Dues candidatures independentistes de l'àmbit 33 o contràries a la immigració i a l'acollida refugiats, pretenen presentar-se el 14-F: El FNC i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll (ex FNC), Sílvia Orriols. El FNC està recollint signatures i es podrà presentar, però crec que Aliança Catalana finalment no ho farà

 

 

 

Dues formacions polítiques independentistes partidàries de la unilateralitat de l'àmbit 33 (Catalunya Catalana ni espanyola ni musulmana), el Front Nacional de Catalunya (FNC) i Aliança Catalana, de la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols, únic càrrec públic del FNC, que va deixar el Front per crear aquest nou partit, volen presentar-se per separat a les eleccions del 14 de febrer i al menys el FNC ja comença a recollir avals o signatures per tal de poder concórrer. El FNC presenta com a candidat a la Generalitat a Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, mentre que la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols, que va obtenir l'acta de regidora per Ripoll pel FNC fa un any i mig, encapçalaria la candidatura d'Aliança Catalana si finalment es decideixen a recollir el avals i els aconsegueix.  

La Llei de Règim Electoral exigeix des de 2011 que els partits extraparlamentaris que es presenten  a eleccions generals o autonòmiques recullin els dies previs a la presentació de la seva candidatura el 0,1% del cens electoral de les províncies en les que concorren. La reforma es va fer per disminuir el cost i la gestió dels processos electorals, donat que es presentaven moltes candidatures sense cap mena de possibilitat d'obtenir cap escó. Això vol dir que calen unes 4.000 signatures de persones empadronades a la demarcació de Barcelona, unes 500 per Girona o Tarragona i 300 signatures per la candidatura de Lleida. L'obligació de presentar avals ha estat notícia aquest dies, donat que Junts X Cat, la candidatura de Laura Borràs i Carles Puigdemont els estan recollint en ser tècnicament un partit extraparlamentari, com també li passa al PNC de Marta Pascal, en ser una escissió del PDeCAT. Caldrà veure com ho intepreten o apliquen les teleisions públiques TV3 i TVE de cara al temps dels bloc electorals. 

Altres grups independentistes identitaris, des del meu punt de vista xenòfobs contraris a la immigració estrangera, sobretot la islàmica, i a la continuïtat de la cultura espanyola a Catalunya, com Renaixença Nacional Catalana de Moviment Identitari Català (MIC) i Som Catalans, no pensen presentar-se.

Sobre els motius pels que la regisdora Sílvia Orriols va abandonar el fa uns mesos el FNC per crear el seu propi partit hi ha diferentes versions, si bé jo crec que una d eles causes és que el sector majoritari del FNC no compartia totalment certes idees properes a la ultradreta pel que fa al rebuig genèric a la immigració i a la pertenyença i complmemt del que la Unió Europea acorda. En aquest sentit Aliança Catalana de Sílvia Orriols ha fet un tuit felicitant Boris Johnson pel Brèxit. En canvi el FNC amb l'empresari Albert Pont no compartiria el suport al Brexit del partit d'Orriols. 

 

 

Últim vídeo de l'any. 2020. Els ultres, amb un rei ultra que calla front els escàndols del seu pare i les crides de militars contra el Govern i l'ordenament democràtric, surten de l'armari

 

El Juzgado nº 1 de Alcobendas archiva la denuncia del abogado Hilal Tarkou contra contra Iván Espinosa de los Monteros por declarar en Antena3 que los extranjeros son tres veces más propensos a cometer violaciones que los autóctonos, y remite a los juzgados de Madrid-ciudad la denuncia contra Abascal por afirmar en el debate electoral de TVE1 que el 70% de los imputados por delitos sexuales tipo manada, son extranjeros. Tarkou ha recurrido el archivo. Creo que la juez ha interpretado el artículo 510 tal como estaba redactado antes de su reforma que exigía que hubiera una reacción de odio, violencia o discriminacion, causa efecto, por parte de alguien.

 

La Juez Rosa María Gascón Álvarez, titular del Juzgado de Instrucción nº 1 de Alcobendas, ha decido archivar la denuncia presentada por el abogado Hilal Tarkou, por las declaraciones realizadas hace un año en Antena3 (ver en la web de la cadena) por el dirigente de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, afirmando que los inmigrantes son tres veces más propensos a cometer agresiones sexuales que los autóctonos. Y ha remitido a los juzgados de Madrid-ciudad la denuncia de Tarkou contra Santiago Abascal, por afirmar en el debate electoral de TVE1 del 4 de noviembre de 2019, que el 70% de los imputados por violaciones grupales, tipo "manada", eran extranjeros.

 

El abogado Hilal Tarkou, presidente de la asociación Watani,  denunció en enero en el Juzgado de Reus (Tarragona) al presidente y candidato de Vox, Santiago Abascal por sus afirmaciones en el debate de TVE1 y a Iván Espinosa de los Monteros, por sus declaraciones en Antena3. Tarkou les atribuía un presunto delito de incitación al odio, tipificado en artículo 510 del Código Penal. Semanas más tarde el Juzgado de Reus remitió al Juzgado de Alcobendas la denuncia, al entender que la declaraciones motivo del presunto delito se habían realizado en el municipo madrileño de San Sebastián de los Reyes. Pero dado que en dicho municipio sólo se encuentan los estudios de Antena 3, no los de TVE, la juez remitió la denuncia sobre Abascal a los juzgados de la ciudad de Madrid donde sigue su curso. Tarkou ha presentado recurso al archivo de la denuncia contra Espinosa de los Monteros. El el caso que las denuncias sean admitidas por los juzgados de intrucción, éstos las derivarían al Tribunal Supremo, al ser los denunciados aforados.

En su auto de inadmisión de la denuncia,  la juez Rosa María Gascón, afrima que las afiormaciones de Espinosa en Antena3, pese a "ser erróneas, resultar odiosas y absolutamente desafortunadas desde el punto de vista moral y ético (...) no tienen virtualidad suficiente como para poner en peligro al colectivo de extranjeros". 

Personalmente creo que la juez desconoce los cambios intrucidos en 2015 en la modificación del artículo 510, que quedó redactado de un modo, para evitar la impunidad que conseguían en el ámbito judicial los procesos penales por este delito. Y ahora no exige demostrar que nadie en concreto haya actuado en consecuencia a las manifestaciones de odio, causa-efecto, con violencia, odio o promoviendo discriminación a los inmigrantes o al colectivo vulnerable aludido. 

El abogado Hilal Tarkou ha interpuesto reiteradas denuncias contra miembros de PxC, cuya antigua Ejecutiva (ahora algunos de ellos en Vox) está pendiente de ser juzgada y contra otros dirigentes de Vox, como Javier Ortega Smith.

 

 

                     

Imanges del programa de Antena 3 de Susanna Griso en las que Espinosa de los Monteros hizo las declaraciones.

Trump sacrifica el Sàhara en favor d'Israel. Analitzo al Punt Avui el reconeixement fet per Trump de l'ocupació del Sàhara a canvi que el Marroc reconegui Israel

    .

 

 El Punt Avui, dilluns 14 de desembre

 Xavier Rius Sant, periodista

 

La història dirà, quan hi hagi perspectiva per jutjar-ho, si Donald Trump ha complert la seva promesa de fer més grans els Estats Units. Però del que no hi ha dubte és que ha donat més suports a l’expansió d’Israel a costa de l’annexió de territoris palestins. Desmarcant-se dels intents de resolució del conflicte palestí en el marc de l’anomenat Quartet, integrat pels Estats Units, Rússia, Nacions Unides i la Unió Europea, Trump va optar per la via unilateral. I amb el seu gendre, Jared Kushner, va reconèixer la sobirania israeliana a tot Jerusalem, traslladant-hi l’ambaixada que era a Tel Aviv. Fa uns mesos va aconseguir que els Emirats Àrabs i Bahrain reconeguessin Israel, trencant la política de la Lliga Àrab de no reconèixer Israel fins que no s’aconseguís un acord acceptat pels palestins. Ara, però, en un temps de descompte en què no s’acostumen a prendre decisions importants, Trump ha anunciat que reconeixia la sobirania marroquina del Sàhara Occidental, a canvi que el Marroc reconegui l’estat Israel, cosa que Mohamed VI ha acceptat.

L’antiga província espanyola del Sàhara és un dels 17 territoris que l’ONU considera que estan pendents de descolonitzar. I després de l’alto el foc de 1991, l’ONU creà una missió militar i civil, la Minurso, per organitzar un referèndum d’autodeterminació. Va ser l’ex-secretari d’Estat dels Estats Units, el republicà James Baker, qui va negociar amb el líder del Front Polisario, Mohamed Abdelaziz, i el rei Hassan II, l’organització de la consulta. Baker, que va tenir un paper rellevant en les negociacions prèvies a la primera guerra de l’Iraq per fer fora Saddam de Kuwait, creia que s’havia de fer complir el dret internacional i deixar que el sahrauís decidissin si volien ser independents. S’acordà l’anomenat Pla Baker, que establia que votarien tant els sahrauís que eren als territoris ocupats pel Marroc, com els dels camps de refugiats de Tinduf, a Algèria. I es partiria del cens espanyol de l’any 1975, afegint-hi els fills que ja tinguessin 18 anys. Però el Marroc, en acostar-se la data del referèndum, exigí que poguessin votar també els colons marroquins assentats al Sàhara amb l’ocupació. El referèndum quedà ajornat, i al cap d’uns anys James Baker va fer una nova proposta, el Pla Baker II, que establia que es dotés el territori d’una autonomia especial amb el retorn dels 80.000 refugiats de Tinduf, i al cap de cinc anys fer un referèndum en què pogués votar tothom, també els colons. El Polisario ho acceptà, però el Marroc, tot i haver aconseguit el que demanava, ho va rebutjar donat que els fills dels colons simpatitzaven massivament amb el Polisario. Llavors l’ambaixador dels Estats Units a l’ONU, el republicà John Bolton, va prendre partit en favor que es fes el referèndum, però Mohamed VI s’hi negà. Sorprenentment per al Polisario, que va veure com l’any 1975, en plena guerra freda, els Estats Units donaven suport a l’ocupació del Sàhara per part de Marroc, per evitar que caigués en l’òrbita soviètica, van tenir dècades després el suport de dirigents del Partit Republicà. Ara Trump liquida aquest suport, fent encara més difícil qualsevol sortida pactada. I el pols del Marroc a Espanya i a la UE donant via lliure a la sortida de pasteres en aquests últims mesos cap a les Canàries, per recordar que té l’aixeta de la migració, debilita encara més els suports dels sahrauís i fa més difícil la resolució del conflicte.

. 

ULTRES INDEPENDENTISTES. Més enllà de les nul·les possibilitats de fer-se lloc al mapa polític, des de fa anys existeix una extrema dreta independentista que vol una "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana". Ho explico al Periódico

 

Xavier Rius Sant, periodista. El Periódico 10 y 11 de diciembre de 2020

La participació del vicepresident de Parlament, Josep Costa, en una reunió en la qual hi havia el Front Nacional de Catalunya, grup amb posicionaments envers la immigració similars als de l'ultradreta, i de el partit identitari Força Catalunya, ha motivat que ERC acusés Junts de avenir-se a explorar una coalició amb grups xenòfobs. 

Més enllà de les nul·les possibilitats de fer-se un lloc en el mapa polític, des de fa anys hi ha una ultradreta independentista. No són unes idees idèntiques en tot a les de Vox ja que, com Marine Le Pen, en fan bandera dels drets de les dones o els homosexuals per rebutjar la immigració islàmica. I afegeixen un però a la immigració llatina. Ha de deixar la llengua castellana a casa. Però aquesta ultradreta independentista exigeix ​​deixar de subvencionar qualsevol expressió cultural com la Fira d'Abril. "Catalunya catalana, ni espanyola, ni musulmana". I tenen com a símbol el nombre 33. Si els grups neonazis teniu a les emblemes els números 18 o el 88, per la primera i vuitena lletra de l'abecedari, l'A i H, que significarien Adolf Hitler o Heil Hitler, els ultres independentistes tenen el 33 per les dues C de Catalunya Catalana. 

I no només recuperen moments o idees de sectors d'Estat Català dels anys 30 i els germans Badia, quan van crear unes joventuts amb camises brunes i escenografia semblant a les Joventuts Hitlerianes o a el grup Nosaltres Sols. Perquè ja en aquest segle XXI hi va haver algun dirigent del catalanisme que va viure l'arribada d'un milió d'estrangers en pocs anys, com un invasió. Així Marta Ferrusola va deixar anar el febrer de 2001 que lamentava que "aquesta gent" farà que "d'aquí deu anys desapareguin les esglésies romàniques i només serviran les mesquites". I poc després l'expresident de Parlament Heribert Barrera va proposar expulsar els magribins que treballaven en l'Ejido, ja que si se'ls donava treball i venien a Catalunya, Catalunya desapareixeria.

Dos exmembres de CEDADE, el grup neonazi espanyol dels anys 70 i 80, Enric Ravello i Xavier Andreu, han estat impulsors de dos dels grups polítics xenòfobs independentistes. Andreu seria fins 2009 màxim dirigent d'Unitat Nacional Catalana (UNC), els militants arribaven a les mans alguns Onze de Setembre a Barcelona amb militants de l'esquerrà MDT. UNC tenia per símbol, a més de la creu de Sant Jordi, el número 33 i l'au fènix, el renéixer. I Andreu era un dels organitzadors habituals de l'homenatge anual als germans Badia amb una "guàrdia d'honor" formada per joves vestint camises brunes. Enric Ravello per la seva banda, després d'exercir de responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, va abandonar PxC a 2014 i va crear Som Catalans que, tot i rebre suport de l'Vlaams Belang flamenc, no ha aconseguit representació a cap ajuntament.

Hi ha hagut altres intents com Identitat Catalana, que es va presentar a les eleccions de 2011 en diversos municipis, entre ells l'Hospitalet, on va obtenir 154 vots, que entre les seves reivindicacions proposava tancar totes les mesquites i sol·licitava que no es donés cap ajuda als estrangers que portessin menys de vuit anys empadronats. I posteriorment va sorgir el Moviment identitari Català (MIC), que no dissimula el seu pensament xenòfob i realitza els seus actes amb militants vestint uniforme paramilitar i camises brunes. 

Havent fracassat Som Catalans a les eleccions municipals de 2015 a Vic, la dirigent Ester Gallego només va obtenir 56 vots, altres militants independentistes van recuperar la sigla de Front Nacional de Catalunya, un partit de l'antifranquisme ja dissolt, per intentar fer alguna cosa semblant a Front Nacional francès . I es van presentar el 2019 a Ripoll -confiant treure rèdit de la commoció pels atemptats-, on la seva candidata Sílvia Orriols va entrar al consistori, no aconseguint un segon regidor atès que Ester Gallego va decidir presentar-se per Som Catalans a Ripoll, on va fracassar, però va restar vots a l'Front. I poc després Orriols va abandonar el Front Nacional per crear un altre partit, Aliança Catalana. Les lluites caïnites de la ultradreta espanyolista es repeteixen també en la independentista.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa político, desde hace años existe una extrema derecha que exige una “Catalunya catalana, ni española, ni musulmana”

 Xavier Rius Sant, periodista 

La participación del vicepresidente del Parlament, Josep Costa, en una reunión en la que estaban el Front Nacional de Catalunya, grupo con posicionamientos hacia la inmigración similares a los de la ultraderecha, y del partido identitario Força Catalunya, ha motivado que ERC acusara a Junts de avenirse a explorar una coalición con grupos xenófobos. 

Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa político, desde hace años existe una ultraderecha independentista. No son unas ideas idénticas en todo a las de Vox dado que, como Marine Le Pen, hacen bandera de los derechos de las mujeres o los homosexuales para rechazar la inmigración islámica. Y añaden un pero a la inmigración latina. Debe dejar la lengua castellana en casa. Pero esta ultraderecha independentista exige dejar de subvencionar cualquier expresión cultural como la Feria de Abril. “Catalunya catalana, ni española, ni musulmana”. Y tienen como símbolo el número 33. Si los grupos neonazis tienen en sus emblemas los números 18 o 88, por la primera y octava letra del abecedario, la A y H, que significarían Adolf Hitler o Heil Hitler, los ultras independentistas tienen el 33 por las dos C de Catalunya Catalana. 

Y no solo recuperan momentos o ideas de sectores d’Estat Català de los años 30 y los hermanos Badia, cuando crearon unas juventudes con camisas pardas y escenografía parecida a las Juventudes Hitlerianas o al grupo Nosaltres Sols. Porque ya en este siglo XXI hubo algún dirigente del catalanismo que vivió la llegada de un millón de extranjeros en pocos años, como un invasión. Así Marta Ferrusola se despacharía en febrero de 2001 lamentado que “esta gente” hará que “de aquí diez años desaparezcan las iglesia románicas y solo servirán las mezquitas”. Y poco después el expresidente del Parlament Heribert Barrera propuso expulsar a los magrebís que trabajaban en el Ejido, dado que si se les daba trabajo y venían a Catalunya, Catalunya desaparecería. 

Dos exmiembros de CEDADE, el grupo neonazi español de los años 70 y 80, Enric Ravello y Xavier Andreu, han sido impulsores de dos de los grupos políticos xenófobos independentistas. Andreu sería hasta 2009 máximo dirigente de Unitat Nacional Catalana (UNC), cuyos militantes llegaban a las manos algunos Onze de Setembre en Barcelona con militantes del izquierdista MDT. UNC tenía como símbolo, además de la cruz de Sant Jordi, el número 33 y el ave fénix, el renacer. Y Andreu era uno de los organizadores habituales del homenaje anual a los hermanos Badia con una “guardia de honor” formada por jóvenes vistiendo camisas pardas. Enric Ravello por su parte, tras ejercer de responsable de relaciones internacionales de Plataforma per Catalunya, abandonó PxC en 2014 y creó Som Catalans que, pese a recibir apoyo del Vlaams Belang flamenco, no ha conseguido representación en ningún ayuntamiento. 

Ha habido otros intentos como Identitat Catalana, que se presentó a las elecciones de 2011 en diversos municipios, entre ellos L’Hospitalet, donde obtuvo 154 votos, que entre sus reivindicaciones proponía cerrar todas las mezquitas y solicitaba que no se diera ninguna ayuda a los extranjeros que llevaran menos de ocho años empadronados. Y posteriormente surgió el Moviment Identitari Català (MIC), que no disimula su pensamiento xenófobo y realiza sus actos con militantes vistiendo uniforme paramilitar y camisas pardas. 

Habiendo fracasado Som Catalans en las elecciones municipales de 2015 en Vic, cuya dirigente Ester Gallego solo obtuvo 56 votos, otros militantes independentistas recuperaron la sigla de Front Nacional de Catalunya, un partido del antifranquismo ya disuelto, para intentar hacer algo parecido a Frente Nacional francés. Y se presentaron en 2019 en Ripoll -confiando sacar rédito de la conmoción por los atentados-, donde su candidata Sílvia Orriols entró en el consistorio, no consiguiendo un segundo regidor dado que Ester Gallego decidió presentarse por Som Catalans en Ripoll, donde fracasó, pero restó votos al Front. Y poco después Orriols abandono el Front Nacional para crear otro partido, Aliança Catalana. Las luchas cainitas de la ultraderecha españolista se repiten también en la independentista.   

Leer en El Periódico en castellano

Mapa de la ultradreta catalana independentista.

VÍDEOS, XARXES i ACTUACIONS POLICIALS. Analitzo al Triangle la marxa enrere de Macron de la llei que prohibia difondre imatges de policies, i de com queda a Espanya després de l'anul·lació parcial per part del TC de la limitació per fotografiar i difondre imatges que establia la Llei Mordassa

 

             

Xavier Rius Sant, periodista

El Triangle, 9 de desembre de 2020 

Pocs dies després que el Tribunal Constitucional espanyol anul·lés parcialment l’article 36, apartat 23, de la llei de Seguretat Ciutadana del 2015, coneguda com a llei mordassa, que castigava amb una sanció de 600 a 30.000 euros la difusió no autoritzada d’imatges de membres dels cossos de seguretat, el president francès, Emmanuel Macron, ha hagut retirar el projecte de llei de Seguretat, que, aprovat per l’Assemblea Nacional, estava pendent del seu tràmit al Senat. Projecte que en el seu article 24 castigava la difusió d’imatges i vídeos d’agents i actuacions policials a les xarxes socials.

El president francès ha fet marxa enrere després de la difusió del vídeo de la pallissa que va patir el productor musical negre Michel Zecler per part d’uns agents dins del seu estudi a París. Zecler era al carrer sense mascareta a pocs metres del seu estudi i en veure els policies va entrar-hi corrent. Els agents van seguir-lo fins a dins i li van propinar una pallissa que va ser enregistrada per les càmeres de seguretat. Macron ha condemnat els fets i ha anunciat que buscarà un redactat que no pugui emparar la impunitat davant els abusos. Dos dels policies han ingressat a la presó.

El marc legal francès que ha quedat ajornat i el que establia la llei mordassa espanyola no són iguals, donat que el que pretenia limitar l’article 24 de la llei francesa era la difusió a les xarxes, no les imatges que enregistressin periodistes i difoses pels mitjans. És un fet que, amb motiu de les protestes dels Armilles Grogues, molts agents s’han vist coaccionats en ser enregistrats per manifestants amb el mòbil que retransmetien en directe els operatius, o gravant els rostres dels agents.

Els policies i els gendarmes francesos pateixen una forta pressió per l’alerta terrorista i les manifestacions del moviment dels Armilles Grogues, i es queixen de la manca de dies de descans, la falta de mitjans, els sous baixos, i una criminalització a les xarxes. Pressió que motiva constants baixes mèdiques i que va fer que el 2019 hi hagués una mitjana d’un suïcidi d’un agent a la setmana. I tan cert com que els agents pateixen una manca de mitjans, és que continuen donant-se casos d’abusos. I en un moment que sovint qui està a prop dels abusos al carrer és un altre manifestant, un vianant o una càmera de seguretat, no un periodista identificat amb l’armilla o el braçal, sense les imatges dels no professionals no es podrien demostrar certs casos d’abusos policials. Ara Macron haurà de veure quin redactat troba per protegir la intimitat de l’agent per no veure’s després assenyalat, sense que aquesta probable limitació quebranti la llibertat de premsa, ni imposi una censura prèvia, ni sigui una cortina per tapar els abusos.

La no existència de censura prèvia és el que ha motivat que el TC hagi invalidat parcialment l’article 36-23 de la llei mordassa. Article que amb el seu redactat original considera infracció greu “l’ús no autoritzat d’imatges” de membres dels cossos policials “que poguessin posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides, o en risc l’èxit d’una operació, amb respecte al dret fonamental a la informació”. El tribunal ha declarat no constitucional el terme “no autoritzat”, ja que en no haver-hi censura prèvia, no cal demanar autorització per enregistrar. Tal com queda l’article, està per veure com ho interpreta cadascú, també els jutges, quan un cos policial sancioni un manifestant, un vianant o un periodista per difondre imatges que el cos policial consideri que s’han enregistrat amb la intenció de perjudicar l’operatiu o posar en perill un agent.

Més enllà que no calgui demanar permís per enregistrar, poso un exemple senzill. Si una televisió informa que hi ha un control policial per comprovar el compliment del confinament, com fan tots els telenotícies, no ha de ser sancionable. Però si ho fa un ciutadà que informa per un grup privat de WhatsApp o per Twitter en obert, seria punible? I el mateix es pot dir d’imatges d’una càrrega policial en què els agents potser porten casc i buf. S’enregistren per informar o per identificar els agents? Senzillament crec que continuaran col·lisionant els drets d’uns i altres. I els tribunals hauran d’acabar definint el que és difícil de definir.

            

  Llegir en català al Triangle

 Leer en castellano en El Triangle

El proper divendres serà jutjat un membre de les Brigades arrenca llaços a Manresa, acusat de les agressions de juny de 2018 a St M d'Oló. El 26 d'abril es jutjaran a Vic les de juliol passat a Collsupina. Els ultres al·leguen que els agredits va ser ells

                     

Concentració de protesta per l'agressió de Collsuspina

El proper divendres 11 de desembre a les 9,30 del matí tindrà lloc al Jutjat número 7 de Manresa el judici contra un membre de la "Brigada Tarrasa" arrenca llaços grocs i estelades, acusat d'agressions, per haver donat, presumptament, un cop de puny a un militant independentista del CDR de Santa Maria d'Oló (Moianès), la matinada del 16 de juny de 2018, quan va ser sorprès amb una vintena d'ultres arrencant estelades i llaços grocs al poble.  Tot i que només es jutja a un membre de la Brigada de Terrassa, aquest anava acompanyat d'una quinzena o vintena d'ultres, alguns d'ells membres dels grups d'extrema dreta del Bages, molt actius fa dos anys.  

D'altra banda el 26 de abril de l'any vinent tindrà lloc a les 10,30 al Jutjat de Primera Instància i Instrució número 3 de Vic, el judici contra un membre de la Unión de Brigadas, acusat de l'agressió de la nit del 2 de juliol de 2020 a Collsuspina, quan l'alcalde del municipi, Oriol Batlló, i el regidor Eloi Oller van sorprendre a diverses membre de la Unión de Brigadas arrencant l'estelada de l'Ajuntament. El militant de la Unión de Brigadas  que ha estat citat en en judici com a acusat, va denunciar al regidor Eloi Oller d'agressió i lesions. Casualment s'ha citat per divendres 11 de desembre al Jutjat de Vic a declarar a algun dels afectats d'aquesta agressió de Collsupina, però el judici serà a l'abril.  Part dels membre de la Unión de Brigadas, de la Brigada Terrasa i d'altres grups similars com "Segadors del Maresme" i de "Blau enlloc" van acabar entrant individulament a Vox. Fa dos anys també actuaven sota la sigla de GDR -imitant els CDR-, que seria l'acrònim de Grupos de Defensa y Resistencia.

         
                           

Membres de la "Brigada Tarrasa" 

Vox congrega 250 persones al seu acte preelectoral i de defensa de la unitat d'Espanya i contra el Govern amic de terroristes a Sant Jaume amb Abascal i Garriga, amb presència del neonazi FNI-PNSOE que desplega les seves banderes just quan marxa Abascal, i amb antifeixistes continguts pels Mossos a Jaume I

 

Ignacio Garrifa i Santiago Abascal abans dels seus parlaments

 Antifeixistes continguts pels Mossos al carrer Lliberteria

Els militants de Vox i els del nacional-socilista FNI-PNSOE junts a Sant Jaume

Només dues-centes cinquanta persones s'han concentrat a la Plaça Sant Jaume a l'acte de Vox, amb Santiago Abascal i Ignacio Garriga on han llegit  el manifest "En defensa de la legalitat constitucional" que s'ha llegit també davant d'altres ajuntaments de Catalunya i Espanya. Simultàniament els Mossos contenien dos centenars d'antifexistes que volien accdeir des de les deu del matí a la plaça per impedir l'acte ultra. Quan en acabar l'acte de Vox ha sonat l'himne espanyol s'han fet salutacions feixistes. I just quan el president de Vox ha abandonat la plaça, han despelgat les seva bandera amb simbologia nazi el  Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español.  

  

El diputat al Congrés, Ignacio Garriga, i cap de llista a la Generalitat ha llegit el manifest advertint del perill per la unitat d'Espanya que per Vox representa el govern de Pedro Sánchez, i Abascal ha qualificat d'il·legítim el Govern a la vegada que ha lamentat que els terroristes i independentistes estiguin al govern d'Espanya. I ha afegit que el pitjor enemic de la Constitució és el Govern d'Espanya. Abascal no ha assistit a l'acte intritucional de Madrid amb motiu de l'aniversari de la Constitució.

                

Simbologia franquista a Sant Jaume

El Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español ha desplegat les pancarta i banderes just quan Abascal ha abandonat la plaça

El digital ultra Voces del Pueblo, de  Joseph Azanméné Ngabgué, que acostuma a multiplicar per deu el nombre d'assistents als actes de Vox, entrevista Ignacio Garriga

Convocatòria de Vox amb Abascal a Sant Jaume, a la que s'hi ha sumat el neonazi Frente Nacional Identitario Partido Nacional Socialista Obrero Español, amb motiu del dia de la Constitució. Grups antifeixistes convoquen també allà contra l'acte ultra

 

Per demà diumenge 6 de desembre, aniversari de la Constitució, Vox ha convocat un acte a la Plaça Sant Jaume a les 12, amb la presència de Santiago Abascal. A altres capitals de província Vox farà actes similars on llegirà un manifest.  A Madrid el llegiran Javier Ortega Smith i Rocío Monasterio. Per al seva banda Los de Artós, han convocat una caravana de cotxes des de la Plaça Artós que en principi no anirà a Sant Jaume. Els joves ultres espanyolistes d'Artós no donen suport a Vox en haver-hi dos sectors, els propers al regidor del PP, Josep Bou, i els propers a Ciudadanos, que no volen que el grup juvenil quedi lligat al partit dels cosins Ignacio i Juan Garriga i de Jorge Buxadé, que fa dos anys es van servir o van aprofitar i donar impuls als joves d'Artós. El Frente Nacional Identitario Partido Nacional Socialista Obrero Español ha convocat també a Sant Jaume mitja hora més tard per "donar caloret". Vox fins ara no ha posat objeccions a que aquest partit "nacional socialista" es manifesti al seu costat en actes com el de 12 d'octubre a Colón o el 27 de juny també a Colom.

Per la seva banda grups antifeixistes han convocat a contramanifestar-se a Sant Jaume a les 10 de matí. Probablement el dispositiu de la Brigada Mòbil, tancarà els accesos a la plaça i només permetrà a un limitat nombre de persones arribar fins la tribuna o camió des del que parlaran els dirigents de Vox. 

 

Convocatòria antifeixista

        

La relació de Vox a les manifestacions amb el FNI-PNSOE d'Alberto Pérez Molina, "el Templario" continúa sent molt bona.

LA ASISTENCIA DE SÓLO 50 PERSONAS A LA CONVOCATORIA DEL HOGAR SOCIAL, PARA RODEAR LA MONCLOA, CONFIRMA LA PÉRDIDA DE LA CAPACIDAD MOVILIZADORA DE ESTE GRUPO ULTRA EN MADRID, EN UN MOMENTO EN QUE LAS DOS FALANGES UNIDAS Y BASTIÓN FRONTAL CONSIGUEN MÁS ASISTENTES A SUS ACCIONES. Bastión Frontal estaría creciendo en militantes a costa del HSM y jóvenes que militan por primera vez, como lo hizo hace años del HSM a costa de seguidores del MSR y Alianza Nacional

                    

La asistencia de sólo 50 personas a la convocatoria de ayer del Hogar Social Madrid para rodear el complejo presidencial de la Moncloa, confirma la pérdida de capacidad de movilización de este grupo, liderado por la controvertida Melisa Domínguez Ruiz y Jorge de la Hera que, tras haber ocupado un espacio ultra de protesta y denuncia en Madrid y haber conseguido una cierta relevancia mediática con sus ocupaciones y reparto de alimento a españoles de pura cepa necesitados (no a inmigrantes nacionalizados o naturalizados), culminó los trámites de su legalización en febrero de 2019 con la intención de presentarse al menos a las municipales y autonómica madrileñas de mayo. La irrupción de Vox en diciembre de 2018 en Andalucía, y su posterior salto a los parlamentos autonòmicos y el Congreso de los Diputados, dejó sin espacio político electoral al Hogar Social, que ciertamente inició los trámites para convertirse en partido político, meses antes que Vox diera el salto en Andalucía.

 Ayer noche ante la Moncloa

Estando el espacio político ultra en manos de Vox, la unidad de acción de las dos Falanges con motivo de la candidatura de las europeas, que mantienen activa pese al fracaso de la coalición ADÑ a la que se sumaron tambien AES y Democracia Nacional, ha consolidado la capacidad movilizadora del espacio falangista. Así a la marcha a pie desde la calle Génova de Madrid hasta el Valle de los Caídos, donde está la tumba de José Antonio Primo de Rivera, realizada la noche y madrugada del 20 y 21 de noviembre,  movilizó a más de 200 personas. La unidad de acción de la  FE-La Falange, liderada por Manuel Andrino, la Hermandad de la Vieja Guardia y Falange Española de las JONS, liderada por Norbeto Pico, les está funcionando. 

Marcha de las dos Falanges al Valle de los Caídos la mandrugada del pasado sábado 21
 

Y el estacio ultra antisistema de agitación y protesta callejera que ocupó en su momento el Hogar Social Madrid,  lo está ocupando el nuevo grupo Bastión Frontal, con grupos en Madrid y Sevilla.  Grupo que podría tener alguna semejanzas a la Casa Pound italiana, pero tal vez debería ubicarse en un espacio ideologico similar al Bastion Social francés, siendo el símbolo de Bastión Frontal, bastante semejante al de sus homólogos franceses. Así, el sábado 14 de noviembre realizó una protesta ante el Minsiterio de Igualdad,   y el sábado 21 realizaron otra manifestación con motivo del 20-N, que pasó tambiém por la sede del PP en la calle Génova. Y para marcar distancia ideológia con el resto de la ultraderecha tuiteron con el lema "Ni fachas ni rojos". Para el lunes 7 de diciembre Bastión Frontal ha convocado una manifestación ante la sede del Banco de España.

 

Decía que el Hogar Social Madrid ha perdido su capacidad de movilización, ya que el espacio de agitación juvenil de extremaderecha y antisistema lo está ocupando Bastión Social. Y el hecho que convocaran ayer noche a "rodear la Moncloa", para lo que se hubieran precisada más de mil personas,  y sólo aglutinaran a medio centenar es la confirmación de su declive. Ayer tuvieron el apoyo del canal de Youtube Estado de Alarma, pero no movilizaron a más de 50 personas. 

Todo ello confima que, del mismo modo que el HSM creció gracias a antiguos militantes del MSR de Alianza Nacional y otros grupos, hoy el grupo ascendente en Madrid es Bastión Frontal que atrae a jóvenes que en otro momento hubieran ido a los actos del Hogar Social.   

Más información en: Movimientos y cambios en la ultraderecha

 

EL MOIANÈS A MIG GAS, Escric a Nació Digital sobre les restriccions de mobilitat, obertura restaurants i la controvèrsia de la pujada de quads al Puig de la Caritat de l'Estany (El Foraster), tot i la cadena que barra el pas

 

NacióDigital, 27 de novembre de 2020

 Xavier Rius Sant, periodista

 

El Moianès a mig gas

«Van demanar al Quim Masferrer i l'equip de producció d'"El Foraster" que no emetessin les imatges de la pujada en quads al Puig de la Caritat»

Un terç dels restaurants i bars amb servei de dinars i sopars del Moianès encara no han obert i alguns dels que sí ho han fet, tanquen després de dinar, en generar més pèrdues tenir-lo obert fins les deu del vespre. Al migdia sí que pot sortir a compte servir menús a treballadors i veïns que mengen fora de casa, i persones d'altres municipis que aprofiten de dilluns a dijous per sortir, anar a caminar o fer turisme, però no a la nit. No és cap secret que el confinament va fer que molta gent que tenia la segona residència i feia la seva vida social al Moianès, la convertís, empadronant-se o no, en la primera. Però aquest increment de població no compensa a alguns restauradors la pèrdua de gent que, amb casa o no al Moianès, no pot venir el cap de setmana ni pujar el dijous, com fa legítimament molta gent.

NacióManresa informava fa dos dies en base a dades de l'IDESCAT de la divergència de dades entre la gent que està empadronada al Bages i el Moianès que realment no hi viu, que al Moianès xifrava en 484. Dada que personalment crec que seria més gran en tots dos sentits, tot i que molta gent no és que realment no hi visqui. És que realment dorm uns dies a un lloc i altres en una altre. Hi ha molta gent empadronada al Moianès que dorm molts dies en una municipi de l'Àrea Metropolitana, i hi ha molta gent no empadronada que la majoria de dies dorm al Moianès. I no parlem dels pisos d'estudiants a Barcelona ni dels que tenen la parella en un altra municipi o comarca, i uns dies dormen aquí i altres allà. Amb la mala comunicació que té el Moianès amb la zona metropolitana, només el bus de la Sagalès, la gent que puja i baixa a Barcelona per feina i estudis i té lloc on dormir a la ciutat, molts s'acaben empadronant a Barcelona per poder aparcar a l'Àrea Verda.
Ara amb en confinament municipal de caps de setmana, més enllà que són molts els que pugen els dijous i treballen des de casa, sense la gent que vindria divendres al vespre o dissabte o només un dia, a molts restaurants no els hi surten els números. Necessiten els visitants de només un dia, els grups de caminaries o excursionistes, i les colles de ciclistes o motoristes que encarreguen esmorzar o dinar. I els ciclistes i motoristes del Vallès, Osona o el Bages, donat no podran anar més enllà dels seus municipis colindants, de moment no poden venir al Moianès. I els que han obert, estan a l'expectativa què passarà amb els berenar-sopars d'aquest primer cap de setmana, si amb molta menys gent, sortirà o no a compte obrir per tancar abans de les deu.

I parlant de motoristes i quads –motos de quatre rodes-, ha generat controvèrsia el programa El Foraster de Quim Masferrer sobre l'Estany, que va emetre TV3 la setmana passada per les imatges de Masferrer i un veí pujant amb dos quads al cim del Puig Caritat per l'exemple que donaven. Al Puig de la Caritat de 1.010 metres d'alçada s'hi pot arribar per dos corriols i per una pista amb força pendent. Dalt del cim, més a més de la creu de pedra i uns bancs, hi l'antena i repetidor de l'ADF. I fa uns anys quan es va arreglar la pista, es va posar una cadena amb carenat, deixant pas pel cantó a bicicletes i caminants, estant prohibit l'accés dalt del cim a vehicles motoritzats tret dels serveis, l'ADF o quan algun veí demanava la clau per portar-hi amb un quatre per quatre a persones grans o amb dificultat de mobilitat. I al cap d'un temps es decidí deixar la cadena posada sense carenat perquè de vegades quan hi havia hagut de pujar algú de l'ADF, els Agents Rurals o els tècnics de manteniment de l'antena i el repetidor, no es localitzava a qui tenia la clau. Però el deixar la cadena sense carenat, no significava que s'hi permetés pujar a motos, quads "A tot gas després d'esmorzar" o grups de vehicles tot terreny per simple lleure.
El fet és que quan l'alcalde de l'Estany, Salvador Treserra, i altres regidors van saber que dos quads havien pujat i aparcat al costat de la mateixa creu del Puig de la Caritat, van demanar al Quim Masferrer i l'equip de producció d'El Foraster que si us plau no emetessin aquelles imatges per l'efecte crida que tindrien i pel missatge equivocat que transmetrien donat allà no hi poden pujar ni aparcar ni motos ni cotxes, si no són vehicles de serveis, d'emergències o excepcionalment veïns que ho demanen per portar-hi gent gran amb dificultats de mobilitat. Les imatges sí que es van emetre. "Sou molt bona gent!"

l'Hogar Social Madrid convoca dissabte a rodejar la Moncloa. Caldrà veure si s'hi sumen altres grups ultres i simpatitzants de Vox

   

L'Hogar Social Madrid, que presideix i lidera Melisa Domínguez Ruiz, un dels grups ultres que van perdre l'oportunitat de saltar a la política institucional ara fa dos anys a causa de la irrupció de Vox, ha convocat pel dissabte vinent a la tarda una manifestació per tal de rodejar el complex de la Moncloa on s'ubica la Presidència del Govern espanyol i la residència del president Pedro Sánchez. 

 L'Hogar Social Madrid, que preveia fer el salt a la política a les passades eleccions municipals i autonòmiques madrilenyes, va iniciar el tràmits per legalitzar-se abans que Vox entrés al Parlament andalús. Però tant L'Hogar Social, com la candidatura unitària a les eleccions europees, ADÑ, que després d'anys de lluites caïnites, agrupava a les dues Falanges, Democracia Nacional i Alternativa Española, va arribar tard, en ocupar Vox aquest espai ultra a la dreta del PP.

L'Hogar Social Madrid Ramiro de Ledesma va neixer l'estiu de 2014, ocupant edificis que tenien alguna rellevància especial. I des d'aquell edifici es recolliria i distribuiria menjar i es dóna allotjament a espanyols "de tota la vida", no a immigrants nacionalitzats. Han volgut imitar el col·lectiu ultra italià de la Casa Pound i s'ubica actualment a la Plaça Cristino Martos de Madrid, en la que és la seva novena seu, després de vuit desallotjaments. 

 

Melisa Domínguez, antiga militant del MSR, té diverses causes judicials pendents i ha estat detinguda reiterades vegades. L´última el passat 22 de maig a Madrid per protestar contra l'Estat d'Alarma i la gestió de la pandèmia davant la seu del PSOE al carrer Ferraz. I està pendent de judici per la protesta amb bengales al voltant de la mesquita de la M-30 a Madrid.

Ara caldrà veure si simpatitzants de Vox o els partits o militants agrupats a l'entorn d'ADN (les dues Falanges, Democracia Nacional, Alternativa Española), o altres com Alianza Nacional, Hacer Nación, o Bastión Frontal participen en la protesta. Tot i haver organitzat la protesta l'HSM, ningú signa el bàner o cartell de dissabte. De moment ni Bastión Frontal, ni  Falange-ADÑ, força actives aquest dies, donen suport a la convocatòria.  Probablement aquesta convocatòria de l'Hogar Social sigui un intent de demostar que encara mobilitzen una part dels simpatitzants ultres, després que Bastión Frontal i les Falanges sortissin al carrer per separat la nit de passat 20-N a Madrid.                       

Melisa Domínguez, líder del HSM