El viatge d’aquesta setmana de Trump a l’Índia,
en què ha lloat el primer ministre, Narendra Modi, i que va incloure una
visita a l’estat de Gujarat, on l’any 2002, quan Modi era governador,
va tenir lloc una de les pitjors matances de l’Índia postcolonial, amb
més de mil morts, la majoria musulmans, ha motivat una nova escalada de
violència religiosa que ha provocat una trentena de morts, amb
enfrontaments que van començar quan grups de nacionalistes hindús,
motivats pel suport de Trump a Modi, van atacar barris de majoria
musulmana. Atacs que Modi no va condemnar fins tres dies després d’haver
començat.
Narendra
Modi, que va aconseguir el càrrec de primer ministre de l’Índia fa sis
anys, és membre del partit nacionalista hindú, Bharatiya Janata Party
(BJP), proper al moviment supremacista, Hindutva, que propugna una
superioritat espiritual i política dels hindús purs. Supremacia que fa
considerar ciutadans de segona els musulmans, els sikhs o els cristians.
I Trump va lloar Modi, oblidant que, per la seva política genocida de
quan era governador, tenia fins no fa gaire prohibida l’entrada als
Estats Units. I aquest suport a Modi ha estat entès com un vistiplau per
a una nova tongada d’atacs cap a musulmans.
Es
diu que va ser Winston Churchill qui va idear la partició de la colònia
britànica de l’Índia en dos estats, un de majoria hindú i un altre, el
Pakistan, de majoria musulmana, per tenir un contrapès o un aliat si
l’Índia de Gandhi i Nehru s’acostava massa a la Unió Soviètica. I el fet
és que amb aquella partició es va produir, segons l’ONU, el major
desplaçament forçós de població. Uns catorze milions de persones,
hindús, musulmans o sikhs, van haver de deixar casa seva i les seves
terres per ocupar-ne altres d’algú que havia marxat, havia estat
expulsat, o que es pretenia fer fora, i es va produir un nombre de morts
que uns quantifiquen en 200.000 i altres xifren en dos milions.
Si
bé anteriorment ja hi havia hagut alternança al govern de l’Índia entre
el partit del Congrés Nacional Indi dels Gandhi i els Nehru, i el
nacionalista Bharatiya Janata Party, Modi, fidel als principis del
moviment Hindutva, va derogar l’any passat l’autonomia del Caixmir indi,
de majoria musulmana. Acció que va executar amb mà de ferro. I Modi
alimenta un sentiment d’odi vers els musulmans i altres minories
religioses, per canalitzar cap als seus objectius de neteja ètnica la
desesperació dels hinduistes més pobres. Pobres sigui per un fet propi
de l’hinduisme, no de l’islam, el sistema de castes, sigui per viure en
barris de barraques de desarrelats a les ciutats. Però Trump ha mirat
cap a una altra banda davant de la política excloent de Modi i, en
l’actual escenari d’escalfament de tensió amb el Pakistan pel Caixmir i
pel maltractament dels musulmans indis, el president dels EUA ha
aprofitat la visita per tancar la venda d’helicòpters americans per un
valor de tres mil milions de dòlars.
En el context actual, en què
el fonamentalisme i terrorisme islamista representa un perill per a la
pau arreu del món, sovint s’oblida que tan nefast i criminal com aquest
ho poden ser també les polítiques que criminalitzen els musulmans o els
volen convertir en ciutadans de segona. Passa a l’Índia, i passa a
Myanmar amb els rohingyes, que han patit aquests últims anys una
persecució amb matances i deportacions fetes per un estat, un govern i
un exèrcit de religió budista. I tot i que des d’Occident sovint s’ha
considerat el budisme i l’hinduisme com a religions de pau, enfront del
bel·licós islam, tota religió pot esdevenir una ideologia d’odi si
s’utilitza per excloure els altres.
