L'ASSISTÈNCIA MOLT MENOR DE LA PREVISTA A L'ACTE DE VOX A MONTJUÏC, TOT I QUE HAN VINGUT AUTOCARS D'ALTRES LLOCS D'ESPANYA, MOSTRA QUE EL DISCURS ULTRANACIONALISTA CENTRALISTA I DEMANANT LA SUPRESSIÓ DE LES AUTONOMIES, EL TANCAMENT DE TV3, CAPGIRAR LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ULTRACATÒLIC, TÉ POC SUPORT ENTRE ELS VOTANTS UNIONISTES A CATALUNYA. Vox, més enllà de la mà dura amb Catalunya, vol assemblar-se més als ultralliberals Trump o Bolsonaro, que a Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya

L'acte de Vox d'aquest migdia a l'avinguda Maria Cristina ha aplegat molta menys gent de la que s'esperava, més tenint en compte que han vingut militants i simpatitzants de Vox d'altres parts d'Espanya en cotxe, AVE i autocars. Només cinc mil persones segons la Guàrdia Urbana, quinze mil segons el organitzadors. Però donat que no omplien ni la tercera part de l'avinguda, crec que la xifra de la Guàrdia Urbana és bastant realista.  L'alcaldessa Ada Colau els hi ha fet un gran favor negant-lis el Palau Sant Jordi, perquè si haguessin fet l'acte al Palau, que té una capacitat d'entre 18.000 o 20.000 persones, la foto de la punxada hagués estat monumental.

A l'acte entre el públic hi havia membres de la bona part de la ultradreta catalana, ara integrats o simpatitzant amb Vox. Des de brigades GDR de Tabàrnia, fins als militants i regidors de Plataforma per Catalunya que han entrat a Vox; des d'antics militants del Casal Tramunatna, i del MSR, a membres de Generación Identitaria; des de Javier Barraycoa -aquest dies enfeinat amb l'obertura del nou local patriòtic, el Club Empel- i altres membres de Somatemps, a defensors dels llegat requetè i dels Terços de Flñandes, visible amb diverses banderes,  I també moltes banderes de la Guàrdia Civil i la Legió de la que s'ha cantit l'himne "Soy el novió de la muerte" en començar l'acte.

Però més enllà de l'entusiasme que han mostrat els assistents per les paraules de Juan José Aizcoirbe, de Lola Martín, de Santiago Abascal, del cap de llista per Barcelona Ignacio Garriga, i l'advocat Javier Ortega Smith, demanant més mà dura, la presó pels polítics catalans -també Quim Torra-, la supressió de la Generalitat, el tancament de TV3 i la dissolució del cos de Mossos d'Esquadra, i els reiterats retrets a la "derechita cobarde" del PP, Ciudadanos i alguna entitat que se suposa que era Societat Civil Catalana, el fet és que aquest discurs té pocs suports entre l'unionisme conservador a Catalunya. Potser donarà vots a Madrid o Andalusia, però no a Catalunya. Abascal, però, ha dit una cosa curiosa. Ha dit que calia treure la Generalitat als qui ara la governen i "retornar-la als catalans". Vol dir això que es repensa la proposta de dissóldre l'estat autonòmic?

Avui els oradors s'han centrat en com afrontar el problema amb Catalunya i no han dit res dels altres temes estrella de Vox: l'avortament, les polítiques de gènere, el rebuig al matrimoni gai, etc.  Sí que s'ha parlat una mica d'immigració i dels lligams amb Llatinoamèrica, però no han parlat d'economia, ni de pensions, ni de política tributària, ni educativa, més enllà de denunciar l'adoctrinament a les escoles. No sé com els hi anirà amb les seves propostes a la resta de l'estat, ni si hi ha suficients votants per les tres dretes que centren els seus programes amb la mà dura amb Catalunya. Però de la mateixa manera que dies abans de les eleccions andaluses vaig dir que Vox treuria millors resultats del que dien les enquestes i així va ser, ara dic que els seus resultats a Catalunya no seran bons. 

I acabo amb una reflexió. El capde llista per Barcelona és l'odontòleg de Sant Cugat, hispano-guineà, Ignacio Garriga, exmilitant del PP i d'idees ultracatòliques. Garriga va militar al PP com el seu cosí i mentor, Joan Garriga, tots dos amb Montserrat Nebrera. Quan Nebrera per el 2009 el Congrés en el que va disputar la presidència del partit a Sánchez Camacho, Joan Garriga va anar a PxC, mentre que Ignacio va formar part del partit i candidatura Alternativa de Govern de Nebrera al Parlament el novembre de 2010, anant de número 18 a la candidatura.

Avui Ignacio Garriga que ha fet un emotiu discurs defensant la identitat espanyola, ha acabat amb un "¡Que Dios os bendiga!" cosa que fa pensar que el model de Vox, més enllà de l'Espanya centralista i la presó pels polítics catalans, és més Bolsonaro o Trump que Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya. I jo em pregunto, te cabuda una ultradreta ultracatòlica i antiavortista a la Catalunya i Espanya del Sigle XXI. Jo sincerament ho dubto. Tot i aixó haurem de veure com evoluciona la campanya electoral de les generals, i com afecten els resultats de Vox a les generals, si no són tan bons com esperen,  a la campanya de les municipals, autonòmiques i europees.  
Pel que fa a les protestes violentes que s'han donat a l'altra banda de la plaça, ho he dit reiterades vegades. Considero un error contramanifestar-se al mateix lloc on la ultradreta fa els seus actes. Els actes violents deslegitimen a l'antifeixisme. I poden fer baixar la testosterona d'alguns, però són accions totalment contraproduents i equivocades.

 Ignacio Garriga

 Javier Ortega Smith

Alberto Tarradas, cap de llista per Girona, Javier Ortega Smith, l'advocat Pedro Fernández, i el número dos per Barcelona Juan José Aizcoirbe

Ignacio Garriga amb Jorge Buxadé. Buxadé será cap de llista a l'ajuntament de Barcelona o anirà a la llista del Parlament Europeu?