Una de les conseqüències que solen produir-se després d'atemptats
gihadistes a Occident és que creixi la islamofòbia. Afloren
manifestacions i opinions contràries a l'islam, cap als que el
practiquen, cap a les persones originàries de països islàmics i a la
seva pràctica. Un rebuig que pot quedar en meres opinions que
s'expressen sense por que siguin censurades, o que pot anar més enllà
amb insults a ciutadans musulmans, pintades o campanyes contra comerços i
l'existència de mesquites.
Una altra de les conseqüències és que, d'una manera més o menys
explícita, aflora un sentiment racista cap als que, per la seva aparença
ètnica o per la vestimenta, alguns identifiquen com a musulmans,
malgrat que potser són hindús sikhs, africans cristians o, senzillament,
agnòstics. Van ser molts els sikhs nord-americans que, arran dels
atemptats de l'11-S, van deixar de portar turbant perquè se sentien
assenyalats.
Aquest rebuig es pot manifestar en forma d'insults o d'agressions, cosa demostrable i sancionable penalment. Però juntament amb aquestes accions hi ha un altre rebuig més silenciós i que pot ser igual de perjudicial, com és l'aparició de la por, la desconfiança i la sospita cap als veïns que coneixem des de fa anys, o cap a l'immigrant amb qui ens creuem pel carrer.
Es calcula que a Espanya hi ha 1.700.000 musulmans, dels quals uns 450.000 viuen a Catalunya, incloent en aquestes xifres també els espanyols i catalans conversos. No estem acostumats a la diversitat ètnica i religiosa com sí que ho estan a França o el Regne Unit, on des de fa un segle viuen ciutadans originaris de les seves colònies. Aquí la construcció de mesquites ha generat en alguns indrets campanyes de rebuig, tot i que una vegada s'han construït no han generat més problemes que el de molèsties per la concentració de persones a determinades hores, unes molèsties idèntiques a les que provoca qualsevol altra activitat. I, afortunadament, no ha arrelat el discurs racista impulsat per alguns grups xenòfobs per obtenir rèdits electorals. Plataforma per Catalunya, que va obtenir 67 regidors el 2011, en va treure només 9 el maig passat, i la repetició per part del PP del discurs de Xavier García Albiol en altres localitats com Cornellà -on el candidat popular va prendre com a consigna electoral el no a la mesquita- no va ser recompensada pels electors.
Però ara correm el risc que augmenti la desconfiança entre uns i altres, com a reacció a les advertències que és possible un atemptat a Catalunya i de les lògiques crides a estar observants davant de comportaments sospitosos. Si la por i la desconfiança entre veïns s'estenen, els terroristes ja hauran tingut la seva primera victòria.
Aquest rebuig es pot manifestar en forma d'insults o d'agressions, cosa demostrable i sancionable penalment. Però juntament amb aquestes accions hi ha un altre rebuig més silenciós i que pot ser igual de perjudicial, com és l'aparició de la por, la desconfiança i la sospita cap als veïns que coneixem des de fa anys, o cap a l'immigrant amb qui ens creuem pel carrer.
Es calcula que a Espanya hi ha 1.700.000 musulmans, dels quals uns 450.000 viuen a Catalunya, incloent en aquestes xifres també els espanyols i catalans conversos. No estem acostumats a la diversitat ètnica i religiosa com sí que ho estan a França o el Regne Unit, on des de fa un segle viuen ciutadans originaris de les seves colònies. Aquí la construcció de mesquites ha generat en alguns indrets campanyes de rebuig, tot i que una vegada s'han construït no han generat més problemes que el de molèsties per la concentració de persones a determinades hores, unes molèsties idèntiques a les que provoca qualsevol altra activitat. I, afortunadament, no ha arrelat el discurs racista impulsat per alguns grups xenòfobs per obtenir rèdits electorals. Plataforma per Catalunya, que va obtenir 67 regidors el 2011, en va treure només 9 el maig passat, i la repetició per part del PP del discurs de Xavier García Albiol en altres localitats com Cornellà -on el candidat popular va prendre com a consigna electoral el no a la mesquita- no va ser recompensada pels electors.
Sentiment de rebuig
Tampoc es va generar cap ruptura social ni veïnal pels atemptats de l'11-M a Madrid, en què també van morir molts immigrants, malgrat que és cert que en alguns llocs va créixer el sentiment de rebuig cap a ciutadans magribins.Però ara correm el risc que augmenti la desconfiança entre uns i altres, com a reacció a les advertències que és possible un atemptat a Catalunya i de les lògiques crides a estar observants davant de comportaments sospitosos. Si la por i la desconfiança entre veïns s'estenen, els terroristes ja hauran tingut la seva primera victòria.
Anar al Periódico en català
LOS PELIGROS DEL MIEDO
Una de las consecuencias que suelen producirse tras atentados yihadistas en Occidente es que crezca la islamofobia.
Afloran manifestaciones y opiniones contrarias al islam, hacia quienes
lo practican, hacia las personas originarias de países islámicos y a su
práctica. Rechazo que puede quedar en meras opiniones que se expresan
sin temor a ser censuradas, o puede ir más allá con insultos a
ciudadanos musulmanes, pintadas o campañas contra comercios y la
existencia de mezquitas.
Otra de las consecuencias es que aflora, de un modo más o menos explícito, un sentimiento racista hacia
aquellos que por su apariencia étnica o vestimenta, algunos piensan que
son musulmanes, pese a que tal vez sean hindús sijs, africanos
cristianos o, sencillamente, agnósticos. Fueron muchos los sijs
estadounidenses que, tras los atentados del 11-S, dejaron de llevar
turbante dado que se sentían señalados.
Este rechazo puede manifestarse en forma de insultos o agresiones, algo
demostrable y sancionable penalmente. Pero junto a estas acciones hay
otro rechazo más silencioso, y que puede ser igual de dañino, como es la aparición del miedo, la desconfianza y la sospecha hacia los vecinos que conocemos desde hace años, o hacia el inmigrante con el que nos cruzamos por la calle.
Se calcula que en España hay 1.700.000 musulmanes, de los cuales unos
450.000 viven en Catalunya, incluyendo en estas cifras también los
españoles y catalanes conversos. No estamos acostumbrados a la diversidad étnica y religiosa como
si lo están en Francia o el Reino Unido, donde desde hace un siglo
viven ciudadanos originarios de sus colonias. Aquí la construcción de
mezquitas ha generado en algunos lugares campañas de rechazo, pese a que
una vez se han construido no han generado otro problema que el de las
molestias por la mayor concentración de personas a algunas horas,
molestias idénticas a las que provoca cualquier otra actividad. Y,
afortunadamente, no ha cuajado el discurso racista impulsado por algunos
grupos xenófobos para obtener réditos electorales. Plataforma per
Catalunya, que obtuvo 67 concejales en el 2011, logró solo 9 el pasado
mayo, y la repetición por parte del PP del discurso de Xavier García Albiol en otras localidades como Cornellà -donde el candidato popular tomó como consigna electoral el no a la mezquita- no fue recompensado por los electores.
Sentimiento de rechazo
Tampoco se generó ninguna ruptura social ni vecinal por los atentados
del 11-M en Madrid, en los que también fallecieron muchos inmigrantes,
pese a que es cierto que creció en algunos sitios el sentimiento de
rechazo hacia ciudadanos magrebís.
Pero ahora corremos el riesgo de que aumente la desconfianza entre unos
y otros, como reacción a las advertencias de que es posible un atentado
en Catalunya y de las lógicas llamadas a estar observantes ante
comportamientos sospechosos. Si el miedo y la desconfianza entre vecinos
se extiende, los terroristas ya habrán tenido su primera victoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada