ANALITZO L'ENTRADA DE VOX AL CONGRÉS AMB MENYS DIPUTATS DEL QUE PENSAVEN I LA GESTIÓ DELS RESULTATS A CATALUNYA, AMB NOMÉS UN DIPUTAT. Esperaven obtenir a Barcelona dos o tres diputats i només n'han obtingut un, i a la majoria de municipis catalans on es presenten a les municipals, en els que pensaven que podien tenir el mes vinent d'un a tres regidors, amb els vots d'ahir es quedarien fora

La ultradreta amb Vox ha entrat al Congrés dels Diputats amb 24 diputats, 2.677.173 vots, un 10'26%. Més enllà de consideracions que part de la ultradreta sempre ha estat dins del PP, l'extrema dreta no obtenia representació al Congrés des de 1979 quan la Unión Nacional del líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, va obtenir l'escó per Madrid amb 110.000 vots. La vegada que un partit ultra va estar més a prop d'entrar al Congrés va ser a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, quan Josep Anglada de Plataforma per Catalunya va aconseguir a la demarcació de Barcelona 53.142 vots, un 2'03%.  Un any abans Plataforma va estar a prop d'entrar al Parlament de Catalunya. 

A les europees de 2014 VOX, amb Alejo Vidal Quadras, es va quedar a dos mil vots d'obtenir l'escó. I llavors el partit va viure un llarg letarg i un travessa del desert pilotada per Santiago Abascal de la que va despertar fa un any i mig, gràcies al protagonisme mediàtic que va obtenir Javier Orgea Smith amb la interposició de querelles pel procés català, ocupant l'espai acusatori que tenia el desarticulat pseudosindicat Manos Limpias. 

Vox ha obtingut uns resultats propers als que deien les enquestes amb 5 diputats a Madrid amb un 13'86 %,  6 diputats a Andalusia amb un 13'4%, i 3 al País Valencià amb un 12%. Però a altres llocs de l'estat han esta molt per sota del que anunciaven certes enquestes. Si es tractava de començar la Reconquesta com deia Abascal, que vol imitar Don Pelayo i el Cid, aquesta reconquesta no s'ha començat des del nord, sinó des del centre i el sud.  Jo no vaig voler fer cap pronòstic o porra, a diferència del que vaig fer dies abans de les andaluses que ja vaig pronosticar que obtindrien millors resultats, com així va ser, donat que la que poca assistència de gent als seus actes a Barcelona, com el del 30 de març a Plaça Espanya i Avinguda Maria Cristina, el del passat dimarts a un centre cívic  de Les Corts amb menys de cent persones o el de divendres a la plaça Artós a Sarrià em feia dubtar d'enquestes que els hi donaven dos o tres diputats a Barcelona. A Catalunya només han obtingut un diputat, l'hispà-guineà de l'Opus Dei, Ignacio Garriga que ha obtingut un just 3'6% a la demarcació de Barcelona.

Mónica Lora i José Casado, que són primer i segon a les municipals a Mataró, no tenen assegurat aconseguir l'acta de regidor

L'estratègia comunicativa de Vox a Catalunya penso que ha estat nefasta, Ortega Smith i Abascal no han vingut a Barcelona en tota la campanya, en part per no implicar-se en les lluites intestines entre dirigents i militants que portaven temps a Vox, apartats de les llistes a les municipals, en benfici d'ex membres de PxC i altres persones afins a Jorge Buixadé (cap de llista a Europa) i els cosins Juan i Ignacio Garriga. 

Jorge Buxadé, cap de llista a les europees

El fet de vetar les banderes catalanes a la majoria d'actes, castellanitzar els noms dels municipis i barris, agafar de hashtag  #yosoytamborilero, traduint al castellà el nom del Timbaler del Bruc, que fins i tot durant el franquisme s'anomenava "Timbaler" en català,  o suprimir la llengua catalana de tots els seus actes i intervencions, crec que els hi passat factura, més enllà que fer del "Puigdemont a prisión" i el tancar TV3 els lemes principals de campanya, potser no ha agradat als possibles votants. I més enllà que el cap de llista per Barcelona fos hispà-guineà, cosa que podia ser fins i tot positiva electoralment per poder dir que Vox no és racista, el fet que aquest acabés totes les seves intervencions amb un "Que Dios os bendiga!" reforçava la idea que Vox és un partit carca i ultarcatòlic que vol abolir lleis de gènere, igualtat i avortament. 

Hi ha qui es sorprèn que el primer (o segon o tercer) diputat negre o mulato del Congrés del Diputats sigui precisament d'un partit ultra. Jo no crec que Garriga, que és ultracatòlic, sigui racista, però sí que defensa les propostes vers la immigració que té la ultradreta. I el seu cas no és nou. El primer senador negre de la història de Itàlia, Toni Ywobi, pertany a la Lliga del xenòfob Mateo Salvini. I a França hi ha el cas del polèmic humorista negre, Dieudonné M'bala M'bala, simpatitzant del Front Nacional, i tan lligat a Jean-Marie Le Pen, que el líder ultra va ser padrí de la filla del còmic. Dic que Garriga potser és el segon diputat negre, perque també ha obtingut escó per Las Palmas, Luc André Diouf. D'origen senegalés, va estar un temps sense papers, i ara ès un dels responsables de política migratòria del PSOE. La legislatura passada va obtenir l'acta de diputada per Alacant, Rita Bosaho, de Compromís

"Yo soy el Tambolirero del Bruch "

Abascal i Ignacio Garriga

Ara Vox a Catalunya veu amb preocupació les municipals, donat que amb els resultats d'ahir no entrarien a municipis on creien que obtindrien dos o tres regidors i en els que es van anar col·locant al davant de les llistes molts dirigents del partit, fins i tot a municipis en els que ni viuen ni hi treballen, per poder ser regidors d'aquí un mes.

Paradoxalment, un dels llocs on Vox ha tret millors resultat és a Salt on hi ha els dos regidors de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, que encapçalen ara la llista de Vox a les municipals. Dic paradoxal perquè Vox ha obtingut a Salt un 4'79% dels vots, tot i que votar a Vox ahir a Girona, Lleida o Tarragona era llençar el vot donat que cap enquesta els hi donava diputats. I en canvi a la província de Barcelona on el vot al Congrés no es llençaria, a municipis on esperaven treure dos o tres regidors el mes vinent, com  L'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Santa Coloma o Sabadell, s'han quedat amb el 3'9%,  4'43, 3'86% i 3'72%. I per obtenir un primer regidor cal arribar al 5%.  I diumenge en aquestes ciutats Vox esperava arribar al 10%.  A Manresa, un dels poc municipis de la Catalunya interior on es presenta, amb una llista formada per familiars i amics dels ultres coneguts del Bages i exmembres o simpatitzants de PxC, ha obtingut 1.210 vots, un 3'05%.

Així persones importants del nucli de Vox a Catalunya com Pablo Barranco, Mónica Lora, Antonio Amador, o Patricia Muñoz, que donaven per segur, no només ser regidores, sinó ser caps de grups municipals de dos o tres membres, no tenen assegurat que obtinguin l'acta i si l'obtenen tenir diversos regidors, més quan les eleccions municipals Vox ja no apareixerà com un partit ascendent que s'ho ha de menjar tot. Els pocs municipis on Vox ha superat el 5% són Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Badia del Vallès i Pineda de Mar a la demarcació de Barcelona, i a les ciutats de Reus, Tarragona i Figueres. Als pobles de Sant Climent Sescebes i Talarn on hi ha les casernes de l'exèrcit espanyol Vox ha obtingut un 14'58 i 12'71. A Sant Andreu de la Barca on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil i es va investigar als professors per suposats delictes d'odi a les aules per comentaris que van fer l'endemà de l'1-O  ha tret un 5'82%.
A Barcelona-ciutat han tret un 3'4%, i el cap de llista és l'ara diputat Ignacio Garriga. El número dos al Congrés per Barcelona, que no ha entrat, és l'advocat i exdirectiu d'Intereconomía, Juan José Aizcorbe. Però Aizcorbe encapçala la llista a les municipals en el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón on Vox va obtenir ahir el 20% dels vots, amb el que té assegurat ser regidor i cap d'un grup municipal potent.
Les eleccions d'ahir en deixen també ara una nova imatge referent al conflicte polític català i el judici del Procés. Els dos advocats de l'acusació, Pedro Fernández i Javier Ortega Smith han obtingut escó al Congrés, i quatre dels qui són jutjats, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, també; i Raül Romeva serà senador. Per cert Romeva és el senador català més votat, havent rebut 252.000 vots més que els altres candidats al Senat d'ERC i dels que ha rebut ERC per Barcelona al Congrés, cosa vol dir  que ha rebut vots de gent que no ha votat ERC.

 NacióDigital, Nació Digital, La, NaciónDigital, Nación Digital, Nació Manresa, xavier Rius, artículo, article, Vox, periodista,