dijous, 25 de març del 2021

ISRAEL, ENROCAT DE NOU AMB NETANYAHU, Analitzo al Punt Avui les eleccions de dimarts a Israel

 

Xavier Rius Sant, periodista

El Punt Avui, dijous 25 de març de 2021

 Les eleccions celebrades dimarts a Israel, les quartes en dos anys, els resultats definitius de les quals trigaran uns dies, no sembla que puguin provocar que Benjamin Netanyahu hagi d’abandonar el càrrec de primer ministre que ocupa des de fa dotze anys. Un fet que li dona immunitat per evitar ser jutjat pels casos de corrupció pels quals és investigat. Ni els triomfs diplomàtics del reconeixement d’Israel pels Emirats Àrabs, Bahrain, Sudan i el Marroc, ni el trasllat de l’ambaixada dels EUA a Jerusalem, ni l’èxit de ser el primer país a vacunar la major part de la població recuperant una normalitat inimaginable a la resta del món, no ha evitat que Netanyahu baixés de 36 a 30 escons. Però molts més ha baixat el seu rival, Benny Gantz, de Blau i Blanc. Les quartes eleccions d’aquests dos anys d’inestabilitat s’han hagut de celebrar en fracassar l’acord de Netanyahu amb Gantz, segons el qual Gantz investia primer ministre Netanyahu, el qual al cap de dos anys deixaria el lideratge del govern, que seria assumit per Gantz. L’acord també establia que s’hauria de pactar i aprovar el pressupost abans de finals del 2020. En no aprovar-se, es van haver de convocar noves eleccions. I el votants de Gantz han vist com el seu vot a un candidat renovador només ha servit per eternitzar Netanyahu i evitar que hagi de retre comptes als tribunals.

Ara el partit emergent i renovador ha estat Yesh Atid, del periodista Yair Lapid, que ha obtingut 17 escons. Però perquè Lapid arribés als 61 de la majoria hauria d’aglutinar partits que tenen vets encreuats, com ara les dues llistes àrabs i el d’extrema dreta Yamina. Els ultradretans de Yamina sembla que el que volen es fer-se pregar per Netanyahu i aconseguir més poder i influència en el govern. Netanyahu, per arribar a la majoria, també necessitaria els cinc diputats de l’islamista Mansour Abbas, que es va escindir de la Llista Àrab Conjunta; una escissió que Netanyahu va provocar amb promeses en el sentit que, si li donaven suport i s’oblidaven de la qüestió palestina, els àrabs de les ciutats i els beduïns obtindrien ajuts directes per al seu dia a dia i facilitats d’àmbit religiós, com ara vols de baix cost per anar a fer el pelegrinatge a la Meca. Mansour Abbas ha aconseguit pels pèls cinc diputats, que podria perdre quan es completi el recompte amb el vot avançat de militars, personal diplomàtic, funcionaris essencials i malalts. I és que és evident que entre els soldats i els funcionaris no s’espera que l’islamista radical obtingui gaires vots, un fet que el podria deixar per sota del topall per entrar a la Knesset. Així doncs, dos són els escenaris més probables. Que Netanyahu torni a presidir el govern i s’escapi novament de la justícia o que s’hagin de repetir les eleccions. I les dues opcions beneficien Netanyahu, que, si veu que Yair Lapid té a prop aconseguir una majoria, prometrà el que calgui a qui sigui per continuar en el poder.

   



 

 



dimecres, 24 de març del 2021

Jutjats els líders de La Falange i Alianza Nacional, Manuel Andrino i Pedro Pablo Peña per les afirmacions que van fer el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc. Andrino i altres dels condemnats per l'atac de Blanquerna tenen ordre d'entrar a la presó en deu dies hàbils. Alguns han demanat l'indult. Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo havia d'entrar a presó el 18 de març, ha fet recurs i s'ha suspés l'ordre d'ingrés

                  


Manuel Andrino (jaqueta marró), jutjat avui a Barcelona, recollint fa dos dies a l'Audiència Provincial de Madrid, l'ordre d'ingrés a presó per complir la condemna per Blanquerna.

                               


Pedro Pablo Peña avui, aixecant-se per declarar.

 

Aquest matí s'ha celebrat en el Jutjat Penal 8 de Barcelona el judici al Jefe Nacional de Falange-FE, Manuel Andrino, i al president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, per les declaracions que va dir el 12 d'octubre de 2013 a l'acte ultra de Montjuïc. Acte en el que van fer afirmacions  favorables a exercir la violència i la lluita armada contra el moviment independentista català, que en aquell moment preparava la consulta del 9 de novembre de 2014.  La Fiscalia els hi demana tres anys de presó, més la inhabilitació per càrrec públic i una pena de multa. Aquestes declaracions van ser fetes quatre setmanes després de l'assalt de Blanquerna, pel que van ser condemnades catorze persones a dos anys i set mesos de presó, entre ells Manuel Andrino. 

 

Pedro Pablo Peña el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc

Precisament Manuel Andrino i altres quatre dels condemnats per l'acció de Blanquerna van recollir dilluns l'ordre d'ingrés a presó que han de fer en un termini de deu dies hàbils que expira el 6 d'abril. Pedro Chaparro, secretari general de Democracia Nacional i l'única dona condemnada han de recollir-lo el 6 d'abril. I a un que va marxar fa quatre anys a Síria a lluitar contra l'Estat Islàmic, Juan Luis López García, se li ha dictat un ordre de cerca i captura. Alguns dels condemnats van demanar l'indult. Per la seva banda, Iñigo Pérez de Herrasti y Urquijo, d'Alianza Nacional i un altre del condemnats que havien d'entrar a presó com a més tard 18 de març, van presentat un recurs que ha suspés de moment el seu ingrés. Chaparro que va ser condemnat a un any de presó per amenaces al periodista Jordi Borràs, va tenir reduïda la condemna per aquell fet, a participar en un curs de trenta sessions a la presó, que ja ha fet.

Inicialment tots catorze van rebre un ordre d'ingrés a la presó l'octubre de 2017, però en recòrrer la sentència al Constitucional, que va estimar parcialment el seu recurs, i demanar alguns l'indult es va ajornar.

                               EL JUDICI D'AVUI:

Pel que fa al judici d'avui a Pedro Pablo Peña i a Manuel Andrino, aquestes són les declaracions per les que se'ls hi demanen tres anys de presó per un delicte d'incitació a l'odi i la violència, tipificat en l'article 510 de Codi Penal: 

Tal com consta en l'escrit d'acusació, Manuel Andrino va declarar "Que está en juego la misma existencia de España y eso obliga a darlo todo y a echar el resto como hicimos los falangistas en julio de 1936"."Son los complejos de estos llamados demócratas, cobardes y corruptos por igual, que pretenden silenciar a quienes fieles a nuestro juramento, estamos dispuestos a dar hasta la última gota de nuestra sangre en la defensa de la sagrada unidad de España. Que no lo duden, estamos dispuestos a morir, pero también a matar por España, faltaría más."

Per la seva part, Pedro Pablo Peña va dir que:
"....el separatismo catalán usa armas peores. Usa la insidia, la cobardía, la traición, la mentira, el soborno de las clases políticas… Y eso es más infame que pegarle un tiro en la nuca a alguien. Es preferible morir de un tiro que morir poco a poco como mueren los españoles en Cataluña"

"No habrá secesión de Cataluña si no es a base de mucha sangre" "Muerte a ETA y muerte a los que han permitido a ETA."
"Decía Corleanu que si solo se tiene una bala y existe un enemigo y un traidor, la bala es para el traidor. Pues en este caso la bala debería ser para la clase política española, y para la cúpula militar que ha permitido este atropello."
"Esta vez no pasará así, si deciden segregar Cataluña por la fuerza, por la presión, o por la violencia, responderemos como respondieron los unionistas en Irlanda. No habrá ni un atentado más, ni una muerte más, ni un atentado contra la nación que quede sin respuesta." 
 
Posteriorment Peña va declarar a una cadena de televisió que era al lloc: 
"Como han explicado muy bien aquí, el acto estaba autorizado, y por la presión de los anarquistas, de los casales separatistas, de las casas okupas, se nos cede. Ya conocemos cual es el camino, el camino a lo mejor es la violencia"."Levantaremos la nación, aún a costa del sacrificio que sea, inclusive de
nuestra libertad o de nuestras vidas. Derrocaremos la monarquía,  lucharemos por derrocarla y tras eso, someteremos a juicio a todos los que han cometido delitos de lesa patria o de lesa traición, por ejemplo el Borbón". Nosotros haríamos lo que hiciera falta, lo que hiciera falta significa, lo que hace ETA" "Si solo se tiene una bala y existe un enemigo y un traidor, la bala es para el traidor""La fuerza necesaria para causar sangre, si la tenemos". 
 
En el judici Manuel Andrino s'ha negat a respondre al Fiscal, i només ha dit en el torn d'última paraula que es reafirmava "en el jurament a la bandera que vaig fer que m'obliga a vessar sang si cal". El Fiscal Miguel Ángel Aguilar ha demanat que es llegissin les menifestacions que va fer aquell dia, per les que estava sent jutjat. Pedro Pablo Peña també s'ha negat a respondre a les preguntes del fiscal. El Fiscal s'ha ratificat en la petició de pena de tres anys de presó per cada un, si bé a reconegut un possible atenuant per dilacions indengudes, la demora en ser jutjats. 
                          


dimecres, 17 de març del 2021

Juan Carlos Segura Just, nou diputat de Vox al Congrés. Va ser condemnat a un any de presó el 1984 per l'atac amb còctels molotov a la seu de la UCD i absolt de cremar la figura del Rei al Museu de Cera


                  




L'advocat Juan Carlos Segura Just, que va anar de número tres a la llista del Congrés dels Diputats a les passades eleccions de novembre de 2019, va prendre possessió ahir de l'escó que ha deixat vacant Ignacio Garriga, en ocupar Garriga el seu escó al Parlament de Catalunya.

Segura Just de jove va estar vinculat a la ultradreta que practicava acció directa, de vegades violenta. Va va ser condemnat l'any 1984 a un any de presó per la seva participació el 19 de juny de 1980 en l'assalt a la seu del partit Unión de Centro Democrático (UCD). Acció que va ser feta per militants de la  neonazi CEDADE i del Frente de la Juventud que liderava Ernesto Milá.

L'atac va ser perpetrat en acabar una manifestació a l'Avinguda Diagonal amb motiu del "Dia de la Patria Española", quan membres de les dues organitzacions van anar cap a la seu del partit, on després de fer pintades a la façana, entre elles una creu gamada, van llançar pedres, ampolles, còctels molotow i una llauna de benzina, provocant un incedi. Com informava La Vanguardia, en els registres policials que es van fer a casa dels detinguts es van trobar armes de diferents tipus.  es van trobar armes de diferents tipus.

Segura Just també va ser detingut el 9 de juny 1982, resultant absolt, per la crema de la figuar del Rei que hi havia al Museu de Cera de Barcelona. El tribunal el va absoldre perquè malgrat ser al lloc ambels autors materials, ell no va ser qui va ruixar amb líquid inflamable la figura de Juan Carlos I i li va prendre foc. Tothom té el seu passat, evoluciona, canvia i el temps tot ho cura. Però està bé saber com va començar políticament l'ara nou diputat.

Juan Carlos Segura va arribar a Vox de la mà de Jorge Buxadé, que va formar part de la candidatura que encapçalava l'ara diputat per presidir el Col·legi d'Advocats de Barcelona   l'any 2013. Abans de militar a Vox va fer-ho al Partit Popular, sent secretari juríci del PP de Catalunya.

 L'altra diputat de Vox per Barcelona és Juan José Aizcorbe, que començà en política Juntas Españolas, Fuerza Nueva i el Frente Nacional de Blas Piñar,  i va començar a treballar com advocat al bufet d'Esteban Gómez Rovira, advocat que es va destacar per recòrrer la política lingüística de la Generalitat i la immersió lingüística. Gómez Rovira va morir fa un mes de Covid-19.
 
Carlos Segura Just amb els ara diputats al Parlament, Alberto Tarradas, Mónica Lora i Joan Garriga en un acte el passat 27 d ejuny a Barcelona


                              

      




 


 

                                                                          


El diputat ahir en prendre possessió del seu escó



dimarts, 16 de març del 2021

ENTREVISTES i OPINIONS MEVES SOBRE ULTRADRETA A LA MAREA, EL TEMPS, i LA DIRECTA D'AQUESTES ÚLTIMES SETMANES

 Poso aquí parcialment i linko tres reportatges de La Marea, El Temps i la Directa on em citen o m'entrevistem sobre la situació de la ultradreta. A La Marea, Dani Domínguez, publica la primera entrega sobre ultradreta i Falangisme, explico l'evolució de les difernets Falanges i Com Bastión Frontal els hi està agafant part dels militants i l'espai.

 


 
En El Temps,   Pol Baraza aborda el debat de com han d'informar el mitjans de comun icació sobre la ultradreta.

     




I a La Directa s'aborda la relació de determinades empreses de sguretat privada amb cercles ultres, i la dedicació laboral de bastanst militants ultres en aquest sector. 

 


Llegir article sencer a La Marea

Llegir article sencer al Temps 

Llegir article sencer a la Directa

divendres, 12 de març del 2021

VOX JA ÉS AL PARLAMENT. No repetim els errors

 
    


El Parlament de Catalunya té des d'avui onze diputats d'un partit ultra, Vox. Dos que van intentar entrar-hi el 2010 amb Anglada i Plataforma de Catalunya, Mónica Lora i Joan Garriga, ho han aconseguit avui amb Vox. L'operació de liquidació de PxC els hi ha sortit bé. Un altre va ser diputat fa cinc anys i mig durant una setmana amb el PP, i va dimitir sense explicar el perquè. I amb el mig centenar de simpatitzants que els acompanyaven han desplegat la pancarta "Ja hem passat!" com a resposta als que cridaven als seus actes "No passaran!". Aquestes últimes setmanes Vox ha fet un petit gir d'estratègia i deixant enrere l'al·lèrgia a la llengua catalana i la senyera que tenen Ignacio Garriga, Alberto Tarradas i Jorge Buxadé, ja porten la bandera catalana al costat de l'espanyola i utilitzen el català juntament amb el castellà, com hem vist amb la pancarta que han desplegat a la porta de la parc de la Ciutadella, o com es va veure en l'acte de final de campanya d'avui fa quatre setmanes a la Plaça Artós.

 Onze diputats són molts, i ja vaig dir reiterades vegades abans i durant la campanya que les contramanifestacions als seus actes que acabaven amb incidents i intervenció dels Mossos, eren un greu error que només aconseguia donar-los més publicitat i fer que guanyessin més vots. Les imatges d'avui d'una persona acostant-se a Santiago Abascal per parlar amb ell o per increpar-lo, apartat i reduït no sé si per seguretat privada de Vox, o pels Mossos d'Esquadra, i també per coneguts militants, com José Casado, el que fora dirigent dels Segadors del Maresme, agafant-lo pel coll, victimitzen el partit. I com continuïn produint-se imatges com aquesta, només aconseguiran generar més victimisme i empatia cap a Vox de persones que en altres ocasions havien votat el PP o Ciudadanos i de joves que voten per primera vegada.

 Junts, ERC, la CUP, Comuns i PSC han pactat fer un cordó sanitari a Vox i evitar caure en les seves provocacions, i no deixar que Vox acapari els debats i les normals diferències que hi haurà entre els partits. És una bona iniciativa però cal veure ara com es porta a la pràctica, a la que lamentablement no s'han sumat Ciutadans ni el PP. I afortunadament l'aritmètica parlamentària no dóna de moment als onze vots de Vox, la clau per aprovar o rebutjar el que proposi el Govern o els grups d'oposició.

Ara caldrà veure com són les intervencions d'Ignacio Garriga, que a la campanya ha dit amb plena impunitat coses com que els barris son "estercoleros multiculturales", que si ho hagués dit Albiol, potser ja estarien a la Fiscalia. I també veure com actua el número dos per Barcelona, Antonio Gallego Burgos, que com a regidor del PP al Prat de Llobregat,igualava o superava a Albiol amb la seva demagògia vers la immigració.  Gallego ha estat també diputat al Congrés i va ser durant només una setmana diputat del Parlament l'octubre de 2015, en començar l'XI legislatura. Després de prendre possessió de l'acta, va dimitir per un motius que no se sap si van ser només discrepàncies personals o ideològiques i estratègiques amb Enric Millo i la direcció del partit.

Esperem que el PSC, ERC, Junts, Comuns i la CUP evitin caure en el seu joc i les seves provocacions en temàtiques com immigració, terrorisme, avenços de la dones, igualtat i persones LGTBI. Però si els partits majoritaris no són capaços de governar uns, i de fer oposició altres, i la legislatura embarranca, pot créixer també el sentiment antipolítica. I és en aquest altre espai on Vox, com totes les ultradretes i els populismes poden aconseguir més vots. Sembla probable que els tres diputats del PP i els sis de Citadans aniran de piròmans per competir amb Vox. Però si la legislatura resulta estèril per la impossibilitat d'uns i altres d'arribar acords, sigui per estar anclats alguns en l'indepentisme màgic que saben que ara per ara no porta enlloc, o perque altres no siguin capaços de dir en veu alta que la repressió de l'1 d'octubre i la persecució judicial va ser injusta i desproporcionada, sigui pels vetos d'uns partits a altres, Vox continuarà creixent.      

                        

Els onze diputats de Vox   

 


dimecres, 10 de març del 2021

MÉS ENLLÀ DEL CAS DE PABLO HASÉL. El Triangle

Xavier Rius Sant, El Triangle, 10 de març de 2021 

 La Fiscalia de Barcelona demana 18 anys de presó per a Manuel Murillo, un veí de Terrassa amb llicència d’armes que va dir en un grup de Whatsapp, que volia matar Pedro Sánchez, com a resposta a l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. En el grup hi havia la coordinadora de Vox de Sabadell, que en llegir-ho l’hi va comentar a Ortega Smith, el qual li va recomanar que ho denunciés als Mossos, ja que si Murillo intentava dur a terme el seu propòsit, els membres del grup serien còmplices d’encobriment.

La Fiscalia de Madrid, en canvi, no veu delicte en les afirmacions que va fer el general Francisco Beca en un grup de Whatsapp de militars retirats, on afirmava que calia afusellar 26 milions d’espanyols. Per la Fiscalia, aquesta afirmació entra dins de la llibertat d’expressió feta en un xat privat.

L’empresonament de Pablo Hasél que ha provocat les últimes mobilitzacions, moltes de les quals han acabat amb violència desbocada, va ser ordenat per una concurrència de causes penals i reincidències –no només per cançons–, algunes de les quals encara no són fermes i probablement implicaran, en considerar-lo reincident, noves ordres d’ingrés a presó, cosa que dificulta un possible indult. Sectors radicalitzats dels que surten al carrer per Hasél demanant llibertat d’expressió amenacen periodistes i trenquen vidres de mitjans de comunicació. Atacs a la premsa davant dels quals alguns dels que van posar el crit el cel l’1-O davant un atac similar a Catalunya Ràdio ara els minimitzen.

Entre el ventall de causes penals de Hasél hi ha la condemna per agredir i ruixar amb líquid de neteja un periodista de TV3. Una agressió similar per la qual van ser condemnats els ultres de Blanquerna, procés penal en el qual TV3 es va presentar com acusació particular.

Són temps convulsos per posar-nos d’acord en què és llibertat d’expressió, què és apologia del terrorisme i què és delicte d’odi. I més ara que alguns fiscals veuen violència i odi en els que eren als col·legis l’1 d’octubre. Ho he parlat aquestes últimes setmanes amb algunes persones que des de diferents àmbits ens vam moure per aconseguir una tipificació penal clara als delictes d’odi, que va concloure l’any 2015 amb la redefinició de l’article 510 del Codi Penal, que havia quedat desdibuixat per una sentència del Suprem que va dir que, si no es demostrava que tot seguit d’haver proferit unes opinions, ningú no actuava com a causa-efecte provocant violència o discriminació envers algú pel seu origen, ideologia, orientació sexual, etc., no hi havia delicte. I de la desnaturalització que n’havia fet el Tribunal Constitucional en una sentència sobre el propietari de la llibreria Europa, que va estimar que qualificar l’Holocaust d’invenció sionista no era delicte.

Amb la reforma de l’any 2015 de l’article 510, que va posar també l’odi com agreujant en l’article 22, crèiem que havia quedat definit aquest difús espai en què les opinions poden ser sancionades si es promou l’odi, la violència o la discriminació contra algú per no agradar la seva ideologia, la seva religió, el seu origen o la seva orientació. I, evidentment, aquest delicte pel qual es preveuen penes d’un a quatre anys és diferent del d’incitació a cometre un atemptat terrorista. Si bé l’Audiència Nacional en el cas Altsasu va embolicar la troca barrejant un suposat agreujant d’odi vers la Guàrdia Civil amb el de terrorisme, després el Suprem va considerar que no s’havia d’aplicar aquest agreujant en una agressió a la Guàrdia Civil.

Tornant a les cançons, el setembre passat el Suprem va ratificar la condemna d’un any de presó pels vocalistes dels grups neonazis Batallón de Castigo y Más que Palabras per unes lletres cantades en un concert a Sabadell que deien coses com: “Con los rojos no habrá piedad, los jóvenes de las SA te han marcado como objetivo, esta noche firmarás tu sentencia final”.

Si és delicte que un nazi canti que pensa matar un socialista, amb quina base no ho ha de ser dir que s’ha de clavar un piolet al cap d’un socialista o posar-li una bomba al cotxe, com va dir Hasél?

No dic que la resposta a unes opinions hagi de ser la presó, i dir veritats sobre la Casa Reial o cantar sobre la guillotina no pot ser castigat. Però si hi ha reincidència per incitar a la violència i condemnes per altres delictes, parlem d’una altra cosa.

 Llegir al Triangle

 Leer en castellano en El Triangle