

Aliança Catalana és un partit creat per la regidora del Front Nacional de Catalunya a Ripoll, Sílvia Orriols, que, després de presentar-se amb aquestes sigles el 2019, va decidir un any més tard crear el seu propi partit, amb el qual va ser la força més votada en el municipi a les passades eleccions municipals, aconseguint l'alcaldia després de la negativa de Junts a donar suport a un govern alternatiu.

Orriols, exmilitant d'Estat Català i de les joventuts d'ERC, va voler recollir electoralment la disconformitat de part de la ciutadania de Ripoll a la manera que l'ajuntament havia gestionat l'endemà dels atemptats de 2017 a Barcelona i Cambrils, que no va ser un altre que evitar la ruptura de la convivència. I va fer el pas després de l'anunci de SOM Catalans, escissió independentista de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, que es presentaria a Ripoll als comicis municipals de maig de 2019 demanant la clausura de la mesquita.

Orriols va obtenir una aliada important, la regidora de barris de Ripoll del PDECat, Fina Guix, que es va sumar al projecte com a número dos de la llista. I, davant la complexitat de fer una candidatura veïnal, van demanar a l'electoralment inactiu Front Nacional de Catalunya, concórrer amb les seves sigles. Orriols va aconseguir 503 vots i va entrar en el consistori, mentre SOM Catalans es va quedar fora amb 112.

2) El rebuig a la immigració

Una de les principals característiques d'Aliança Catalana és el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica, assumida pels seus votants després de l'impacte pel fet que joves que molts coneixien formessin part de la cèl·lula de l'imam Abdelbaki es Satty que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 2017.

Si bé el 2019 van ser pocs els ripollesos que van donar el seu vot a Orriols, la difusió el novembre de 2020, durant la celebració del judici, de les imatges fins llavors desconegudes, dels joves preparant explosius i burlant-se de les morts que anaven a causar, va provocar un efecte demolidor en la ciutadania de Ripoll. Aquesta indignació la va saber capitalitzar Orriols el 2023 quan va encapçalar la llista més votada.

3) L'impacte dels atemptats a Barcelona i Cambrils

El segon eix argumental d'Aliança Catalana són els dubtes sobre com una persona amb una ordre d'expulsió que no es va executar, després de sortir de presó va poder convertir-se en imam, i sent alhora confident de la policia, crear la cèl·lula terrorista. Dubtes que van créixer després de les declaracions de l'excomissari Villarejo afirmant que potser es volia donar un ensurt abans de l'1 d'octubre. Així, Orriols ha agitat aquestes llacunes amb arguments com que “Espanya ens envia la pitjor immigració, la marroquina, per a destruir Catalunya”.

4) La decepció amb ERC i Junts després de l'1-O

Un altre argument d'Orriols és acusar a Junts i ERC d'haver abdicat dels seus principis després del referèndum de 2017. I aquí juga que probablement ni els màxims dirigents d'aquests dos partits es creien aquest pla ràpid per a desvincular-se d'Espanya. Especialment dirigents coneixedors del dret internacional com Raül Romeva, que repetien que el dictamen de la Cort Internacional de Justícia de 2010, que certament va afirmar que la declaració d'independència del Parlament de Kosovo no vulnerava el dret internacional, obria la porta a l'acceptació internacional d'una declaració d'independència a Catalunya.

Però el que va dir la Cort és que només se'ls preguntava per la votació del Parlament de Kosovo que manifestava la seva voluntat de ser independents, no sobre la seva execució, ni si tenien dret a això, concloent que “sense ampliar l'abast de la qüestió” el fet que s'aprovi una declaració manifestant la seva decisió d'independitzar-se no vulnera la legalitat internacional. Ara Orriols, en aquestes eleccions al Parlament pot recollir la frustració dels qui sí que van creure en aquesta independència que es presentava com a assolible i no ha estat executada per Puigdemont, Torra ni Aragonès.

5) Els referents europeus

Aliança Catalana ha de qualificar-se com a partit d'ultradreta? Certament, almenys en relació amb la immigració i davanteres, fa els mateixos plantejaments que partits ultres com els de Le Pen, Meloni o Alternativa per Alemanya. Sí que es diferencia d'aquests amb els referents històrics d'Orriols que són Estat Català, la Unió Democràtica de Catalunya de 1936 amb Carrasco i Formiguera afusellat per Franco, els germans Badía assassinats per anarquistes i sobretot Daniel Cardona, que va fugir a França amb la derrota de la República. Els seus referents no van estar mai al costat de Pétain, Hitler, Mussolini o Franco. Però precisament Cardona, a qui tant cita Orriols, més enllà d'oposar-se en 1931 al fet que Macià acceptés encaixar Catalunya dins de la República Espanyola, és autor d'escrits sobre suposades diferències cranials entre catalans i castellans que podrien qualificar-se de racistes.

6) El futur si obté diputats

Si Aliança Catalana aconsegueix representació al Parlament i a més d'ells depèn una majoria independentista i una investidura, difícilment podran aconseguir a canvi del seu vot, compromisos per a declarar la independència. Tampoc aconseguiran que s'acceptin les seves propostes sobre fronteres i expulsió d'immigrants, perquè no és competència autonòmica. Però en el cas que el partit vingui per a quedar-se, sí que podria convertir-se en un ariet perquè els altres partits, especialment Junts, endureixin el seu discurs sobre immigració i proposin polítiques econòmiques ultraliberals. 

I és que darrere de la ruptura d'Orriols amb el Front Nacional i la creació d'Aliança Catalana està un grup de joves ultraliberals admiradors de Margaret Thatcher i Donald Trump, liderats per Jordi Aragonès, el cosí del president i candidat d'ERC a les eleccions catalanes, que és secretari de Formació i Programes del partit i número dos per Barcelona, a qui li agrada que li sobrenomenin com el “Bannon català”. Recordem que Steve Bannon va ser l'estrateg de la campanya que va portar a Trump a la presidència. Serà Aliança Catalana, el futur ariet de Junts?

Llegir al Diari de Girona, en obert

Radiografía de Aliança Catalana, la extrema derecha independentista que busca entrar en el Parlament
Xavier Rius Sant, El Periódico de Catalunya

Surgido del 'shock' por los atentados cometidos por jóvenes de Ripoll que casi todos conocían, mezcla un identitarismo xenófobo con la voluntad de impulsar la declaración unilateral de independencia a la que Junts y Esquerra renunciaron. Estas son las claves para entender el nacimiento de Aliança Catalana, la formación de extrema derecha independentista que aspira a lograr representación en las elecciones catalanas del próximo 12 de mayo.

Aliança Catalana es un partido creado por la concejal del Front Nacional de Catalunya en Ripoll, Sílvia Orriols, que, tras presentarse con dichas siglas en 2019, decidió un año más tarde crear su propio partido, con el que fue la fuerza más votada en el municipio en las pasadas elecciones municipales, alcanzando la alcaldía tras negativa de Junts a apoyar un gobierno alternativo.

Orriols, exmilitante de Estat Català y de las juventudes de ERC, quiso recoger electoralmente la disconformidad de parte de la ciudadanía de Ripoll a la manera que el ayuntamiento había gestionado el día después de los atentados de 2017 en Barcelona y Cambrils, que no fue otro que evitar la ruptura de la convivencia. Y dio el paso tras el anuncio de SOM Catalans, escisión independentista de la xenófoba Plataforma per Catalunya, de que se presentaría en Ripoll a los comicios municipales de mayo de 2019 pidiendo la clausura de la mezquita.

Orriols obtuvo una aliada importante, la concejal de barrios de Ripoll del PDECat, Fina Guix, que se sumó al proyecto como número dos de la lista. Y, ante la complejidad de hacer una candidatura vecinal, pidieron al electoralmente inactivo Front Nacional de Catalunya, concurrir con sus siglas. Orriols obtuvo 503 votos y entró en el consistorio, mientras SOM Catalans se quedó fuera con 112.

Una de las principales características de Aliança Catalana es el rechazo a la inmigración, sobretodo la islámica, asumida por sus votantes tras el impacto por el hecho de que jóvenes que muchos conocían formaran parte de la célula del imán Abdelbaki es Satty que atentó en Barcelona y Cambrils en 2017.

Si bien en 2019 fueron pocos los ripolleses que dieron su voto a Orriols, la difusión en noviembre de 2020, durante la celebración del juicio, de las imágenes hasta entonces desconocidas, de los jóvenes preparando explosivos y burlándose de las muertes que iban a causar, provocó un efecto demoledor en la ciudadanía de Ripoll. Esta indignación la supo capitalizar Orriols en 2023 cuando encabezó la lista más votada.

El segundo eje argumental de Aliança Catalana son las dudas sobre cómo una persona con una orden de expulsión que no se ejecutó, tras salir de prisión pudo convertirse en imán, y siendo a la vez confidente de la policía, crear la célula terrorista. Dudas que se acrecentaron tras las declaraciones del ex comisario Villarejo afirmando que tal vez se quería dar un susto antes del 1 de octubre. Así, Orriols ha agitado dichas lagunas con argumentos como que “España nos envía la peor inmigración, la marroquí, para destruir Catalunya”.

Otro argumento de Orriols es acusar a Junts y ERC de haber abdicado de sus principios tras el referéndum de 2017. Y aquí juega con que probablemente ni los máximos dirigentes de estos dos partidos se creían ese plan rápido para desvincularse de España. Especialmente dirigentes conocedores del derecho internacional como Raül Romeva, que repetían que el dictamen de la Corte Internacional de Justicia de 2010, que ciertamente afirmó que la declaración de independencia del Parlamento de Kosovo no vulneraba el derecho internacional, abría la puerta a la aceptación internacional de una declaración de independencia en Catalunya.

Pero lo que dijo la Corte es que sólo se les preguntaba por la votación del Parlamento de Kosovo que manifestaba su voluntad de ser independientes, no sobre su ejecución, ni si tenían derecho a ello, concluyendo que “sin ampliar el alcance de la cuestión” el hecho que se apruebe una declaración manifestando su decisión de independizarse no vulnera la legalidad internacional. Ahora Orriols, en estas elecciones al Parlament puede recoger la frustración de quienes sí creyeron en esa independencia que se presentaba como alcanzable y no ha sido ejecutada por Puigdemont, Torra ni Aragonès.

¿Aliança Catalana debe calificarse como partido de ultraderecha? Ciertamente, al menos en relación a la inmigración y fronteras, hace los mismos planteamientos que partidos ultras como los de Le Pen, Meloni o Alternativa por Alemania.

Sí que se diferencia de éstos con los referentes históricos de Orriols que son Estat Català, la Unió Democràtica de Catalunya de 1936 con Carrasco i Formiguera fusilado por Franco, los hermanos Badía asesinados por anarquistas y sobretodo Daniel Cardona, que huyó a Francia con la derrota de la República. Sus referentes no estuvieron nunca al lado de Pétain, Hitler, Mussolini o Franco. Pero precisamente Cardona, a quien tanto cita Orriols, más allá de oponerse en 1931 a que Macià aceptara encajar Catalunya dentro de la República Española, es autor de escritos sobre supuestas diferencias craneales entre catalanes y castellanos que podrían calificarse de racistas.

Si Aliança Catalana consigue representación en el Parlament y además de ellos depende una mayoría independentista y una investidura, difícilmente podrán conseguir a cambio de su voto, compromisos para declarar la independencia. Tampoco conseguirán que se acepten sus propuestas sobre fronteras y expulsión de inmigrantes, al no ser competencia autonómica. Pero en el caso que el partido venga para quedarse, sí que podría convertirse en un ariete para que los otros partidos, especialmente Junts, endurezcan su discurso sobre inmigración y propongan políticas económicas ultraliberales.

Y es que detrás de la ruptura de Orriols con el Front Nacional y la creación de Aliança Catalana está un grupo de jóvenes ultraliberalales admiradores de Margaret Thatcher y Donald Trump, liderados por Jordi Aragonès, el primo del president y candidato de ERC a las elecciones catalanas, que es secretario de Formación y Programas del partido y número dos por Barcelona, a quien le gusta que le apoden como el “Bannon catalán”. Recordemos que Steve Bannon fue el estratega de la campaña que llevó a Trump a la presidencia. ¿Será Aliança Catalana, el futuro ariete de Junts?

                                       

                                            

El 14 de maig comença el judici contra l'editor nazi Pedro Varela propietari de la llibreria Europa i cinc persones més vinculades a la mateixa i a Ediciones Ojeda. La llibreria està tancada cautelarment per ordre judicial des de 2016

                   

El proper dimarts 14 de maig començarà a la Secció Sisena de l'Audiència Provincial el judici contra Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa de Barcelona i cinc persones més vinculades a la llibreria i ediciones Ojeda per diversos delictes contra els drets fonamentals, el principal dels quals és d'incitació a l'odi i negació de l'Holocaust, tipificats en l'article 510 del Codi Penal. La Fiscalia demana per Pedro Varela 12 anys de presó i el tancament definitiu d ela llibreria i local del carrer Sèneca de Barcelona que va ser precintat en iniciar-se aquesta causa el juliol de 2016. El judici està previst que duri al menys nou sessions. Pels altres acusats demana vuit anys de presó.

Així Pedro Varela serà jutjat per quarta vegada. Ja ha estat condemnat diverses vegades, i el seu cas va arribar al Tribunal Constitucional que va anular parcialment l'article 607 del Codi Penal en entendre que vulnerava la lliberat d'expressió, fet que va motivar a que es modifiqués el redactat dels articles 510 i 607 del Codi Penal. L'any 2013 el Tribunal d'Estrasburg va condemnar a Espanya a indemnitzar Varela amb 13.000 euros.  Aquest quart judici a Varela es farà ja amb la nova redacció de l'article 510, i la sentència que probablement serà  condemnatòria, podria tornar a portar la qüestió al Tribunal Constitucional per tal que valori si es vulnera el dret a la llibertat d'expressió.

Varela té altres causes pendents com la que té oberta a Màlaga per les seves declaracions fetes en una conferència pública el 2017, i la Fiscalia malaguenya li demana tres anys i mig de presó.