CONTRAMANIFESTAR-SE O FER-LI PUBLICITAT? Al feixisme no se’l para a llançant-li llaunes de cervesa ni amb persecucions com la de dissabte a Vic, sinó no pactant amb ell, i amb xifres i arguments. Ho explico al Periódico

 

Xavier Rius Sant, periodista. 

 El Periódico, diumenge 7 de febrer de 2020

El 22 d’abril del 2012, la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), que liderava Josep Anglada, va celebrar la Diada del partit a un parc de Vic. Plataforma era llavors, amb cinc regidors, la segona força de la capital d’Osona, i tensava els plens municipals amb les seves provocacions. I davant la proposta de fer un acte antifeixista als voltants d’on es reuniria Plataforma, tant la CUP com Iniciativa per Catalunya, van expressar la seva disconformitat i van cridar a no participar en cap contramanifestació, ja que només aconseguiria donar més eco a l’acte ultra.

Esquerra Republicana que tenia la cartera de seguretat al govern de la ciutat, també ho va rebutjar. Però finalment alguns col·lectius antifeixistes van convocar un acte amb actuacions musicals a mig quilòmetre d’on es reunia Plataforma. I a l’acabar, un centenar de persones es van dirigir fins als voltants d’on estaven els ultres, amb els Mossos realitzant un cordó de seguretat, sense més incidents que algunes esbroncades i que Anglada, al seu parlament, adrecés unes paraules als antifeixistes que tenia a pocs metres, dient-los «guarros» i «rastaflautes».

Sense més incidents va acabar tot. Però, hores més tard, Anglada, presumptament, va agredir dos joves a la Plaça Major, fet que va crear una gran commoció. Al cap de tres dies es va convocar, sense el recolzament de cap partit, una concentració que va acabar davant del domicili d’Anglada qui, casualment o no, va passar amb el seu vehicle per davant, iniciant-se una persecució pel carrer amb llançament d’objectes i trencant-li el retrovisor del vehicle, convertint-lo a ell en la víctima.

Un mes més tard, ja amb el recolzament de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i molts altres col·lectius, es va realitzar sense incidents una manifestació de repulsa a PxC, a la qual van assistir 2.000 persones. I malgrat que la CUP de Vic, que tenia com a regidora a la poc després diputada, Georgina Rieradevall, insistia a no contramanifestar-se davant dels actes de PxC, perquè només s’aconseguia donar-li publicitat, a altres llocs, quan feia algun acte, es van continuar realitzant contramanifestacions. I recordo que en actes on no hi havia contramanifestació, Anglada em preguntava: «¿Així avui els porcs i rastaflautes no vindran? Llàstima! Perquè quan venen se’ns llança alguna llauna, els Mossos fan un cordó i llavors segur que sortim a la premsa».

 Això és el que ha estat passant els últims dos anys a molts actes de Vox a Catalunya, o fins i tot quan senzillament una dotzena de militants paraven una taula al carrer. Incidents que lluny de «parar el feixisme», només aconsegueixen donar-li publicitat. Perquè, no ens enganyem, quan Vox escull llocs emblemàtics de l’independentisme a Vic o Girona per als seus actes, ho fa comptant que possiblement hi haurà una contramanifestació que motivarà que Vox incrementi la seva quota informativa i legitima la seva argumentació que els intolerants són els altres. A més tensa l’independentisme que governa la Generalitat, ja que els Mossos tenen l’obligació de protegir els actes d’un partit que, per menyspreable que sigui el seu programa, es presenta a les eleccions.

I és que al feixisme no se’l para llançant-li llaunes de cervesa, ni amb persecucions com la de dissabte a Vic. Se’l para no pactant amb ell i, sobretot, con xifres i arguments com va fer, per exemple, la periodista Lídia Heredia dimecres passat a TV-3, a l’entrevista al candidat Ignacio Garriga, a qui li va desmuntar, amb dades a la mà, les seves falsedats sobre delinqüència i immigració.

 Leer el artículo en castellano en El Periódico