El Parlament de Catalunya té des d'avui onze diputats d'un partit ultra, Vox. Dos que van intentar entrar-hi el 2010 amb Anglada i Plataforma de Catalunya, Mónica Lora i Joan Garriga, ho han aconseguit avui amb Vox. L'operació de liquidació de PxC els hi ha sortit bé. Un altre va ser diputat fa cinc anys i mig durant una setmana amb el PP, i va dimitir sense explicar el perquè. I amb el mig centenar de simpatitzants que els acompanyaven han desplegat la pancarta "Ja hem passat!" com a resposta als que cridaven als seus actes "No passaran!". Aquestes últimes setmanes Vox ha fet un petit gir d'estratègia i deixant enrere l'al·lèrgia a la llengua catalana i la senyera que tenen Ignacio Garriga, Alberto Tarradas i Jorge Buxadé, ja porten la bandera catalana al costat de l'espanyola i utilitzen el català juntament amb el castellà, com hem vist amb la pancarta que han desplegat a la porta de la parc de la Ciutadella, o com es va veure en l'acte de final de campanya d'avui fa quatre setmanes a la Plaça Artós.
Onze diputats són molts, i ja vaig dir reiterades vegades abans i durant la campanya que les contramanifestacions als seus actes que acabaven amb incidents i intervenció dels Mossos, eren un greu error que només aconseguia donar-los més publicitat i fer que guanyessin més vots. Les imatges d'avui d'una persona acostant-se a Santiago Abascal per parlar amb ell o per increpar-lo, apartat i reduït no sé si per seguretat privada de Vox, o pels Mossos d'Esquadra, i també per coneguts militants, com José Casado, el que fora dirigent dels Segadors del Maresme, agafant-lo pel coll, victimitzen el partit. I com continuïn produint-se imatges com aquesta, només aconseguiran generar més victimisme i empatia cap a Vox de persones que en altres ocasions havien votat el PP o Ciudadanos i de joves que voten per primera vegada.
Junts, ERC, la CUP, Comuns i PSC han pactat fer un cordó sanitari a Vox i evitar caure en les seves provocacions, i no deixar que Vox acapari els debats i les normals diferències que hi haurà entre els partits. És una bona iniciativa però cal veure ara com es porta a la pràctica, a la que lamentablement no s'han sumat Ciutadans ni el PP. I afortunadament l'aritmètica parlamentària no dóna de moment als onze vots de Vox, la clau per aprovar o rebutjar el que proposi el Govern o els grups d'oposició.
Ara caldrà veure com són les intervencions d'Ignacio Garriga, que a la campanya ha dit amb plena impunitat coses com que els barris son "estercoleros multiculturales", que si ho hagués dit Albiol, potser ja estarien a la Fiscalia. I també veure com actua el número dos per Barcelona, Antonio Gallego Burgos, que com a regidor del PP al Prat de Llobregat,igualava o superava a Albiol amb la seva demagògia vers la immigració. Gallego ha estat també diputat al Congrés i va ser durant només una setmana diputat del Parlament l'octubre de 2015, en començar l'XI legislatura. Després de prendre possessió de l'acta, va dimitir per un motius que no se sap si van ser només discrepàncies personals o ideològiques i estratègiques amb Enric Millo i la direcció del partit.
Esperem que el PSC, ERC, Junts, Comuns i la CUP evitin caure en el seu joc i les seves provocacions en temàtiques com immigració, terrorisme, avenços de la dones, igualtat i persones LGTBI. Però si els partits majoritaris no són capaços de governar uns, i de fer oposició altres, i la legislatura embarranca, pot créixer també el sentiment antipolítica. I és en aquest altre espai on Vox, com totes les ultradretes i els populismes poden aconseguir més vots. Sembla probable que els tres diputats del PP i els sis de Citadans aniran de piròmans per competir amb Vox. Però si la legislatura resulta estèril per la impossibilitat d'uns i altres d'arribar acords, sigui per estar anclats alguns en l'indepentisme màgic que saben que ara per ara no porta enlloc, o perque altres no siguin capaços de dir en veu alta que la repressió de l'1 d'octubre i la persecució judicial va ser injusta i desproporcionada, sigui pels vetos d'uns partits a altres, Vox continuarà creixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada