Explico als Telenotícies de TV3 qui són Núcleo Nacional
dimecres, 2 d’abril del 2025
Fiscalía y Guardia Civil investigan la llamada de Núcleo Nacional a "la defensa activa de nuestros barrios" ante la "invasión" de migrantes. Precisamente mañana será juzgada por la Sección Tercera de la Audiencia Provincial de Madrid la ex lider de Bastión Frontal, Isabel Medina Peralta por la declaraciones que realizó en mayo de 2021 en una concentración ante la embajada de Marruecos
La Guardia Civil y la Fiscalía de Delitos de Odio han iniciado una investigación sobre el grupo Núcleo Nacional y su portavoz conocido como "Una Rana Baneada" que colgó el pasado domingo en las redes sociales un video llamando a otras personas y grupos unirse a "la defensa activa en las calles " contra la "invasión" migratoria. El ministro del Interior, Fernando Grande Marlaska, lo ha confirmado este mediodía.
Tras referirse en el video a grupos como los ultras del futbol, Democracia Nacional, Devenir Europeo o FACTA, también llama a que se sumen a esta acción el partido Frente Obrero y "los liberales", es decir a Vox y sus grupos juveniles, dejando claro que la propuesta de unidad no es de tipo político sino de acción en la calle.
Núcleo Nacional, grupo surgido en febrero y marzo de 2024 con las protestas ante la sede del PSOE en Ferraz contra la ley de amnistía, se inscribió como organizacición el 8 de mayo de 2024 en Registro Nacional de Asociaciones. Y ha ocupado con un evidente éxito el espacio dejado en Madrid por otros grupos como el desaparecido Bastión Frontal. El pasado 9 de noviembre Núcleo Nacional consiguió movilizar dos mil ultras en Madrid en la manifestación que terminó de nuevo ante la sede del PSOE en la calle Ferraz. Y estos meses se ha ido expandiento territorialmente.
Precisamente la que fuera dirigente de Bastión Frontal, Isabel Medina Peralta, que ha participado en en algunas de las protestas y manifestaciuons de Núcleo Nacional, será juzgada mañana en la Sección Tercera de la Audiencia de Madrid por la declaraciones contrarias a la inmigración musulmana realizadas el 18 de mayo de 2021.
Isabel Medina Peralta en el Homenaje a la División Azul el 13 de febrero de 2021
Manifestación en las que realizó las declaraciones que mañana son juzgadas
Explico en el Telenotícies de TV3 qué es Núcleo Nacional
Intervinc als Matins de TV3 parlant del meu llibre "Aliança Catalana, Els nostres ultres" i també del grup ultra "Núcleo Nacional" que fa uns dies va cridar a "una defensa activa" als carrers contra la immigració
Intervinc als Matins de TV3 parlant amb Ariadna Oltra del meu llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" editat amb Icaria. També parlo del grup Núcleo Nacional que ha fet un crida a la lluita o defensa als carrers contra la immigració.
diumenge, 30 de març del 2025
Entrevista a VilaWeb que em fa Ot Bou amb motiu del meu nou llibre. Bou explica com en començar l'entrevista es presenten al bar Orriols i el regidor Guillem Barranqueras que m'escridassa. Una estona més tard el regidor em fa la "peineta". També pots llegir entrevista a El Diario.es i dues ressenyes a El 9 Nou
La tensió que sobrevola aquesta entrevista s’allarga tot el matí. El periodista Xavier Rius Sant (1959), especialitzat en la ultradreta, ens cita a Ripoll per parlar del seu nou llibre, Aliança Catalana: els nostres ultres (Icària Editorial). Li ha costat de publicar-lo, diu: unes quantes editorials el van refusar, bé per les qualificacions que hi fa, bé perquè era massa dur amb una certa esquerra en les conclusions. El llibre tampoc no ha agradat gaire a la vila, on governa la màxima dirigent del partit, Sílvia Orriols. A mitja conversa, la batllessa apareix al bar on som –molt a prop de l’ajuntament– amb dos regidors, un dels quals ens interromp per titllar Rius de mentider reiteradament, tal com narrem més avall. Rius s’hi atansa per a parlar-hi, però el diàleg no és reeixit. Bona part de l’entrevista la fem amb Orriols i els seus acompanyants asseguts un parell de taules més enllà. Al cap d’uns quants minuts, en una concentració davant de l’ajuntament, el regidor Guillem Barranqueras torna a increpar Rius i li ensenya el dit del mig
—Quantes vegades heu parlat amb Sílvia Orriols?
—Ens vam conèixer a 8TV el dissabte abans que la fessin alcaldessa. Va ser molt simpàtica. Després vaig venir a uns quants plens a Ripoll. Quan la veia, mirava de xerrar-hi. Guillem Barranqueras, també regidor, m’ho retreia: “Sempre ho aprofites, sempre ho aprofites!” Li escrivia correus i ella me’ls responia, sempre a les sis o quarts de set del matí. Quan ja era diputada, li vaig fer una entrevista. “No vull parlar de coses personals”, em va dir. Últimament, ja s’havia posat una cuirassa.
—A partir de quan?
—Sobretot després d’una entrevista a VilaWeb, poc després de les eleccions al parlament, on vaig explicar que no havia agafat mai cap avió i que, quan se n’ha d’anar a Capranica per a l’agermanament amb Ripoll, un divendres de juliol, a l’aeroport, es col·lapsa. “Què és això tan gran?” Des de llavors, quan em veu, diu: “Mi-te’l, l’home que amb bitllets de Vueling de divuit euros ha recorregut el món.”
—Quina impressió us n’heu endut, les vegades que hi heu parlat?
—Pot ser molt afectuosa, com si fos amiga teva i, de sobte, aixecar un mur de ciment. Propera o distant. Té poca capacitat d’empatitzar. A més a més, es creu una persona triada.
En aquest precís instant, cinc minuts després de començar a enregistrar, Sílvia Orriols es presenta al bar acompanyada de Guillem Barranqueras i Gaspar Viñas, segon i tercer tinents de batlle. El local, a la plaça de l’ajuntament, és petit i tan sols hi ha un parell de taules ocupades. Rius és assegut en diagonal a la porta. Barranqueras, mirant-se’l amb posat d’amo del tros, l’increpa de seguida.
—Guillem Barranqueras [G. B.]: Oita’l, aquest beneit!
—Xavier Rius [X. R.]: Bon dia, Guillem.
—G. B.: Als mentiders no se’ls pot dir res! Amb els mentiders no s’hi parla!
—X. R.: Bé, home. No perdem els estreps. Hola, Sílvia.
Rius tenia preparat un sobre per a deixar un exemplar del seu llibre a l’ajuntament. S’atansa a Orriols per a donar-l’hi. Li diu: “Sílvia, te’l pensava deixar a l’ajuntament, però…” Ella el rebutja. “No cal, no cal. No el volem”, diu. I es gira. Barranqueras hi insisteix: “Anar explicant mentides… Qui vols que et vulgui, tan mentider que ets?” Quan acaben de demanar, s’asseuen tres taules més enllà. Parlen fort i Orriols va amollant riallades. Una certa tensió sura en l’ambient. Se’n van al cap d’un quart.
—Em dèieu que, a parer vostre, Orriols se sent una persona triada.
—El dia que vam quedar a l’ajuntament, em va dir: “Vaig néixer el 9 d’octubre. Saps què va passar, un 9 d’octubre? Que Jaume I va entrar a València després de fer fora els sarraïns.” Hi estableix un fil. La jornada de reflexió penja una fotografia del sepulcre de Guifré el Pilós i escriu: “Aquí va començar tot, i d’aquí estant ho reconquerirem tot.” Es creu ungida.
—El seu entorn també l’en considera?
—El seu entorn li té adoració. Ara em comencen a trucar els despitats i s’hi refereixen amb uns certs termes psicològics que prefereixo no dir. Hi professen devoció, però quan hi topen se’n van a l’altre extrem. Passen d’adorar-la a dir-te’n de tot.
—Orriols no apareix del no-res després dels atemptats, com s’afirma de vegades. Abans té una llarga trajectòria militant. La podríeu resumir?
—Quan tenia quinze o setze anys, entra a les joventuts d’Esquerra Republicana, però en surt desenganyada perquè “no hi ha maulets”. Després passa breument per Estat Català, però quan veu que hi mana el sector comunista, se’n va. Forma els Intransigents, que encara apareix com a entitat activa a la web de la junta d’entitats. N’és president David Subirana, la seva ex-parella, i ella, la secretària. Allà hi fa tot d’escrits a favor de la recuperació de la identitat catalana on l’enemic és Castella, escrit sempre en minúscula. I els castellans. D’aquella època hi ha dos discursos seus enregistrats en homenatges a Daniel Cardona, el 2013 i el 2017. En un d’aquests actes també hi ha Quim Torra, però el seu discurs no es troba. La idea és que Macià va trair el país i que Puigdemont també ho farà.
—Hi ha un moment de decepció fundacional amb el procés?
—El juny del 2019 agafa un autocar per anar-se’n a Estrasburg amb la Margarita Cabello, una treballadora de la protectora d’animals, a qui havia conegut en un altre autocar, de camí al passeig de Gràcia, després de l’empresonament dels Jordis. A Estrasburg s’adonen que Puigdemont s’ha fet enrere.
—Si abans del referèndum ja preveia que Puigdemont s’arronsaria com Macià, com és que el 2019 encara se’n va a Estrasburg? Per què hi confiava, encara?
—És un sentiment ambivalent. Fixeu-vos que, en la campanya electoral de fa un any, li fan una entrevista al diari ABC on diu que si Puigdemont es compromet a fer la independència, l’investiran. Tal com fa Vox quan diu que pot ajudar el PP si és per a fer fora els separatistes i Podem. Hi ha un càlcul perquè en volen els votants.
—En quin moment l’ingredient migratori i l’islam s’afegeixen a la posició dura en l’eix nacional?
—Després dels atemptats. Els articles dels Intransigents, que no van signats però molts els escriu ella, parlen de Castella, Castella i Castella. Després dels atemptats, aquí es destaquen molt tres persones. Fina Guix, regidora de la Convergència de Jordi Munell, que va a les escales i veu que molts veïns parlen “dels moros, els moros, els moros”. Guix creu que els immigrants es queden les ajudes perquè tenen cinc fills però la dona no treballa o treballa en negre. L’altra és la Margarita Cabello, de la protectora, que passejant el gos s’havia fet amiga del Moussa Oukabir i se sent traïda. I la tercera és Orriols.
—Més enllà de l’efecte dels atemptats, com articula el discurs islamòfob? Quines lectures el formen?
—S’ha llegit de dalt a baix els llibres de la Najat el Hachmi i la Mimunt Hamido Yahia, autora de No nos taparán, on es demana “per què tolerem als imams allò que no toleraríem als capellans”. S’ha llegit moltes coses sobre contracomunitarisme i allò que a França anomenen “separatisme islàmic”. Després dels atemptats, d’un dia per l’altre, passa a parlar d’immigració, immigració i més immigració, sobretot de la marroquina.
—Quins elements us fan afirmar que Sílvia Orriols és racista?
—Sempre cito tres tweets. El 14 de març de 2024, el perfil oficial de l’ajuntament piula: “Aquesta setmana, la Policia Local de Ripoll ha precintat 14 vehicles, els titulars dels quals, tots de nacionalitat estrangera, acumulen multes impagades per valor de més de 20.000 euros.” Ella el repiula i escriu: “O tots moros o tots cristians… diu la dita. A Ripoll, les multes, les pagarà tothom! Voleu drets? Doncs també hi ha deures!” Què passa, no hi ha cap Puigoriol ni cap Sánchez que no pagui la grua? Segon: durant la campanya al parlament, penja una foto de tot de dones marroquines davant un caixer automàtic i escriu: “No sigueu malpensats, estan fent un ingrés en efectiu per pagar-vos les pensions…” La fotografia real era d’un caixer de Huelva. Eren temporeres que anaven a cobrar. Tercer: l’11 de juliol passat penja una fotografia en un tren i escriu: “Pujar a Rodalies és com viatjar a low cost a Colòmbia o al Marroc. Goitant per la finestra reconeixes els turons, els prats i els campanars que sobresurten, però dins, el paisatge humà és tan distant i forçat, que esglaia.” Són dos quarts de set del matí. Els immigrants que hi ha al tren, a aquella hora, on van? A treballar. Diu que, per cada immigrant que treballa n’hi ha deu o cent que viuen del jeure i del subsidi –l’hi he sentit fer servir totes dues xifres. Tot això és xenofòbia.
—Quin dels dos aspectes diríeu que la propulsa més, que en causa aquesta devoció, la posició nacional que dèieu al principi o la xenofòbia?
—Sense procés, els atemptats potser haurien derivat en la creació d’una mena de Plataforma per Catalunya de Josep Anglada. La manera com acaba el procés i la guerra fratricida entre Junts i Esquerra fan que molta gent, arreu del país, se senti enganyada. N’hi ha que pensen que, preu per preu, Orriols diu les coses clares. Plataforma per Catalunya se’n va anar en orris perquè els tres mil vots que té a Vic el 2011, al parlament voten unes altres coses. Convergència, sobretot. Orriols fa el salt al parlament pel desencís de l’independentista emprenyat.
—En les enquestes més generalistes, Aliança és el partit independentista amb menys votants independentistes.
—Vox tenia molts votants que no eren espanyolistes, perquè era l’únic partit que “volia posar al seu lloc” els immigrants. Aliança rep molt el vot disruptiu, que hauria pogut anar per Alvise Pérez. Federico Jiménez Losantos s’hi refereix com “la boja de Ripoll” però ho matisa: “És una boja, però m’agrada com parla, parla un català boníssim. Fa un discurs sobre el feminisme que tant de bo al PP fossin capaços de fer-lo. I sobre l’islamisme, tot allò que diu va a missa!”
—Per què Orriols trenca amb el Front Nacional, el partit amb què esdevé regidora el 2019, i funda Aliança?
—Al principi de tot, necessiten unes sigles. Subirana i Orriols coneixen Jordi Casacuberta dels homenatges a Daniel Cardona i als germans Badia, que tenia les sigles del Front Nacional, entre més. Eren sigles de capelletes de nostàlgics, però ella té potencial i quan esdevé regidora s’adona que encara pot créixer més. Un cop és regidora, la vénen a buscar quatre joves ultraliberals i de casa bona: Oriol Gès, Maiol Sanaüja, Eduard Llaguno i Jordi Aragonès, cosí del president. Són joves i tenen ganes de fer coses, i topen amb en Casacuberta, que té un altre tarannà. Durant un temps conviuen tres sectors: el pinyol de Ripoll, els històrics del Front i, a banda, els joves, que van preparant un cop.
—I com el fan?
—Orriols deixa el Front i, en plena covid, en una notaria que té uns dies de guàrdia per a urgències, creen Aliança.
—Orriols no ho és, “de casa bona”. No se’ls mira de reüll?
—Orriols no ho és, no. M’ho va dir molt bé Casacuberta: “Orriols era una mileurista, mare de família i catalana de pedra picada.” Els històrics del Front l’avisaven d’això: “Vigila, que aquests nois et volen prendre la cadira.” En les eleccions al parlament, amb tres mil vots més a Barcelona entraven al parlament Lluís Areny, Aragonès i Gès. Hauria estat bé saber com s’haurien entès tres trumpistes amb Orriols, que diu que el personatge no li genera res d’especial. La qüestió és que entre ells tres les coses són complicades, també, perquè Aragonès i Gès són molt diferents.
—L’arribada d’aquesta colla, molts membres de la qual són empresaris o, com dieu, de casa bona, és el que permet de fer un salt d’escala en el finançament? O d’on surten els diners?
—Crec que, al començament, la cosa funcionava molt a còpia de deixar-se cinc-cents o mil euros. Jo diria que no hi va haver mans negres de ningú. A l’inrevés: els hauria anat bé que algú els hagués aportat diners per a enviar més butlletes a Barcelona. Haurien entrat. El fet que no les enviessin al domicili i que no tinguessin la cara d’Orriols els va perjudicar. Ara ja tenen les subvencions.
—Per entendre el salt fins al parlament també és important de recordar la publicitat que li van fer Eduard Pujol i Pilar Rahola a 8TV. Al llibre en parleu.
—Pujol el justifico. Ha estat víctima d’acusacions falses i el fitxen per a El Fax perquè havia estat director de RAC1. Vol tornar a la normalitat. El paper important és el de Rahola, que hi és cada dia i que empatitza molt amb Orriols, i el de Sergi Maraña, que no milita però que sí que va a reunions d’assessorament de comunicació. Rahola insisteix perquè Orriols torni. “No l’hem deixada parlar prou.” A mesura que 8TV s’enfonsa, Maraña hi col·labora.
—El paper de Rahola també expliqueu que és determinant perquè Junts renunciï a la moció de censura, fa poques setmanes. Expliqueu que truca a Puigdemont per a desaconsellar-li que la facin fora.
—Sí. Rahola va insistint-hi: “En el fons té raó, en el fons té raó.” Intueixo que per això Orriols ha fet aquest discurs a favor de Netanyahu sense cap mena d’empatia. Agafa aquest discurs pel que diu Rahola.
—Amb quina de les grans famílies de l’extrema dreta europea s’inscriu més Aliança?
—Estan orfes. Primer estaven prop de Le Pen, però quan va dir que Puigdemont era un delinqüent se’n van desentendre. Amb Meloni tampoc no hi empatitzaven, per ultracatolicisme. Sempre tenen molt present Geert Wilders i Alternativa per Alemanya. Són els seus referents. Al parlament, hi ha una gran relació entre Joan Garriga, de Vox, i Orriols.
—Tot llegint el llibre, fa la sensació que, malgrat que els qüestioneu, podeu sentir una certa empatia pels instints que duu certa gent a votar Orriols. M’equivoco?
—Intento explicar el perquè. He escrit molt sobre conflictes internacionals i sempre intento entendre per què. Israel i Palestina, per exemple, o els Balcans. Mai no escrivia “els bosnians” o “els serbis”. Parlava de les milícies. Has d’intentar entendre per què l’altre fa les coses, i per entendre-ho has de furgar en els seus arguments. Ella és com és però això no vol dir que sigui una mala persona. Hi ha dirigents ultres que sí que ho són. Ella no m’ho sembla. La seva manera d’entendre el món, de llegir-lo, és aquesta. He pogut escriure molt sobre el Llevant o els Balcans perquè m’he posat en la pell de l’altre.
—Posant-vos en la pell dels votants d’Aliança, què heu entès?
—Una persona que, segons on visqui, es troba que els veïns la molesten cada dos per tres i quan se’n queixa a l’ajuntament li diuen que és racista, acabarà votant Aliança. La impunitat dels multireincidents, la incapacitat del sistema judicial de castigar-los, genera una por, i la por genera l’estigma: “Vosaltres robeu.” Per això demano mà de ferro amb els multireincidents.
—Podem estar d’acord que hi ha un problema amb la multireincidència, però n’hi ha més, de problemes. Centrar-se en la multireincidència no ajuda més Aliança que no pas parlar d’unes altres coses?
—Hem de dir que hi ha un problema amb la multireincidència, i amb els recursos judicials, i amb la falta d’informatització, i perquè les sentències fermes triguen tres anys… El fracàs de tot això fa que la gent que viu en un barri on hi ha més robatoris de mòbils, per exemple, se senti òrfena. El seu vot de càstig és votar Aliança.
El regidor d'Aliança Catalana, acompanyat d'Orriol, saluda!
Llegeix entrevista a El Diario.es que em fa Pol Pareja
Dues resenyes a El 9 Nou de divendres 28 de març de 2023
dimecres, 26 de març del 2025
L'11 d'abril presento el meu nou llibre "Aliança catalana. Els nostres ultres" a la biblioteca de Ripoll
El divendres 11 d'abril a les 18.30 presento el meu nou llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" a la Biblioteca de Ripoll acompanyat del periodista Quico Triola.
Informació de la presentació a la web de la biblioteca Lambert Mata
dimarts, 25 de març del 2025
Xavier Rius Sant: "Aliança Catalana és com una secta perquè tothom obeeix Sílvia Orriols" Primera entrevista al diari Ara amb motiu del meu nou llibre "Aliança Catalana. Els nostrss ultres" editat amb Icaria que aquesta setmana serà a les llibreries
Reprodueixo l'entrevista que el fa Xavi Tedó al diari Ara sobre el meu nou llibre.
Xavier Rius Sant: "Aliança Catalana és com una secta perquè tothom obeeix Sílvia Orriols"
BarcelonaEl periodista especialitzat en extrema dreta Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) analitza a Aliança Catalana: els nostres ultres (Icària Editorial) el sorgiment i creixement de la formació liderada per Sílvia Orriols, que ha passat per les JERC, Estat Català, el grup Intransigents i el Front Nacional de Catalunya fins a crear el seu propi partit.
Com definiria ideològicament Orriols?
— És una persona que primer va carregar contra la immigració castellana. En un dels articles que escriu com a membre dels Intransigents diu que "preferiria 10.000 vegades una Catalunya catalana dins la mediocre Espanya que una Catalunya castellana lliure". I ara carrega contra la immigració musulmana i aconsegueix seduir gent que no és independentista que comparteix que planti cara a la immigració. A molts d'ells no els agrada Vox pel tema de l'avortament.
Però comenta que Vox és el primer fill bastard del Procés, i Aliança, el segon. Per què?
— Vox va ser el primer fill no buscat del Procés per la seva defensa de la nació espanyola. I Aliança aconsegueix seduir l'electorat desencisat amb el Procés acusant els partits processistes d'enganyar-los perquè la gent es va creure que seríem independents en dos anys.
Sense el desengany amb el Procés i sense els atemptats del 2017, Aliança no hauria entrat a les institucions?
— No hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya d'àmbit municipal però de caràcter independentista. Aliança beu de la conspiració dels atemptats, del rebuig a la immigració i de la paràlisi del Procés. Si no fos alcaldessa, els mitjans no s'haurien fet ressò de les seves polítiques i no hauria entrat al Parlament.
Orriols és xenòfoba, diu, pels seus comentaris a les xarxes més que per les seves polítiques.
— No és ser racista dir que els mutireincidents han de ser expulsats, però sí penjar una foto d'unes temporeres musulmanes a Andalusia, en un caixer traient diners, ironitzant que ens venen a pagar les pensions, o de passatgers de Rodalies denunciant que "el paisatge humà és esfereïdor" perquè són d'origen divers. Sempre repeteix que per cada immigrant que ve a treballar n'hi ha deu o cent que venen a delinquir o a viure dels subsidis.
Per què 8TV va promocionar Sílvia Orriols?
— Sílvia Orriols multiplicava l'audiència, i amb Pilar Rahola, que hi era col·laboradora, hi té una bona relació. Rahola i Antoni Castellà [vicepresident de Junts] es van fer una foto amb Sílvia Orriols al plató de 8TV. Una foto que no s'haurien fet mai amb Josep Anglada o Ignacio Garriga.
Quin paper juga Rahola en l'ascens de Sílvia Orriols?
— Va trucar a Carles Puigdemont per desaconsellar-li que fessin fora Sílvia Orriols amb la moció de censura. El problema, però, venia d'abans. Si Joaquim Colomer hagués estat el candidat de Junts a Ripoll i no hagués fet un partit nou les passades eleccions municipals, Aliança no hauria guanyat amb tant de marge. Però molts ripollesos no van veure Manoli Vega, que seria finalment la cap de llista, com una de les seves sinó com una nova rica, i no li van donar suport.
Sílvia Orriols deia que no duplicaria càrrecs, però van fer un congrés per reformar els estatuts i permetre que pogués ser diputada.
— Quan Orriols deixa el Front Nacional, diu que vol fer un projecte per salvar Catalunya, i no ho podia fer des de Ripoll. Desprèn humilitat, però alhora arrogància. Ella sempre destaca que va néixer un 9 d'octubre, el dia que els catalans van fer fora els sarraïns del País Valencià. Quan va entrar al Parlament va fer un tuit on es veia la foto del sepulcre de Guifré el Pilós, i hi deia "Aquí va començar tot". Ella s'ho creu. I, a més a més, com que els altres ho fan tan malament, l'hi posen tot a favor.
Hi ha un hiperlideratge de Sílvia Orriols a Aliança?
— David Subirana, la seva exparella, era el seu puntal fins a la seva recent separació. Qui l'ajuda ara són els assessors al Parlament, Jordi Coma, ex número 2 a la llista per Girona, i Oriol Gès, secretari d'organització del partit. Però Aliança funciona com una secta. Tot gira al voltant d'ella. Tothom obeeix la líder perquè ella a Aliança ho és tot. L'exemple més clar és l'homenatge que es va fer a les víctimes de l'atemptat del 17-A el 18 d'agost a Ripoll.
Què va passar?
— L'Ajuntament va convidar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a l'acte i Sílvia Orriols va donar l'ordre als seus regidors d'aplaudir-los quan fessin l'ofrena al monument, malgrat que al mateix temps el seu partit manté viva la teoria conspiranoica del CNI en els atemptats. Molta gent no ho va entendre, perquè una cosa és no xiular-los, però l'altra és aplaudir-los, cosa que no van fer altres alcaldes o veïns. Ella pren les decisions. Totes.
dilluns, 24 de març del 2025
ALIANÇA CATALANA. ELS NOSTRES ULTRES (Editorial Icaria) Ja és a les llibreries
Ja és a les llibreries el meu nou llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres", (Editorial Icaria)
De la frustració per què la independència que s'havia promès els anys del procés no va arribar, de la indignació pel fet que un grup de nois fills d'immigrants marroquins nascuts o crescuts a Ripoll que parlaven català, treballaven i se'ls considerava integrats, fossin autors dels atemptats del 17 d'agost, i dels dubtes sobre la re¬lació dels serveis policials i d'intel.ligència espanyols amb l'imam Abdelbaki es Satty, cap de la cèl.lula, ha sorgit Aliança Catalana, un partit que després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll, ha entrat al Parlament i sacseja la política catalana.
Però aquest llibre no només és un recorregut i anàlisis del sorgiment i creixement d'aquesta ultradreta independentita. S'endinsa en la biografia i personalitat de la seva líder, Sílvia Orriols, que ha creat un partit a la seva mida. Una persona feta a ella mateixa, amb poca capacitat d'empatitzar, que té com a referent a Daniel Cardona, di-rigent d'Estat Català i fundador de Nosaltres Sols, que fa un segle escrivia coses com que «Un crani d'Àvila, no serà mai com un de la plana de Vic». Orriols, que com recalca ella mateixa va néixer un 9 d'octubre, dia que es commemora l'entrada de Jaume I a València després d'expulsar els sarraïns musulmans, creu que des de Ripoll, bressol de Catalunya on está enterrat Guifré el Pilós, està cridada a salvar Catalunya.
dimecres, 19 de març del 2025
Esmorzar col·loqui de l'Associació Acció Catalana, dijous 3 d'abril, "L'amenaça dels nacionalpopulismes". Intervenim Xavier Torrens, Joan Serra i Xavier Rius Sant
L'Associació Acció Catalana us convida a un nou esmorzar col·loqui que volem dedicar a debatre sobre l'amenaça dels nacionalpopulismes amb Xavier Torrens (politòleg, professor universitari i autor del llibre Salvar Catalunya sobre l'ascens d'Acció Catalana), Xavier Rius (periodista especialitzat en immigració i extrema dreta) i Joan Serra (periodista polític).
Us esperem a l'Hotel Catalonia Plaça Catalunya (C/Bergara 11, Barcelona) el proper dijous 3 d'abril.
L'esmorzar serà a peu dret des de les 08:45, mitja hora abans de l'inici del col·loqui, que començarà puntual a les 09:15 del matí.
Ubicació
Hotel Catalonia Plaça Catalunya, 08002
dijous, 13 de març del 2025
Öcalan, renunciar a las armas para avanzar. La Vanguardia
Xavier Rius Sant, La Vanguardia, jueves 13 de marzo de 2025
Una característica de muchos de los grupos insurgentes que nacieron los años setenta es que sus líderes no supieron analizar el nuevo paradigma que se dio tras el fin de la Guerra Fría, por lo que la mayoría bien acabaron siendo aniquilados, bien como es el caso de algunas guerrillas latinoamericanas atrapadas en bucle acción represión, en el disfraz de cárteles de la droga cuyo único objetivo era perpetuarse. Y los dos únicos grupos insurgentes y terroristas que estos últimos años se han hecho con el poder en el país que combatían, han sido las antiguas franquicias de Al Qaeda en Afganistán y Siria, totalmente antagónicas a movimientos inicialmente marxista leninistas como el Partido de los Trabajadores del Kurdistán, PKK. Su líder, Abdullah Öcalan, desde la cárcel en la que cumple su cadena perpetua, pidió el pasado 27 de febrero a sus miembros tras 40 años de lucha y más de 40.000 muertos, el abandono de las armas y su disolución para continuar la lucha desde la vía social y política.
El pasado septiembre estuve en la zona oriental del Kurdistán turco y comprobé con mis propios ojos el muro de cemento y sistemas electrónicos construido por Turquía en la frontera con Irán. Muro pagado en parte con fondos europeos con la justificación que detendrá los flujos de migrantes, sobre todo afganos, pero que hace todavía más difíciles las incursiones y ataques del PKK. Además, las carreteras de esa región entre la ciudad de Van y el monte Ararat, están repletas de controles militares con sus check-points que son fáciles de cruzar cuando la situación está tranquila, pero que cuando se convocan protestas por parte de las organizaciones kurdas son bloqueados, registrándose todos los vehículos o interrumpiendo durante unas horas la circulación, dificultando el acceso al trabajo y la actividad agrícola e industrial. Militarización y restricciones impuestas en todo el Kurdistán turco al margen de los bombardeos que padecen por parte del ejército las zonas rurales o urbanas en la que se detecta actividad del PKK. Y pese a que candidaturas pro kurdas se hacen democráticamente con las alcaldías de buena parte de los pueblos y ciudades del Kurdistán turco, muchos alcaldes son destituidos acusados de simpatizar con el terrorismo. La existencia del PKK como guerrilla era la excusa perfecta para reprimir a toda la sociedad kurda e impedir sus derechos civiles.
Es evidente que Öcalan ha analizado los cambios habidos en el Kurdistan sirio tras la caída de Al Assad
Es evidente que Öcalan ha analizado los cambios habidos en el Kurdistan sirio tras la caída de Al Assad. El ejército turco y las milicias islamistas han continuado atacando la zona kurda de Rojava, con tropas turcas instaladas en dos franjas de territorio sirio al este y al oeste de Kobane, capital del Kurdistan sirio. Y Turquía justifica la ocupación y el mantenimiento de las hostilidades argumentando que las milicias kurdas del YPG son aliadas del PKK de Öcalan. Por si fuera poco, las tropas estadounidenses que, tras combatir con los kurdos al Estados Islámico ahora les dan una cierta protección, probablemente serán retiradas por Trump.
El pasado lunes el comandante de la Fuerzas Democráticas Sirias, y de la milicias kurdas, YPG, Mazlum Abdi, acordó con el presidente interino de Siria, Ahmed el Sharaa la integración de estas fuerzas en el ejército sirio, a la vez que la administración kurda se disolverá para integrase en la del Estado sirio. Se daba ahora la paradoja que Turquía y las milicias islamistas controlan dos franjas de territorio sirio de mayoría kurda al este y oeste de Kobane, mientras las Fuerzas de Defensa Siria y las YPG controlan un amplio territorio al sur y al este de mayoría árabe en el que la milicia kurda custodia a miles de ex combatientes del Estado Islámico, lo que significaba un gran coste.
Por ello que, si el PKK se disuelve y entrega las armas a la vez que la administración kurda de Kobane se integra en la de Siria, Turquía perderá la justificación para ocupar parte del Kurdistán sirio y continuar sometiendo a un estado de excepción al Kurdistán turco. Por otro lado, el presidente turco, Recep Tayyip Erdogan, precisa de los votos de los 60 diputados del DEM pro-kurdo para aprobar la reforma constitucional que le permitiría aspirar a un cuarto mandato. Y además, si el PKK se disuelve, Erdogan evita que el régimen de Teherán, que ha perdido su capacidad de influencia en Gaza y Líbano, tenga la tentación de armar ahora los kurdos y usarlos para desestabilizar. Así las cosas, para los kurdos de Turquía, dejar las armas, si va acompañado de una amnistía o rebaja de las condenas para los presos, incluido Öcalan, y se garantiza que los alcaldes kurdos puedan gobernar sus municipios, es la mejor de las opciones.
dissabte, 8 de març del 2025
Europa entre Putin i Trump, amb els ultres dins de casa. El Triangle
Xavier Rius Sant, periodista, El Triangle, dissabte 8 de març de 2025
Ni Keir Starmer és Churchill, ni Emmanuel Macron és De Gaulle. Però els caps de govern del Regne Unit i França, els dos únics d’Europa que tenen l’arma nuclear i seient permanent i dret de veto al Consell de Seguretat de l’ONU, sense imaginar-ho fa uns mesos, ni haver-s’ho proposat, es troben en una cruïlla de la història d’Europa en un moment que el vell continent ha estat abandonat pels Estats Units i que Vladimir Putin se sent més fort que mai. Un president rus crescut, després de la humiliació a la que Donald Trump va sotmetre el passat 28 de febrer a Volodimir Zelenski. Trump de moment no és Adolf Hitler, però com Hitler no sap empatitzar amb el dolor dels altres ni li importen les conseqüències que poden tenir les seves polítiques per la resta del món. I encara que Trump no sigui Hitler, aquest va guanyar democràticament les eleccions el 1932 i 1933 fent-se legítimament amb la Cancelleria del Reich, nou anys després de fracassar el seu intent de cop d’estat, el Putsch de Munic, pel que va estar uns anys empresonat. I un cop al poder va imposar una dictadura que ja sabem com va anar. Trump al país que es considerava la democràcia més antiga i consolidada del món, on hi havia presidents com Nixon que van haver de dimitir senzillament per haver mentit, després de negar la legitimitat a la victòria de Joe Biden el novembre de 2020 i incitar el gener de 2021 a l’assalt del Capitoli en el que hi van haver policies morts i es volia linxar al mateix vicepresident Mike Pence, no va ser condemnat ni inhabilitat i el passat mes de novembre va guanyar les eleccions.
Europa pensa que si Putin se sent fort militarment podria anar més enllà
d’Ucraïna a les regions que ja controla, no per intentar de nou ocupar Kíiv,
sinó per ampliar-les i a la vegada annexionar-se la Transnítria moldava, i
potser obrir-se camí des de Bielorússia per l’anomenat corredor de Suwalki per
territori de Polònia o Lituània fins l’enclavament portuari rus de Kaliningrad
fronterer a la ciutat polonesa de Gdansk. Com Trump vol tornar a fer Rússia
Gran a costa d’Ucraïna. Nom, Ucraïna, que en rus significa terra de la
frontera, terra dels confins. Uns confins que vol recuperar.
Resulta paradoxal que un dels estats que hauria de donar protecció nuclear
a la Unió Europea és el Regne Unit de Keir Stramer, que tot just intenta posar
ordre al caòtic Brexit provocat per un populisme ple de mentides similar al que
propaga Trump. Com vam veure de nou divendres passat amb al reunió de caps
d’estat o de govern de la Unió Europea, està fent pinya amb països de la OTAN
que no pertanyen a la Unió com el Regne Unit, Islàndia, Noruega i Turquia que
foren convidats telemàticament per, junts, afrontar el doble desafiament de
Putin i Trump. I es proposa un fort increment de la despesa militar i un anar
plegats en política exterior. Però més enllà de les discrepàncies que pugui
haver-hi amb Turquia que, tot i ser membre de l’OTAN juga també amb altres
cartes i a altres escenaris, es demana un increment de la despesa militar,
producció d’armes i millora de la capacitat tecnològica pròpia, no només per
continuar ajudant Ucraïna, sinó per poder defensar-se de les amenaces de Putin
que no vol una Ucraïna integrada a la Unió Europea, ni associada o defensada
per l’OTAN, ni tampoc amb tropes europees desplegades en una línia d’armistici
si s’arriba a un acord de fi de les hostilitats.
Amb Giorgia Meloni descol·locada pel gir dels esdeveniments, ja que ella sempre
ha donat suport a Ucraïna, ens trobem que els tres pilars de la defensa
d’Europa són França amb un Macron que fa tres mesos se’l considerava un líder
acorralat per Marine Le Pen i la França Insubmisa, Alemanya amb el govern
encara no format de conservadors i socialdemòcrates de Friedrich Merz, i el Regne Unit de Starmer,
que no pertany a la Unió. Una Unió on la ultradreta té més força que mai amb
188 eurodiputats al Parlament Europeu dividits en tres grups i algun no
adscrit. Una ultradreta que no és homogènia, i mentre sembla evident que
Alternativa per Alemanya prendrà partit per Putin i Trump, no sabem encara com
es posicionarà Marine Le Pen.
Churchill i De Gaulle van resistir Hitler amb l’ajut dels Estats Units de
Roosevelt i aliant-se amb Stalin. Però ara Rússia i els Estats Units no estan
amb nosaltres. La qüestió no és només sostenir o deixar caure Ucraïna, tot i
que Europa no té prou armes per evitar que d’aquí uns mesos Putin guanyi més
territori. Forçar a Zelenski a signar un armistici deshonrós, podria animar a
Putin a repetir la jugada a Moldàvia i el corredor de Suwalki ocupant territori
d’un estat de la Unió. I deixant de banda què farà Le Pen, a casa nostra no
sabem com gestionarà el PP de Núñez Feijóo les seves relacions amb Vox que juga
descaradament a favor de Putin i Trump. I és que mentre a Àustria, Alemanya o
França els conservadors tenen clar que no s’ha de governar amb la ultradreta,
el PP continua necessitant i deixant-se estimar per Vox. Però es clar, el PP
espanyol encara no ha deixat enrere la seva actitud indulgent vers el
franquisme, perquè Franco a diferència de Hitler i Mussolini, no era tan dolent
i potser va fer coses bones.
Ni Keir Starmer es Churchill, ni Emmanuel Macron es De Gaulle. Pero los jefes de gobierno del Reino Unido y Francia, los dos únicos de Europa que tienen el arma nuclear y asiento permanente y derecho de veto en el Consejo de Seguridad de la ONU, sin imaginarlo hace unos meses, ni habérselo propuesto, se encuentran en una encrucijada de la historia de Europa en un momento en que el viejo continente ha sido abandonado por Estados Unidos y que Vladimir Putin se siente más fuerte que nunca. Un presidente ruso crecido, tras la humillación a la que Donald Trump sometió el pasado 28 de febrero a Volodimir Zelenski.
Trump de momento no es Adolf Hitler, pero como Hitler no sabe empatizar con el dolor de los demás ni le importan las consecuencias que pueden tener sus políticas en el resto del mundo. Y aunque Trump no sea Hitler, éste ganó democráticamente las elecciones en 1932 y 1933 haciéndose legítimamente con la Cancillería del Reich, nueve años después de fracasar su intento de golpe de estado, el Putsch de Munich, por el que estuvo unos años encarcelado. Y una vez en el poder impuso una dictadura que ya sabemos cómo acabó. Trump en el país que se consideraba la democracia más antigua y consolidada del mundo, donde había presidentes como Nixon que tuvieron que dimitir sencillamente por haber mentido, tras negar la legitimidad a la victoria de Joe Biden en noviembre de 2020 e incitar en enero de 2021 al asalto del Capitolio en el que hubo policías muertos y se quería linchar al propio vicepresidente Mike Pence, no fue condenado ni inhabilitado y el pasado mes de noviembre ganó las elecciones.
Europa piensa que si Putin se siente fuerte militarmente podría ir más allá de Ucrania en las regiones que ya controla, no para intentar de nuevo ocupar Kíiv, sino para ampliarlas y a la vez anexionarse la Transnítria moldava, y quizás abrirse camino desde Bielorrusia por el llamado corredor de Suwalki por territorio de Polonia o Lituania hasta el enclave portuario ruso de Kaliningrado, fronterizo con la ciudad polaca de Gdansk. Como Trump quiere volver a hacer Rusia Grande a costa de Ucrania. Nombre, Ucrania, que en ruso significa tierra de la frontera, tierra de los confines. Unos confines que quiere recuperar.
Resulta paradójico que uno de los estados que debería dar protección nuclear a la Unión Europea es el Reino Unido de Keir Stramer, que intenta poner orden en el caótico Brexit provocado por un populismo lleno de mentiras similar al que propaga Trump. Como vimos de nuevo el viernes pasado con la reunión de jefes de estado o de gobierno de la Unión Europea, está haciendo piña con países de la OTAN que no pertenecen a la Unión como el Reino Unido, Islandia, Noruega y Turquía que fueron invitados telemáticamente para, juntos, afrontar el doble desafío de Putin y Trump. Y se propone un fuerte incremento del gasto militar y un ir juntos en política exterior. Pero más allá de las discrepancias que pueda haber con Turquía que, a pesar de ser miembro de la OTAN juega también con otras cartas y en otros escenarios, se pide un incremento del gasto militar, producción de armas y mejora de la capacidad tecnológica propia, no sólo para seguir ayudando a Ucrania, sino para poder defenderse de las amenazas de Putin que no quiere una Ucrania integrada en la Unión Europea, ni asociada o defendida por la OTAN, ni tampoco con tropas europeas desplegadas en una línea de armisticio si se llega a un acuerdo de fin de las hostilidades.
Con Giorgia Meloni descolocada por el giro de los acontecimientos, ya que ella siempre ha apoyado a Ucrania, nos encontramos con que los tres pilares de la defensa de Europa son Francia con un Macron que hace tres meses se le consideraba un líder acorralado por Marine Le Pen y la Francia Insubmisa, Alemania con el gobierno aún no formado de conservadores y socialdemócratas de Friedrich Merz, y el Reino Unido de Starmer, que no pertenece a la Unión. Una Unión donde la ultraderecha tiene más fuerza que nunca con 188 eurodiputados en el Parlamento Europeo divididos en tres grupos y alguno no adscrito. Una ultraderecha que no es homogénea, y mientras parece evidente que Alternativa por Alemania tomará partido por Putin y Trump, no sabemos todavía cómo se posicionará Marine Le Pen.
Churchill y De Gaulle resistieron a Hitler con la ayuda de los Estados Unidos de Roosevelt y aliándose con Stalin. Pero ahora Rusia y los Estados Unidos no están con nosotros. La cuestión no es sólo sostener o dejar caer a Ucrania, aunque Europa no tiene suficientes armas para evitar que desde hace unos meses Putin gane más territorio. Forzar a Zelenski a firmar un armisticio deshonroso podría animar a Putin a repetir la jugada en Moldavia y el corredor de Suwalki ocupando territorio de un estado de la Unión. Y dejando de lado qué hará Le Pen, en España no sabemos cómo gestionará el PP de Núñez Feijóo sus relaciones con Vox que juega descaradamente a favor de Putin y Trump. Y es que mientras en Austria, Alemania o Francia los conservadores tienen claro que no se debe gobernar con la ultraderecha, el PP sigue necesitando y dejándose querer por Vox. Pero claro, el PP español todavía no ha dejado atrás su actitud indulgente hacia el franquismo, porque Franco a diferencia de Hitler y Mussolini, no era tan malo y quizá hizo cosas buenas.
divendres, 7 de març del 2025
Los vientos de Rusia traen cambios en Vox. Jordi de la Fuente de larga trayectoria ultra, antes nacional-bochevique, pro Hezbolá y Hamás, promotor de las ideas del guru de Putin, Aleksandr Duguin, nuevo Secretario General del sindicato de Vox, Solidaridad. Nadie más ha recogido avales para el cargo y tiene el apoyo público de Buxadé y otros dirigentes nacionales . El nombramiento se hará el sábado 15 en un acto que intervendrán De la Fuente, el Secretario General cesante, Rodrigo Alonso y Santiago Abascal.
Los simpatías pro Rusia y pro Putin ya no se esconden en Vox. Los vientos han cambiado. Si en agosto de 2022 Vox hizo eliminar la cuenta de Trwiter unos días al concejal de Sant Adrià del Besós, Jordi de la Fuente, por el tuit que hizo de homenaje a Dayra Duguina, hija del guru de Putin y justificador de la anexión de Ucrania, Aleksandr Duguin, asesinada en Moscú, ahora este concejal de una larga trayectoria nacional-revolucionaria y nacional bolcehvique, que fue prologista de los libros del intelectual ruso, Aleksander Duguin (o Dugin), ha sido avalado por la dirección de Vox para ser el candidato único que se presenta al cargo de Secretario General del Sindicato Solidaridad que, en sustitución de su actual líder Rodrigo Alonso, será nombrado el próximo sábado día 15. Un acto en el que además de De la Fuente como nuevo nuevo líder del sindicato de Vox, intervendrán el Secretario General cesante, Rodrigo Alonso, y Santiago Abascal.
Según el artículo 12 de los estatutos del sindicato para aspirar a ser elegido Secretario General, máximo cargo del mismo, se precisa el aval del 20% de los afiliados. En redes sociales han manifestado que firmaban su aval dirigentes de Vox afiliados al sindicato como Jorge Buxadé, Manuel Mariscal, Rocio de Meer o el jefe de prensa del partido, Juan E Pflüger. Así De la Fuente no sólo es el candidato oficialista, sino que también es el único candidato que se presenta según me han confirmado fuentes de Vox.
Dela Fuente liderando la protesta que terminó con el asalto al centro de menores del Maresme de 2019 por la que está imputado
Así pues Vox y Santiago Abascal apuesta por el actual concejal de Sant Adrià y diputado provincial de la Diputación barcelonesa, quien tiene un largo historial en la ultraderecha. Primero como número dos del neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), partido por el que fue candidato a la presidencia de la Generalitat en 2010. Posteriormente fue Secretario de Organización de Plataforma per Catalunya. En 2009 fue detenido al atribuirle los Mossos d'Esquadra unas pintadas negacionistas del Holocausto en la fachada de una sinagoga del barrio de Les Corts en Barcelona y manifestó su apoyo al librero neonazi, negacionista del Holocausto, Pedro Varela.
En 2012 fue investigado con orden judicial per los Mossos d'Esquadra por el brutal ataque de Stroika, que acabó con diez condenados por dos asesinatos en grado de tentativa, al haber mantenido él conversaciones teléfonicas la tarde noche del ataque antes y después del mismo con algunos de los acusados, si bien no fue imputado ni juzgado al confirmar la localización de su teléfono que no estuvo en el lugar de los hechos. En 2017 ya como dirigente de Plataforma per Catalunya
En 2016, antes de entrar en Vox, hizo en la Casa de Rusia de Barcelona la presentación de la edición en castellano de los libros de Aleksandr Duguin, que el mismo prologaba. (Ver el video) En 2017 ya como dirigente de Plataforma per Catalunya impulsó y lideró la campaña contra el oratorio islámico de la calle Japó en Barcelona.
Tras entrar en Vox, el 4 de julio de 2019 participó megáfono en mano en la protesta contra un centro de menores en el Maresme, que acabó com el asalto de parte de los manifestantes al mismo. Hechos por los que está imputado pendiente de juicio. Así pues ni esta imputación, ni su pasado neonazi, pro Hezbolá y pro Hamás, ni sus ideas nacional bolcheviques de hace unos años, ni haber sido el prologuista de las obras de Duguin son un obstáculo para que Santiago Abascal haya apostado por el para liderar el sindicato de Vox.
Malestar en el partido. Marcha de García Gallardo y del general Rosety, y manifiesto de Barajas
La elección por parte de Abascal y su entorno de alguien con un perfil tan controvertido como De la Fuente para dirigir el sindicato de Vox se produce en un momento de gran malestar entre parte de los cargos públicos del partido por la gestión autócrática del mismo y el desvio de fondos hacia la fundación Disenso y empresas controladas por Gabriel Ariza y Kiko Méndez Monasterio. Algo que no es nuevo, ya que casi la mitad de los 530 concejales que obtuvo el partido en mayo de 2019 dimitieron o dejaron el partido conservando el acta, al igual que ha ocurrido con la mayoría de los dirigentes que podían hacer sombra a Santiago Abascal.
Ahora quienes han levantado la voz son el ex vicepresidente de Castilla y León, García Gallardo, el generat Rosety, y los firmantes del llamado Manifiesto de Barajas impulsado entre otros por el general retirado Antonio Budiño, candidato al Congreso por Pontevedra, los concejales Alejandro Pérez de la Sota (Salamanca) y Mari Ángeles Guardiola (Rivas Vaciamadrid), la exdiputada madrileña Alicia Alonso y los diputados autonómicos Idoia Ribas y Javier Teira.
Una de las pintadas que le atribuyeron los Mossos en la sinagoga de Barcelona en enero de 2009
Vídeo de la presentación de las obras de Dugin en la Casa de Rusia
De la Fuente con el editor negacionista del Holocausto, Pedro Varela
Acto en apoyo a Hezbolá y al régimen de Al Assad
De la Fuente en Beirut en 2013
De la Fuente a la izquierda de la foto en el Parlamento Europeo en 2010 en una cumbre de la Alianza Europea de Movimientos Nacionales con los eurodiputados Nick Griffin, del British National Party, Luca Romagnoli, de Fiama Tricolore, el francés del sector negacionista, Bruno Gollnisch, y Béla Kovács, del Jobbik húngaro entre otros.
dimarts, 4 de març del 2025
Josep Anglada, normalitzat com a regidor que dona suport al govern municipal de Junts d'Albert Castells, torna als orígens tensionant el ple d'ahir pel tuit que insultava la regidora de la CUP, Carla Dinarès, en un moment que Aliança consolida presència a Osona de cara les municipals. Junts, Ara Vic i Som Identitaris tombén la moció de reprovació a Anglada presentada per la CUP, ERC, PSC i Comuns
Segurament va ser una casualitat. Però en el ple muncipal d'ahir dilluns en el que l'alcalde de Junts, Albert Castells, va llegir una declaració pròpia reprovant Josep Angalda pel tuit insultant a la regidora de la CUP, Carla Dinarès, que va fer el passat 16 de febrer, amb el que Anglada tornava a les maneres crispades i mal educades de fa una o dues dècades, van assitir-hi com a públic el secretari d'organització d'Aliança Catalana, Oriol Gès, i la presidenta d'Aliança a Osona i ex regidora de Roda de Ter, Marina Quintana. I és que Aliança Catalana que en les eleccions catalanes del passat 12 de maig va quedar com a quarta força política de Vic en aconseguir 1.400 vots, el 8,57 per cent, vol apostar fort d'aquí dos anys a les municipals per la ciutat de Vic, disputant-se el vot dels ciutadans que veuen com un perill a la immigració. L'any 2011 la candidatura xenòfoba de Plataforma per Catalunya que encapçalava Josep Anglada va quedar en segon lloc amb 2.993 vots, un 20%, aconseguint cinc regidors. Ara Anglada es regidor de Vic pel partit Som Identitaris, formació que fa dos anys va aconseguir 1.193 vots, el 8,82 % i dos regidors. I és evident que en unes eleccions muncipals on ser o no ser independentista serà poc rellevant, Aliança Catalana i Josep Anglada competiran per un espai electoral molt semblant. Anglada m'ha confirmat que pensa tornar a presentar-se i Aliança també vol fer-ho si bé encara no té un candidat. L'ex regidor vigatà de Solidaritat, Iban Lapeira, que les passades eleccions catalanes va manifestar la seva simpatia vers Sílvia Orriols no sembla que sigui la persona qua Aliança busca per postular-se amb un discurs anti immigració i competiur de tu a tu amb Josep Anglada.
Dic que Anglada ha tornat a les seves velles maneres aconseguint rellevància informativa perque aquests dos anys de mandat, s'ha caracteritzat per parlar poc d'immigració i, presentant-se com un polític de seny, ha donat amb el seu vot i el de la regidora Marta Riera, els vots que li mancaven a l'alcalde Junts Albert Castells, per la majoria absoluta. Fet que més enllà d'esvair un cordó sanitari cap a al seva formació, li ha donat una imatge de polític responsable que intenta i aconsegueix arribar a acords amb l'equip de govern.
El Ple de Vic consta actualmente de 21 regidors. La majoria està en 11, però Albert Castells governa amb els seus vuit regidors i els dos de la candidatura Ara Vic, hereva del PDECAT i a Vic també d'Unió Democràtica que lidera el regidor d'Unió, Xavier Farrés. En tenir el govern municipal de només deu regidors està en minoria i aquests dos anys ha aconseguit aprovar els pressupostos gràcies als vots d'Anglada i Marta Riera que aconseguiren introduir o modificar partides significatives. I a la majoria de plens el govern municipal ha donat suport a mocions i propostes de Josep Anglada. En el ple d'ahir es va aprovar el nou pla de recollida d'escombraires, que de moment renuncia al polèmic "porta a porta", gràcies al vot positiu dels dos regidors de Som Identitaris.
La regidora de la CUP, Carla Dinarès
Ara bé el tuit que Anglada va fer el 16 de febrer, responent a un de la CUP que l'acusava de ser transfòbic, en el que Anglada qualificava a la regidora Carla Dinarès d'estar sonada i ser "lletja, grossa i gilipolla", ha significat un retorn a les velles maneres de manadats anteriors. I s'ho hagués proposat o no, Angalda ha tornat a ser notícia i ha dividit a la resta de partits del ple muncipal en rebutjar els dos patits de l'equip de govern signar una moció de reprovació conjunta com pretenien la CUP, ERC, el PSC i els Comuns.
Així l'alcalde, després de recordar que es va reunir amb Anglada i li va demnar que esborrès el tuit, com així va fer, i que demanés disculpes, ha llegit un manifest o declaració que desitjava que hagués estat avalada per la resta de grups de l'oposició. Grups que no l'han avalat en considerar entre d'altres qüestions que calia posicionar-se per fer un cordó sanitari i l'aillament d'Anglada, que tindria com a primera conseqüència que l'alcalde hauria de renunciar a servir-se dels dos regidors de Som Identitaris per guanyar les votacions, aprovar pressupostos i poder tirar endavant la governança de la ciutat.
La moció presentada per la CUP, ERC, PSC i Comuns, ha rebut el vot positiu dels regidors d'aquest grups i el vot en contra dels vuit de Junts, dels 2 d'Ara Vic i dels dos de Som Identitaris. Així doncs ha estat rebutjada per 12 vots contra 9.
Imatge del congrés comarcal d'Aliança Catalana a Osona del 24 de novembre en el que es va nomenar a l'ex regidora de Roda de Ter, Marina Quintana, coma presidenta comarcal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)