Xavier Rius Sant, periodista. El Periódico 10 y 11 de diciembre de 2020
La participació del vicepresident de Parlament, Josep Costa, en una reunió en la qual hi havia el Front Nacional de Catalunya, grup amb posicionaments envers la immigració similars als de l'ultradreta, i de el partit identitari Força Catalunya, ha motivat que ERC acusés Junts de avenir-se a explorar una coalició amb grups xenòfobs.
Més enllà de les nul·les possibilitats de fer-se un lloc en el mapa polític, des de fa anys hi ha una ultradreta independentista. No són unes idees idèntiques en tot a les de Vox ja que, com Marine Le Pen, en fan bandera dels drets de les dones o els homosexuals per rebutjar la immigració islàmica. I afegeixen un però a la immigració llatina. Ha de deixar la llengua castellana a casa. Però aquesta ultradreta independentista exigeix deixar de subvencionar qualsevol expressió cultural com la Fira d'Abril. "Catalunya catalana, ni espanyola, ni musulmana". I tenen com a símbol el nombre 33. Si els grups neonazis teniu a les emblemes els números 18 o el 88, per la primera i vuitena lletra de l'abecedari, l'A i H, que significarien Adolf Hitler o Heil Hitler, els ultres independentistes tenen el 33 per les dues C de Catalunya Catalana.
I no només recuperen moments o idees de sectors d'Estat Català dels anys 30 i els germans Badia, quan van crear unes joventuts amb camises brunes i escenografia semblant a les Joventuts Hitlerianes o a el grup Nosaltres Sols. Perquè ja en aquest segle XXI hi va haver algun dirigent del catalanisme que va viure l'arribada d'un milió d'estrangers en pocs anys, com un invasió. Així Marta Ferrusola va deixar anar el febrer de 2001 que lamentava que "aquesta gent" farà que "d'aquí deu anys desapareguin les esglésies romàniques i només serviran les mesquites". I poc després l'expresident de Parlament Heribert Barrera va proposar expulsar els magribins que treballaven en l'Ejido, ja que si se'ls donava treball i venien a Catalunya, Catalunya desapareixeria.
Dos exmembres de CEDADE, el grup neonazi espanyol dels anys 70 i 80, Enric Ravello i Xavier Andreu, han estat impulsors de dos dels grups polítics xenòfobs independentistes. Andreu seria fins 2009 màxim dirigent d'Unitat Nacional Catalana (UNC), els militants arribaven a les mans alguns Onze de Setembre a Barcelona amb militants de l'esquerrà MDT. UNC tenia per símbol, a més de la creu de Sant Jordi, el número 33 i l'au fènix, el renéixer. I Andreu era un dels organitzadors habituals de l'homenatge anual als germans Badia amb una "guàrdia d'honor" formada per joves vestint camises brunes. Enric Ravello per la seva banda, després d'exercir de responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, va abandonar PxC a 2014 i va crear Som Catalans que, tot i rebre suport de l'Vlaams Belang flamenc, no ha aconseguit representació a cap ajuntament.
Hi ha hagut altres intents com Identitat Catalana, que es va presentar a les eleccions de 2011 en diversos municipis, entre ells l'Hospitalet, on va obtenir 154 vots, que entre les seves reivindicacions proposava tancar totes les mesquites i sol·licitava que no es donés cap ajuda als estrangers que portessin menys de vuit anys empadronats. I posteriorment va sorgir el Moviment identitari Català (MIC), que no dissimula el seu pensament xenòfob i realitza els seus actes amb militants vestint uniforme paramilitar i camises brunes.
Havent fracassat Som Catalans a les eleccions municipals de 2015 a Vic, la dirigent Ester Gallego només va obtenir 56 vots, altres militants independentistes van recuperar la sigla de Front Nacional de Catalunya, un partit de l'antifranquisme ja dissolt, per intentar fer alguna cosa semblant a Front Nacional francès . I es van presentar el 2019 a Ripoll -confiant treure rèdit de la commoció pels atemptats-, on la seva candidata Sílvia Orriols va entrar al consistori, no aconseguint un segon regidor atès que Ester Gallego va decidir presentar-se per Som Catalans a Ripoll, on va fracassar, però va restar vots a l'Front. I poc després Orriols va abandonar el Front Nacional per crear un altre partit, Aliança Catalana. Les lluites caïnites de la ultradreta espanyolista es repeteixen també en la independentista.
Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa
político, desde hace años existe una extrema derecha que exige una “Catalunya catalana, ni española, ni musulmana”
Xavier Rius Sant, periodista
La participación del vicepresidente del Parlament, Josep Costa, en una reunión en la que estaban el Front Nacional de Catalunya, grupo con posicionamientos hacia la inmigración similares a los de la ultraderecha, y del partido identitario Força Catalunya, ha motivado que ERC acusara a Junts de avenirse a explorar una coalición con grupos xenófobos.
Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa político, desde hace años existe una ultraderecha independentista.
No son unas ideas idénticas en todo a las de Vox dado que, como Marine
Le Pen, hacen bandera de los derechos de las mujeres o los homosexuales
para rechazar la inmigración islámica. Y añaden un pero a la inmigración
latina. Debe dejar la lengua castellana en casa. Pero esta ultraderecha
independentista exige dejar de subvencionar cualquier expresión
cultural como la Feria de Abril. “Catalunya catalana, ni española, ni
musulmana”. Y tienen como símbolo el número 33. Si los
grupos neonazis tienen en sus emblemas los números 18 o 88, por la
primera y octava letra del abecedario, la A y H, que significarían Adolf
Hitler o Heil Hitler, los ultras independentistas tienen el 33 por las dos C de Catalunya Catalana.
Y no solo recuperan momentos o ideas de sectores d’Estat Català de los años 30 y los hermanos Badia, cuando crearon unas juventudes con camisas pardas y escenografía parecida a las Juventudes Hitlerianas o al grupo Nosaltres Sols.
Porque ya en este siglo XXI hubo algún dirigente del catalanismo que
vivió la llegada de un millón de extranjeros en pocos años, como un
invasión. Así Marta Ferrusola se despacharía en febrero
de 2001 lamentado que “esta gente” hará que “de aquí diez años
desaparezcan las iglesia románicas y solo servirán las mezquitas”. Y
poco después el expresidente del Parlament Heribert Barrera propuso
expulsar a los magrebís que trabajaban en el Ejido, dado que si se les
daba trabajo y venían a Catalunya, Catalunya desaparecería.
Dos exmiembros de CEDADE, el grupo neonazi español de los años 70 y 80, Enric Ravello y Xavier Andreu, han sido impulsores de dos de los grupos políticos xenófobos independentistas. Andreu sería hasta 2009 máximo dirigente de Unitat Nacional Catalana (UNC),
cuyos militantes llegaban a las manos algunos Onze de Setembre en
Barcelona con militantes del izquierdista MDT. UNC tenía como símbolo,
además de la cruz de Sant Jordi, el número 33 y el ave fénix,
el renacer. Y Andreu era uno de los organizadores habituales del
homenaje anual a los hermanos Badia con una “guardia de honor” formada
por jóvenes vistiendo camisas pardas. Enric Ravello por su parte, tras
ejercer de responsable de relaciones internacionales de Plataforma per Catalunya, abandonó PxC en 2014 y creó Som Catalans que, pese a recibir apoyo del Vlaams Belang flamenco, no ha conseguido representación en ningún ayuntamiento.
Ha habido otros intentos como Identitat Catalana,
que se presentó a las elecciones de 2011 en diversos municipios, entre
ellos L’Hospitalet, donde obtuvo 154 votos, que entre sus
reivindicaciones proponía cerrar todas las mezquitas y
solicitaba que no se diera ninguna ayuda a los extranjeros que llevaran
menos de ocho años empadronados. Y posteriormente surgió el Moviment Identitari Català (MIC), que no disimula su pensamiento xenófobo y realiza sus actos con militantes vistiendo uniforme paramilitar y camisas pardas.
Habiendo fracasado Som Catalans en las elecciones municipales de
2015 en Vic, cuya dirigente Ester Gallego solo obtuvo 56 votos, otros
militantes independentistas recuperaron la sigla de Front Nacional de Catalunya,
un partido del antifranquismo ya disuelto, para intentar hacer algo
parecido a Frente Nacional francés. Y se presentaron en 2019 en Ripoll -confiando sacar rédito de la conmoción por los atentados-, donde su candidata Sílvia Orriols entró en el consistorio,
no consiguiendo un segundo regidor dado que Ester Gallego decidió
presentarse por Som Catalans en Ripoll, donde fracasó, pero restó votos
al Front. Y poco después Orriols abandono el Front Nacional para crear
otro partido, Aliança Catalana. Las luchas cainitas de la ultraderecha españolista se repiten también en la independentista.
Leer en El Periódico en castellano
Mapa de la ultradreta catalana independentista.